Les Bredes-Breda de la Plaça

Història de les Bredes

Les Bredes són una tradició molt antiga en el poble d'Arenys de Munt: L'any 1723 els administradors de la Confraria del Santíssim Sacrament rebien a la vuitada de Corpus de cada 'vereda' o barri una certa quantitat en lliures i sous que donaven al rector de la parròquia. En el decurs dels anys la paraula 'vereda' es va anar convertint en 'breda'. Les bredes celebrades en dies naturals posteriors a la festa del Corpus, que sempre es feia en dijous, es van mantenir fins a 1963: el canvi d'hàbits de la societat unit a la impossibilitat de celebrar festes en dies feiners, - la de la Plaça sempre queia en dijous perquè era la capvuitada, per exemple-, van fer inviable aquesta festa.

Després d'un període de decadència al final de l'etapa franquista, el moviment veïnal recuperà amb força les bredes. Així, avui podem dir que aquestes festes de carrer i de participació veïnal estan fermament arrelades a Arenys de Munt i probablement constitueixen una de les manifestacions populars més tradicionals i peculiars del poble.

Les diferents bredes es va enramant i trenant des dels primers dies de juliol: la breda de la Plaça amb el seu florit 'Ou com balla', la breda del Sindicat, la breda de la Riera i la breda de l'Eixample. També es fan festes en d'altres carrers: els Tres Carrers, el Pi Gros i les Cinc Roses amb xocolatades, jocs infantils, curses populars, etc

Les Enramades

Un altre punt a destacat de les Bredes d'Arenys de Munt i també, relacionant al seu origen amb la festivitat de Corpus és el fet d'enramar els carrers de la festa. Ja en el segle XIII es troben dades que mostren que amb motiu de festes i fires es guarnien els carrers amb garlandes de flors, branques i fulles.

A Arenys de Munt s'inicien aquesta mena de festes cap a 1910, promogudes per uns veïns de la Riera que van llogar tres músics per uns diners més el sopar per tal que fessin ball una nit. Sembla que l'any següent hi tornaren. Més endavant, pels volts de 1920, seguint el costum d'altres pobles veïns, van llogar una mateixa orquestra, procedent de Vidreres, tota la setmana que seguia a la festa de Corpus per tal de fer ball cada dia en un carrer diferent, per acabar a la plaça de l'Església el dijous de la capvuitada.

Ou com balla a la Breda de la Plaça

Directament vinculat amb aquesta activitat d'enramar els carrers i places i com a tret característic de la Breda de la Plaça ens trobem l'Ou com Balla. L'Ou com Balla és un brollador d'aigua, guarnit de flors, que fa giravoltar un ou buit i que s'instal·la durant els dies de la Breda a la plaça de l'Església . No sempre ha estat així, però.

L'any 1948, el matrimoni Martí i Magdalena Alsina, botiguers de queviures de la Riera, havien tingut ocasió de veure aquest costum a la diada de Corpus al claustre de la catedral de Barcelona. En comentar-ho amb el pare d'en Ton Rovira, del Cafè Rovira, van decidir muntar-ne un de semblant per la Breda o Enramada de la Plaça, que aleshores es celebrava el dijous de la capvuitada de Corpus, a la Riera, al davant de la seva botiga. Amb l'aportació econòmica d'alguns veïns més van comprar els gibrells. Quan els Alsina van marxar d'Arenys de Munt van deixar els atuells al veïnat perquè seguís celebrant la Breda de Plaça amb l'Ou com Balla.

(Text elaborat amb aportacions de membres de la Comissió de la Breda de la Plaça)