Festa de l'ós

Cada any en ple hivern, Sant Llorenç de Cerdans reviu el Ball de l'Ós, una tumultuosa i desordenada manifestació festiva amb un marcat caràcter sexual que simula la Cacera de l'Ós i que s'ha convertit en una de les més multitudinàries i populars d'entre les que tenen lloc per Carnaval al Vallespir.

La vila de Sant Llorenç de Cerdans celebra, cada any per Carnaval, una extraordinària celebració que combina els elements característics d'aquestes dates (inversions, disfresses, tio-tio, etc) amb un ritus arcaic, d'origen ancestral i comú en diverses poblacions del Pirineu: la Festa, Cacera o Ball de l'Ós.

La Festa de l'Ós es celebra cada any en ple temps hivernal, coincidint amb les dates de Carnaval i barrejat entre els actes propis d'aquesta festa. Antigament, però, com en d'altres poblacions catalanes, el Ball de l'Ós es celebrava sempre el dia 2 de febrer, coincidint amb la meitat exacte de l'hivern i moment en què hom creu que l'ós, que és hivernant en algun indret del bosc, treu el cap per saber si ha de tornar cap endins (l'hivern encara no ha acabat) o bé si ja pot sortir (el bon temps ja ha arribat).

La seqüència ritual

A Sant Llorenç de Cerdans la cacera de l'Ós té lloc Diumenge de Carnaval, al migdia. Una gernada acompanya el que és un simulacre de cacera d'aquest animal. Un grup d'homes, encapçalats pel Menaire o conductor de l'animal, surten pels carrers a empaitar un ós, que és representat per un jove que duu una pell real d'aquesta bèstia que fins fa poc poblava els boscos que rodegen el poble. En el seu deambular pels carrers l'ós provoca el caos: intenta fecundar algunes de les dones que va trobant envestint-les, es llança damunt qui l'increpa, corre i salta enfurismat, espanta als menuts, etc

Els caçadors i el Menaire tracten de capturar-lo i en determinats indrets del recorregut escenifiquen que ho aconsegueixen i el fan ballar. El Menaire recita la Prèdica, un text en català en què s'enorgulleix d'haver-lo capturat mentre la gent interactua amb ell titllant-lo de mentider i cridant 'uhhhh'.

L'ós, però, sempre aconsegueix escapar i continua el seu recorregut turbulent i salvatge pels carrers. Finalment, en la darrera plaça, l'ós és afaitat i mort amb un cop de bastó, moment que dóna pas a les tres sardanes amb què es clou la Cacera de l'Ós.

La comitiva de l'Ós

A l'Ós l'acompanyen tres tipus de personatges característics i genuïns de Sant Llorenç de Cerdans que l'ajuden en les seves malifetes. La Monaca és una singular i aconseguida disfressa en la qual un home vestit de negre sembla estar travessat per un altre vestit de blanc. Aquest potent efecte, que converteix la Monaca en un estrany ésser siamès, s'aconsegueix mitjançant un maniquí adherit al qual li ballen cames i braços. Tots dos, l'actor i el maniquí, duen una gorra blanca i la cara tapada per una careta estrafolària. La Monaca és un personatge amb un simbolisme misteriós, però que en el marc de la festa fa la funció de contagiar l'esperit festiu, obrint pas, entrant a les cases per balcons i finestres, empaitant i avalançant-se sobre els espectadors amb fúria. Hi ha qui pensa que un dels caps de la Monaca simbolitza l'hivern i l'altre la primavera.

El Vell i la Vella, també coneguts per 'Els escalfadors', són dos personatges emmascarats amb sengles caretes grotesques d'avis, que van de bracet, i que duen un escalfador on hi cremen pèl de porc. La fortor insuportable que fa el fum en cremar s'escampa pels carrers i, d'aquesta manera, aconsegueixen que la gent s'aparti. Els dos vells cerquen dones, joves i velles, i els posen l'escalfador sota les faldilles per tal de forçar-les a obrir les cames i, així, l'ós pugui sentir l'olor del seu sexe. D'aquesta manera, el Vell i la Vella, trien i assenyalen les dones sobre les que l'Ós s'afuarà, envestint-les i llançant-les a terra per tal de provar de fecundar-les. Tant la Monaca com el Vell i la Vella exerceixen un paper molt destacat per posar en evidència el simbolisme sexual de la Cacera.

Els 'Botifarrons' són un conjunt de deu homes, completament vestits de blanc i amb la cara enfarinada que acompanyen l'ós embatumant la cara de tothom amb uns botifarrons negres sucats en cervesa i envestint als que oposen resistència. Els Botifarrons contribueixen a sembrar, entre els espectadors, el desordre i l'excitació necessaris perquè la festa pugui desenvolupar-se.

Altres personatges

Als personatges que formen part de la comitiva de l'Ós s'hi sumen un altre grup de comparses que deambulen pels carrers, caòtica i festivament, fent encara més carnavalesca la cacera.

Els Pagesos són dos personatges, un home i una dona, que, habillats amb una estrafolària i grotesca disfressa intenten vendre les verdures i hortalisses podrides que duen dins un carro cantant-ne les excel·lències. En el seu trajecte els Pagesos fan burla amb tots els que els segueixen el seu joc impossible.

La Carriola o Brueta és una comparsa formada per un home vestit de nen petit que jau damunt un carretó -que simula ser el seu bressol- i que condueixen diversos homes amb els cares pintades de blanc o negre. Durant el trajecte pels carrers, un dels homes va 'raptant' les dones que troba pel camí. Cada dona segrestada és portada damunt el gran-nen, que simula muntar-la mentre els altres homes li donen cervesa per beure i botifarra negre.

La Figuereta són un conjunt de dones que duen uns pals llargs dels que penja un cordill al extrem del qual hi ha una figa. Aquesta comparsa, que és comuna en moltes poblacions catalanes, recompensa amb una figa la boca que n'aconsegueix una. Les dones de Sant Llorenç de Cerdans, però, emulant els homes de la Carriola, de tant en tant aborden un home i li empastifen la cara amb una figa, provocant la sorpresa i excitació de la víctima. El lema de les Figueretes era 'Sem pas vingut aquí per nos fer menjar la...', en referència a les botifarres dels Botifarrons, però darrerament s'ha convertit en el molt més neutre 'L'ós és bo cuit amb figues'.

El Gamarús és un personatge d'implantació recent. Es tracta d'un home-ocell, a la manera del Moixó Foguer, que va disfressat de gamarús. En determinats moments de la cercavila apareix i es posa en punts elevats per poder observar l'acció sense estar-hi involucrat.

Finalment, una impressionant corrua d'homes transvestits de dones, dones transvestides d'homes, emmascarats i tapats, i molts tipus de disfresses de tipus sexual acompanyen la comitiva interactuant amb tothom.

Aquesta tumultuosa, desordenada i festiva manifestació, que simula la Cacera de l'Ós, és una de les més multitudinàries i populars d'entre les que tenen lloc per Carnaval al Vallespir. I és que, tal i com diuen els habitants de Sant Llorenç de Cerdans, en aquesta festa hi és convidat tothom, sempre i quan es respecti i s'entengui el joc festiu a desenvolupar i es vagi habillat d'alguna de les comparses participants.