#cercavila

El barri de la Barceloneta, al districte de Ciutat Vella de Barcelona, celebra pels volts de Pasqua Granada una de les festes més sorprenents de la ciutat. Es tracta de tres dies de festa grossa basada en les animades desfilades dels cors o agrupacions corals del barri.

El barri del Raval celebra, pels volts de Pasqua Granada, una de les festes tradicionals més sorprenents i desconegudes de la ciutat de Barcelona. Tres dies de festa grossa basada en les desfilades dels cors, una espècie d’exèrcit festiu format per homes armats amb unes reproduccions gegants d’estris culinaris i d’oficis.

Els actes més destacats de les Festes de Primavera de Navata són els Patis de Primavera, la Nit de Poesia, les matinades i ball de gegants, i la sortida del Torico de Foc, un cap de brau que empaita a tothom qui gosa posar-se davant seu mentre treu foc per les banyes.

Cada dissabte de sant Josep Oriol, en Perot Rocaguinarda surt del seu amagatall per atracar diverses botigues del barri del Pi de Barcelona. Les monedes que recapta, els duros de xocolata, els reparteix entre la quitxalla que segueix les seves malifetes.

El que avui coneixem com a "correfoc", és fruit d'una evolució del ball de diables, una manifestació festiva tradicional caracteritzada pel llançament de carretilles de forma estàtica per part d'un grup de persones vestides de diable. Els primers correfocs van celebrar-se entre els anys 1979 i 80 a cavall entre Barcelona i Reus quan, espontàniament, va començar la interacció entre el públic i els diables.

Tot i que està dedicada a la Mare de Déu de les Neus, Sant Quintí de Mediona celebra la seva festa major el diumenge següent a la festa de l'Assumpció de la Mare de Déu d'Agost. Un dels protagonistes destacats d'aquesta celebració és el seu Ball de Diables, un dels més emblemàtics de Catalunya.

El Cercavila de l'Imaginari de Vilanova i la Geltrú demostra que els seguicis festius es poden ampliar no només recuperant balls perduts si no també inventant-ne de nous a partir d'elements de la història local. El Cercavila de l'Imaginari també demostra que la festa major infantil d'una població no ha de ser forçosament una rèplica menuda de la seva versió adulta.

Cada 3 de febrer, sigui feiner o sigui festiu, Falset celebra Sant Blai elaborant, passejant i rifant un impressionant "cóc amb recapte", una coca farcida que pot arribar a fer entre 10 i 20 metres de llargada i que, segons sembla, té propietats protectores contra el mal de coll i la resta d'inconvenients provocats pel fred de l'hivern.

Un dels actes més antics, emotius i ribetans de la Festa Major d'Hivern de Sant Pau a Sant Pere de Ribes és l'anomenada 'Ballada per les masies', un recorregut ballat per algunes de les cases pairals situades als límits del poble que té lloc el dia 24 de gener al vespre.

En totes aquelles poblacions on hi ha conjunts musicals (corals, bandes, etc) i organitzacions dedicades a l'estudi i divulgació de la música, la festa de Santa Cecília se celebra amb concerts extraordinaris, processons, entregues de premis, ofrenes i altres activitats.

Els pagesos dels pobles de Salitja, Sant Dalmai i Vilobí d'Onyar s'apleguen cada any pels volts del 16 d'octubre, diada del patró de la pagesia catalana, per celebrar una festa que s'estructura al voltant d'una gran desfilada de tractors antics i moderns i d'una fira dedicada a la llet.

Torredembarra celebra cada 4 de setembre la festa major coincidint amb l'aniversari de la mort, l'any 1160, de la seva patrona Santa Rosalia. La festa es celebra almenys des del 1640 data en què la tradició situa el guariment col·lectiu de la pesta, un fet miraculós atribuït a un quadre amb la imatge de la santa.

L'Aplec del Caragol, que va néixer en el si de la Festa Major de Lleida però que ja disposa d'una dinàmica i una data de celebració pròpies, gira al voltant de la multitudinària ingesta compartida de cargols que es celebra cada any al Parc dels Camps Elisis a finals del mes de maig.

La fira d'Alcúdia és una mostra de l'agricultura, l'artesania, la indústria i el comerç de la vila i rodalies. Dissabte a la tarda arriba el moment en què S'Estol del rei En Jaume -una colla de caparrots que representen nou personatges de la tradició històrica de l'illa- adquireix tot el protagonisme.

Durant quasi dues setmanes els carrers de Salou s'omplen d'innombrables activitats lúdico-festives que tenen el seu punt àlgid en el Cós Blanc, un dels actes més multitudinaris de l'hivern tarragoní i expressió més genuina de bon part de la comunitat salouenca.

De Bòlit, l'entitat que agrupa els diferents grups de cultura popular i tradicional de Premià de Mar organitza una gran festa que té vocació de ser un esdeveniment anual i que és el reflex de la vitalitat festiva que hi ha a la vila.

Una iniciativa de La Xarxa de Castellar que durant una setmana omple la vila d'espectacles, tallers, exposicions i altres activitats relacionades amb el món del clown.

Vestits d'una forma molt estrafolària i armats amb un artefacte amenaçador que els permet obrir pas entre la gent i contagiar l'esperit de la festa, els esparriots són una magnífica alternativa a la innecessària presència de la policia, els membres del servei d'ordre i les tanques que sovint trobem en processons, cercaviles i altres seguicis populars.