Festa de Santa Rita

Cada 22 de maig les dones de la comunitat cristiana del barri del Raval de Barcelona, i també d'altres comarques del país, veneren les relíquies de santa Rita, patrona dels impossibles i de les venedores ambulants de roses. El culte es realitza mitjançant un tipus especial de rosa i constitueix la diada més concorreguda i important en la religiositat popular del barri.

La rosa en la religiositat popular

Amb el nom de rosa es coneixen tota una sèrie de flors de plantes del gènere Rosa, de troncs espinosos, fulles imparipinnades i de color blanc, vermell, groc o rosat. En moltes cultures, la rosa és el símbol floral per excel·lència.

En la nostra tradició cultural la rosa és molt present en diverses celebracions primaverals, concretament les incloses dins el període que va des de finals d'abril i fins ben entrat el mes de juny, període que coincideix amb la seva floració natural. Així, la rosa que regala l'enamorat a la seva estimada la diada de Sant Jordi, les que són llençades en la processó de Corpus, les de la Festa del Roser de maig o les que són portades devocionalment a beneir el dia de Santa Rita.

El cristianisme dedicà la rosa a la Mare de Déu, incorporant així al culte marià diverses tradicions anteriors que vinculaven la rosa als conceptes d'amor i bellesa.

Per als grecs, el primer roser neix florit en el moment en què la deessa de l'amor, Afrodita, sorgeix enmig de les ones del mar, doncs la flor havia de perfumar l'aire que respirava per primer cop. També els romans la relacionaven amb la seva deessa de l'amor: Venus.

La llegenda de Santa Rita

Diu la llegenda que Santa Rita era una dona casada que sofria els maltractaments del seu marit. Al final de la seva vida la santa decidí entrar en un convent agustí per canviar de vida però no fou ben rebuda per la comunitat per haver estat dona casada. A les portes de la mort, la santa digué a les seves germanes que només tenia desig d'olorar roses i de menjar figues. Elles baixaren a l'hort i trobaren, en ple hivern, tots els rosers florits i les figueres carregades de figues. La santa és des d'aleshores venerada per les dones velles i solteres com a advocada dels impossibles i com a patrona de les venedores ambulants de flors i les figuetaires.

La celebració al Raval

La devoció a Santa Rita va arribar a la ciutat de Barcelona amb els agustins, que s'instal·laren al barri de la Ribera, en un convent que ja no existeix. Posteriorment, el agustins es traslladaren a l'església de Sant Agustí del Raval.

El dia 22 de maig al matí, la plaça de Sant Agustí del barri del Raval s'omple de gom a gom amb parades de roses, estampes i llantiols que fan d'aquesta la diada més concorreguda i important en la religiositat popular del barri. Milers de dones fan cua per venerar les relíquies de la santa que hi ha a l'interior de l'església, dipositant un llantiol i besant-les.

Les relíquies de la santa són dins una caixa de vidre i just davant la imatge de la santa, que aquell dia per la tarda acaba literalment coberta amb les roses que li dipositen les devotes.

Paral·lelament, cada mitja hora el rector beneeix a l'interior de l'església els rams de roses que les fidels, dones vingudes d'arreu del país, aixequen amb els braços. Al migdia, després de la missa, es fa la benedicció més multitudinària que congrega a milers de fidels tant a l'interior com a l'exterior de la plaça. Després de la benedicció de la rosa és costum anar a prendre un suís i guardar dins una caixeta els pètals de la rosa en espera de sort i diners.

Recentment, part de la comunitat filipina del barri també participa de la festa, a la seva manera: no realitzen la benedicció de roses a la santa sinó que posen un llantiol a la imatge del Crist que hi ha a l'església.

(Text elaborat amb informacions de Toni Deulofeu, rector de Sant Agustí)