El Camell
La bèstia festiva de Molins de Rei
Molins de Rei (el Baix Llobregat)
Vegueria de Barcelona
Pels volts del 29 de setembre
Redacció festes.org (Publicació: 16.03.2010 | Actualització: 10.02.2025)
Amics del Camell
El Camell de Molins de Rei és una bèstia festiva de grans dimensions que es dedica a empaitar a petits i grans, llançant foc pels queixals i aixecant el coll.
Característiques
El Camell no és ni un bou ni una mula ni un cavall i, ni molt menys, un camell, l'animal remugant de cap petit, coll i cames molt llargues i esquena amb un o dos geps que li dóna nom. S'anomena d'aquesta manera perquè 'fer el camell' significa fer el bèstia, fer el burro, fer l'animal, el ximple i també, per extensió, fer festa, fer disbauxa. El Camell és una bèstia festiva de grans dimensions híbrida, entre un cavall, una mulassa i un bou. De fet, el Camell no es defineix per les seves atribucions si no per ser una gran bestiassa de festa que, recordant un costum antic, s'ha convertit en un animal fantàstic.
El cos del camell està fet de fusta, el cap d'espuma de poliestirè i duu tot el cos recobert amb un teixit de cotó. Fa 6, 75 metres de llargada i 2 d'amplada i pesa uns 180 quilos. El duen 6 persones des de dins més un portador del cap que, mitjançant un sistema de palanca, té un moviment dalt a baix, fet que li permet arribar fins a una alçada de 5'30 metres. Té tres punts de foc, dos a la boca i un a la cua. Exteriorment està dirigit per 4 persones més mitjançant unes cordes i 3 persones més s'encarreguen del cap i la cua.
El Camell de Molins de Rei es dedica a empaitar a petits i grans en tres ocasions l'any: per Carnestoltes i per la Festa Major, al setembre, durant les Matines del dia 29 i el dissabte de Festa Major al vespre, a la plaça de la vila, en una espècie de trajecte festiu anomenat el Corre-cuita del Camell. En aquesta aparició és quan l'animal es mostra més tal com és: evoluciona de forma erràtica pels carrers i places, aturant-se i arrencant de nou de forma imprevisible, empaitant als que es va trobant pel seu camí. Es mou amb rapidesa, puja i baixa escales, recula quan cal i treu foc pels queixals i ruixa als que el reten. El seu himne és 'La Presó del Rei de França' de la Companyia Elèctrica Dharma. En canvi, per Carnaval, l'animal forma part d'un ball popular, anomenat Ball del Camell.
Història
L'origen del Camell de Molins cal cercar-lo en les antigues festes de Carnestoltes molinenques. Expliquen els llibres d'història que, almenys des del 1814, havia estat costum entre alguns molinencs, quan arribava el Carnaval, de construir una espècie de bèstia feta amb fustes (arquets de vela de carro) i una barra de ferro que aguantava un cap de cavall mort que tingués una bona dentadura. Tapats amb una manta i amb dues taronges als forats del crani com a ulls, feien aparicions a la plaça de la vila durant els balls, de forma espontània i transgressora, empaitant tothom, especialment a la gent rica que feia el Ball de Carnaval, i fent gresca i gatzara.
El procés de recuperació de la bèstia comença amb la recuperació dels ajuntaments democràtics i el final de la dictadura franquista. En el pregó de Festa Major de l'any 1979 es diu que és una llàstima que Molins no tingui bèstia fantàstica i a partir d'aquí es comença a buscar informació i documentació antiga, i a bastir un projecte de construcció del Camell. La nova peça fou estrenada el 26 de setembre de 1981, en plena Festa Major de Sant Miquel.
Els Amics del Camell
L'entitat que actualment vetlla pel seu manteniment i funcionament és Els Amics del Camell, que està formada pels portadors, timbalers, diables, bombers i altres col·laboradors del Camell.
El Camell no acostuma a sortir fora vila, si bé n'ha fet diverses sortides com a les Festes de la Mercè de Barcelona, el Bestiuari també de Barcelona, a Sant Feliu de Llobregat per apadrinar-ne la Garsa de Sant Feliu de Llobregat, El Prat de Llobregat o Valls.
L'any 1992 el Camell es va cremar a la sortida de Carnestoltes, sent reconstruït aquell mateix any. L'any 2006, en motiu del seu 25è aniversari, realitzà un espectacle conjuntament amb Comediants i la sortida a plaça fou tocada en directe per la Companyia Elèctrica Dharma i l'any 2008 visità la població de Würflach (Àustria).
Has detectat algun error? Avisa’ns!





