Llibre de la cuina catalana

El llibre de Ferran Agulló ha esdevingut un clàssic de la nostra gastronomia tradicional, un llibre ple d'atractius per als amants de la bona taula, especialment per a aquells qui, cansats de provatures prefabricades a sofisticades, desitgen un «retorn als orígens» també en l'art culinari. L'autor pretenia de «restituir a la cuina nostrada honors i senzillesa», i ho feia amb plats genuïns: «els he fet o els he vist fer en excursions marítimes i terrestres, en fontades i aplecs, per hostals i cases de pagès, a mariners, pescadors, caçadors, coquesses i mestresses de casa llur». De fet, és l'obra d'un home de ciutat que ha recorregut molt el Gironès i l'Empordà, sobretot per la banda de la costa; l'obra d'un estiuejant amorós, respectuós i poc frívol. Com reivindica explícitament ell mateix al prefaci afegit a la segona edició del llibre, l'any 1933: "Catalunya, com té una llengua, un dret, uns costums, una història pròpia i un ideal polític, té una cuina. Hi ha regions, nacionalitats, pobles que tenen un plat especial, característic, però no una cuina. Catalunya la té." Aquest llibre presenta doncs, per primer cop al segle XX, la cuina catalana com una cuina nacional. Publicat l'any 1928, la segona edició és del 1933. Aquest llibre és un facsímil de l'edició de 1933. Presentació de Llorenç Torrado. Amb un comentari sobre l'autor de J. M. de Sagarra.