Lluna gairebé plena 
Enterrament del Carnestoltes
Punt i final a la gresca carnavalesca
Roses (l'Alt Empordà)
Vegueria de Girona
Dilluns de Carnaval
Manel Carrera i Escudé (Publicació: 08.07.2011 | Actualització: 17.02.2025)
Manel Carrera i Escudé
Roses i el Carnaval
La festa de Carnaval de Roses s'ha convertit en una de les festes més importants de l'any. Cinc dies de festa al voltant de la disfressa, la colla i les passades, que comencen Dijous Gras amb la cercavila d'arribada de Sa Majestat el Rei Carnestoltes.
Els actes centrals de la festa són les Passades unes multitudinàries desfilades de les colles de Carnaval que tenen lloc divendres a la nit (Passada dels adults), dissabte a la tarda (Passada infantil) i diumenge al matí (Passada conjunta). Durant les Passades el Rei Carnestoltes va perdent la seva carn i la seva dignitat i, el darrer dia de la festa, quan ja s'ha convertit en un ninot grotesc inanimat, és cremat.
El seguici mortuori
Dilluns a la tarda és el dia en què els rosincs i rosinques fan el seguici mortuori del difunt Rei Carnestoltes, un acte que serveix per tancar les celebracions i que culmina a la platja amb l'encesa ritual d'una pira on es crema el ninot Carnestoltes.
La comitiva que encapçala el seguici està formada pel bisbe amb la mitra vermella de la sardina, un escolà i un notari de burla, un grup de música, el Rei i la Reina del Carnaval de l'any en curs, un grup nombrós de ploraners i ploraneres (que ploren perquè ha mort la festa) i alguns representants polítics locals. Durant el trajecte es reparteix l'esquela impresa del difunt.
Crema del difunt Carnestoltes
En arribar a la platja, el ninot és situat damunt una pira de llenya i fustes a la que se li dóna foc. La cerimònia d'encesa és a càrrec de la colla de diables Senyors del Foc, que ho complementen amb un petit espectacle pirotècnic.
La Festa de Carnaval de Roses acaba amb la lectura del testament del difunt Rei Carnestoltes que es fa després de l'encesa, un text en vers que repassa -en clau satírica- alguns dels aspectes més destacats de la vida social i política del darrer any a Roses.
Has detectat algun error? Avisa’ns!
Contacte
Roses Cultura. Ajuntament de Roses
https://www.rosescultura.cat/
C/ Tarragona, 81
17480 Roses
972 25 24 00
cultura(ELIMINAR)@roses.cat
Per saber-ne més
Llibres
El Carnestoltes a Barcelona al segle XIX
Joan Amades i Gelats
Edicions El Mèdol
Reproducció facsímil del llibre "El Carnestoltes a Barcelona al segle XIX. La Neotípia. BTP....
També et podria interessar
De la mateixa categoria
Dimecres de Cendra a Bagà (el Berguedà)
- el Rei Carnestoltes (un personatge ple d'ironia que representa qualsevol persona, normalment un polític del poble) és passejat pels carrers de la vila, acompanyat per un seguici de gent disfressada que demana "cenra, cenra!" (cendra, cendra!). Des dels balcons i finestres de les cases...
Crema del braç del Carnestoltes a Reus (el Baix Camp)
- espectacular carretillada, versots, crema i pet del braç incorrupte del Rei Carnestoltes a la plaça del Mercadal de Reus, a càrrec del Ball de Diables de Reus
Cataracta Mundi a Porreres (el Pla de Mallorca)
- festa de Carnaval amb rua, desfilada de disfresses i ball. El dimarts es fa la 'Cataracta Mundi', enterrament d'un ninot que simbolitza el carnaval; és una processó de gent endolada acompanyada per la banda municipal i acaba amb una torrada de sardines.
Enterrament d'en Camestortes a Maó (Menorca)
- l'enterrament més espectacular i a l' hora més esperpèntic de l' any, el del rei del carnaval, l' il·lustre Camestortes. Dit enterrament és cada any l' acte que tanca els dies de disbauxa i disfresses i el que ens recorda que un cop mort...
Enterrament del Carnestoltes a Llucmajor (Migjorn)
- quan entrava la fosca del darrer dia, s'enduien el ninot a enterrar, atxes enceses. La paròdia fúnebre desfilava entre la gent disfressada. Algú cridava, enmig de la festa: "Plorau plorau, que és mort el Carnaval".
Rua Mortuòria del Rei Carnestoltes a Riudoms (el Baix Camp)
- irreverentíssima, amb la Comitiva Fúnebre encapçalada pel seu planter de vídues desconsolades, que passegen la seva desesperació pel mig del poble al compàs de la Troupe de la Funerària... Per alleugerir el dol, a la plaça i després de donar el condol a les...
Rua mortuòria a Sallent (el Bages)
- el dia més trist per molts, i el més boig per d'altres. La rua mortuòria, l'execució del rei Carnestoltes i l'enterrament de la sardina ens porten al final de festa. La traca final té lloc a la Plaça de la Pau, on la música...
Rua mortuòria a Argentona (el Maresme)
- després dels excessos de Dijous Llarder i de les festes de Carnaval, Argentona enterra l'Excm. Senyor Carnestoltes, Rei de Tots els Pocasoltes. La Comissió de Carnestoltes enterra el Rei Carnestoltes el Dimecres de Cendra, en una cerimònia molt sentida. Des del Casal de Joves,...
Rèquiem mortuori a Santa Cristina d'Aro (el Baix Empordà)
- Dimecres de Cendra, inici del 'rèquiem mortuori' fins a la Plaça Mn. Baldiri Reixac, on Sa Majestat el Rei Carnestoltes fa el seu pregó de clausura.
De la mateixa població
Roses celebra la seva festa major per la Mare de Déu d'agost, la setmana del 15 d'agost, amb les matinades amb el canó dels Miquelets de Roses, una trobada gegantera, travessa nedant al port, correfoc... i els concerts a la zona de barraques. S'hi havia celebrat una empaitada d'ànecs molt coneguda.
