Balls de Serrallonga

El Ball d'en Serrallonga és un ball parlat protagonitzat per Joan Sala i Ferrer, més conegut com a Joan de Serrallonga, personatge que va néixer el 1594 al mas la Sala de Sant Martí de Viladrau. Capturat a Santa Coloma de Farners, va ser executat a la ciutat de Barcelona el 8 de gener de 1634. El ball es porta a terme en algun indret a l'aire lliure i conté una narració. El ball pròpiament dit es fa al carrer i recrea el moment en què en Serrallonga va reclutant els seus companys a mida que aquests exposen les seves accions. El diàleg entre el cap i els seus col·legues que volen entrar a la quadrilla s´alterna amb un seguit de músiques, disparades de trabucs i gresca general. El ball té un caràcter burlesc i de paròdia i intercala diàlegs seriosos amb altres de còmics. L'origen del ball s'explica per la popularitat aconseguida en certes contrades de Catalunya per les llegendàries actuacions d'en Joan Sala i especialment la seva faceta romàntica i d'heroi popular. Això va fer que al segle XVIII cristal·litzés un tipus de representacions, anomenades "teatre de plaça", "danses dramàtiques" o simplement "ball", que escenificaven paratges de la seva vida. Eren interpretades per la mateixa gent del poble els dies de carnestoltes o festa major, i consistien en narracions de les gestes de sang i fetge dels bandolers. El ball parlat d'en Serrallonga fou àmpliament difós entre els segles XVIII i XX i encara avui s'escenifica en el marc de moltes festes populars catalanes. La primera versió escrita que es coneix és el Ball d'en Serrallonga de Tona, que és del 1760.