Dossier: Feines de bosc

Si hi ha un lloc que resumeix la feina al món rural segurament és el bosc: un espai de connotacions romàntiques, llegendàries; inspirador de pintors i poetes, i alhora escenari de tasques duríssimes, totalment manuals fins fa poques dècades, difícils d'imaginar per les generacions més tendres. Sota les capçades d'aulines, fajos o pins, les famílies de les cases de pagès hi completaven la seva feble economia, replegant herbes remeieres, recollint feixines i tallant alguns arbres per als focs amb què cuinaven i s'escalfaven... D'altres, n'eren professionals, bé durant tot l'any o bé per temporades, ja que a l'estiu hi havia molta feina als camps: els carboners, els llenyataires, els tofonaires, els traginers, els que es cuidaven dels pous de glaç... Alguns s'hi havien de quedar a dormir, al ras o en precàries cabanyes, i qui més qui menys col·laborava a estassar camins. Tot plegat feia del bosc un indret força humanitzat, en què, generalment, regnava l'harmonia. Com no podia ser d'altra manera, el món dels bosquetans i els oficis que hi estan vinculats és una mina d'històries i d'anècdotes...