Festes dels barris o del Pa Beneït

Les Festes del Pa Beneït d'El Vendrell són una de les tradicions més originals i característiques de la vila i és el precedent festiu més immediat a la festa major. En l'actualitat se celebren la primera setmana de juliol, tot i que no sempre ha estat així. Els historiadors diuen que es tracta d'una celebració d'origen medieval, vinculada a ritus agraris i que antigament tenia lloc durant la vuitada de Corpus.

La festa dels barris podria ser la romanalla d'una festa de benedicció de la collita de cereals que antigament es feia durant la vuitada de Corpus. En els seus orígens, es feia la benedicció de la farina vella abans de segar el blat nou (el blat era un dels principals conreus del Baix Penedès abans de l'entrada de la vinya). Posteriorment, la festa, per ajustar-se al calendari escolar, es va desplaçar al juliol. D'aquesta manera es pot assegurar la participació de la gent i especialment de la mainada, un dels protagonistes importants de les celebracions.

Coneguda també com a 'festa dels barris', la celebració està vinculada als barris tradicionals d'El Vendrell, que durant cinc dies fan festa consecutivament: dissabte, el barri del Serrallo i la Font de la Menya; dilluns, el barri de França; dimarts, el barri de la Carretera; dimecres, la Plaça Nova i la Barceloneta i dijous, la Plaça Vella.

La seqüència ritual

Tot i celebrar-se cada dia en un barri diferent, les festes tenen una estructura similar. L'anunci de les celebracions té lloc el dia anterior a la festa amb una bona repicada de campanes i un llançament de coets.

El dia de la festa al matí es fan les matinades amb grallers. L'acte més destacat del dia central de la festa és el Cercabarri, una cercavila protagonitzada per un conjunt de parelles vestides amb els guarniments propis de la diada i que fa un recorregut pels carrers del barri, que també són guarnits per a l'ocasió. La desfilada de parelles surt al matí o a la tarda (segons el barri), acompanyada de música i de les llargues coques ensucrades que duen damunt una taula de fusta o "post" guarnida amb brodats blancs. Tant les coques com la parella es guarneixen amb clavells i les noies porten pinta i mantellina. Aquesta cercavila s'anomena 'Cercabarri del Pa beneït' i acaba en l'indret on són beneïdes les coques. En acabar la cercavila es va a fer el vermut que ha de pagar el noi. Acabat el vermut, el noi acompanya la noia a casa seva, on rep una part de la coca.

Durant tot el dia s'organitzen diverses activitats com espectacles infantils, ballades de sardanes, jocs i cucanyes al carrer, etc.

Un altra de les característiques d'aquestes festes és la cremada d'unes falles satíriques. Les falles del Vendrell, com les de València, són unes estructures més o menys espectaculars però sempre plenes de dibuixos i escrits punyents (i habitualment grollers) en tractar l'actualitat de la vila i els esdeveniments del darrer any. La falla s'encén amb una bona traca.

Finalment, un altre dels ingredients essencials d'aquestes festes són els sopars de veïns. Durant tots aquests dies els veïns ocupen els carrers per sopar a la fresca. La celebració acaba amb ball i concert fins que el cos aguanti.

Text: Redacció festes.org

Fotografies: Gemma Rovira, Ajuntament d'El Vendrell