La Carassa

La història de la Carassa del Moro de Barcelona, un gran cap amb barba i turbant que reparteix dolços entre els més petits, és un exemple clar del caràcter evolutiu dels costums festius i de les sempre complicades relacions entre festa i política al món contemporani.

Cada any mentre dura la Fira de Santa Llúcia, els carrers dels voltants de la Catedral són testimonis d'una estranya i misteriosa aparició: una gran testa barbuda que, malgrat el seu aspecte terrorífic, aquest dia llança caramels a la mainada. La Carassa s'inscriu dins un conjunt de figures nadalenques que, un dia a l'any, en condicions extraordinàries i malgrat la seva aparença misteriosa i terrorífica, reparteix dolços entre els més petits.

La Carassa de Barcelona

Fa molts anys, la catedral de Barcelona (així com altres catedrals del país) havia tingut, normalment al costat dels orgues, unes testes de pirates de grans dimensions, fetes amb pedra o fusta i abillades amb un turbant i una gran barba. S'anomenaven Carasses i representaven les forces del Mal. A Barcelona n'hi havia tres: una a la Seu o Catedral, l'altra a la basílica de Santa Maria del Mar i l'altra a l'església dels sants Just i Pastor.

La història explica que, en diferents moments del període nadalenc, la Carassa escopia caramels i altres llepolies per la boca, fent les delícies dels més petits, que s'hi agrupaven a sota per tal de recollir-ne quants més millor. Sembla que a més a més, aquest dolç vòmit era precedit d'un crit aterridor de la carassa que, gràcies a la seva connexió amb l'orgue, també movia els ulls i la boca.

La sortida al carrer de la Carassa

Quan a Barcelona aquest costum va ser prohibit per les autoritats eclesiàstiques, la Carassa va agafar un nou camí: va sortir al carrer, en forma de capgròs i escopint caramels per a la mainada. Gràcies a l'impuls de persones vinculades al món de la cultura i compromeses amb la tradició popular catalana, aquesta singular tradició va fer un gir. A Barcelona, la Carassa ha esdevingut un personatge més de la imatgeria festiva nadalenca de la ciutat i, a mode de capgròs dotat d'una base rodant, escup caramels mentre camina pels diferents carrers de Ciutat Vella.

La Carassa de Barcelona es va recuperar l'any 1989, en el marc del projecte de la Coordinadora de Gegants i Bestiari de Ciutat Vella i del Districte de Ciutat Vella de recuperació dels elements d'imatgeria festiva de la Barcelona Antiga i es feu a imatge i semblança de l'antiga Carassa de la Catedral, que data del segle XVI.

La sortida actual

L'organització de la sortida de la Carassa és participativa: surt sis vegades durant les festes de Nadal i cada vegada que surt se n'ocupa una entitat diferent. La Carassa va acompanyada per un grup de grallers i evoluciona al so de la gralla i el timbal per alguns dels estrets carrers del barri gòtic de la ciutat.

El recorregut de les actuacions de la Carassa de Barcelona és: Fira de Santa Llúcia, plaça Nova, carrer Arcs, avinguda Portal de l'Àngel, carrer Cucurulla, carrer Portaferrissa, carrer Petritxol, plaça del Pi, plaça de Sant Josep Oriol, carrer del Pi, carrer Boters, plaça Nova i Fira de Santa Llúcia.