Aquelarre

Nascuda quasi per accident, l'Aquelarre de Cervera és una festa jove, lúdica i laica, pensada per tancar l'estiu amb un sentit satíric i burlesc. Els seus protagonistes, el Mascle Cabró i les seves bruixes, garanteixen tres dies de nits disbauxades on, entre correfoc i correfoc, hi ha dramatitzacions, concerts, balls i altres activitats.

La primera edició de l'Aquelarre va tenir lloc l'any 1978 i els seus creadors van ser els membres de l'Assemblea de Joves de Cervera. L'agrupació va participar en la restauració dels gegants i cap-grossos de la vila, la creació de la setmana cultural i en diferents actes vinculats a les festes nadalenques. També va crear la revista Carreró de les Bruixes, especialitzada en estudis i notícies relacionades amb Cervera.

En una ocasió, aquest col·lectiu va tenir problemes a l'hora d'intentar participar en l'organització d'una festa de barri i, aleshores, van decidir que buscarien un bon emplaçament i en crearien una de nova. El lloc escollit va ser el Carreró de les Bruixes. I el nom definitiu va sorgir per una simple associació d'idees: una reunió de bruixes?, doncs, Aquelarre!

La intenció inicial va ser recuperar el carreró, que formava part del primer recinte emmurallat de la ciutat, construït al segle XIII, i tenia les característiques d'un autèntic carreró medieval, estret, brut i cobert de foscor. Els organitzadors volien crear un esdeveniment on es reivindiqués la festa pagana i popular, apartada de l'origen religiós que determina la gran majoria de les celebracions del nostre calendari i on la gent es lliurés a la follia bruixeril per a viure el seu particular sàbat festiu.

Fins el 1982, totes les activitats es realitzaven al Carreró de les Bruixes. Normalment es reduïen a la cercavila de la tarda per espantar a la quitxalla, música en directe al "pub", titelles burlesques, tarot, un decorat amb bruixes per fer fotografies i atraccions de fira. L'any 1984, però, l'Aquelarre es va consolidar de manera definitiva. El marc de la celebració es va ampliar a bona part del casc antic, va aparèixer per primera vegada la figura del "Mascle Cabró" i es va solidificar l'esquema actual de la festa.

Una gran cercavila surt de la Universitat i centenars de bruixes, diables, dracs, cuques, monstres i altres éssers infernals, atemoreixen els visitants fins a arribar a la Plaça Major. Allà es fan les invocacions i els sortilegis necessaris per fer sortir el "Mascle Cabró", que presideix l'Aquelarre i introdueix les activitats programades: balls, rock, tarot, cinema, correfocs i la cremada del campanar, entre d'altres. Cada any amb més força, la festa proposa la utilització d'elements culturals propis, una alta dosi d'ironia creativa i, al mateix temps, dóna oportunitat de participació popular, lúdica, imaginativa i singular. La festa acaba amb l'Espermada del Mascle Cabró.

En les últimes sis edicions, s'han incorporat nous grups d'organitzadors recolzats per l'Administració, s'ha professionalitzat la direcció artística i s'han afegit noves accions teatrals, intervencions pirotècniques i escenificacions musicals, entre les quals destaquen la consolidació de l'orgia del Mascle Cabró i la creació d'un passatge del terror al Carreró de les Bruixes.

Entre 1993 i 2000, la festa ha passat de tenir 6.000 visitants a tenir-ne prop de 40.000, fet que ha obligat a allargar la durada a tres dies, millorar les infraestructures i obrir un servei de càmping per als assistents. A més s'organitzen un seguit d'activitats paral·leles com la Fira del Gran Boc, on s'ofereixen productes esotèrics i naturistes, o l'Aquelarret infantil, on els més menuts fan una cercavila pels carrers centrals de Cervera amb disfresses que ells mateixos han elaborat.

Cal destacar que la vila de Cervera, no ha estat mai un centre de la bruixeria catalana i al carreró de les bruixes, l'espai més important de les celebracions, no n'ha viscut mai cap. L'Aquelarre, que cada any aplega més visitants i creix vertiginosament en tots els sentits és, doncs, una festa popular que exemplifica a la perfecció el procés de creació d'una tradició nova. Una tradició expressada amb passió en la ploma del poeta cerverí, Jaume Ferran:

Ens trobarem a Cervera
l'últim dissabte d'agost.
Seguirem la cercavila
de bruixes i de bruixots
i anirem amb ells,pels aires,
cap a la plaça Major.
Saludarem,
bastó enlaire,
l'aparició del Gran Boc
i ens perdrem,
els uns i els altres
al bell mig del Carreró.
A mi, si un dia em retroben
que no em despertin del tot
fins que passi un any i torni
l'últim dissabte d'agost.

Text: Redacció festes.org

Fotografies: Aquelarre.org