Festa del Carme

La festa del Carme de Vilassar de Mar agermana la gent del mar de dos dels espais portuaris d'aquesta vila, el Club Nàutic i el port de Garbí. Embarcacions marineres procedents d'ambdós ports surten en processó i es troben a mig camí per rebre la benedicció protectora de la Mare de Déu.

La imatge de la Mare de Déu del Carme de Vilassar de Mar és petita, d'uns 40 cm i fou comprada per un membre de la família Company de Vilassar després del final del conflicte armat espanyol, als anys 1940. Durant l'any, la imatge és a l'interior d'una petita construcció que hi ha al Club Nàutic, un espai d'esbarjo i divertiment per a les famílies d'estiuejants i habitants de Vilassar de Mar a qui els agrada el mar. La imatge és il·luminada durant les nits i es pot veure a través d'una finestra d'aquesta capella que també conté mostres de ceràmica.

El dia de la festa la imatge es col·loca, protegida per una urna, a l'interior d'una de les barques més grans, que és especialment engalanada amb flors de tots colors, i que també duu un estandart de la Colla de Pescadors del Club Nàutic. Aquell dia a la barca també hi ha diverses nenes que es guarneixen amb flors.

La festa comença amb la sortida de les barques des del Club Nàutic, que es posen a mar tal i com es feia tradicionalment, amb l'arrossegament a través de la platja, un sistema de politges i pals de fusta, que ha permès no haver de fer un port esportiu al Club, amb els problemes mediambientals que això suposa. A la festa hi participen petites embarcacions de tipus tradicional (moltes d'elles només surten aquest dia), però també embarcacions modernes, amb potents motors foraborda. Cada barca, que ha estat engalanada amb flors i banderetes per a l'ocasió, alberga una família, una colla d'amics, molt sovint plena de canalla.

Les embarcacions, que són una quarantena, surten del Club Nàutic en direcció a la platja de Garbí, llançant coets i fent sonar les botzines.

I és que una de les característiques d'aquesta festa, a Vilassar i altres llocs on se celebra, és el llançament individual de coets voladors. La gent que participa de la processó marítima amb la seva pròpia embarcació té el costum, una vegada dins el mar, de disparar coets a l'aire, una pràctica que en aquest context agafa un significat nou. Al mar, encendre bengales, pots de fum i coets voladors és un senyal pirotècnic inequívoc que avisa d'un possible problema en una embarcació. Un senyal d'avís que s'activa quan les telecomunicacions deixen de funcionar i que posa en marxa els protocols d'emergència. Ara bé, en el context de la processó de la Mare de Déu del Carme, aquesta pràctica sorollosa està permesa i tolerada, evidenciant que el període festiu és un moment d'excepcionalitat que no es regeix per les normes de la vida quotidiana.

La barca que duu la imatge de la Mare de Déu encapçala aquesta processó marítima. Quan la comitiva es troba amb la resta de barques que han sortit de l'altre port, es comencen a donar voltes en el sentit contrari de les agulles del rellotge, al voltant de la barca amb la imatge, dins la qual hi ha el mossèn que beneeix totes les embarcacions que s'hi acosten. El mossèn ruixa amb aigua les embarcacions i els seus tripulants, en un ritu purificador i profilàctic que té per objectiu, protegir-los del mal, és a dir, de possibles naufragis o altres accidents que puguin tenir lloc al mar durant l'any.

Una vegada acabada la benedicció, les barques tornen als seus ports de sortida i, tot seguit, al Club Nàutic es celebra una missa en honor a la Mare de Déu del Carme, la petita deessa protectora dels mariners de Vilassar de Mar.

Text i fotografies: Manel Carrera i Escudé