El ball dels confits

Què és el ball de confits?

El ball de confits és una mena de cercavila festiva molt animada protagonitzada per centenars de parelles agrupades en colles o comparses que desfilen ballant pels carrers fins arribar a la plaça major, on té lloc el darrer acte del ball, una gran batalla de confits. Es tracta d'un ball popular i obert: tothom hi pot participar perquè no requereix de gaires coneixements de dansa.

La característica distintiva del ball, i el què li dóna el nom, és que els participants van proveïts amb confits, uns dolços que duen amagats entre la seva vestimenta o dins unes bosses de roba, i que van llançant durant tot el recorregut. Els confits són uns petits bocins de forma més o menys esfèrica fets amb sucre endurit (enriquit amb ingredients medicinals o aromàtics) o bé a partir d'un fruit sec (ametlla, avellana...). En algunes poblacions està documentada la presència d'un tipus de confits especials, anomenats 'farinots', de forma allargada, no comestibles (tenien gust a guix) i que els que anaven disfressats feien servir més aviat com a projectils. Avui, els confits han estat substituïts per caramels recoberts de plàstic o bé per confeti.

El ball comença quan cada parella surt ben guarnida de casa seva i es troba amb la resta de la colla. A partir d'aquí, les colles o comparses evolucionen animadament pels carrers, llançant confits als vianants que es troben, fins que arriben a la plaça major, on té lloc una ballada conjunta de totes les colles i el posterior llançament massiu de confits, en una mena de batalla lúdica de tots contra tots que clou el ball.

Un personatge tipus esparriot, de vestimenta estranya i grotesca, en molts casos proveït amb una gran xeringa plena d'aigua, acostuma a encarregar-se de posar ordre remullant als llaminers que intenten ajupir-se per recollir confits del terra de la plaça durant la ballada final.

El ball dels confits està emparentat amb el ball de gitanes que es balla per Carnaval al Vallès, i és popular i tradicional a diverses poblacions de l'Empordà i del Garraf.

El ball dels confits al Garraf

El ball dels confits és un dels protagonistes indiscutibles de la festa carnavalesca de Vilanova i la Geltrú. Es coneix amb el nom de 'Les Comparses', se celebra el diumenge de Carnaval i acaba amb la famosa batalla de caramels (antigament eren confits).

També està documentat a Cubelles, on les comparses de l'Aliança i del Círcol cubellenc, que tenien gran rivalitat i competien per aviam qui reunia més colles. Es tiraven ametlles o guixots, a diferència d'ara, que es fa amb caramels.

Al Carnaval de Sitges també hi havien fet el ball dels confits. Els homes anaven vestits de pagès amb unes grans mantes, on hi havia unes bosses plenes de caramels i confits de farina. Les parelles anaven pels carrers fent apassionades llançades de confits als que s'ho miraven i entre elles.

A Sant Pere de Ribes també celebren, el dilluns de Carnaval a la nit, un acte anomenat Les Comparses. És tradició que les entitats del poble rivalitzin pel nombre de parelles que hi participen. Surten des de diferents punts del poble i es troben a la plaça Marcer, on són rebudes per Sa Majestat el Carnestoltes i fan la batalla de caramels final.

El ball dels confits a l'Empordà

El ball dels confits havia format part del Carnaval de molts pobles del Baix i l'Alt Empordà.

A Figueres (l'Alt Empordà) se celebrava la tarda del dimarts de Carnaval. Les dones carregaven els confits i els homes duien vestit i espardenyes de gala, barretina, una gran manta estampada i un trabuc. Després de la batalla final, el terra quedava cobert de blanc com si hagués caigut una calamarsada. Gregori Artiza, al setmanari La veu de l'Empordà del 30 gener de 1909, descriu el ball: 'El ball dels confits era un ball qu'es feya passejantse les parelles de balladors per la plassa y tirantse confits les unes a les altres o a n'els miradors, resultantse a vegades lluites tremendes y ab bussogues a la cara o al cap.'

