NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Dimecres, 12 d'agost de 2020 | Clara | Dia Internacional de la Joventut    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes d'Estiu > Festes de les Mares de Déu Trobades > La llegenda de la troballa


La llegenda de la troballa
La "inventio" de la Mare de Déu
Diferents poblacions, 7 i 8 de setembre


Ceràmica amb els protagonistes de la llegenda, a Berga


Pintura de la troballa, al santuari de Lluc (Mallorca)


 

El dia 8 de setembre és el dia que els cristians celebren la festa de la nativitat de la Mare de Déu. La festa es viu amb especial intensitat en tots aquells santuaris de les maresdedéu trobades, anomenats així perquè foren erigits en el lloc on fou trobada, en circumstàncies especials, una imatge de la Mare de Déu, Maria, amb un infant sobre els seus genolls.

Les terres de parla i cultura catalana compten amb una immensa quantitat d’ermites, santuaris, petites esglésies i altars parroquials dedicats a la Mare de Déu.

Tots aquestes ermites, i les maresdedéu trobades que hostatgen, tenen el seu origen en unes narracions de caire llegendari o mític i que han estat difoses per tradició oral però també de forma escrita, a través, bàsicament, dels goigs.

La cultura cristiana no és la única que té aquest tipus de llegendes meravelloses que expliquen la presència d'una determinada divinitat en un indret d'especial interès natural.

Argument i desenvolupament de la llegenda

Aquests relats tenen una mateixa estructura interna i el seu nucli narratiu té una configuració semblant, amb lleugeres variacions i convenientment adaptats a llocs geogràfics concrets.

La història la protagonitza un pastor -adult o jove, i en alguns casos una pastora- que, mentre pastura el bestiar s’adona del comportament atípic d’un bou o d'alguna altra bèstia del seu ramat. L’animal realitza moviments estranys i sembla enderiat en alguna cosa enigmàtica. El pastor, intrigat, s’acosta cap al lloc –cova, arbre, font, roca o esbarzer- on ha anat a parar l'animal i hi descobreix una imatge de la Mare de Déu. Aleshores, el pastor, sorprès, recull la imatge i la porta muntanya avall cap a la població més propera, on comunica la noticia de la seva troballa.

Quan el poble veu la imatge de la Mare de Déu, decideix erigir-li una ermita a la mateixa vila o bé la trasllada a l’església parroquial. En tots els casos, la imatge desapareix durant la nit i retorna, misteriosament, al lloc originari on fou trobada. Aquest fet miraculós, que sovint es repeteix tres vegades, s’interpreta com un signe clar que la voluntat de la marededéu trobada és de restar a l’emplaçament inicial i per això se li erigeix una capella, ermita o altar, al costat de la cova, arbre, font, roca o esbarzer on aparegué per primera vegada.

Una altra versió dels relats explica que el pastor no s’emporta la imatge, si no que avisa a la resta de vilatans, que van al lloc de la troballa en processó. Allà succeeix algun fet miraculós, una aparició o una manifestació de la natura prodigiosa -una nevada en ple estiu, un clar de llum enmig d’una tempesta, un llampec sobtat...- que assenyala el lloc concret on s'edificarà l’ermita o santuari.

La majoria d’aquestes imatges de la Mare de Déu prengueren el cognom de l'indret natural on foren trobades, per exemple, la Mare de Déu de Queralt, del Camí, de les Ventoses, del Prat, de la Serra, del Mont, de les Arenes, de la Riera, de la Bauma... No és casualitat que tots aquests indrets siguin en un lloc ben apartat del nucli urbà i que siguin espais "especials": en una cova, el naixement d'un riu, en un indret elevat, amb vistes a la posta de Sol... tots ells indrets considerats sagrats des de temps immaterials i per tot tipus de cultures.

Tots aquests espais de culte a la Mare de Déu celebren la seva festa grossa el 8 de setembre, que es coneix popularment com el Dia de les Maresdedéu Trobades. D’aquesta manera, l’església va unificar totes les celebracions en una, amb independència de la data en què foren trobades les imatges.

Text: Redacció festes.org

Imatges: Manel Carrera i Escudé, Salvador Palomar, Santuari de Lluc, Santuari de Queralt, Vall de Núria




La "inventio" en d'altres cultures
El budisme newar, per exemple, explica l'origen del déu blanc de Kathamandu, el Janabahaa dya, d'aquesta manera: "Anys més tard, un pagès newar va trobar la imatge per casualitat mentre cultivava la seva terra i se la va enduu a casa seva. El pagès es quedà atònit al observar que, tot i que ell anava utilitzant l’arròs del magatzem on havia guardat la imatge trobada, la quantitat d’aquest que quedava mai disminuïa. Aquest miracle va fer que el rei decidís instal·lar la imatge en un temple públic i instituir un festival anual consistent en el bany ritual de la imatge i la seva posterior processó en carro."


  4539 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  





comprar
Llegenda de la Marededéu de Núria
Diversos autors, / Brau Edicions
Un estil planer pensat pels més petits i acompanyat d'unes il·lustracions ...




Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2020 festes.org