|
Calendari: Festes de Primavera > Festes d'oficis > Festes de ferrers i vidriers
|
|
Fira de Forjadors i Artistes del Ferro Mostra del l'art de donar forma al ferro
Besalú (la Garrotxa), del dissabte anterior a Rams fins el Dilluns de Pasqua
Estatueta d'un ferrer realitzada en ferro forjat.
Un ferrer amb les seves creacions, a la Fira
Ferrer treballant sobre l'enclusa
Les eines del ferrer: l'enclusa i el martell
Exposició d'obres
|
| L'ofici de ferrer, l'art de dominar el foc per modelar el ferro, s'expressa amb tot el seu esplendor a Besalú cada Setmana Santa, quan mitja dotzena de mestres ferrers i forjadors fan retrunyir els seus malls per tota la vila per tal de modelar el ferro i convertir-lo en magnífiques peces d'art.
Des del dissabte anterior a Rams fins el Dilluns de Pasqua, l'associació Acunç de Besalú organitza la Fira de Forjadors i Artistes del Ferro, la primera edició de la qual va tenir lloc el 1995. La fira consta d'una exposició de 60 peces realitzades per 60 artistes diferents -d'arreu de Catalunya, de l'Association de la Ferronnerie Catalane d'Arles (el Vallespir), d'Espanya, de França, del Marroc...- i una mostra en viu de l'ofici de ferrer.
Cada un dels ferrers i forjadors treuen les fornals al carrer i treballen el ferro amb gran destresa, fent-lo enrogir, modelant-lo i refredant-lo en l'aigua, ja sigui per fabricar peces que vendrà als passavolants, ja siguin peces que estaria confeccionant al seu propi taller per acomplir algun encàrrec. Besalú, doncs, reviu amb tota intensitat un ofici mil·lenari -no en va, el Gremi de Serrallers de Catalunya data de l'any 1380.
L'exposició té lloc a Can Llaudes, una casa que és una excel·lent mostra del romànic civil català, considerada com la casa romànica més ben conservada del país -i que, normalment, no es pot visitar-, amb un impressionant vestíbul amb arcs de pedra, pati central quadrat i una galeria oberta amb arcs de mig punt. Cada any hi passen més de 2.000 persones van admirar les peces de ferro forjat que s'hi van exposar.
El ferrer, un moliner veterinari
Els ferrers eren els encarregats de fabricar les armes de la guerra, com espases, coltells, armadures, esperons i molts d'altres utensilis més o menys mortífers. En temps de pau, fabriquen i recomponen aixades i destrals, estenalles i claus, arades i forcats.
Per bé que el ferrer és "la persona que treballa el ferro", al llarg de la història, a Catalunya, i sobretot a les últimes èpoques, a les nostres latituds se l'ha assimilat quasi exclusivament a un segon significat de diccionari, amb el de "ferrador". Antigament, anar al molí era una tasca habitual entre els pagesos i ramaders de les zones rurals, que hi portaven a moldre el blat per a fer-ne pa. Els pagesos aprofitaven el viatge per ferrar els animals, llossar les eines i encarregar alguns objectes domèstics de ferro. Sovint, el moliner i el ferrer eren la mateixa persona, mentre que el molí-ferreria esdevenia, per tot plegat, un espai de trobada i un centre de difusió de les notícies locals.
El ferrer, així mateix, coneixia la medicina popular aplicada als animals i els guaria. Els ferrers van desenvolupar tasques veterinàries durant segles fins que els primer veterinaris amb formació acadèmica els van desplaçar. Els remeis per al guariment es basaven en l'aplicació de les propietats medicinals de les herbes, i s'aplicaven indistintament als animals i a les persones, essent la dosificació l'única diferència.
El ferrer, expert en colors
El ferrer ha de dominar molt bé tota la gamma cromàtica. Quan la fornal està encesa i a ple rendiment, la peça de metall, sigui ferro o acer, s'escalfa i es cobreix totalment de carbó encès perquè la temperatura augmenti homogèniament en tota la seva superfície.
Només calen uns cinc minuts perquè el ferro prengui un color taronja-vermellós i esdevingui tou i mal·leable per ser treballat amb facilitat. És llavors quan s'aixeca amb la sirventa, es subjecta amb les tenalles i s'espolsa perquè caigui la capa d'òxid que es forma quan entra en contacte amb l'aire. Acte seguit, se situa damunt l'enclusa per forjar-lo mitjançant diversos procediments tècnics basats en el martelleig directe sobre la superfície de la peça, o en el colpeig indirecte sobre una altra eina, operacions que exigeixen un treball àgil i segur perquè el ferro es refreda amb rapidesa. La peça recent sortida de la fornal ha de ser colpejada amb suavitat perquè està massa tova. A mida que es va refredant es pot picar progressivament més fort.
Mentre s'està treballant, la peça manté el to taronja-vermellós. Quan el ferrer l'ha acabat de forjar, la remulla a la bassa d'aigua, és a dir, la trempa. Quan l'extreu, pren un color blanc. A mida que es refreda, cal que la peça esdevingui de color gris i, finalment, blau, el color òptim perquè es pugui considerar que s'ha trempat amb totes les garanties i que no es farà malbé a les primeres de canvi.
Text: Redacció festes.org
Imatges: Ajuntament de Besalú
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
|
|