Festa major

La Devesa

Situada al costat mateix del nucli urbà, la Devesa és l'espai natural que queda encerclat pel gran meandre que el riu Ter fa al seu pas per Manlleu. Format per diversos camps i per un bosc de ribera, ha estat sempre envoltat d'un aire de misteri, motiu pel qual encara avui és força desconegut per a molts manlleuencs.

La Devesa havia estat un espai perillós no només per ser una densa massa boscosa sinó també perquè, estant exposat a les revingudes del riu, s'inundava sovint. Per procurar que els infants no s'hi acostessin, se'ls atemoria amb la llegenda del Serpent de Manlleu o Serpent de la Devesa, un relat fabulós transmès de generació en generació per tradició oral (la primera versió escrita coneguda és del 1955), almenys des de mitjan segle XIX.

La llegenda

La llegenda explica que a la Devesa hi vivia un gran serpent amb una espessa cabellera enmig de la qual duia una gran pedra preciosa. D'aquest diamant o brillant es deia que proporcionava riquesa i benestar perpetu a qui aconseguia posseir-lo.

Un dia, esperonat per tal recompensa, un sagal de Manlleu va robar el diamant que la vella serp, per tal de poder beure una mica d'aigua, havia deixat a la riba de riu. El vailet va fugir corrents i la bèstia el va perseguir pels carrers del poble fins a la casa on s'havia refugiat i on, dins un gran morter de pedra posat cap per avall, havia amagat el brillant. Quan el Serpent ho va descobrir, va enrotllar-s'hi tractant de rompre'l amb les contraccions del seu cos, però no ho va aconseguir i va morir. El diamant fou portat a la Mare de Déu, protectora de la vila.

La cançó

Durant segles, aquesta llegenda va ser tan famosa que fins i tot va generar una divertida cançó popular que hi feia referència. Recollida pels folkloristes a la comarca d'Osona (però no a Manlleu!) i en diferents pobles de les comarques veïnes del Ripollès, la Garrotxa, el Vallès Oriental i el Lluçanès, la cançó no explica la llegenda sinó que emfatitza la maldat del Serpent, enumerant fins a l'exageració tot allò que suposadament es menjava la bèstia.

Els inicis de la festa

A Manlleu, la llegenda havia estat objecte de diferents iniciatives durant la segona meitat del segle XX, però no va ser fins a l'any 2006, coincidint amb els 1.100 anys d'història del municipi, que un grup de manlleuencs va voler recuperar aquesta vella narració popular, i escenificar-la pels carrers i les places. I ho van fer aprofitant la feina d'un inquiet dibuixant local que des del 1983 havia recollit diferents versions escrites i orals de la llegenda, assessorats per persones vinculades a Comediants i amb el suport decidit de l'Ajuntament.

Avui, Manlleu celebra la seva festa major pels volts del 15 d'agost amb una gran quantitat d'actes culturals d'entre els quals destaca l'escenificació festiva de la llegenda, que té lloc el dia 14 i involucra bona part de les entitats del poble.

La festa actual

Al matí es va caminant fins a la Devesa a «despertar» el Serpent mitjançant una lectura de la llegenda. En acabat, la mainada porta el Serpent petit fins a l'embarcador on, a la tarda, es fa la versió infantil de la festa, el Serpent dels Menuts.

La representació comença quan ja és fosc amb l'aparició, entre efectes pirotècnics, d'una peça de bestiari articulada de 10 metres de llargada. La serp sorgeix de la Devesa i s'atura a beure al riu, deixant el diamant a terra, moment que aprofiten els dos vailets per robar-li la pedra preciosa. En adonar-se'n, la bèstia travessa enfurismada el riu i comença a empaitar els joves.

Aquesta animada cercavila és encapçalada per diversos xanquers vestits de blanc, faixa i llargues barretines, que representen els vailets. Darrere seu hi ha les comparses que emulen tot allò que, segons la cançó, va engolir el Serpent: gent del poble; la «tropa», un estol de soldats amb espases de fusta i barrets de paper; la processó, amb el senyor rector i fidels devots; un carro simulant una taverna i una fruiteria; l'alcalde i el seu secretari, així com altres comparses que es creen cada any... La bèstia, que llança aigua i pirotècnia per la boca, va acompanyada per la colla de diables local, a manera de correfoc. El Serpent evoluciona atemorint tothom mentre les comparses intenten impedir-li el pas.

En arribar a la plaça de Dalt Vila apareix una de les comparses més genuïnes de la festa: un gran morter de color groc i verd, portat per quatre persones i guiat per un home que duu una mà de morter gegant. La comparsa baixa divertidament entre el públic que hi ha a les escales de la plaça Fra Bernadí on, al so d'una música composta per a l'ocasió, tindrà lloc l'escena final. El morter és situat cap per avall i al seu voltant es balla una sardana, un dels moments més sublims de la festa.

Tot seguit, el Serpent fa una gran encesa final, donant unes voltes per la plaça, i mor enrotllat al morter, moment que és celebrat amb un gran esclat d'alegria, un pilar casteller, la ballada final de tots els elements i un gran castell de focs.

Culmina així la representació d'un relat que durant molts anys va poblar l'imaginari dels manlleuencs i que avui ha pres cos i ha esdevingut part indispensable d'una festa major durant la qual Manlleu practica un doble exercici de memòria històrica i de difusió del seu patrimoni llegendari.

Text i fotografies: Manel Carrera i Escudé