De gran renom era, també, el ball dels confits de Castelló d'Empúries (l'Alt Empordà). Comptava amb una participació massiva i un ambient de festa grossa. Es ballava en parelles o colles, que feien una cercavila pels carrers de la població i finalment es concentraven a la plaça major, on els esperava una cobla tocant i tenia lloc una gran ballada final, amb llançament massiu de confits. L'esparriot de Castelló que posava ordre en el ball final s'anomenava 'Janot' i anava proveït amb una xeringa que llençava aigua, llarga cucurulla, túnica blava amb petxines i altres closques de mol·luscs penjades. L'any 2016, en el marc del festival Terra de Trobadors, es va fer un primer intent de recuperació.

A Verges (el Baix Empordà) el ball dels confits era conegut per Ball de les deu' o 'Ball de deu', se celebrava Dimarts de Carnaval. La cercavila estava formada per parelles reals que es dirigien fins a la plaça major, on, a les deu en punt, començava el ball dins un perímetre marcat amb rama. Les dones duien confits i els homes 'farinots', que es llençaven durant el ball. Acabat el ball, es repartia la Sopa als assistents.

També està ben documentat a l'Escala (l'Alt Empordà) i a Cabanes (l'Alt Empordà), on els nois vestien amb un tapaboques i la batalla final amb grapats de confits fets de guix tenia lloc a la plaça.

Qui sap si el ball dels confits empordanès era tant sols versió arrauxada o una paròdia carnavalesca del solemne 'ball de ramallets i confits' que trobem documentat en moltes poblacions de l'Empordà i el Vallespir en diferents moments de l'any. Aquest ball tenia moltes variants, però se singularitzava perquè les parelles de balladors duien un boquet o ramallet de flors i un cornet o paperina plena de confits, motiu pel qual era conegut per 'ball del boquet i del cornet' (Empordà) o 'ball de ramallets i confits' (Vallespir).

Altres indrets

Algun dels elements del ball dels confits també el trobem documentat a altres poblacions del Camp de Tarragona, la Garrotxa i el Ripollès, la qual cosa fa pensar que potser havia estat molt més generalitzat.

A Tarragona ciutat, per Carnaval les comparses de joves regalaven caramels a les noies que els miraven des dels balcons. També hi ha constància d'una comparsa anomenada Mascarada del Farinot, que llançaven grans quantitats de caramels d'uns dotze centímetres de llargada i altres projectils, com confits i farinots (una mena de confits ordinaris, grossos com una avellana) per apedregar després finestres i balcons, que sovint acabaven amb els vidres trencats. Per altra banda, l'esparriot amb la xeringa també el trobem documentat a Tarragona i a Montblanc, on encara apareix per Carnaval. I a Valls, per Carnaval, és tradició el caramel vermell, un caramel cilíndric fet de sucre...

Llançament festiu de farina i caramels, origen i simbologia

Joan Amades va deixar escrit que originàriament els confits que es llançaven en algunes poblacions durant el ball dels confits eren fets amb farina, una hipòtesi interessant i que vincula el ball dels confits primigeni amb les batalles de farina que tenen lloc encara avui en moltes poblacions per Carnaval.

De llançaments massius de dolços en trobem en moltes festes al llarg de tot l'any, des dels casaments -que sovint incloïen la presència del Pare o Abat dels Boigs i una pluja de confits entre els familiars-, els batejos tradicionals de primavera -que inclouen sovint el llançament de confits- i fins a algunes festes majors d'estiu -que programen pluges de caramels laiques.

Ara bé, si hi ha un moment a l'any en què plouen més dolços, aquest és l'hivern. Així, es llancen caramels a quasi totes les escenificacions de les arribades dels Reis d'Orient, on tenen gran protagonisme, i en el marc d'algunes festes de Sant Antoni, com Forcall o Canals. El darrer llançament massiu de caramels de l'hivern és el de la Festa de Sant Medir de Barcelona.

Sobre la seva simbologia se n'ha escrit poc. Alguns autors pensen que el repartiment o sembra simbòlica de l'espai amb confits o caramels podria ser hereu d'antiquíssimes cerimònies per propiciar la fertilitat de la terra, just en el moment en què, en ple hivern, la natura sembla esmorteïda i s'està esperant que arribi el bon temps. També hi ha qui pensa que podria ser una acció ritual de tipus màgic per afavorir la pluja. I també, evidentment, hi ha qui pensa que es pot tractar d'una senzilla mostra espontània d'alegria, un simple joc sense cap sentit profund, propi del temps de Carnaval que -com és sabut-, antigament començava per Nadal: 'De Nadal a Carnestoltes, set setmanes desimboltes'.