Festa major

Sorgida espontàniament fa més de trenta anys durant la inauguració d'una font, la guerra d'aigua de la festa major de Rocafort de Vallbona és un bon exemple de com amb els recursos que un poble petit té a l'abast -un remolc cisterna amb mànegues i una bona presa d'aigua- es pot celebrar una batalla festiva amb aigua sense cap més pretensió que divertir-se una estona.

El poble i la festa major

Rocafort de Vallbona és un petit nucli de població d'origen medieval situat a la vall que forma el riu Corb, a la comarca de l'Urgell. Està agregat a Sant Martí de Riucorb i fou construït al voltant d'una gran roca que hi ha al capdamunt d'un turó, circumstància que, juntament amb el fet que depengué durant segles del monestir de Vallbona de les Monges, li acabà per donar el nom.

La festa major d'estiu de Rocafort de Vallbona es fa en honor al patró del poble, sant Salvador, l'església del qual és del segle XVIII i està dedicada a la Transfiguració del Senyor. Se celebra sempre pels volts del primer dissabte d'agost, un moment que sovint coincideix amb les calorades més intenses de l'any. Com en moltes altres poblacions catalanes, la festa major se celebra amb un gran nombre d'activitats per a totes les edats i gustos i reuneix, en uns espais comuns, els habitants habituals del poble amb aquelles persones que, tot i tenir-hi vincles familiars, viuen fora durant l'any. Divendres hi ha el sopar popular d'inici de festes; dissabte i diumenge, missa, ball popular i el cafè concert. Un dels dies de la festa es fa la cercavila dels gegants Macabeu i Arbequina, que van ser construïts l'any 1987 i que ballen acompanyats pels grallers i flabiolaires del poble.

La festa acaba dilluns amb activitats per a la mainada i amb un acte que, tot i tenir pocs anys de vida, ja ha esdevingut tradicional: la guerra d'aigua.

La guerra d'aigua

L'any 1983, en el marc de la festa major d'estiu, els veïns de Rocafort de Vallbona van inaugurar les obres de restauració d'una font sense nom situada a l'entrada del poble. La font recull l'aigua d'una mina situada a la partida del Fondo de les Planes, a un quilòmetre del centre urbà, i arriba canalitzada per donar servei a tothom qui ho necessita. Com que la font original, molt senzilla, s'estava fent malbé, els veïns van decidir arreglar-la i fer-ne una de nova, de pedra.

La inauguració va transcórrer tal com estava previst, tranquil·lament, fins que un dels presents, de forma espontània, va omplir una galleda amb aigua de la font i la va vessar sobre algú altre. L'acció va agafar per sorpresa a tothom però com que estaven de festa i feia molta calor, va comptar amb la complicitat d'altres assistents que també van apuntar-se, entre rialles i corredisses, al joc de tirar-se aigua per sobre.

Recordant la divertida inauguració de la nova font, l'agost següent va sorgir la idea de tornar a celebrar la guerra d'aigua. Diversos veïns es van convocar davant la font, van anar a buscar galledes a casa, les van omplir amb l'aigua i es van començar a llançar «galletades» entre ells. La batalla es va anar repetint els anys següents, atraient cada vegada més persones, fins que va arribar un moment que l'aigua de la font no era suficient per omplir tots els recipients dels concurrents. Com que els brolladors no donaven l'abast i calia esperar-se molt per poder tornar a omplir la galleda, van pensar que podrien utilitzar el remolc cisterna municipal, amb un gran dipòsit d'aigua, que als pobles petits s'utilitza per, entre altres coses, començar a combatre els incendis abans no arriben els bombers.

Avui, després de més de trenta anys fent la guerra d'aigua, els veïns ja la consideren un dels actes més tradicionals de la seva festa major. Se celebra el dilluns al matí i comença quan es va a omplir el remolc cisterna amb els 4.000 litres d'aigua que hi caben. Una vegada ple, un tractor el remolca fins davant la font, on l'esperen tots aquells que, vestits amb poca roba i armats amb tot tipus de «galletes», poals, cubells i altres recipients per llançar aigua, volen participar de la contesa. La guerra comença quan el tractor fa la seva entrada a la plaça i dos joves encavalcats damunt la cisterna comencen a ruixar a tothom amb dues llargues mànegues connectades al dipòsit d'aigua.

Per espai de més d'una hora aquell racó de davant la font es converteix en un camp de batalla que s'omple de somriures, abraçades i bromes. Hi participen una cinquantena de persones, bàsicament gent del poble però també alguns joves amics de municipis dels voltants. Els contendents omplen la munició a la font de la muralla i després busquen víctimes on poder descarregar el doll d'aigua. Per la seva banda, les mànegues d'aigua disparen a propulsió i permeten arribar fins als que s'amaguen darrere les finestres dels balcons més alts, que tampoc escapen de ser mullats.

Tothom qui aquell dia surt al carrer acaba moll de dalt a baix. Les esquitxades fraternals duren fins al migdia i aquesta guerra aquàtica només acaba quan ja no queda més aigua al remolc i ja se'n té prou. Aleshores, ben xops i refrescats, els veïns i veïnes tornen a poc a poc cap a casa per celebrar el darrer àpat de la festa major, conscients que cada vegada queden menys hores perquè acabin els dies més divertits i alegres de l'any.

Text i fotografies: Manel Carrera i Escudé