Festa major

La festa és dins el càntir

La Bisbal d'Empordà (el Baix Empordà)

Vegueria de Girona

pels volts del 15 d'agost

El càntir que conté la festa
El càntir que conté la festa
Ball de bastons
Ball de bastons
La voltora
La voltora
La geganta ceramista
La geganta ceramista
La Rigoberta ensenyant un pit
La Rigoberta ensenyant un pit
Fent sonar la gralla
Fent sonar la gralla
L'altre drac de La Bisbal
L'altre drac de La Bisbal
Un moment del correfoc
Un moment del correfoc
El Trencament del Càntir, una geganta descarada que ensenya un pit i un dels correfocs de més anomenada d'entre els que es fan a les comarques gironines són alguns dels ingredients de la Festa Major de La Bisbal d'Empordà, una de les festes grans més destacades del calendari estiuenc empordanès.

La capital catalana de la terrissa i la ceràmica industrial i artística celebra, cada any pels volts del 15 d'agost -diada de la Mare de Déu d'Agost i a qui està dedicada l'església principal- cinc dies de festes (del 14 al 18) plenes de foc i pólvora, cercaviles, gegants, escuma, sardanes i moltes altres activitats.

El Trencament del Càntir

Un dels actes més singulars i interessants de la Festa Major de la Bisbal d'Empordà és el Trencament del Càntir, que consisteix en el trencament ritual d'un gran càntir al balcó de l'ajuntament tot just acaba el pregó.

El Trencament del Càntir és una singular manera de solemnitzar i de marcar, amb un gran estrèpit, l'inici de la festa major, una alternativa al llançament enlaire d'un coet (tipus "chupinazo") o l'encesa d'una sorollosa traca. Amb aquest senzill acte La Bisbal enllaça la festa major amb la seva cultura de la ceràmica i la terrissa, de gran tradició i anomenada arreu del país.

La cercavila d'inauguració i la geganta Rigoberta

Un altre dels actes destacats de la festa és la cercavila de la vigília, el 14 d'agost a la tarda. Comença amb la plantada de tots els elements participants a la plaça de l'Ajuntament i comença, una vegada trencat el càntir, amb un recorregut pels carrers del casc antic. La cercavila la protagonitzen els diferents elements de la cultura popular local: els tres dracs de la ciutat i el seu estol de petits tabalers i timbalers menuts, l'àliga, un cavallet, el ball de bastons, els dos voltors (mascle i femella) més els seus voltorets i la bestiassa (una figura híbrida amb cap de mussol, cua de peix i tres pits). Cada una d'aquestes colles duu la seva pròpia formació musical i s'identifica per una camiseta d'un color, cada any diferent. Al darrera de tot s'hi afegeixen grups d'espontanis (grups d'amics) que, organitzats en colles, duen begudes i llancen confetti i aigua al públic.

Un dels protagonistes destacats de la cercavila són les sis figures de gegants que hi ha a La Bisbal: els gegants Perses (del 1950), que només surten en dates especials , els gegants Fesolers (del 1997 a partir d'una foto del 1902) que daten de primers de segle XX; la Rufina, una geganta que representa a una ceramista que va ensenyant la llengua a tot aquell que se li acosta i la Rigoberta.

La geganta Rigoberta (originàriament anomenada "Festa Major") és, a diferència d'altres gegantes del país, una geganta divertida, descarada, simpàtica i marxosa, que ensenya el pitram i llança aigua pel mugró als que se la miren embaladits. És a càrrec del Grup de Geganters de La Bisbal i representa l'esperit de la festa major: una dona a qui li agrada la gresca i el divertiment.

El correfoc

El correfoc de La Bisbal d'Empordà és, per la seva concepció, estructura, i també per la intensitat i quantitat de foc que s'hi utilitza, un dels actes més esperats de tota la festa i un dels correfocs de més anomenada d'entre els que es fan a Catalunya. Es celebra cada any el 16 d'agost, l'endemà del dia la Mare de Déu, quan els carrers s'omplen de persones vingudes d'arreu del país per ballar sota el foc i gaudir amb l'espetec de milers de coets i amb l'olor embriagadora de la pólvora. El correfoc de La Bisbal es desenvolupa per l'interior de la població amb un recorregut ple de paranys i on només és permesa la llum de les carretilles.

Aquest acte compta, a més a més dels tres dracs de La Bisbal -el drac dels Dracs i el Drac Rèplica, i el drac rèplica petit- amb la presència d'altre figures del bestiari de foc català convidades (cada any diferents). El drac dels Dracs va ser construït el 1983, mentre que el segon, el Drac Rèplica, és una còpia del 1995 del Drac de La Bisbal, considerat el segon més antic de Catalunya i que actualment es pot veure a l'entrada de l'ajuntament d'aquesta població.

La colla dels Dracs és l'encarregada d'organitzar aquest correfoc, que ja fa més de un quart de segle que es celebra a la capital baixempordanesa. La colla dels Dracs també és l'encarregada d'organitzar la tronada i la "Promenade Du Dragon" (un correbars amb el drac) del dia 15, la tamborinada del 17 i el correfoc dels petits o "xiqui".

Altres activitats

La festa major també inclou una gran quantitat d'altres actes com ballades de sardanes, espectacles infantils, competicions esportives, concerts, i moltes altres activitats, com la coneguda Festa de l'Escuma que organitzen els Voltors de la Bisbal i que, en pocs anys, s'ha convertit en un altre dels plats forts de la festa.

Text: Redacció festes.org

Imatges: Manel Carrera, Arxiu festes.org, Dracs de La Bisbal

Has detectat algun error? Avisa’ns!

El càntir que conté la festa
El càntir que conté la festa
Ball de bastons
Ball de bastons
La voltora
La voltora
La geganta ceramista
La geganta ceramista
La Rigoberta ensenyant un pit
La Rigoberta ensenyant un pit
Fent sonar la gralla
Fent sonar la gralla
L'altre drac de La Bisbal
L'altre drac de La Bisbal
Un moment del correfoc
Un moment del correfoc

Galeries d'imatges


Contacte

Ajuntament de la Bisbal

Banner Recull de Cançons de Bressol

Per saber-ne més

Llibres

Vídeo / DVD

Audio / CD

Banner Recull de Cançons de Bressol

També et podria interessar

De la mateixa categoria

De la mateixa població

Banner Recull de Cançons de Bressol