Ball de Diables
Foc i parlaments des del segle XV
Tarragona (el Tarragonès)
Vegueria de Tarragona
Diferents moments de l'any
(Publicació: 17.09.2023 )
Referències històriques
La primera referència de diables en el seguici popular de Tarragona és de l'any 1387, tot i que l'aparició del l'enfrontament dels diables amb l'Arcàngel Sant Miquel no apareix fins al 1426. Des del segle XV, l'antic entremès religiós de la lluita del bé contra el mal -l'exèrcit celestial, comandat per l'arcàngel Sant Miquel, s'enfronta a les tropes infernals sota el lideratge de Llucifer i la Diablessa- ha evolucionat en l'ús de la pirotècnia (cada cop més espectacular), i la paraula (afegint, al combat religiós medievalista, versots satírics sobre l'actualitat).
Des del segle XVI fins al 1804, el ball de Sant Miquel i Diables el representà el gremi de teixidors de lli. Durant el segle passat, també el va portar el gremi de boters i la Societat Cultural l'Artesana. Les agrupacions tarragonines perviuen fins al 1922, i a partir d'aleshores es porten balls de diables de les comarques veïnes.
La recuperació del segle XX
Desaparegut amb la Guerra Civil (1936-39), l'any 1984 els tarragonins recuperen el Ball de Diables de Tarragona i les seves actuacions tradicionals a les festes de Santa Tecla i el Carnaval. Un ball que era recuperat amb la voluntat de lligam amb el patrimoni viu del nostre país, per la qual cosa va optar per seguir el model dels diables històrics de l'Arboç del Penedès, Vilanova i la Geltrú, el Vendrell i Reus, sumant-li la informació que el ric llegat documental facilitava.
L'any 1985 l'entitat marcà una línia, encara viva avui, que definia el calendari fix d'actuacions del Ball a Tarragona: Carnaval, Nit de Sant Joan i Festes de Santa Tecla. Des d'aleshores la seva presència per les Festes de Santa Tecla s'ha fet imprescindible, tot encapçalant la Cercavila de Festa Major, l'Anada a Ofici i la Professó del Braç de Santa Tecla, festa major proclamada d'Interès Nacional l'any 1996. L'entitat també organitza, des dels seus inicis, el Correfoc que tanca Santa Tecla, un dels actes que compta amb una participació més massiva de totes les festes.
El 1986, el Ball col·laborà amb l'Ajuntament en la recuperació de l'Àliga de la ciutat. Des d'aleshores el Ball no ha parat de créixer, esdevenint un dels promotors principals de la Festa tarragonina i, en una aposta especial per fomentar la Festa Major Petita de Tarragona, va crear la versió infantil del Ball de Diables (1998) i la de l'Àliga (2008).
Composició actual
L'entitat té vuitanta socis. Va ser convidat d'excepció a l'Exposició Universal de Sevilla i al III Festival Internacional de Teatre Medieval d'Elx.
- Composició: 22 diables vestits (Llucifer, Diablessa, 15 diables de tropa, 1 diable encenedor, 4 diables timbalers)
- Disseny de vestuari actual: Tamara Huete
- 16 maces per als diables
- 2 ceptrots (Llucifer i Diablessa) forjats per Antoni Mas
- Composició musical: Quim Burjalès
- Acompanyament musical: 4 timbals tradicionals de fusta, pedaços de pell i tensors de corda.
Text i fotografies: Ball de Diables de Tarragona
Has detectat algun error? Avisa’ns!




Contacte
Ball de Diables de Tarragona
https://www.diablesdetarragona.cat
Roger de Llúria, 14 baixos
43004 Tarragona
655 843 819
info(ELIMINAR)@diablesdetarragona.cat
Per saber-ne més
Llibres

150 anys. Ball de Diables de Sitges
Diversos autors
Edicions El Mèdol
Aquest llibret recull els primers 150 anys d'aquest Ball de Diables, 1853-2003, amb informacions...

El Ball de Diables a Tarragona. Teatre i festa a Catalunya
Jordi Bertran Luengo
Edicions El Mèdol
El Ball de Diables de Tarragona. Teatre i festa a Catalunya és el treball d'investigació més...

Ball de diables de Torredembarra. Deu anys d'una tradició centenària.
Josep Bargalló i Valls
Edicions El Mèdol

El Ball de Diables d'Igualada. Un entremès dels temps medievals ençà
Daniel Vilarrubias i Cuadras
Carrutxa
En aquest llibre, a partir d'un exhaustiu buidat de la documentació conservada, l'autor dibuixa la...

Ball de Diables de l'Arboç
Esteve Cruanyes i Oliver
Ball de Diables de l'Arboç
Llibre monogràfic on es fa un repàs de la història, la trajectòria i les característiques...

L'Arboç i els diables penedesencs. Els parlaments, element característic d'un model
Daniel Vilarrubias i Cuadras
Ball de Diables de l'Arboç
Aquest llibre sorgeix d'una iniciativa original de Frederic Herrero Calvo, estudiós del model de...
Articles

Concomitàncies entre els balls de diables catalans i les «diabladas» d'Amèrica del Sud
Jordi Rius i Mercadé
Festes.org

El Ball de Diables de Sant Quintí de Mediona
Jordi Bertran Luengo
Si analitzem els diferents textos conservats del Ball de Diables en l'àrea etnogràfica del...

600 anys de diables a Cervera
Jordi Soldevila i Roig
Segarra Actualitat
Les primeres dades que tenim de l'aparició dels diables a Cervera es troben a les ordinacions del...

Diables que no versen
Ramon Vallverdú Albornà
Festes.org
Ser uns enamorats i practicants de la cultura popular del nostre país des de ben petits, ens porta...
També et podria interessar
De la mateixa categoria



Ball de Sant Miquel i Diables de la Riera
La Riera de Gaià (el Tarragonès)
Ball de Diables de Sant Pere de Ribes (el Garraf)
- web d'aquest grup que participa de la modalitat pròpia dels pobles del Penedès, amb la representació teatral i els versos satírics. Tot i que es va formar l'any 1988, per les seves arrels, forma part de les colles anomenades "històriques". La constància de l'existència...
Diables Carranquers de Cervera (la Segarra)
- pàgina oficial dels Diables Carranquers de Cervera. Els protagonistes de l'Aquelarre. L'origen dels diables a la ciutat és de principis de segle XV, concretament estan documentats a l'arxiu comarcal el 9 de juny del 1411. Fan un ball parlat de caire satíric.
Ball de Sant Miquel i els Diables d'Igualada (l'Anoia)
- ball de diables centenari, amb parlaments originals. Els diables a la ciutat d'Igualada apareixen documentats per primera vegada el 1451, quan es va demanar a Joan d'Aranda de Jorba que deixés un arnés blanc per al Sant Miquel, tal i com ja havia fet...
De la mateixa població

Concurs internacional de castells de focs artificials
Tarragona (el Tarragonès)
Primera setmana complerta de juliol

