Mig segle de folklore a Osona

A Osona, igual que a la resta de Catalunya, trobem en uns anys, els últims del segle XIX i els primers del XX, els antecedents, molt rics gràcies a la inèrcia que engegà la Renaixença. Dels antecedents podem anomenar grans folkloristes com Jacint Verdaguer, Mn. Sala, Mn. Puntí, J. Pecanins i J. M. Vilarmau. Després d'un repàs als antecedents es constata com abans de la Guerra Civil l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya aplegà un nombre considerable d'investigadors osonencs. Un cop superada la Guerra vingueren uns anys, els quaranta, d'una marcada davallada cultural, i no és fins a la dècada dels cinquanta que hi ha un reviscolament i, llavors, sobresurt com a folklorista, gairebé únic, Miquel Bosch i Jover. Els anys posteriors passen amb més pena que glòria pel que fa a treballs d'investigació folklòrica, i no és fins el 1980 que surt el Grup de Recerca Folklòrica d'Osona, el GRFO (Jaume Ayats, Ignasi Roviró i Xavier Roviró), en el mateix moment que comença una nova etapa d'interès pels temes de la cultura popular