Festa Major
Un barri ben guarnit per a la seva festa major
Sants, Barcelona (el Barcelonès)
Vegueria de Barcelona
pels volts del 24 d'agost
Redacció festes.org (Publicació: 09.08.2007 | Actualització: 08.10.2024)
Districte de Sants-Montjuïc. Ajuntament de Barcelona
La vila de Sants, petit nucli de cases sorgit a l'entorn de l'església de Santa Maria de Sants pels volts de 1780, celebra la seva festa major per Sant Bartomeu. Tot i que va ser annexionada a Barcelona el 20 d'abril de 1897 -dia en què va entrar en vigor del Decret d'Agregació-, la vila ha mantingut intacte el seu esperit independent i ha conservat la seva personal festa major.
Una de les principals característiques de la festa és que els veïns del barri guarneixen els carrers amb mil i un motius. Encara que els cronistes no s'han posat d'acord sobre l'origen de la celebració, sovint es dóna per bona la suposició que la festa imita la iniciativa dels veïns de Gràcia, dels quals ja es té constància que engalanaven els seus carrers des de 1817.
Les primeres notícies conegudes de la Festa Major de Sants per Sant Bartomeu són de mitjans del segle XIX, encara que l'advocació al patró dels carnissers, els assaonadors, els sastres i els sabaters és molt anterior. Pels volts de 1850, pels carrers de Sants es feien balls com el d'en Serrallonga i el de bastons, a més a més del ball de Sant Bartomeu, en què hi participaven soldats romans, dos àngels i un dimoni que, amb una mena de globus que feia inflant una bufeta, colpejava els espectadors.
Els carrers guarnits, a concurs
El primer any en què es va celebrar oficialment el concurs de carrers guarnits va ser el 1943. Sants disfressava els seus carrers, molt probablement, des de mitjans del segle XIX, per bé que el primer document d'un carrer guarnit de què es té constància és una fotografia datada el 1905, corresponent a l'actual carrer Vallespir (antic carrer Colón).
El 1921, es té constància que es van engalanar un total d'11 carrers, una quantitat que va oscil·lar lleugerament a l'alça durant els anys següents. Amb l'establiment del concurs, però, la quantitat de veïns que es van decidir a adornar la via pública va augmentar exponencialment, arribant fins a 22 carrers guarnits el 1950.
Per coordinar tota la festa, el 1958 va néixer la Federació de Carrers, que, després d'uns anys d'esplendor, va entrar en crisi i va propiciar que la festa desaparegués entre 1970 i 1984. La Festa Major de Sants es va reemprendre el 1985 amb renovada força.
Actualment, tan sols una desena de carrers i places acostumen a vestir-se de festa major. El 1999 van ser-ne 16, quantitat que el 2003 ja es va reduir a 15 i, el 2005, a 12, un número que s'ha estabilitzat des de llavors. L'alt preu dels locals que han de pagar les associacions de veïns per emmagatzemar-hi els decorats, però, fa témer per la continuïtat dels carrers engalanats.
Has detectat algun error? Avisa’ns!




Galeries d'imatges

Galeria principal
Districte de Sants-Montjuïc. Ajuntament de Barcelona
Diversos anys · 5 fotografies
Contacte
Federació d'Associacions i Comissions de Carrers de la Festa Major Sants
http://www.festamajorsants.cat
c/. Violant d'Hongria, reina d'Aragó, 143
08014
934 906 214
Per saber-ne més
Llibres

Sitges, l'encant de la tradició
Jofre Vilà i Soler
Ajuntament de Sitges
Aquest llibre, coordinat per Jofre Vilà i Soler i amb aportacions de reconeguts experts en la...

Sitges. Vocabulari de Festa Major
Jofre Vilà i Soler
Gràfiques del Foix
L'autor, artista amatent i d'esperit observador, recull un bon nombre de les paraules que empren...

La Festa Major de Sitges
Joan Josep Rocha Serra
Grup d'Estudis Sitgetans
A Sitges, la festa Major és la festa per excel·lència. Hi participa tothom, sense distinció...

La Festa Major de Sants. Dels origens a l'agregació
Albert Torras i Corbella
Ajuntament de Barcelona. Districte de Sants-Montjuïc
El periodista Albert Torras publica, coincidint amb la Festa Major de Sants del 2009, aquest recull...

Fets i gents de ses festes de Sant Bartomeu
Diversos autors
Ajuntament de Ferreries
Llibre que recull diferents aspectes de les festes patronals de Ferreries, celebrades per Sant...

