Pessebre Vivent

Des de l'any 2000, quan arriba Nadal, el poble tarragoní de Perafort escenifica un Pessebre Vivent per una part dels carrers i places del municipi. Aquesta representació teatral amateur té lloc sempre en dates nadalenques, de just passat Nadal a Cap d'Any, i hi participen més d'un centenar de veïns del poble de forma totalment desinteressada.

A mitja tarda, el poble comença la seva transformació. Un anar i venir de vehicles carregats amb diferents peces d'escenografia (unes grans botes, branques d'olivera, bales de palla, cistells de vímet, animals, etc) inicia la transformació escènica de la part antiga del nucli antic del municipi i anuncia que alguna cosa s'està couent. Una vella masia, una granja abandonada, les entrades de les cases o un carrer amagat es transformen en la cova del naixement, l'Infern, una fusteria, el palau d'Herodes o un improvisat mercat.

Al mateix temps, els interiors de les cases bullen amb l'anar i venir dels habitants del poble, que es canvien de roba per passar a ser actors d'aquest Pessebre. Els vestits dels personatges que encarnen (un soldat romà, Sant Josep, uns pastors, els dimonis, etc) són confeccionats pels propis participants d'aquesta recreació parateatral. Durant l'any guarden els vestits amb cura fins que arriba el dia assenyalat per treure´ls a relluir de nou.

El de Perafort és un model de pessebre obert, sense ruta prefixada ni guies. Durant les dues hores que roman obert, el visitant que hi accedeix, sovint provinent dels pobles del voltant, pot anar recorrent al seu aire els diferents quadres escènics que s'hi fan, previ pagament d'un tiquet d'entrada. Les escenes del Pessebre Vivent de Perafort combinen els quadres bíblics amb moments de la vida diària procedent del passat agrícola i tradicional català. Així, les escenes del Palau d'Herodes, ben custodiat pels soldats romans, l'Infern, l'Anunciació als pastors i el naixement de Jesucrist a la cova, conviuen amb escenes de parades d'artesans: el fuster, la parada de fruita i verdures, el ferrer, l'escola, la casa amb els nens fent cagar el tió, les noies que van a cercar l'aigua al pou, la granja, el ceramista, la formatgeria, etc. Les escenes del Pessebre de Perafort no són dialogades, a excepció dels cants temptadors i estridents de les fures de l'Infern que dansen al voltant de la caldera d'En Pere Botero temptant als visitants a entrar-hi. Un altre dels atractius del Pessebre Vivent de Perafort és la nombrosa presència d'animals vius, com ponis, oques, conills, galls i gallines. Una vegada acabat el recorregut del pessebre, el organitzadors conviden als visitants a un got de vi i una torrada amb llonganissa.

Les nadales tradicionals catalanes combinades amb nadales d'altres tradicions culturals són el fil musical d'aquest senzill pessebre que grans i petits, acabats d'arribar al poble i habitants de tota la vida, escenifiquen amb entusiasme amb l'objectiu de recordar el naixement d'un nadó que, en el pessebre de Perafort, dorm abraçat a la seva mare, aliè al que està passant i aguantant estoicament el fred que aquests dies hi fa.

El fet que l'escena del naixement l'interpretin els pares d'un nou infant acabat de néixer al poble fa que el Pessebre Vivent esdevingui també, amb l'avinentesa de ser una recreació del naixement de Jesucrist, una espècie de ritus de benvinguda col·lectiu que el poble fa al nou infant.