Festa de les Caterinetes

Històricament, Santa Caterina ha estat la patrona de les dones casadores, dels professionals dels oficis que utilitzen rodes i dels estudiants i filòsofs, acadèmies i universitats.

Ara bé, avui es coneix a Santa Caterina com la patrona de les nenes petites, les al·lotes o xiquetes, a diferència de sant Nicolau, que és celebra el 6 de desembre i que és el patró dels infants o dels xiquets. Antigament totes les noies joves (fins que es casaven) s'agrupaven sota alguna de les abundants confraries que duien el seu nom i que hi havia arreu i que van ser substituïdes, més endavant, per les Confraries del Roser.

Aquestes dues festes es celebraven per separat, el 25 de novembre era la festa de les nenes i el 6 de desembre era la festa dels nens. Algunes escoles celebren encara les dues festes per separat, però en l'actualitat, gràcies sobretot a l'aparició dels col·legis mixtes, la festa es celebra conjuntament a finals de novembre.

Celebracions escolars

El caràcter de la festa participa, en part, de les llibertats infantils pre-nadalenques en la línia dels sants Innocents, el Bisbetó o la Mare de Déu Fumadora. A l'escola del santuari del Monte-Sion de Porreres (Mallorca), per exemple, la festa es viu amb inversió de papers. Aquell dia els alumnes fan de mestres i els mestres, d'alumnes i els que ho desitgen tenen llicència per a cometre entremaliadures.

La diada de Santa Catalina com a patrona dels escolars és molt important als col·legis de les comarques del nord de Castelló i especialment al Baix Maestrat. En la majoria de poblacions la tradició segueix vigent gràcies a la complicitat entre mestres i pares, entre els petits i els grans.

La festa es celebra amb la realització d'activitats extraordinàries a l'interior de l'escola, com xocolatades, càntics de les cançons o 'lloes' tradicionals, concursos diversos, 'caramelades' i el sorteig d'un gall o pollastre viu entre els xiquets. Aquest dia els petits visiten als grans i els grans visiten als petits. En alguns llocs els pares i avis van a veure als menuts al col·legi, mentre que en d'altres són els infants qui visiten als avis a les cases o asila. Als nens i nenes sovint porten un regal al mestre - per això en alguns indrets es coneix per Pasqua del Mestre i es menja un pastís típic de la diada.

En d'altres pobles, com Sant Mateu, La Jana, Cervera del Maestre, Santa Magdalena, Traiguera i Canet lo Roig, la festa consisteix en una anada a berenar al camp amb els infants, sovint a redós d'una ermita. A Cervera, aquest dia els infants 'van al riu'.

En aquelles poblacions on és possible, la mainada surt de les escoles i es passegen pels carrers fent bromes amb els que passen, cantant les cançons pròpies de la diada (els tradicionals recitats) i recollint els regals, caramels i altres llepolies, que els donen els veïns. Algunes d'aquestes comitives, anomenades popularment Les Caterinetes', duen el 'catxerulo', un pal coronat amb moltes cintes de colors (Vinaròs). A Xert la vespra de la festa donen voltes pel poble i els veïns regalen a les xiquetes la 'prima', una pasta típica de la diada, i una figura que simbolitza un gall als xiquets.