Sant Antoni a Barcelona

Els autors d'aquesta obra han volgut contribuir a les celebracions centenàries del naixement de sant Antoni de Pàdua o de Lisboa (1195-1995), centrant-se en la ciutat de Barcelona i, més en concret, en el seu santuari del carrer Santaló. La presència antoniana a Barcelona sembla que és la més antiga de la història del cristianisme: ja des de pocs anys després de la mort del sant (1232), les monges clarisses el fan patró de la seva església (1237). La profunda devoció antoniana dels barcelonins, encara viva, i el fet que el sant fos un dels més populars entre els catòlics, impulsen a donar al convent-santuari del carrer Santaló el nom de sant Antoni de Pàdua. Inclou els capítols: els barcelonins i la seva devoció a sant Antoni de Pàdua: del segle XIII al 1835; exclaustració (1835) i retorn dels franciscans a Barcelona (1904); El convent-santuari en l'actualitat; Miscel·lània antoniana (amb organitzacions antonianes, iconografia del sant en la pintura...). El llibre explica, doncs, com ha evolucionat aquesta presència multisecular, a més de recollir una breu vida d'Antoni, el significat de les seves advocacions, l'obra assistencial i l'art antonià a casa nostra.