En l'actualitat no se celebra
Redacció festes.org (Publicació: 19.10.2010 | Actualització: 08.10.2024)
Manel Carrera Escudé
Catalunya ha estat un important centre productor de terrissa negra, un tipus de terrissa, també anomenada 'afumada o fumada' que es caracteritza, a més a més del seu color grisós tirant a negre, per la seva duresa i resistència i per la gran capacitat per conservar la frescor de l'aigua.
La fabricació de tot tipus d'atuells amb fang per a usos i funcions domèstics, com l'emmagatzemament i transport d'oli, vi o aigua, prové del Neolític i està documentat també entre els ibers, els romans i fins l'època medieval, on va viure, del segle VIII al XIII, un important revifalla.
De terrissa negra, a Catalunya se'n feia a Barcelona, Reus, Alcover, Vilafranca del Penedès, Sant Celoni, Argentona, Mataró, Òrrius, Sant Julià de Vilatorta i, sobretot, a Verdú, un dels centres de producció i distribució més importants i encara actiu. A les comarques gironines, la terrissa negra és tradicional a Banyoles, la Bisbal, Sant Hilari Sacalm, Palamós, Llambilles i especialment a Quart.
Quart, vila terrissera
La presència de terreres a Quart, espais naturals on es depositen les roques terroses i de les quals se n'extreu l'argila, matèria prima per a l'elaboració de terrissa i ceràmica, ha estat l'element que ha acabat vinculant aquesta població del Gironès amb la indústria terrissera.
La presència d'ollers o terrissers ja està documentada a finals del segle XV (1473-1484) en el Llibre de la Confraria dels Ollers de Quart. Des d'aleshores, i fins avui, en què es mantenen diversos obradors i forns actius, la terrissa negra ha marcat la personalitat del poble.
La millor època per a l'activitat terrissera de Quart va ser entre els segles XVI i XIX, en què la producció de terrissa fou la principal activitat econòmica de la població. Avui, la terrissa és testimonial, i es manté, entre d'altres, gràcies a la nissaga dels terrissaires Marcó, dels que ja en consta activitat al segle XV.
D'entre els productes de terrissa negra que sortien de Quart hi ha atuells per a usos domèstics, com ampolles, fogons, maridets, brasers, estalvis, olles, plats etc però també atuells per l'emmagatzematge d'oli, vi i aigua, com barrals, mallals, cossis, poals i càntirs, així com gerres per a guardar-hi tot tipus d'aliments.
La fira-mercat de terrissa de Quart
La Fira Mercat de la Terrissa Catalana es celebra des de l'any 1990 quan es va celebrar la primera edició, al mes de maig, coincidint amb l'1 de maig. Més endavant, la data de celebració de la fira es va passar al Pont de la Puríssima, el primer cap de setmana de desembre. I l'any 2011 es va decidir tornar a passar al maig.
La Fira s'estructura al voltant d'una gran fira en què els terrissers locals (Marcó, Bonadona, Mestres, etc), diversos terrissaires catalans vinguts especialment per a l'ocasió així com a terrissers d'altres indrets del món exhibeixen i comercialitzen els seus productes. D'entre tots els productes el que més destaca és el que dóna nom a la fira: la terrissa negra, i d'entre ells el cossi, producte autòcton de Quart.
Altres elements destacats de la fira de Quart són el concurs de ceràmica, la visita als obradors que són actius a Quart, el festival de música Argila Pop, tallers de torn, jocs amb fang, sessions de fangoteràpia, la demostració de cocció en viu així com d'altres activitats relacionades directa o indirectament amb el fang, la terrissa i l'ofici de terrisser.
Per a cada edició de la fira es fa un atuell commemoratiu, normalment un càntir, fet per a l'ocasió, cada any diferent, i que es compra per tenir un record de l'edició en curs.
Has detectat algun error? Avisa’ns!







Contacte
Ajuntament de Quart
http://www.quart.cat
Plaça de la vila, 2
17242 Quart
972 46 91 71
ajuntament(ELIMINAR)@quart.cat
Per saber-ne més
Llibres

La terrissa negra
Marià Sàez
Diputació de Girona i Fundació Caixa Girona
Aquest llibre pretén donar a conèixer la terrissa negra tradicional, ja en desús, feta als...

La terrissa de les terres de l'Ebre
Emili Sempere Ferràndiz
Emili Sempere Ferrandiz
En aquest llibre l'autor explora les similituds i les diferències de l'antiga terrissa produïda...

La ceramica de Quart en la memoria viva: Els obradors
Diversos autors
Ajuntament de Quart i Associació de Terrissaires Artesans de Quart
Escrit per Joan Santanach, Joan Rosal i Montserrat Suñol.

Els ollers i l'obra de terra de Quart. Zones d'interès artesanal
Narcís Soler i Masferrer
Centre permenent d'artesania de la Generalitat de Catalunya

La ceràmica negra de Verdú. Cantirers i Terrissaires
Ramon Boleda Cases
Grup de Recerques de les Terres de Ponent
L'obra compta amb un exhaustiu estudi documental i genealògic de les famílies i tallers de...

Paraules que treballen el fang. Recull de mots i locucions dels oficis de terrisser i rajoler a Quart
Diversos autors
Edicions Cossetània
Aquest llibre recull les paraules i locucions pròpies dels terrissers i dels rajolers de Quart...
Articles

Ramon Violant i Simorra i la terrissa de la Galera
M. Carme Queralt i Tomàs
Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura
Ramon Violant i Simorra, acompanyat del dibuixant Ramon Noé i Hierro, va fer una missió de...
També et podria interessar
De la mateixa categoria



Fira de ceràmica i terrissa a Sant Julià de Vilatorta (Osona)
- també coneguda per Fira del Tupí, es fa des del 2009. Una fira consolidada i reconeguda que aplega més d'una trentena de participants. S'acompanya amb diverses activitats complementàries, des de conferències i exposicions, fins a tallers i activitats infantils.