Dia de l'Escudella

Documentada ja a finals del segle XVIII, l'Escudellada de Carnestoltes és un dels actes gastronòmics més arrelats de Sant Feliu de Codines. Cada Dimarts de Carnaval els seus habitants i centenars de persones vingudes dels pobles veïns s'hi atansen per tastar aquest saborós brou elaborat segons una recepta pròpia.

L'Escudella o Dia de l'Escudella de Sant Feliu de Codines, com en tants altres pobles catalans on es celebra aquest gran àpat gastronòmic, és un acte que està connectat amb les Festes de Carnaval. De fet, és tradició local, la construcció, crema i enterrament d'un ninot Carnestoltes, així com l'ús de la sàtira, les desfilades de disfresses i també un important ball de gitanes (perdut l'any 1936).

La documentació històrica evidencia que a Sant Feliu de Codines, l'escudella ja es feia a finals del segle XIX (almenys des de 1892), i es creu que va continuar ininterrompudament com a mínim més d'un segle. La tradició es va estroncar a causa de la Guerra espanyola de 1936-1939 i no es va recuperar fins l'any 1979, gràcies a la iniciativa d'un grup de veïns i comerciants del Pla de l'Os. Actualment és el Centre Cultural Gastronòmic Sense Estovalles - una agrupació culinària local- qui s'encarrega d'organitzar l'escudellada amb la col·laboració dels botiguers del poble i l'Ajuntament.

La seqüència ritual

Les activitats del dia central de la festa, dimarts de Carnaval, comencen de bon matí a la Plaça Josep Umbert Ventura, l'indret on s'encén el foc on es cuinarà l'escudella. Durant les primeres hores, al voltant de les fogueres s'esmorza a base de torrades que s'ofereixen amb botifarra, arengades i vi.

L'escudella es va coent molt a poc a poc dins unes olles gegants, cinc de grans i tres de més petites. Es tracta d'unes grans calderes d'aram propietat de particulars del poble i cedides per a l'ocasió. Les calderes es posen a bullir amb foc fet a base de llenya d'alzina i es remenen amb unes grans culleres de fusta.

La recepta de l'escudella és pròpia i busca l'equilibri entre la carn i la verdura, per tal de no ser tant greixosa: es tracta d'una escudella barrejada que inclou més de 2.200 litres d'aigua, verdures, patates i carn de vedella i de porc. En total, es calcula que n'hi ha per més de 3.000 persones.

Quan els cuiners consideren que ja és preparada, el mossèn del poble beneeix el brou i es comença a repartir l'escudella entre els habitants del poble i els visitants dels pobles veïns que han estat fent cua i que esperen, amb expectació, el moment del repartiment.

El brou es posa dins les olles, les carmanyoles i els plats que els assistents porten per menjar-se l'escudella a casa... o a la plaça. I és que no tothom ve a buscar escudella per menjar-se-la a casa. A la plaça s'instal·len taules perquè la gent pugui degustar el brou al mateix lloc on es cou. De fet, el nom de l'entitat organitzadora prové, precisament, d'aquest costum de menjar-se l'escudella a la mateixa plaça, sense estovalles.