Festa de Sant Antoni

Llucena celebra la festa del patró dels animals amb els "cantats", la foguera, la benedicció i matxada amb els animals i les tradicionals olles, una multitudinària trencada de perols protagonitzada pels més menuts que reparteix centenars de premis entre els participants.

La festa de Sant Antoni se celebra a Llucena el cap de setmana més proper al 17 de gener. Els actes es desenvolupen en dos dies i estan organitzats per l'Ajuntament i els clavaris.

Cantats i matxada

Dissabte al matí té lloc l'arreplega de la llenya i 'malea' i la preparació de la foguera a la plaça. Després de dinar, a l'ermitori del sant que hi ha als afores del poble se celebra els 'Cantats', el cant col·lectiu dels goigs dedicats al sant.

Al vespre té lloc un dels actes centrals de la festa, la tradicional 'matxà', la primera referència documental de la qual és de l'any 1806. Hi participen cavalls i animals domèstics encapçalats pel portador del penó o guió del sant i compta amb la presència de la banda de música local, la Unió Musical Llucenenca. Es tracta d'una cercavila que comença amb la benedicció dels animals participants a la porta de l'església, transcorre per diferents carrers del poble i acaba amb el repartiments dels 'prims' pels animals domèstics (se'n fan cap a 5.500, l'any 2017) i 'rotllos' per a les cavalleries.

La nit acaba amb una animada revetlla musical (concert i ball) en el transcurs de la qual es fa una torrada de carn, gentilesa dels clavaris, damunt les brases de la foguera.

Les olles

Diumenge al matí hi ha la processó de trasllat de la imatge del sant des de l'ermita a l'església arxiprestal on té lloc la missa. Al vespre se celebra un dels actes que ha donat fama a la festa de sant Antoni a Llucena: les tradicionals 'olles'. Es tracta d'un conjunt de jocs que tenen per protagonistes a uns recipients de terrissa que estan penjats d'una corda que va de cap a cap de carrer a certa alçada i que els més menuts, amb els ulls embenats, han d'intentar trencar amb un bastó per tal de fer caure els premis que hi ha a dins.

Anomenat aquí 'trencaperols' o 'tirada d'olles', aquest joc també el fan a molts pobles de la comarca de l'Alcalatén, però és a Llucena on té més fama, per ser moltes les olles de terrissa que es posen en joc (que es 'tiren') i per ser les olles més grosses del que és habitual. Fins no fa gaire a dins de les olles, com a premi, s'hi posava un animal viu (gallines, conills i altres animals domèstics), una pràctica generalitzada a tot el país. Avui, dins les olles de Llucena hi ha premis ben diversos: des d'un paper o un pelutx que val per un animal, fruites seques, confetti, cendra o farina (la olla considerada 'dolenta') i tot tipus de llaminadures i petits regals, molts dels quals són aportats per la mateixa gent del poble que col·labora amb la tirada d'olles. El costum de regalar un animal viu com a premi subsisteix, però ja no es posa dins l'olla sinó que s'entrega al xiquet o xiqueta que ha aconseguit trencar el perol amb el bastó.

Antigament es feien servir les olles velles i gastades que hi havia a les cases i que s'havien guardat per a trencar aquest dia. Les olles havien arribat a Llucena gràcies a una família de terrissers procedents de l'Alcora que venien les seves peces al mercat setmanal del diumenge. Avui, les olles es compren -expressament per a la festa- en una terrisseria.

La plaça s'omple de centenars de xiquets ansiosos per descobrir què amaguen els centenars de testos preparats artesanalment pels veïns. Acabats els jocs, el terra de la plaça acaba encatifat amb els mil-i-un bocins dels testos esberlats. Tot seguit es fan altres jocs infantils tradicionals.

Vuit dies després, el diumenge posterior, es fa la processó de tornada de la imatge de sant Antoni a l'ermita, on té lloc una altra missa. La processó, que és encapçalada pel penó, acompanyada per la banda de música del poble i per les dames i representants polítics, tanca una de les festes hivernals més antigues i importants de Llucena.

(Text elaborat amb aportacions de Ximo Escrig)