Balls, danses i figures en els seguicis festius de la ciutat de Lleida

La presència històrica de bestiari i imatgeria festiva, balls i danses de seguici a Lleida és un fenomen conegut i fins i tot estudiat. El Marraco o els gegants de la ciutat són elements prou coneguts arreu de Catalunya, alhora que d'altres, com la desapareguda moixiganga lleidatana, se'n té una coneixença força aproximada entre estudiosos i interessats en el patrimoni festiu o el folklore. Alguns autors han tractat sobre diversos d'aquests elements festius, començant pel sempre recurrent Joan Amades, i acabant per autors locals que en diverses publicacions monogràfiques o d'abast més ampli, han parlat sobre els gegants i el Marraco (Curcó, 1996), o bé sobre alguns balls (Tarragó 1944; id. 1948; Massot 1986). Així mateix, hi ha tot un corpus d'obra molt dispersa en articles de premsa i capítols d'obres dedicades a estudis locals, que han aportat informacions d'interès, però que han restat molts cops en l'oblit. Tot i això el tema no estava ni de bon tros esgotat i s'imposava una revisió.