Manel Carrera i Escudé (Publicació: 23.04.2007 | Actualització: 10.03.2025)
Diversos autors
La data de celebració de la Pasqua Granada és variable i depèn del dia en què s'escau la Pasqua Florida, que sempre coincideix amb la primera lluna plena de Primavera. La festa se celebra quaranta-nou dies després del dilluns de Pasqua Florida (o el que és el mateix, el dia 50 després de la celebració del diumenge de la primera Pasqua). Per això, la festa s'anomena popularment 'Segona Pasqua'.
La festa també és coneguda per 'Pentecosta' pel fet de celebrar-se cinquanta dies després del dia de Pasqua. La paraula Pentecosta o Pentacosta prové del llatí pentecostes, que en llatí significa literalment 'cinquantena' i en grec pentecosté 'el dia que fa cinquanta'. De fet, també la festa també es coneix amb el nom de Cinquagesma o Cincogema.
Se celebra en dos dies, diumenge i dilluns, i és una festa oficial local (un dia no laborable) en unes 150 poblacions de Catalunya, a Andorra i a la Catalunya Nord.
La celebració religiosa
La Pentecosta és una celebració religiosa que es troba present a les tradicions jueva i cristiana.
En el Judaisme, la Pentecosta és un festa solemne que se celebra el cinquantè dia després de la Pasqua o Péshakh. També anomenada Shavuot o Festa de les Setmanes, la Pentecosta jueva es realitza el darrer dels dies de l'Omer (el període de 49 dies en què els jueus recorden la seva sortida d'Egipte per arribar al Mont Sinaí) i se celebra en memòria del dia en què Déu els donà els Deu Manaments de la seva religió en el Sinaí.
En el Cristianisme, es tracta d'una festivitat que s'emmarca dins el cicle de festes de commemoració del cicle vital, de la Passió, Mort i Resurrecció de Jesucrist. Si el dia de Pasqua es commemora la resurrecció de Jesús i el dia de lAscensió la seva pujada als cels, el dia de Pasqua Granada - el cinquantè dia després de la seva Resurrecció- es commemora la vinguda, baixada o descens de l'Esperit Sant sobre els apòstols.
Aquesta baixada es produeix, segon els Fets dels Apòstols, mitjançant un gran estrèpit procedent del cel que donà pas a les 'llengües de foc' que es posaren sobre els deixebles. Amb la davallada de l'Esperit Sant sobre la comunitat cristiana de Jerusalem, els deixebles de Jesús queden infosos de la saviesa i d'un miraculós do de llengües necessari per anar pel món a predicar. Es deia que 'Cadascú sentia parlar als apòstols en la seva pròpia llengua'. Per això, la festa també celebra l'inici de la predicació universal dels apòstols i de la propagació de l'evangeli a tots els pobles: el naixement de l'Església Cristiana.
La celebració natural
En el cicle natural de l'agricultura, la festa de la Pasqua Granada s'emmarca dins el conjunt de festes primaverals que representen els tres processos de la flora: la verdor, la floració i la fructificació. Tota aquesta activitat natural, el cicle i tempo de la qual ve marcada per la primera lluna plena de Primavera, desemboca finalment en l'adveniment de l'estiu i les seves calors. Si durant la festa de Rams es commemora l'inici de la verdor de la naturalesa després de la tardor, si durant la Pasqua Florida, l'home - amb les seves festes i ritus- pretén participar de la comesa de la floració natural, la Pasqua Granada tanca aquest cicle amb la celebració de l'arribada dels primers fruits naturals i, molt especialment, els dels cereals (ordi, civada, blat...).
Les celebracions de la Pasqua Granada estan destinades, mitjançant una gran diversitat de ritus i cultes, a donar les gràcies per la bona collita que ara comença. Hom l'anomena Pasqua Granada perquè molts cereals ja han començat a produït gra (ja han madurat i s'han desenvolupat). De fet, antigament es coneixia per Pasqua dels Fruits i era una festa que commemorava que els camps ja eren plens, la fi de la primera collita i l'ofrena dels primers fruits a l'espai sagrat, temple o l'església.
Has detectat algun error? Avisa’ns!





Per saber-ne més
Articles

La mulassa, els cavallers i les festes majors populars
Xavier Fàbregas i Surroca
Ajuntament de Sant Feliu de Pallerols
Crida a la Festa Major de Sant Feliu de Pallerols, Casa de la Vila, 21 de maig de 1983.
També et podria interessar
De la mateixa població

La màscara és un element present en tot tipus de celebracions festives que permet la transformació de la identitat del portador. Malgrat que l'ús de màscares no és exclusiu de les festes de Carnaval, aquest element és un dels pilars fonamentals de qualsevol celebració carnavalesca.

Les festes dedicades a Sant Antoni Abat, tal i com se celebren a la comarca dels Ports de Morella (País Valencià), al Matarranya (Franja de Ponent) i a l'Illa de Mallorca, es caracteritzen per l'aparició de diferents tipus de dimonis, que aquell dia es passegen pels carrers ballant i cometent tot tipus d'entremaliadures.
