Cançons populars mallorquines (1896) d'Antoni M. Penya

Aquesta és la segona obra de temàtica folklòrica del polígraf Antoni M. Penya, fill de l’intel·lectual Pere d'Alcàntara Penya. Concretament, el primogènit de la família Penya fou l'encarregat de dur a terme el 1894 un important treball de camp sota les directrius de l'arxiduc Lluís Salvador d'Àustria-Toscana per a recollir materials narratius orals. El fruit d'aquesta recerca sortiria a la llum just l'any vinent: Rondayes de Mallorca (1895). Durant l'eixida folklòrica també apuntà algunes de les gloses que li cantaren i, amb l'ajuda d'altres intel·lectuals com Maria Antònia Salvà, els quals li cediren cançons, va publicar al diari El Àncora un recull d'aproximadament mil gloses: Cansons populars mallorquines (1896), un modest aplec amb un gran valor literari. Més enllà de les cançons, l'obra ve encapçalada per un pròleg que evoca alguns dels ideals de la Renaixença i ressalta la importància dels treballadors del camp com a transmissors d'aquesta cultura de tradició oral. Aquest breu recull destaca per ésser una de les primeres contribucions en la història de la folklorística a Mallorca i, encara que molts d’estudiosos, com el pare Rafel Ginard o el pare Josep Massot i Muntaner, tenien constància de l'aplec de cançons, tant l'autor com l'obra havien romàs en l'oblit. Amb aquest estudi volem posar en valor la figura del folklorista i les seves aportacions a l'estudi de la literatura oral a la darreria del segle XIX.