La rabosa i el corb

...
"-Bon dia, corb! -va dir la rabosa somrient-. D'on véns tan enjorn? El corb, que era educat i professava una bona estima a la rabosa, va obrir la seua bocota i va respondre:
-De Mallooorca!
Però l'havia oberta tant i tant per dir 'Mallooorca', que li va caure el formatge. Sentí un esglai al cor i un esclafit de rialla de la pèrfida amiga, la rabosa, que empomà el formatge abans que arribàs a terra i va eixir fugint com un llamp cap als espessos boscos del Gentisclar"...