Redacció festes.org (Publicació: 29.11.2004 | Actualització: 16.01.2025)
Diversos autors
Quintos, Quines, Plena...
Un dels jocs d'atzar més característics de les festes de Nadal és el que en diferents poblacions del Vallès Occidental, Garraf, Ripollès, Osona i Bages es coneix amb el nom de 'Quinto' i que rep el nom de 'Quina' o 'La Plena' en diferents poblacions de l'Empordà, el Maresme i el Berguedà. A la Catalunya Nord s'anomena 'Rifla'.
També conegut amb el nom de 'Loteria vella', aquest joc és anterior a la loteria tal i com la coneixem avui i és el precursor del Bingo.
Sembla que va ser institucionalitzat de la mà de Lluís IV, rei de França, que va demanar a dos aventurers italians un joc que li permetés captar més recursos per a l'Estat.
Normes dels jocs
En l'actualitat, el Quinto, Quina, Rifla o Plena es juguen després dels àpats típics de les festes de Nadal tant en l'àmbit familiar com en locals comunitaris habilitats per a l'ocasió. Es tracta d'un tipus de joc en què cada jugador té un cartró dividit en cases diferentment numerades i va posant senyals amb llavors (llegums, guixes, etc) a les caselles a mesura que, extrets a la sort, van sortint els nombres corresponents.
El premi és pel primer jugador que aconsegueix omplir tota una casella (Quinto), totes les cases del cartró (Plena), o les cinc cases d'una mateixa fila (Quina).
El joc de dir les coses amb un altre nom
La interacció verbal i el diàleg que s'estableix entre 'el lloro' i els jugadors és una de les claus de l'èxit d'aquests jocs. En el Quinto i la Quina, el 'lloro' és la persona encarregada d'anar cantant els nombres que van sortint a l'atzar d'un recipient de vímet, conegut per Garrafa de Vímet, i que mai són cantats amb el seu nom, sinó mitjançant endevinalles. Així, el número '1' es canta com 'el més petit', el '25' es respon amb un 'Nadal!' o 'les mamelles de la Paula' que es refereix al '88'. Hi ha, però innumerables maneres de cantar cada número i, de fet, l'èxit del joc es basa en bona mesura per la capacitat del lloro per divertir als assistents improvisant noves endevinalles per a cada número.
Tipologia dels premis
El premi del Quinto són el conjunt de diners aportats per tots els jugadors participants, mentre el de les 'Quines' són lots de queviures i altres obsequis materials presentats en forma de paneres.
El nom de 'Quina' ve d'una paraula llatina que vol dir 'conjunt de cinc', mentre que el nom de 'Quinto' tot i que també fa referència a nombre cinc, sembla que podria estar relacionat amb el fet que tant els novells en el joc com els més menuts són objecte de burla entre els més experts, els que ja coneixen les endevinalles amb les que es canten els nombres.
El quinto o quina és un joc col·lectiu que tant pot fer-se en el marc familiar com entre un grup d'amics, una entitat esportiva o bé a nivell comunitari, de tot el poble. Molts d'ells tenen finalitats benèfiques o estan destinats a recollir fons econòmics.
De quintos o quines n'hi ha, doncs de familiars i de populars. D'entre les poblacions que celebren quintos populars destaquen Terrassa, Sabadell, Rubí, Sitges, Vilanova, Manresa, etc mentre que es fan quines populars a Llagostera, Begur, Avià, Puig-Reig, La Selva de Mar, Taradell, Sant Llorenç de la Muga, Llers, etc
Has detectat algun error? Avisa’ns!





Per saber-ne més
Articles

Rifes, quines, quintos, loteries i lluminetes
Jan Grau i Martí
Revista Les Garbes d'Or
Per les diades de Nadal són tradicionals els jocs d'atzar per aconseguir premis dels més diversos...

Els números del quinto
Jan Grau i Martí
Revista Les Garbes d'Or
La gresca del joc del Quinto ve donada per la interacció entre el 'lloro' que canta els números i...
També et podria interessar
De la mateixa categoria


Quinto al Social de Terrassa (el Vallès Occidental)
- durant les festes nadalenques, els terrassencs s'apleguen a la nostra entitat per jugar al Quinto. Aquest joc d'atzar se celebra de manera popular i divertida cada nadal des de la segona quinzena de desembre fins després de la festa de Reis. Fa més de...
Quinto a Sabadell (el Vallès Occidental)
- una de les tradicions més nadalenques de Sabadell és el quinto. És tant nadalenca com la il·luminació de Nadal o Els Pastorets. Al menys coincideixen en les dates. Qui és que no ha jugat una estona al quinto, alguna tarda, o alguna vigília de...
Quina d'Albanyà (l'Alt Empordà)
- el tercer diumenge de desembre, abans de Nadal, a la rectoria. Amb servei de Bar durant tot el dia.
Quinto a Granollers (el Vallès Oriental)
- el dia de Sant Esteve, el 26 de desembre, al centre de cultura popular i tradicional La Troca, els Xics organitzen el tradicional Quinto de Nadal solidari obert a tota la ciutat i a la comarca.
Quina de Viladamat (l'Alt Empordà)
- se celebra els dies previs a Nadal i fins passat Reis. Atorga premis sucosos, com lots de vins, rentadores, bicis, viatges, un mòbil nou, una playstation 5, un patinet elèctric...
Quines a l'Alt Empordà
- es fan quines de Nadal durant tot el desembre, i especialment els dies 25 i 26 de desembre, a Avinyonet de Puigventós, Bàscara, Cadaqués, Fortià, Garrigàs, La Jonquera, L'Escala, les Escaules, Llers, Palau-Saverdera, Peralada, Pontós, Portbou, el Port de la Selva, Rabós d'Empordà, Roses,...
Quinto de Nadal al Vallès
- també s'organitzen sessions de quinto a Sant Cugat del Vallès, Sant Quirze del Vallès, Matadepera, Rubí, Cerdanyola, etc
Quines a Borrassà (l'Alt Empordà)
- se'n fan diverses, a benefici de les entitats que les organitzen, amb abundants premis a base de paneres de regals.
Gran Quina de Bescanó (el Gironès)
- organitzada per diverses entitats esportives de la població, és la més popular de les comarques gironines, per la quantitat de gent que hi participa (fins a 3.000 persones al dia) com per la quantitat de premis que dóna.
Es Cuc a Menorca
- és un joc estretament lligat a les festes de Nadal, durant les sobretaules de les reunions familiars, que havia caigut en desús als darrers anys del segle XX, però que actualment s'ha revifat, especialment a la part de ponent de l'illa: l'anomenat joc des...
De la mateixa població

La màscara és un element present en tot tipus de celebracions festives que permet la transformació de la identitat del portador. Malgrat que l'ús de màscares no és exclusiu de les festes de Carnaval, aquest element és un dels pilars fonamentals de qualsevol celebració carnavalesca.

Les festes dedicades a Sant Antoni Abat, tal i com se celebren a la comarca dels Ports de Morella (País Valencià), al Matarranya (Franja de Ponent) i a l'Illa de Mallorca, es caracteritzen per l'aparició de diferents tipus de dimonis, que aquell dia es passegen pels carrers ballant i cometent tot tipus d'entremaliadures.
