La Plantada del Xop
Un pollancre presideix la festa major del Roser
Vallfogona de Balaguer (la Noguera)
Vegueria de Lleida
Segon divendres de maig
Manel Carrera i Escudé (Publicació: 24.04.2006 | Actualització: 24.03.2025)
La Plantada del Xop és una cerimònia col·lectiva que consisteix en anar a cercar un dels altíssims pollancres que creixen a la conca del riu Segre al seu pas per Vallfogona de Balaguer, tallar-lo, escorçar-lo i transportar-lo fins a l'interior de la vila, on és replantat de nou.
Aquest tipus de ritus són, segons alguns antropòlegs, romanalles d'ancestrals cultes precristians que avui, gràcies a la conservació d'aquesta tradició, podem reinterpretar. En total hi ha més de 40 viles catalanes que celebren aquesta festa primaveral entre el mesos de març i juny.
Tot i que aquest tipus de festes estan mal vistes a ulls d'algunes organitzacions mediambientals -pensen que es basen en la destrucció dels ecosistemes-, el cert és que aquestes festes contribueixen, paradoxalment, en la cohesió social de la comunitat que les celebra i en la protecció mediambiental de l'entorn. Els festers saben, més que ningú, que, perquè hi hagi festa, necessiten el bosc.
El Xop de Vallfogona
A Vallfogona de Balaguer, la Plantada del Xop o Festa del Xop és una de les celebracions populars més arrelades del municipi i en l'actualitat està inclosa dins les Festes del Roser, un conjunt d'actes festius organitzats per la Regidoria de Cultura i Festes i que tenen lloc durant el segon cap de setmana de maig.
La festa comença divendres quan es fa fosc. Un grup d'animació musical recorre els desèrtics carrers de la vila recordant als més despistats que la tallada del xop és a punt de començar mentre arrossega als infants cap al lloc de celebració. A l'interior del bars de la vila, es comença a coure l'ambient de la festa i els organitzadors preparen els ingredients necessaris per fer el sopar popular a base de llangonisses, botifarres i altres carns que es couran en uns focs preparats per a l'ocasió.
El punt de trobada és una esplanada propera a la vila i situada arran del Segre. Es tracta d'una zona que està subjecte, durant l'any, a plans de protecció i recuperació especials i que té un doble interès. Per una banda té un gran valor ecològic, doncs concentra una rica vegetació i per l'altra és un espai amb un alt valor sentimental entre els grans, que hi passaven els estius pescant i banyant-se, i entre els més joves, que la recorden com l'indret on cada any té lloc la tallada del xop.
Una vegada s'ha sopat els més joves s'endinsen al bosc i cerquen l'exemplar més alt, més ferm i més esvelt. L'escollit, que sovint pot arribar a fer 30 metres d'alçada, serà el protagonista d'aquest sacrifici ritual. D'entre els joves que s'hi congreguen s'escull allà mateix i en un ambient festiu algú que serà l'encarregat de pujar pel tronc i d'anar trencant les primeres branques. La tasca implica responsabilitat però també honor. El jove va grimpant al xop gràcies a uns aparells de ferro especials que es posa a les sabates i amb l'ajut d'una corda i de la llum d'alguna llanterna.
Una vegada acabada la primera poda, comença la tallada del pollancre que també es fa manualment, amb una destral. Hi participen dos o tres homes més forts, que es van tornant. L'alegria continguda esclata al veure caure l'arbre a terra i a partir d'aleshores tot es precipita. El tronc de l'arbre és escorçat del tot allà mateix , deixant només les branques superiors. Després, una munió de gent s'hi col·loca al costat i a la veu de 'un, dos i...' l'aixequen sobre les seves espatlles. Aleshores comencen els càntics, cançons amb contingut polític d'actualitat, les darreres creacions de la moda musical, cançons d'anuncis...
La tasca de moure el xop és difícil: és de nit, el bosc és molt frondós, el xop pesa molt i entre tanta gent la coordinació és difícil. Per això, cal deixar-lo a terra unes quantes vegades fins a poder-lo adreçar bé. Una vegada al camí els homes i dones que participen de la festa transporten el xop fins a l'interior del poble. L'entrada al poble és triomfal, els veïns aplaudeixen el pas dels participants. Allà el planten davant de les escoles, en un espai reservat per a l'ocasió. L'instal·len al terra, li col·loquen una senyera i el comencen a pujar amb l'ajuda de cordes, que tiben des de les finestres de l'edifici. Una vegada és plantat, el xop presidirà tots els actes (concerts, balls, espectacles infantils...) que se celebraran en els propers dies.
Has detectat algun error? Avisa’ns!








