Signes d'alegrança

Tradicionalment, amb el Diumenge de Rams, la vida eclesiàstica i els costums populars entren en un cicle farcit de signes que, pel seu caràcter avial, són, o eren, fidelment assumits pel poble. Un signe, en litúrgia, és el senyal, esdeveniment o paraula que es pot interpretar com a manifestació o presència del trascendent o diví. Un signe és una realitat que orienta vers una altra distinta realitat. Una realitat espiritual, vella com els anhels humans. L'església amb les seves cerimònies es troba, des de l'inici de la Quaresma fins al diumenge de Pentacosta, dins el període de major riquesa litúrgica i simbòlica de tot l'any, centrat en la festivitat del Diumenge de Pasqua que regeix, com a eix axial, la successió de les altres festes variables. La data de la Pasqua, com és prou sabut, és una festivitat mòbil. Des del Concili de Nicea, l'any 325, es va disposar que la Pasqua es celebràs el primer diumenge després del primer pleniluni de primavera. Per aquesta raó, durant les processons de Setmana Santa sempre hi ha lluna plena.