Músiques d'Igualada. Per a grup de gralles
Diversos autors
Aula de Música Tradicional de l'Anoia
Aquest llibret, publicat en motiu dels actes de celebració del 20è aniversari de l'Aula de...
Articles

Les danses tradicionals d'Igualada
Diversos autors
Revista d'Igualada, núm 22
A Igualada també s'havien ballat per Corpus i per Festa Major diverses danses i entremesos...
La recuperació de festes a la postguerra d' Igualada (1939-1945)
Josep Torelló i Junyent
Revista d'Igualada
Aquest treball s'ocupa del contingut i la significació de les festes del calendari anual que...

Sant Bartomeu, patró d'Igualada
Daniel Vilarrubias i Cuadras
Revista Nº: 38
Sant Bartomeu és el patró d'Igualada, com ja ho era del gremi de blanquers o adobers i...
Revistes

El Fogall
Diversos autors
Agrupació de Balls Populars de Sitges
Revista de cultura popular que l'Agrupació de Balls Populars de Sitges edita cada any per la Festa...
Vídeo / DVD

Sitges, Sentiments de festa
Diversos autors
Agrupació de Balls Populars de Sitges
El documental, dirigit per Víctor Bregante, Jordi Aumatell i Xavi Trilla, pretén captar l'ànima...
Audio / CD

Sons i músiques d'Igualada
Daniel Vilarrubias i Cuadras
Institut Muncipal de Cultura d'Igualada
El CD que tens a les mans respon a la voluntat de difondre i preservar les músiques populars que...
També et podria interessar
De la mateixa categoria



Festes patronals de Sant Bartomeu a Consell (el Raiguer)
- amb la posada de la bandera, cercavila amb la Banda de Cornetes i Tambors de Consel, animació infantil, sopars a la fresca pels carrers, concerts joves, i el Mercadet Nocturn que compta amb expositors diversos d'artesania, bijuteria, roba de pagès, trunyelles, tatuatges amb henna,...
Festa major a Sidamon (el Pla d'Urgell)
- en honor a Sant Bartomeu. Dura diversos dies, al voltant del 24 d'agost. Divendres es fa la Festa de la Cassola de Pagès, una celebració que va néixer l'any 1984 i que reuneix a representants i veïns de bona part dels municipis de la...
Festa major de Xert (el Baix Maestrat)
- en honor a sant Bartomeu.
Festa major a Sant Bartomeu del Grau (Osona)
- en honor a sant Bartomeu, pels volts del 24 d'agost. Amb la bicicletada, caminada popular, futbol, bitlles catalanes, patinada, motor, petanca..., i altres activitats com tallers, manualitats, cinema, un bon sopar, rom i havaneres, l'elecció de l'hereu i la pubilla, etc. El dia 24...
Festa major a Massalcoreig (el Segrià)
- festa patronal de municipi, se celebra durant 5 dies, pels volts del 24 d'agost. La vigília es fa la coronació de les pubilles i l'elecció del massalcoretjà de l'any, una sessió de ball i a la matinada alguna actuació de cara al jovent. El...
Festes patronals de Vistabella del Maestrat (l'Alt Maestrat)
- la darrera setmana d'agost es celebren les Festes en honor a Sant Bartomeu i Sant Joan Degollat.
Festa major de Capdepera (Llevant)
- festa dedicada al patró de Capdepera, San Bartomeu, i organitzada per una comissió de festes que s'encarrega dels diversos actes que componen el programa de festes, com la revetlla, la diana florejada, les carreres de cavalls i el concert de la banda de música,...
Festes patronals de Ferreries (Menorca)
- dedicades a l'apòstol sant Bartomeu, se celebren els dies 23, 24 i 25 d'agost. La seva antiguitat es remunta al segle XIV, coincidint amb la creació de la parròquia a què va donar origen el primitiu nucli de població. Any rere any les festes...
Festes patronals a Benicarló (el Baix Maestrat)
- pels volts del 24 d'agost. En el marc de les festes dedicades a sant Bartomeu es fa una processó i una ofrena de flors a Nostra Senyora de la Mar, una talla del segle XIII que es diu que va ser portada per Jaume...
Festa major de Montferri (l'Alt Camp)
- el cap de setmana més proper al 24 agost se celebra la Festa Major d'estiu en honor al nostre patró, sant Bartomeu, amb processó i coques guarnides.
De la mateixa població


