Festa major

Els morellencs i morellenques celebren la seva festa major d'estiu recreant, en clau festiva i sota la forma d'una gran guerra d'aigua, la lluita que històricament van tenir amb el cuc de la fusta, la Zeuzera Pyrina, un paràsit que amenaçava un dels cultius més estesos del municipi: l'avellana.

La festa major del Morell se celebra en honor dels copatrons Sant Abdó i Sant Senén que en l'àmbit català han estat tradicionalment venerats com a protectors de la pagesia i, especialment, dels hortolans. Se'ls invoca per intentar evitar les pedregades i calamarsades estiuenques, tant freqüents en aquestes dates.

La Zeurera Pyrina

El Morell havia viscut tota la vida de l'agricultura fins que, a la dècada de 1970, la principal activitat econòmica del poble va passar a dependre d'una refineria que s'hi va instal·lar. Ara bé, tot i que bona part de les terres dedicades al cultiu es varen perdre amb aquesta instal·lació, encara queden terres destinades a la agricultura en les que es cultiven principalment avellaners. Durant la festa major, els morellencs i morellenques recorden un episodi de la seva història que els vincula amb la terra.

Per això, un dels actes més importants de la festa major actual és la Zeuzera Pyrina Refrescant, una lluita festiva que mantenen els morellencs amb el cuc de la fusta, un paràsit de l'avellaner, fins que aconsegueixen matar-lo. Aquest episodi de la història local, la lluita contra una plaga que amenaçava el cultiu d'avellanes, s'escenifica el dissabte de festa major mitjançant una gran guerra d'aigua, doncs l'aigua va ser el mètode emprat per combatre aquest cuc.

L'escenificació, que va incorporant nous elements any a any, compta amb els Ous, uns grans globus blancs plens d'heli; la Cuca i les seves Cuquetes, que té 11 metres de llargada i està recoberta amb tela groga; i les Papallones, la fase alada de l'insecte, que es representa mitjançant uns xanquers.

Per la banda humana, els ensofatadors representen els pagesos que, armats amb màquines d'ensofatar carregades amb aigua, ruixen a tothom.

L'escenificació culmina a la plaça on, amb tots els elements presents, els pagesos aconsegueixen allunyar el cuc de la fusta llançant-li aigua.

Altres actes de la festa major

La vigília de la diada dels sants, el 29 de juliol, es fa un gran correfoc purificador a càrrec de la colla de diables local, els diables del Morell.

El dia 30 (o el diumenge més proper), missa en honor a sant Nin i sant Non, un dels patrons de la pagesia, que acaba amb una exhibició castellera i un vermout popular.

Divendres de festa major també es fa una cercavila nocturna amb els grallers, els gegants i tots els entremesos de l'associació cultural l'Embruix, veritable motor de la celebració. La cercavila acaba amb el pregó d'inici de les festes, un sopar popular i un ball i concert.

Durant els dies que duren les festes també es fan temptes de vaquetes, concerts, baixada d'andròmines, sardanes, animació infantil... Des de 1966 es fa la Cursa Ciclista del Préssec, organitzada pel club ciclista local. El darrer dia de la festa s'anomena "dia del gos", ja que tothom dorm.

Antigament la festa havia comptat amb una cursa popular de motocultors (des de 1982).

Text: Redacció festes.org

Fotografies: Jordi Granell