Festes de la Magdalena

Durant més de vuit dies i sempre pels volts del tercer diumenge de Quaresma, Castelló de la Plana celebra les seves festes més esperades. A diferència del que és habitual en altres indrets, els castellonencs no celebren la seva festa grossa en honor al seu patró sinó per commemorar un dels mites fundacionals de la ciutat, per recordar el seu origen com a poble.

Les festes de la Magdalena de Castelló recorden un dels actes que van ser claus en la fundació de la ciutat, aquell segons el qual els antics pobladors es traslladaren des de la muntanya de la Magdalena fins al Pla en una fosca nit, ajudats per unes canyes verdes i uns fanals que els guiaven i amb els xiquets subjectes a unes cordes per tal que no caiguessin a les fangoses aigües dels marjals.

Cavalcada del Pregó

Les festes de La Magdalena de Castelló comencen sempre el tercer dissabte de Quaresma. L'inici oficial de les festes té lloc amb la popular Cavalcada del Pregó, desfilada que pren el seu nom del conjunt de versos que es van repetint al llarg del recorregut pel Pregoner invitant a veïns i visitants a participar en les festes. La Cavalcada del Pregó, creada als anys 1940, és una desfilada en què es visualitza els elements i personatges del mite fundacional que aquests dies es rememora (Jaume I, Moros i Cristians, etc). També hi participen colles vingudes dels pobles i tanquen la comitiva les Carrosses amb les reines de les festes.

La Cavalcada acaba amb la 'Enfarolà' del Fadrí, un espectacle pirotècnic que té lloc al campanar de la Plaça Major de Castelló i que culmina amb la posada d'un domàs amb la imatge de les Festes de la Magdalena de l'any en curs.

Romeria de les Canyes

Ara bé, l'acte més emotiu i multitudinari de les Festes de la Magdalena de Castelló és la concorreguda Romeria de les Canyes en què es va en pelegrinatge fins al turó on hi ha l'ermitori de La Magdalena, l'assentament dels avantpassats. La cita per acomplir amb aquesta tradició és sempre el tercer diumenge de Quaresma. Aquest dia milers i milers de castellonencs, més de 100.000, pugen, a peu, en carros engalanats o en tren, fins a aquest indret situat a 6 quilòmetres de Castelló. D'aquesta manera repeteixen el trajecte que van realitzar els seus avantpassats quan van traslladar el poble de la muntanya a la plana.

De bon matí, els Romeus passen a cercar la seva canya a les portes del mercat Central, preparades pels membres de la família Renau. Abans de sortir, es celebra la tradicional missa de Romeus i al finalitzar-la, els castellonencs agafen la canya amb la cinta de seda verda i, vestits amb brusa negre, es dirigeixen en romeria a l'ermita de la Magdalena en el Castell Vell.

Després d'un petit descans a l'ermita de Sant Roc de Canet, on es menja la figa i el doset i es fa un traguet de mistela. Una segona comitiva ve de Sant Roc de la Donació i s'ajunta amb la primera. Al migdia, i una vegada han arribat a l'ermita les dues reines de les festes i la comitiva oficial, els romeus visiten el retaule de la Mare de Déu, fa sonar la campana i recuperen forces menjant un entrepà de faves mentre es celebra la tradicional missa de Romeus. També es dispara una gran mascletà aèrea i es comença el repartiment dels tradicionals rotllets als romeus.

Havent dinat, comença la Tornada de la Romeria, la progressiva tornada dels romeus fins a Castelló.

Les Gaiates

Al mateix vespre comença la Desfilada de les Gaiates, els impressionants fanalets de llum i color que amb el temps s'han convertit en un dels símbols de la festa. Aquests monuments lluminosos es comencen a construir 15 dies abans i es planten als barris durant la setmana festera. Les gaiates estan compostes de milers de bombetes de tots colors que, en conjunt i dipositades en el monument, mostren una idea o un tema.

Un dels moments més espectaculars de la festa és el moment en què tots els monuments gaiaters de la ciutat s'instal·len en el passeig Ribalta i en arribar la nit s'encenen, una per una. Al acabar aquest acte, cada gaiata és traslladada a la ubicació des d'on presidirà els actes festius organitzats per cada comissió.

Altres activitats

Durant tota la setmana de festes es celebren concerts, espectacles pirotècnics i altres activitats de gran interès, com la fira alternativa i les revetlles o sopars populars.

Un dels actes més destacats és l'ofrena de Flors a la Mare de Déu del Lledó, durant el qual es confecciona un impressionant tapís de flors a la porta de la basílica on hi ha la seva imatge. També són molt concorreguts els Bous de Foc, el Concurs de Mascletàs, Festival Internacional de Música de Festa i el concurs de Bòlit, un joc valencià pràcticament desaparegut.

Les festes es clouen cada any amb el Vítol de diumenge a la plaça major de Castelló. Allà es concentren totes les entitats de la ciutat que han participat de les festes, la Junta i les regines i les dames, que són les encarregades, després de l'encesa de la traca final, de donar el crit de 'Magdalena', al que tothom respon amb un sorollós 'vítol!'.

Aquestes festes van ser declarades d'Interès Turístic l'any 1965.