Aplec de Santa Llúcia

Els veïns de Vilamalla, Siurana i Garrigàs, i d'altres vinguts de pobles veïns es troben, cada any pels volts del 13 de desembre, a l'ermita de Santa Llúcia de Tonyà per celebrar un aplec tradicionalment relacionat amb el guariment dels mals de la vista

L'ermita

La festa es celebra al voltant de l'ermita de Santa Llúcia de Tonyà, una construcció que va ser restaurada recentment (2010) pels seus propietaris actuals respectant magníficament bon part dels seus elements originals. Consta d'una capella i d'un annexe, que en l'actualitat és un allotjament rural dedicat al lloguer d'habitacions per a hostes.

El conjunt arquitectònic existeix des del segle XII, moment en què fou bastida una primera ermita dedicada a sant Esteve. Més tard, al segle XVII, s'hi afegí una nova ermita, ja dedicada a santa Llúcia i construïda sobre l'anterior.

L'indret on hi ha el conjunt de l'ermita és especial i ha estat un lloc de culte des de temps immemorials per dues raons: en primer lloc perquè hi ha un pou d'aigua, i, en segon terme perquè hi ha documentada la presència d'unes pedres guaridores dels mals relacionats amb la vista.

Les pedres o Ulls de Santa Llúcia

La relació entre l'indret on hi ha l'ermita i la curació del mal d'ulls és antiquíssima. Un paper del segle XVII trobat a l'arxiu de Girona ja documenta l'existència d'un tipus de pedra que els veïns dels pobles dels voltants utilitzaven per tal de guarir els mals de la vista.

En realitat no es tracta d'una pedra ni d'un fòssil sino més aviat de l'opercle -la petita tapadora- de la closca d'un tipus de caragol de mar. Aquests opercles, que són més o menys el·líptics i poden tenir diverses mides, tenen dues cares. En una d'elles hi ha un relleu al mig que recorda un ull, motiu pel qual se'ls ha anomenat Ulls de Santa Llúcia. La tradició explica que aquestes pedretes tenen virtut i han estat tradicionalment utilitzades per a guarir malalties relacionades amb la vista i, especialment, per treure's les molestes brosses dels ulls, tant d'humans com de cavalls i altre bestiar gros.

El sacerdot -intercessor entre els poders de la pedra i el malalt- que exercia les funcions d'oftalmòleg, o el mateix malalt se la passava suaument per la parpella de l'ull afectat mentre recitava una frase màgica tradicional:

Brull, brull,
bufarull,
una brossa
tinc a l'ull
que no l'hi vull,
que no l'hi vull.

La festa avui

En l'actualitat l'aplec es fa el diumenge següent al 13 de desembre, diada de santa Llúcia. Aquest és un dels pocs dies de l'any en què aquest conjunt arquitectònic s'obre al públic i a la celebració popular. Hi acudeixen veïns de Garrigàs, Vilamalla i, sobretot, de Siurana. Molta gent sol comprar ciris que encenen davant la imatge de santa Llúcia que hi ha a l'interior de la capella. Hi ha una parada amb tortells, menjar, refrescs i garnatxa i es sorteja una panera.

Els que vénen de Garrigàs hi acudeixen a peu i porten rams d'herbes aromàtiques (romaní i farigola) que han recollit durant setmanes abans i que han anat guardant a casa. En arribar davant l'ermita, visiten la capella de la santa perquè les beneeixi i tot seguit les encenen amb l'objectiu que el fum els arribi als ulls i, d'aquesta manera, els protegeixi dels mals de la vista. Es tracta de perfumar-se amb l'olorós fum que desprèn la foguera, perquè d'aquesta manera, segons creença popular, s'enforteix la vista i es protegeix del mal d'ulls.

Abans del migdia, una cobla toca una sardana i al punt de les dotze comença una missa a l'aire lliure en què es parla de santa Llúcia. Després es toquen i ballen 5 sardanes més i cadascú se'n va a dinar a casa seva.

Breu història de la festa

No se sap des de quan se celebra l'aplec, tot i que es sospita que podria ser antiquíssim. Com a molts altres centres remeiers dels ulls, és possible que la gent hi acudís només quan tenia malalties de la vista, per tal que el sacerdot els apliqués la pedra per la zona afectada. El costum d'anar-hi el dia 13 col·lectivament és tardà i es produeix a partir del moment en què l'ermita passa a ser dedicada a santa Llúcia.

Els veïns expliquen que fins fa no gaire, a principis del segle XX, havia estat un aplec molt concorregut, un dels més multitudinaris de la comarca. Hi anava gent de tots els pobles a passar el dia, en carros i tartanes. Una reproducció d'un quadre de Dalí que hi ha a l'interior de la casa retrata aquest ambient de festa que es creava. Acabada la missa es dinava a l'esplanada de l'ermita, en colles, i hi havia moltes parades de torrons i de firaires amb jocs per a la canalla. Els romeus hi acudien amb herbes aromàtiques amb les que feien una gran foguera que mantenien encesa davant l'ermita durant tot el dia.

Text i fotografies: Manel Carrera i Escudé