Trobada de campaners

Organitzada per la Confraria de Campaners de Catalunya, la tradicional Trobada de Campaners ha anat creixent al llarg del temps, i malgrat les dificultats per les que passa l'art de la campana, l'assistència tant de campaners com de públic ha consolidat l'esdeveniment.

Campanes, campaners i campanars

Els campanars que coronen les esglésies catalanes no són només un element simbòlic i decoratiu, sinó que durant molts segles han estat instruments musicals complexes, composats de diverses parts, íntimament interrelacionades. En primer lloc trobem les campanes i els campanars, amb diàmetres, gruixos, formes, materials i disposicions espacials diverses que determinen l'especificitat de les seves característiques sonores.

El toc, les diferents formes de tocar la campana, resultat d'experiències sonores mil·lenàries, marquen cada estil local. A Catalunya els amants d'aquest art consideren els tocs com a reflex de la llengua d'un poble, l'expressió íntima i secular d'unes maneres d'entendre el ritme, la música, el temps, l'espai i la vida.

D'entre els diferents tocs destaquen el toc a mort, el toc a oració, el toc a sometent, el toc a foc i el toc de tronada.

L'entitat organitzadora

La Confraria de Campaners de Catalunya és una associació sense ànim de lucre, endegada l'any 1987, i constituïda per persones que voluntàriament es dediquen a vetllar per la conservació de les diferents tradicions dins el món campaner. D'entre els seus objectius hi ha la difusió i protecció de les antigues i arrelades tradicions culturals i religioses de les campanes, campanars, campaners, carillons i carillonistes, especialment de tots aquells usos, costums, i tocs que per la seva idiosincràsia donen una identitat plena i diferenciadora. L'entitat també organitza tota mena d'activitats culturals i participa en la conservació i enriquiment de les diferents manifestacions culturals i religioses.

Un art amenaçat

En els últims decennis però, el toc de campanes ha experimentat algunes transformacions que posen en perill la pervivència de la tradició, tal i com es coneixia fins ara.

Per una banda, l'electrificació dels campanars iniciada als anys cinquanta, per l'altra l'afinació uniforme de les peces per tal que sonessin 'a l'alemanya' i finalment la informatització del toc, han canviat els antics costums i cada vegada són menys els campaners que mantenen aquestes antigues pràctiques musicals.

La trobada anual de campaners

És per això que les successives edicions de la Trobada de Campaners a Os de Balaguer suposen un reivindicació explícita d'aquest ofici. De fet, els objectius de la trobada són 'reivindicar l'ofici de campaner, la conservació de la tradició dels tocs de campanes i fer una festa al voltant de les campanes per tal de difondre la seva cultura i música al conjunt de la societat'.

Hi assisteixen campaners de Catalunya, València, Aragó i Navarra, que mostren en directe diverses tècniques i estils, en la Mostra de tocs, un dels actes centrals de la trobada. La Trobada, que cada any congrega milers de persones també ofereix activitats complementàries, com fires i demostracions relacionades amb l'ofici.

Es tracta d'un esdeveniment de característiques úniques que l'han convertit en un dels més importants d'Europa.