Festa de Santa Llúcia

Santa Llúcia et conservi la vista!

El 13 de desembre el Cristianisme celebra la Festa de Santa Llúcia, una diada que compta amb una gran popularitat als països del Nord d'Europa i que a casa nostra està relacionada amb els ulls.

Santa Llúcia és una festa celebrada per totes aquelles persones que, per motiu de la seva feina, es preocupen per mantenir una bona vista i per totes aquelles altres que es dediquen a procurar una bona salut als ulls dels altres. I és que santa Llúcia és la patrona dels oculistes, oftalmòlegs i òptics, i de tots aquells altres metges que contribueixen, amb els seus remeis i medicaments, a guarir als que tenen malalties als ulls. Aquesta ha estat una santa tradicionalment invocada per a guarir tot tipus de discapacitats visuals, els mals relacionats amb els ulls i la visió: miopia, ceguera, cataractes, estrabisme, etc

Un dels aspectes tradicionals d'aquesta festa és la llum d'espelmes que acompanya bona part de les celebracions, que s'explica per la coincidència entre el 13 de desembre i la nit més llarga de l'any (solstici d'hivern) en l'antic calendari julià, avui desaparegut, així com la relació entre la santa i la llum.

L'església de santa Llúcia de Barcelona

A Barcelona, la santa disposa d'una capella a l'interior de l'Església de Santa Llúcia, un edifici avui integrat al conjunt d'edificacions de la Catedral. L'església, que disposa d'una entrada principal pel carrer del Bisbe cantonada amb el carrer de Santa Llúcia i un accés que dóna al Claustre de la Catedral, va ser construïda a mitjans segle XIII en un estil a cavall entre el romànic i el gòtic català.

Inicialment dedicada a la Mare de Déu, santa Quitèria i les Onze Mil Verges, l'església es consagra exclusivament a santa Llúcia l'any 1296 perquè s'hi produeix un miracle atribuït a la santa, que dóna vista a una nena que havia nascut sense ulls.

L'església, avui capella de la Catedral, conté dues sepultures (una d'elles del bisbe que feu construir la capella, el bisbe Arnau de Gurb) i un gran altar amb una imatge de la santa i les seves relíquies. Una de les curiositats d'aquest edifici és que a l'angle de la cantonada hi ha gravada una 'cana' o mida oficial de longitud catalana, molt emprada en el passat.

La festa de la vista

El dia 13 de desembre, els voltants de l'església de santa Llúcia, que aquests dies ja són plens a vessar per la presència de la Fira de Nadal -també coneguda amb el nom de 'santa Llúcia'- bullen d'una manera especial. S'hi celebra el culte a la santa protectora de la vista amb la veneració de la seva relíquia i l'encesa d'espelmes i llànties.

Aquest dia, l'entrada a la Capella de Santa Llúcia que hi ha a la dreta de l'entrada principal de la Seu s'omple amb una cua llarguíssima de persones que volen passar per davant la imatge de la santa que hi ha a l'altar de la capella i venerar la relíquia. Els que s'hi congreguen creuen que amb la veneració de la relíquia de la santa, a qui la tradició atribueix propietats guaridores, se'ls curaran les seves malalties oculars o que, almenys, els ajudarà a protegir-se dels mals d'ulls. Una vegada acabada la veneració de la relíquia, els barcelonins i barcelonines dipositen una espelma encesa rere de l'església, dins el claustre, on al final del dia es congrega una impressionant munió de flames parpallejants.

És possible que santa Llúcia fos una guaridora, una de les primeres oculistes o oftalmòlogues, una dona que amb l'ajuda de determinades plantes curava als pacients que patien de malalties de la vista. Prova d'això és la creença que les herbes que hi ha esculpides als arcs de l'entrada de l'església fan referència a aquestes herbes amb què els antics oftalmòlegs guarien els ulls de la gent i ajudaven a paliar els efectes de les malalties oculars.

Text i fotografies: Manel Carrera i Escudé