Diada de Meritxell
Andorra celebra la seva festa major en honor a la patrona
Diverses poblacions
8 de setembre
Manel Carrera i Escudé (Publicació: 07.09.2005 | Actualització: 08.10.2024)
Govern d'Andorra
El Santuari de Meritxell, eix de les celebracions
La Mare de Déu de Meritxell va ser declarada patrona d'Andorra el 1873. Es tracta d'un dia de festa local a tot el territori andorrà, que durant un dia tanca totes les botigues. La diada es celebra sobretot al voltant del Santuari de Meritxell, al Comú de Canillo, però també es fan actes diversos en d'altres comuns.
Els actes principals tenen lloc al voltant del santuari de Nostra Senyora de Meritxell del Canillo, situat a la riba esquerra del riu Valira, entre Encamp i Canillo. El santuari, que va ser destruït l'any 1972 per un incendi i va ser tornat a reedificar posteriorment, acull una talla romànica de Nostra Senyora de Meritxell que pesa 15 quilos i és una còpia de l'original, que datava del segle XII i que va desaparèixer en l'incendi.
Les celebracions comencen la vigília al vespre, amb la Vetlla de Santa Maria de Meritxell, que compta amb una processó de torxes que va des del monument dels Pareatges fins a l'església, passant pels jardins del santuari.
El dia central de la festa és el 8 de setembre. A primera hora del matí obren les portes del santuari i es celebren la Missa de l'Aurora i la Missa jove, que acaben amb un esmorzar amb tots els peregrins. Més tard, té lloc una missa concelebrada per tots els sacerdots d'Andorra, que compta amb una alta participació i l'assistència de les autoritats polítiques andorranes i que acaba amb el cant dels goigs. La tradició vol que, una vegada acabada la missa, els peregrins vinguts a peu des de les set parròquies, donin un petó a la medalla que porta la talla. Acabada la missa hi ha sardanes al claustre Monestir de Meritxell i a la tarda el Concert Popular de la Diada a càrrec del Cor Nacional dels petits cantors d'Andorra. Durant tota la Diada, el Govern posa un servei gratuït de transport per arribar al santuari.
Per la seva banda, en diferents pobles del Principat d'Andorra (Andorra la Vella, Escaldes-Engordany, etc) se celebren aplecs de sardanes. A Encamp la festa es celebra amb activitats pels més menuts.
La llegenda de Nostra Senyora de Meritxell
La llegenda explica que un dia, quan els habitants de Meritxell caminaven cap al poble de Canillo per assistir a la missa d'Epifania, van fer una troballa extraordinària. Prop de l'indret on actualment s'alça el santuari, descobriren, al costat d'un roser florit, una estàtua de la marededéu.
Aleshores, anaren fins a Canillo i contaren la història al capellà de la parròquia, que decidí guardar l'estàtua a l'Església del poble. Ara bé, l'endemà la imatge de la Mare de Déu va desaparèixer de l'església i va ser trobada de nou al peu del roser florit. Llavors, els habitants cregueren que l'estàtua corresponia a la parròquia d'Encamp, però aquesta hipòtesi es mostrà tan equivocada com la primera. I és que, tan bon punt portaren l'estàtua de la Mare de Déu fins a Encamp, desaparegué de nou i tornà al mateix lloc on l'havien trobada. Quan finalment comprengueren que l'estàtua desitjava romandre en aquell lloc, els habitants del Principat li construiren un santuari al costat del roser.
Has detectat algun error? Avisa’ns!




Contacte
Govern d'Andorra
https://www.govern.ad/
C. Prat de la Creu, 62-64
AD500 Andorra la Vella
376 875 700
Enllaços relacionats
Cor dels Petits Cantors del Principat d'Andorra
- un cor de nois a veus mixtes que compta amb uns cinquanta participants provinents de diferents centres d'ensenyament del Principat. El Cor solemnitza diverses celebracions religioses a les diferents parròquies del país i resta, ensems, a disposició del Govern d'Andorra. La formació vocal dels...
També et podria interessar
De la mateixa població

La màscara és un element present en tot tipus de celebracions festives que permet la transformació de la identitat del portador. Malgrat que l'ús de màscares no és exclusiu de les festes de Carnaval, aquest element és un dels pilars fonamentals de qualsevol celebració carnavalesca.

Les festes dedicades a Sant Antoni Abat, tal i com se celebren a la comarca dels Ports de Morella (País Valencià), al Matarranya (Franja de Ponent) i a l'Illa de Mallorca, es caracteritzen per l'aparició de diferents tipus de dimonis, que aquell dia es passegen pels carrers ballant i cometent tot tipus d'entremaliadures.