Contacte
Ajuntament de Vallfogona de Balaguer
http://www.vallfogona.net/
C/ Major, 29
25680 Vallfogona de Balaguer
973 43 20 08
ajuntament(ELIMINAR)@vallfogona.ddl.net
Per saber-ne més
Articles

La festa de l'Arbre de Maig a Igualada
Daniel Vilarrubias i Cuadras
Revista d'Igualada, 43
A partir de la recuperació recent de la celebració de l'Arbre de Maig, aquest article explica els...

El pi, la grua i el risc en les festes populars
Manel Carrera i Escudé
Botarga Produccions
Fa més de deu anys que segueixo festes amb arbres d'arreu del món. Durant tot aquest temps he...
També et podria interessar
De la mateixa categoria



Festa de l'Arbre Maig a Cabassers (el Priorat)
- la mateixa nit sortien els fadrins del poble a cercar un xop. A mitja nit era plantat al Sitjar. S'hi estava tot el mes i explica Vicenç Biete que a la fi el tornaven al propietari, que no sempre s'havia assabentat que l'arbre era...
Festa del Xop a Boldú (l'Urgell)
- una de les tradicions de Boldú és plantar a la plaça un xop. En diuen plantar "el maig", ja que es fa la darrera nit del mes d'abril. És una nit de gresca i joia, de cants, d 'alegria. L'arbre roman plantat tot el...
Festa del mai a Benavarri (la Ribagorça)
- es feia la nit del 30 d'abril a l'1 de maig.
Festa major i Plantada del Maig a Soses (el Segrià)
- la segona festa major per ordre d'importància és la festa major de Sant Miquel. El dia 8 de maig fan l'aparició de Sant Miquel, dia en què es va en processó fins a l'ermita, i des d'allí es fa la benedicció del terme. Allí...
Festa de l'Aubi a Vinebre (la Ribera d'Ebre)
- la nit abans del segon dissabte del mes de maig, el jovent del poble van a tallar un aubi (àlber) a la vora del riu i el planten al mig de la plaça del Rei. I, a més, la diada de Sant Miquel, la...
Festa del Pi de Matamala (el Ripollès)
- es tracta d'una celebració mil·lenària d'origen profà que es celebra a principis de maig. A primera hora es va al bosc on es talla un pi i es porta fins al nucli de Matamala (les Llosses) arrossegat per dos bous o una euga de...
L'Arbre de Maig a la Vilella Baixa (el Priorat)
- el joves van a cercar un arbre d'amagat i el planten a la plaça de l'església
L'Arbre Maig a Prades (el Baix Camp)
Al Camp, explica Violant i Simorra que l'arbre s'hi havia plantat, a Prades, fins poc abans de la Guerra Civil: «Cada any el dia 30 d'abril anaven al bosc a tallar el pi més alt i més gros que trobaven i el duien al coll...
Festa de l'Arbre Maig a La Masó (l'Alt Camp)
- els joves van a cercar d'amagat un arbre al terme veí del Rourell i el planten a la plaça de l'església.
Festa de l'Arbre Maig a Ulldemolins (el Priorat)
- a Ulldemolins, el maig era un aubi i el plantaven al Pla de l'Església.
Festa de l'Arbre a Sanaüja (la Segarra)
- la tradició consisteix en plantar un pi al mig de la plaça, gairebé completament pelat i del qual se'n pengen llepolies com ampolles de cava, que els intrèpids han d'aconseguir després de trepar pel tronc deliberadament relliscós de l'arbre. Festa desapareguda.
Pi de la Santa Creu a Canals (la Costera)
- el barri de La Torre, de Canals, celebra el primer cap de setmana de maig la festa de la Santa Creu i la Verge del Remei. Dels actes cal destacar la pujada al Pi de Santa Creu. Es tracta d'un esvelt pi o xop...
Festa de la Primavera a La Febró (el Baix Camp)
- el primer dia del mes de maig es plantar un pi, l'arbre de Maig, a la plaça del poble. Ballada de sardanes i dinar popular a base d'arròs. L'arbre restarà a la plaça durant tot el mes.
Festa de l'Arbre de Maig a Igualada (l'Anoia)
- a Igualada la tradició de l'arbre de maig va mantenir-se viva fins a finals del segle XIX, moment en què se'n produí la desaparició, tal i com ho testimonia un text de l'any 1885. Després de més d'un segle d'absència, des del 20 de...
Plantada del Pi a La Torre de l'Espanyol (la Ribera d'Ebre)
- l'últim dia del mes d'abril i les primeres hores de l'1 de maig té lloc la plantada del pi a la Torre de l'Espanyol. Es tracta d'un acte de reafirmació identitària i sentiment de pertinença col·lectiva, protagonitzada pels quintos i quintes, residents o vinculats...
Festa de l'Arbre Maig a Reus (el Baix Camp)
- a Reus es dóna la benvinguda a la primavera amb cercaviles, concerts, tallers i amb la tradicional plantada de l'arbre. La festa està organitzada per la Coordinadora de Danses Tradicionals de Reus, entitat que la va reprendre l'any 2017. A Reus, aquesta tradició arrenca...