Els altres Ou com Balla

Tot i que quan hom pensa amb l'ou com balla el relaciona quasi sempre amb Barcelona i amb la seva Festa de Corpus, aquesta associació no és del tot encertada. Per una banda, perquè la història documenta ous com balla fora de les dates de Corpus i per l'altra, perquè són moltes les poblacions catalanes que en l'actualitat han integrat aquest recurs festiu en la seva programació de Corpus.

La relació de l'ou com balla amb la Festa del Corpus de Barcelona és una relació plenament consolidada. Pel gran públic, Ou com Balla equival a Festa de Corpus, i més concretament, a la Festa del Corpus de Barcelona. Ara bé, aquesta associació no és del tot encertada...

L'ou com balla més enllà de Barcelona

En primer lloc, cal dir que, si bé és cert que és a Barcelona on sembla que l'ou com balla té el seu origen, avui aquest joc festiu ha estat introduït com a recurs festiu de la festa de Corpus en moltes altres poblacions catalanes.

En alguns casos, com a Terrassa, la tradició prové, almenys, del 1950 quan, en el marc d'un jardinet amb arcades que es muntava a la cruïlla entre els carrers de Blasco de Garay i Faraday, es feia l'ou com balla. A la dècada dels 1940-1950 també es muntava una estructura amb l'ou com balla davant de l'Ajuntament per la vuitada de Corpus. Un costum semblant tenia lloc al Raval de Montserrat ja abans de la guerra de 1936.

A Reus, tot i no tenir-ne tradició, des de l'any 2008 es pot contemplar els dies de Corpus l'ou com balla al pòrtic de Sant Sebastià de la plaça del Castell. El custodien dos vigilants ricament habillats per a l'ocasió.

A La Garriga l'ou com balla té un espai propi al carrer de Samalús. La petita Plaça de l'Ou com Balla acull una font ben guarnida amb flors i un brollador amb l'ou com balla que cada any munta l'Escola Puigraciós.

A Argentona és el Museu de la Ceràmica qui munta cada any un ou com balla al brollador que hi ha al seu interior.

També és costum de fer ballar l'ou a Arenys de Munt, Cardona, Igualada, Lleida, Manresa, Sitges, Solsona, Tarragona i Vic.

L'ou com balla més enllà de la festa de Corpus

I en segon lloc cal subratllar que, tot i que l'ou com balla es relacioni amb la festa de Corpus, la història ens forneix amb molts exemples de com el fet de posar un ou buit sobre un brollador d'aigua ha estat practicat pels catalans i catalanes també en d'altres moments de l'any, més enllà d'aquesta festa.

A Montblanc, per exemple, tal i com es documenta al Llibre Verd, durant la festa del barri de Sant Isidre, pels volts del 15 de maig, es guarnia la capelleta que aquest sant hi tenia 'amb boixets i l'ou com balla'. També està documentada la presència de l'Ou com Balla fora de Corpus a Terrassa al llibre 'Terrassa, la festa al carrer. Present i passat', de Joaquim Verdaguer i Caballé, arxiver de l'Arxiu Municipal de Terrassa. En aquest llibre l'autor explica que, en motiu d'una festa dedicada a la Mare de Déu de Montserrat al barri del raval de Montserrat, al segle XIX, 'davant la capelleta de la Mare de Déu s'improvisava, encerclat per una reixa decorada amb flors i ramatge, un brollador que sostenia l'ou com balla'. Igualment, sense anar gaire més lluny en el temps, des del 1925 a Cardona també es fa l'ou com balla, en motiu de la festa de Sant Jaume, el 25 de juliol.

La presència de l'ou com balla en festes situades fora de les dates de Corpus desmenteix la desafortunada teoria d'alguns segons la qual l'ou com balla representa a la protagonista de la festa del Corpus, l'hòstia consagrada. L'ou com balla és més aviat un recurs lúdic amb abundants connotacions espirituals -perquè posa de manifest el canvi constant i la fragilitat de la vida- que ha estat i encara és utilitzat en el marc de festes populars amb motius ben diversos.