Aplec del Coral

L'ermita

La festa se celebra a l'Ermita de Nostra Senyora del Coral, que està situada a mig camí del coll d'Ares des de Prats de Molló, al bell mig d'unes muntanyes entre els municipis de Prats de Molló i Molló.

L'ermita es troba dins un conjunt arquitectònic composat per l'ermita i per diverses cases, cavallerisses (quadres) i estàncies. Antigament hi havia hagut entre 16 i 60 persones vivint-hi però en l'actualitat només hi ha la gent que s'ocupa del bar-restaurant. El santuari s'anomena 'del Coral' per derivació de les paraules 'cor' i 'alt' i pel color de la roques, d'un vermellós intens.

Es tracta d'un indret molt especial, un espai de culte utilitzat des de temps immemorials que està situat just al costat d'una font que duu el seu nom, la Font del Coral, d'on hi raja sempre aigua. En aquest indret s'hi descobrí una imatge d'una dona amb un nen a les mans, una marededéu trobada. De fet, hi ha dues llegendes associades a aquesta divinitat: la de l'aparició de la marededéu a un pastor (pastor Solana) i la de la seva troballa per un bou dins un roure proper a la font.

Al segle XII s'hi construí una primera capella romànica, que posteriorment s'eixamplà per construir-hi l'església actual, que data dels segles XVI i XVII, i que fou finalment restaurada l'any 1980.

Nostra Senyora del Coral

A l'interior de l'ermita hi ha dues imatges, una marededéu 'trobada', una imatge d'una dona asseguda amb un nen a les mans (1261) que és a l'altar major, i una marededéu 'apareguda' (1599), una gran imatge d'una dona amb un vestit blanc i un nen a les mans, que és al cambril. A l'interior del cambril hi ha ex-vots o prometences, en forma de maquetes de vaixells i quadres pintats, les corones antigues de les imatges de la divinitat i altres objectes.

Aquesta Mare de Déu ha estat tradicionalment invocada pels pastors del Vallespir, Capcir i Conflent per tal que els ajudés en les seves tasques i especialment en la de guardar el bestiar. Diuen que la imatge guarda de la fúria del dimoni, de l'atac d'óssos i llops a les seves bèsties. Per això, a les parets de la capella hi ha pintures de bèsties estranyes i altres éssers fantàstics.

Hom creu que aquesta Mare de Déu podria ser el succedani d'un antiquíssim geni cinegètic, protector de caçadors. Com que hi ha la creença que la voluntat de la Mare de Déu és que les portes de l'ermita no poden restar mai tancades, Joan Amades creu que 'L'ermita havia servit de cau per acorralar peces de caça major, com cérvols, senglars, óssos, llops i altres bèsties grosses' que es caçaven amb la tècnica de la cacera a l'acorralada. L'ermita seria, segons aquest folklorista, el destí final de les bèsties, que acabaven acorralades a dins.

La festa

Es tracta d'una festa molt antiga, ja documentada almenys al segle XVII. Es celebra el dilluns de Pasqua Granada, durant tot el dia. S'hi congreguen els veïns de Prats de Molló però també d'altres persones vingudes dels pobles propers (Molló, Arles de Tec, Camprodon, etc). Molts ja hi fan nit el dia abans i hi arriben a peu, des des seus respectius pobles.

Durat tot el matí, a mesura que arriba la gent, hi ha la visita a les imatges i el pas pel cambril. Tot seguit hi ha una missa i un dinar, que tothom es porta de casa. En el marc de l'aplec es ballen sardanes i un contrapàs al so de la música que interpreta en directe una cobla.

Al santuari també s'hi celebra un aplec el 16 d'agost i un altre pels volts del 8 de setembre.