La Processó dels petits

Dos dies després de que els grans escenifiquin una de les processons més cèlebres del país, la Processó de Dijous Sant i Dansa de la Mort de Verges, els més menuts imiten als seus progenitors amb una divertida processó destinada que garantir la continuïtat de la celebració.

La processó dels Petits és la versió infantil de la processó de Dijous Sant que duu a terme la mainada de Verges dos dies després de la festa oficial, el Dissabte Sant a les 5 de la tarda.

Aquest dia pels carrers i places del centre de la vila de Verges no hi ha forasters: només hi ha els pares i familiars de la canalla vergelitana que segueixen les evolucions dels seus petits. La il·lusió i espontaneïtat amb la que els nens afronten la celebració és tant o més important que la que hi ha entre els grans dos dies abans. Durant les primeres hores de la tarda de dissabte no és difícil veure com els nens de Verges es proven els vestits dins les seves cases, com juguen amb els elements escènics (els cascs de manages, les dalles...) pels carrers de la vila o com esperen impacients el seu torn per actuar damunt l'escenari.

La Processó dels Petits té, però, algunes diferències respecte a la seva versió adulta, tot i que també es divideix en dues parts, la representació a la plaça major i la processó pels carrers del poble. La celebració comença a la plaça, on s'escenifiquen alguns passatges de la vida de Jesucrist i tot seguit s'inicia la processó pròpiament dita. La comitiva -que no inclou ni passos, ni flors, ni ciris, ni torxes- fa un recorregut més curt que la dels adults i acaba a la plaça major, després de la primera caiguda, on es continua amb les escenificacions teatrals.

Tots els vestits (des dels de la Dansa de la Mort fins als dels personatges que fan les representacions teatrals) imiten els de la processó dels grans i fins i tot la manera d'entonar els diàlegs s'hi assembla.

Història i origen

Aquesta processó infantil va néixer de forma espontània ara fa molts anys quan els més petits, havent vist la processó dels grans amb tot el seu desplegament escènic i amb l'expectació generada davant els forasters, van voler imitar-los. Així, jugant a ser grans pels carrers i places és com s'inicià la Processó dels Petits. Amb els anys, s'hi anà sumant més i més canalla i també aparegueren uns primers elements escènics rudimentaris -uns pals de bambú que feien de dalles, una roba vella que servia de vestit- fins que aparegueren... els pares. Amb l'aparició dels progenitors la festa dels petits, que al principi havia sorgit de forma espontània com un joc sense cap més objectiu que passar-ho bé, es transformà. Aparegueren els vestits ben elaborats, sovint heretats de la processó dels grans, les dalles, les calaveres i s'establí una primera metodologia, amb assajos i una coreografia. Avui, en aquesta processó, hi participa pràcticament tota la mainada de Verges i ha esdevingut la millor garantia de futur per a la continuïtat de la tradició a Verges.

Entre l'espontaneïtat i el dirigisme

La Processó dels Petits es debat sempre entre dos possibles models d'evolució de la festa: esdevenir una escola d'actors o recuperar l'esperit espontani dels inicis. El debat és, doncs, si els nens han de ser dirigits pels seus pares o si se'ls ha de deixar fer. Entre els defensors de l'espontaneïtat s'argumenta que aquesta és l'única manera que la mainada faci un record inesborrable i en llibertat de la Processó, mentre que els que defensen el control, pretenen que els nens i nenes siguin en tot moment dirigits pels seus pares o per monitors qualificats que els guiïn. Ambdues opcions són compatibles i poden passar a la vegada.

Sigui quin sigui el model que segueixi la festa, el que és clar que l'existència de la processó infantil és la millor garantia per assegurar el relleu generacional d'una tradició ancestral i única.