Plantada del mai

Cada 30 d'abril a la nit, un grup d'homes i dones de totes les edats de Camporrells surt del centre del poble cap a les afores del terme municipal. Fent-se camí dins la negra nit gràcies a algunes llanternes, s'endinsen cap al bosc i s'acosten fins la riba del riu, on escullen l'exemplar més bonic de xop que troben. Després d'una estona de discussions per decidir quin és el millor arbre, el més esvelt i el més alt - sovint entre vint i trenta metres-, el tallen manualment amb una destral. Tot seguit n'esporguen les branques verdes que hi ha més avall i només en deixen les del capdamunt, les de la corona.

Una vegada el xop està esporgat els homes se'l carreguen sobre les seves espatlles i en agitada cercavila el porten fins l'interior del poble, passant per entremig dels seus carreres estrets i fins arribar a la plaça de l'església. Anima la comitiva un bon nombre de persones que encoratgen als portadors a fer tot el recorregut d'una sola tirada, una tasca quasi bé impossible.

Quan el xop arriba a la plaça se'l deixa a terra i se li instal·len les cordes i demés estris, els ferros o parpal·lines que falquen el tronc i permeten fer palanca, i els tirants, les sogues i cordes que permetran aixecar-lo i plantar-lo de nou dins el forat que hi ha al bell mig de la plaça de l'església.

Acabada la replantada del xop, que es celebra amb grans mostres d'alegria col·lectiva pels nombrosos assistents que es congreguen a la plaça, es celebra una torrada de xuia, botifarres i xoriç, que es cuinen allà mateix i que es fa baixar avall amb un bon vi.

Breus apunts per a la història de la festa

Segons explica Jose Guillén 'Pepitu', alcalde del poble, se sap que antigament (abans de la guerra del 1936-39), després de plantar el 'mai' els joves anaven pels carrers del poble a cantar cançons, probablement jotes, a les cases de les noies. A les que consideraven guapes i simpàtiques i que els corresponien en aquest joc festiu, els deixaven una rama de boix o del mateix xop a la finestra de la casa, mentre que a les que rebutjaven el joc i es mostraven antipàtiques o bé responien de mala manera els càntics dels joves, els deixaven o bé una rama de figuera o bé una de faves.

La festa ha experimentat al llarg dels anys diverses transformacions. Als anys 1960-70, per exemple, el ritus de l'arbre el feien només els homes solters i quintos. Es reunien a la plaça la nit del 30 d'abril i discutien on anaven a tallar el xop aquell any, una decisió que era secreta i que no es decidia mai abans d'aquella nit. Proveïts de garrafes de vi i de diferents tipus de menges, llonganissa seca i xoriç de llenga, bàsicament, sortien esvalotats fins a les afores del terme, sovint a més d'un quilòmetre de distància del poble. Els que hi participaven expliquen que aquella cerimònia la feien sense donar-li importància i que mai anava ningú a veure-la. La festa tenia un cert aire transgressor, doncs l'arbre era 'robat' cada any d'una finca diferent i sense demanar permís a ningú.

Antigament, el mai replantat a plaça es tallava tres dies abans de la Festa Major del juliol. Avui, el xop es deixa a la plaça per tal de ser l'eix central d'un envelat, guarnit amb branques verdes de pi, ciscla i bova, que cada any és l'epicentre festiu de la festa major de Camporrells.

(Text elaborat amb informacions de José Guillén)