Mostra de carboneig

El vell ofici de carboner reviu cada dos anys a Cànoves i Samalús, en ple Parc Natural del Montseny. Antics carboners tornen a construir piles de llenya per carbonar, les tornen a cobrir amb branques, fulles i terra i les tornen a fer combustir, talment com encara feien els avis i besavis fins a mitjans del segle XX.

La festa es celebra cada dos anys, en anys imparells. El primer cap de setmana de la festa es construeix la barraca dels carboners sota el camp de la Rectoria. Allí mateix, els canovins construeixen la carbonera el segon dissabte de la festa i atorguen l'honor d'encendre-la a algun personatge reconegut del món social o cultural català. El tercer cap de setmana, tothom qui s'acosta a Cànoves i Samalús observa com crema la pila i pot participar a la gran gimcana dels carboners, amb xocolatada final, a una sèrie de jocs tradicionals i pot assistir a exhibicions de tallada de troncs amb motosserra, xerrac manual i destral. La festa s'estén fins a finals de març, culminant amb la venda del carbó que s'ha fabricat durant el mes.

El carbó, una energia vital

Durant el segle XVIII, el carbó vegetal va ser de vital importància per a l'economia catalana. Amb l'arribada de la industrialització i de noves fonts d'energia, com el carbó mineral o l'electricitat, aquesta laboriosa professió va anar de baixa fins arribar a extingir-se. Però com que el carbó mineral depenia de l'exterior, les dues Guerres Mundials i la llarga postguerra espanyola van suposar una certa revifalla del sector, ja que era l'únic material calorífic de què es disposava en l'Espanya autàrquica. Es considera que, a Sant Hilari Sacalm, l'última campanya de carboneig va tenir lloc entre el 1974 i 75.

Els carboners que antigament es dedicaven a la fabricació de carbó vegetal vivien al bosc durant bona part de l'any. El procés de carboneig tenia quatre fases essencials: tallar arbres i matolls, construir les piles, deixar-les cremar durant dues o tres setmanes, i desmuntar-les per recollir-ne el carbó definitiu. Amb tot aquest procés, el carboner aconseguia reduir un 80% el pes de la llenya i només un 60% la seva energia calorífica.

Setmanes d'obrir i tancar forats

La tècnica bàsica en l'ofici de carboner era la construcció de la pila de llenya per carbonar. La carbonera se situava en una esplanada del bosc. La construcció de la pila es començava per l'ull, l'eix central, on els bitllots es posaven drets, els més gruixuts a dins i els més petits a fora. L'art del carboner consistia en l'acurada disposició de la llenya, per tal que la cuita es fes amb un control estricte de l'oxigen. Un cop havien construït la pila, la tapaven amb terra i herba. El procés de combustió durava d'una a tres setmanes, durant les quals el carboner, dia i nit, anava obrint i tancant forats a la pila per tal que la combustió es realitzés uniformement.

De carbó vegetal, en sortia de vàries menes: el carbó de foc, que conservava la textura del tronc i cremava amb facilitat; el carbó de rabassó, més fluix de combustió i que necessitava la manxa d'aire per cremar; i el carbonet, el resultat de la crema de bardisses i de menor poder calorífic.

Mostres com les de Cànoves i Samalús o les que tenen lloc a l'octubre a Forallac i Sant Climent de Peralta (Baix Empordà), ajuden a mantenir viu la memòria d'aquest ofici que va donar feina a molta gent de la zona de les Gavarres, el Montseny i les Guilleries i que, de cop i volta, va desaparèixer.