Festa del Sacrifici

La Festa del Sacrifici o Gran Festa, que aquests dies celebra la comunitat musulmana arreu del món, és un dels esdeveniments populars més importants de l'any per als seguidors de l'Islam. Uns dies de solidaritat, reunió comunitària, gastronòmica i religiosa, durant els quals es renova la fe en Al·là.

L''Aid el Kebir' (Gran festa), també anomenada 'Aid el Adha' (festa del sacrifici), símbol de la fe i obediència al Profeta, és una de les festes més significatives del cicle anual per als fidels a l'Islam. La data genèrica de la celebració és el dia 10 de l'últim mes (Du al Haya o Dhou al'hijja) segons el calendari musulmà. Aquest és també el dia central de les sis jornades (o deu, segons altres corrents de l'Islam) establertes per fer el pelegrinatge a la Meca, just 70 dies després de la ruptura del Ramadà. La Gran festa és basicament un acte de comunió i solidaritat entre els musulmans d'arreu del món, i a Catalunya la celebraran massivament comunitats tan diverses com la marroquina, la pakistanesa o la senegambiana.

Tradicionalment, en els països occidentals la celebració comença amb la vetlla, la nit anterior, que es passa meditant i pregant, i continua amb la multitudinària pregària matinal, liderada pel cap espiritual de la comunitat, a la mesquita local o, preferiblement, a l'aire lliure.

El sacrifici del xai

En els països musulmans, després de les oracions, a cada família es realitza el sacrifici d'un xai segons els preceptes islàmics. Hi ha normes força estrictes: el xai ha de ser degollat amb el cap en direcció a la Meca pel cap de família, que s'ha d'abstenir de tenir relacions sexuals durant un dia i s'ha de rentar cap, mans i peus, abans del sacrifici. En el moment de la matança ha de pronunciar les paraules 'En el nom d'Al·là, el compassiu, el misericordiós'.

A Catalunya, les normatives higiènico-sanitàries prohibeixen el sacrifici d'animals fora dels escorxadors autoritzats i els participants a la festa han d'anar a buscar el xai, mort pel mètode tradicional, als escorxadors de cada localitat o bé comprar la carn a les carnisseries halal. La carn es distribueix per fer grans i saborosos àpats entre els membres de la família i els amics, però també entre els fidels amb menys recursos, que aquest dia han de ser convidats a menjar de valent.

El sacrifici del xai es realitza en commemoració d'un fet històric present als grans textos sagrats, tant l'Alcorà com a la Bíblia. Abraham (Ibrahim) va tenir dos fills: Ismael, engendrat il·legítimament amb una esclava, i Isaac, fruit de la relació amb la seva legítima esposa. Déu va demanar Abraham que sacrifiqués el seu primogènit com a prova de la seva fe. En veure la determinació d'Abraham, disposat a sacrificar el seu fill, Déu va perdonar la vida al jove a canvi de la d'un xai. Per als musulmans, qui anava a ser sacrificat és Ismael mentre, que els catòlics veuen el fill legal, Isaac, com a primogènit.

El pelegrinatge a la Meca

La festa està directament emparentada amb el pelegrinatge anual a La Meca ('hadj') a l'Aràbia Saudita, acte que conforma un dels cinc pilars obligatoris i preceptes de la fe musulmana. Durant unes dies, centenars de milers de pelegrins musulmans vinguts d'arreu del món arriben per terra, mar i aire a Minà, un emplaçament a deu quilòmetres de la ciutat de la Meca, la ciutat santa on Mahoma, el Profeta, va començar a predicar l'Islam. Mentre duren els pelegrinatges ('ihram'), els practicants han de mantenir l'abstinència sexual, han de tallar-se les ungles i els cabells, no poden discutir ni matar cap ésser viu i han de vestir de blanc.

Entre les activitats més importants del pelegrinatge hi ha la pregària a la Gran Mesquita: set tombs rituals a la casa d'Al·là, la 'kaaba', un edifici en forma de cub a l'interior del qual hi ha una petita pedra negre que els pelegrins han de venerar. L'endemà del ritual es realitza, des de Minà, l'ascens al Mont Arafat, lloc on el profeta Mahoma va pronunciar l'últim sermó ('muzdalifa') i on es trobaren Adam i Eva després de ser expulsats del paradís. Aquest dia, el més intens espiritualment, tenen lloc les pregàries individuals i la reflexió sobre un mateix i la recollida de les pedres que llençaran l'endemà a Minà. La Meca és, aquests dies, una ciutat prohibida per als no creients musulmans. Els pelegrins musulmans que tornen a casa són molt respectats i tenen dret a afegir al seu nom la paraula 'hadj' o 'hadja', és a dir 'pelegrí' o 'pelegrina', en un acte de distinció.