Dossier: Vi de la terra

La vinya ha viscut, de sempre, per aquestes terres, és una planta ben mediterrània a la qual agraden els estius secs i assolellats i els hiverns suaus, com els d'aquí. Tot i que els ceps hi han estat sempre i no s'han de sembrar cada any com el blat, comporten un seguit d'obligacions que, amb la suma d'altres factors com l'envelliment dels pagesos lligat a la seva manca de relleu, han fet que durant la segona meitat del segle XX cada cop s'hi dediquessin menys camps, això fins a la reviscolada de principis del nou segle. I és que la vinya necessita d'un tracte periòdic, constant, com podar els ceps, llaurar-les, ensofrar mentre el raïm va creixent i espampolar a finals d'estiu per ajudar a assolir una bona maduració. En aquest dossier hi trobarem històries de famílies que durant generacions han fet vi de la mateixa manera. També, famílies de pagesos on la darrera generació ha fet un pas endavant i s'ha format en enologia amb l'objectiu de millorar un producte tradicional.