Contacte
Amics del Camell
http://www.amicsdelcamell.cat
C/ Jacint Verdaguer, 95 bis
08750 Molins de Rei
93 668 46 50
elcamell(ELIMINAR)@amicsdelcamell.cat
Per saber-ne més
Llibres

El Camell. Una tradició recuperada
Diversos autors
Ajuntament de Molins de Rei
En aquest llibret es recull tot el procés de recuperació i reinvenció d'aquesta peça del...

El Camell 25 anys. 1981-2006
Diversos autors
Amics del Camell
Aquest llibre és un recull cronològic del que han estat aquests 25 anys de la nostra bèstia, des...

La Mulassa de Mollet
Diversos autors
Edicions Cal·lígraf
Conte destinat a infants sobre aquest personatge de la tradició festiva de Mollet de Peralada. Els...
També et podria interessar
De la mateixa categoria

Sa Mula Blanca Andratx (Serra de Tramuntana)
- per febrer arriba el carnaval i el dijous Llarder enceta els darrers dies. Durant el cap de setmana es fan les famoses rues. A Andratx és tradició una mascarada carnavalesca coneguda com Sa Mula Blanca, que consisteix en un grapat d'homes disfressats amb un...
Bou vermell a Arles de Tec (el Vallespir)
- s'emmarca dins les festes de Carnaval d'aquesta localitat nordcatalana, que es celebren el cap de setmana més proper al 2 de febrer, dia de la Candelera. Dissabte hi té lloc la facècia del Bou Vermell, una paròdia d'una "corrida de toros", el "Casament tremblant",...
Bou roig dels Angles (el Capcir)
- l'any 1999, Cédrik Blanch va construir el bou roig per recuperar aquesta antiga tradició i la figura es va batejar amb el nom d'Eloy amb referència al sant que va salvar el poble de la pesta bovina l'any 1925. Malauradament, el 31 de desembre...
Comparsa dels bous i pastors-Bou de Reus (el Baix Camp)
- surt per Sant Pere i Misericòrdia, però també per Carnaval, amb la Comparsa dels bous i pastors.
Momerota a Canet de Mar (el Maresme)
- antigament a Canet de Mar, per Carnaval sortia un bou anomenat momerota, que es passava les festes empaitant a tothom, especialment a les dones, donant cops de cap o etzibant guitzes a tort i a dret. El dimarts de Carnaval feia cap a la...
Sortida de la Momerota Mataró (el Maresme)
- les festes de Carnaval de la ciutat es caracteritzen per la sortida de diverses comparses burlesques i satíriques que acompanyen en Pellofa, el Carnestoltes mataroní. Un dels dies del Carnaval, no sempre el mateix, apareix la Momerota i la Momeroteta, dues bèsties que es...
Mulassa de Mollet de Peralada (l'Alt Empordà)
- sobre la base d'una tradició carnavalesca ben documentada al poble i encara viva en moltes persones majors, un grup de persones van decidir recuperar la figura de la mulassa, de la que tant havien sentit a parlar. La peça va ser construïda en secret...
Cap de mula a Gavà (el Baix Llobregat)
- hi havia el costum, dins aquest període, que alguns dels més atrevits anessin al riu Anoia, a un lloc en el que eren enterrats els cavalls i rucs que es morien i en desenterraven un dels que fes menys temps que estigués soterrat. N'agafaven...
El bou roig als pobles del Capcir, Conflent i Vallespir
- el bou roig és senzillament una carcassa, tapada amb una ampla tela vermella; pel davant li surt un cap de bou amb grosses banyes, simulant ésser un bou brau; sota l'artefacte hi va un home que el fa caminar. La falsa bèstia va guiada...
De la mateixa població


