El Vot del Pelegrí

Quan a l'Edat Mitjana la terrible pesta negra recorria Europa i els morts es contaven per centenars de milers, moltes poblacions, com és el cas de Tossa de Mar, s'encomanaren a l'ajut celestial per lliurar-se de la malaltia. Per donar les gràcies, cada any es fa un emocionat pelegrinatge fins a Santa Coloma de Farners.

Diuen els cronistes locals que a mitjans del segle XIV un gran vaixell arribà a Tossa després d'un llarg viatge, amb un dels mariners de la tripulació mig mort, víctima d'unes febres incurables. Uns dies més tard, prop d'una dotzena de persones van començar a patir la febre. Els símptomes s'escamparen com la pólvora i ben aviat va començar a morir gent. Al poble creixia la preocupació i alguns van decidir fugir, atemorits per la misteriosa malaltia.

Una de les dones que fugia va trobar un jove a qui explicà la situació. El jove li va suggerir que tornés al poble, s'encomanés a Sant Sebastià i li portés la imatge del sant. Faria un pelegrinatge fins a una ermita fora de la vila, concretament a la de Santa Coloma de Farners. Fins allà va arribar el pelegrí per tal de fer l'ofrena al Sant i un cop a l'ermita va prometre tornar cada any si els ajudava a lluitar contra la pesta. Segons resa la llegenda, uns dies més tard l'epidèmia va començar a remetre i des d´aleshores el poble de Tossa, en compliment del vot, segueix anant cada any fins a aquella ermita de Sant Sebastià.

L'establiment de vots de vila, o vots comunitaris de fidelitat perpètua, signifiquen l'establiment d´un pacte entre la comunitat i l'intercessor. De fet, aquests acords s'assemblen molt als juraments de fidelitat feudal on el poble ofereix serveis i béns a canvi de favors i protecció. Només hi ha una condició, el pacte s'haurà de complir eternament. Si no es fa així, els mals tornaran a aparèixer i el poble patirà de nou.

De Tossa a Santa Coloma

Els actes del Vot comencen a l'església parroquial de Tossa on es fa una missa davant de l'altar de Sant Sebastià. En acabat el poble va en processó fins a l´ermita de la Mare de Déu dels Socors, patrona dels pescadors. Allí, l'alcalde entrega al pelegrí un salconduit i una moneda per pagar la missa que l'endemà se celebrarà a Santa Coloma de Farners. Cada any fa de pelegrí una persona diferent, el nom de la qual es fa públic el mateix dia 20.

El poble acomiada l'escollit i, en aquest moment, comença el pelegrinatge propiament dit que recorrerà els 80 quilòmetres que separen Tossa de l'ermita de Sant Sebastià. Tothom que vulgui pot acompanyar el pelegrí en el seu viatge fins a Santa Coloma. Antigament, durant el viatge, el pelegrí no podia parlar amb ningú ni protegir-se sota teulada, passés el que passés. És per això que el camí solia fer-se passant el rosari mentre es caminava.

Normalment s'arriba a Santa Coloma cap al vespre i són molts els veïns que esperen el seguici a la Capella de Sant Sebastià, situada a l'entrada del poble. Un cop dins, es canten la Salve i els Goigs en honor a Sant Sebastià. El pelegrí guarneix l'altar amb la murtra que porta al seu ample barret i a la crossa que l'ha ajudat a fer el camí.

És tradició que els pelegrins reparteixin petxines a la seva arribada a Santa Coloma, sempre després de la posta del Sol, on colomencs, familiars i amics esperen els pelegrins amb espelmes, i amb moltes ganes de donar-los escalf, caramels, cargols i coca de llardons.

L'endemà, a primera hora, es fa una missa a la capella i el pelegrí i els seus acompanyants desfan el camí fins a Tossa. Arribats a la vila natal les autoritats i els veïns els reben amb alegria i les campanes repiquen per fer saber a tothom que el vot s'ha complert. Aleshores, el poble avança en processó pels carrers del casc antic. El recorregut passa per davant de les muralles, que s'il·luminen amb teieres creant un ambient espectacular, i acaba a l'església parroquial de Sant Vicenç, on es va fer la missa el dia abans.