Lluna gairebé plena 
Articles
Articles
La festa de Carnaval és crucial per entendre la vida social de Vilanova i la Geltrú. Es tracta d'un conjunt de celebracions festives amb més de tres segles d'història, caracteritzades per una diversitat d'influències i una riquesa de símbols que poques poblacions catalanes posseeixen.
La màscara és un element present en tot tipus de celebracions festives que permet la transformació de la identitat del portador. Malgrat que l'ús de màscares no és exclusiu de les festes de Carnaval, aquest element és un dels pilars fonamentals de qualsevol celebració carnavalesca.
Una de les principals característiques del Carnaval a Ponts és el multitudinari àpat comunitari, obert a vilatans i forasters, que té lloc el dimarts de Carnaval, l'últim dia abans de la Quaresma. Aquesta pràctica, comuna en d'altres indrets, ha agafat entitat pròpia a Ponts.
Les festes dedicades a Sant Antoni Abat, tal i com se celebren a la comarca dels Ports de Morella (País Valencià), al Matarranya (Franja de Ponent) i a l'Illa de Mallorca, es caracteritzen per l'aparició de diferents tipus de dimonis, que aquell dia es passegen pels carrers ballant i cometent tot tipus d'entremaliadures.
Cada 5 de febrer moltes poblacions de la geografia catalana celebren una festivitat dedicada a la patrona de les dones: Santa Àgueda. La festa, que sembla ser una romanalla de les festes Matronals romanes, té per principal característica la inversió dels papers socials entre homes i dones.
Durant les festes de Carnaval alguns pobles i ciutats treuen al carrer tot el seu arsenal d'armes de destrucció massiva de l'avorriment. Caramels, tomàquets, merenga, confetti, flors o farina protagonitzen moments de lluita aferrissada on en comptes d'odi, rencor i mort, trobem somriures, abraçades, bromes i moments d'il·lusió compartida.
L'esquivamosques és un personatge festiu que, mitjançant un capgròs que representa un home grotesc, té per missió apartar a tots aquells que amb la seva inoportuna presència puguin destorbar el pas o el ball dels gegants, figures amb qui està estretament vinculat.
Entre els diferents preceptes que ha imposat el període quaresmal als cristians, el dejuni ha estat històricament un dels més seguits. Avui, malgrat haver minvat força, la pràctica del dejuni s'ha recuperat al món occidental a través de noves teràpies de guariment inspirades en antics costums vinculats al poder de la natura.
La festa de Sant Medir, coneguda principalment per les tones i tones de caramels que es llancen al públic des de cavalls i carruatges, és una de les més arrelades a la vila de Gràcia i prové de la llegenda al voltant d'un pagès esdevingut sant i la promesa domèstica d'un forner gracienc.
La festa de Carnaval a Solsona es caracteritza, entre d'altres coses, per l'aparició d'uns gegants que reparteixen mastegots a tots aquells i aquelles que gosen posar-s'hi a sota: són els Gegants Bojos, una de les famílies de gegants més conegudes i originals del repertori català.
La Festa Major del barri del Clot-Camp de l'Arpa de Barcelona, al districte de Sant Martí, és una celebració que dura dues setmanes i que es caracteritza per la gran participació dels veïns.
Quan a l'Edat Mitjana la terrible pesta negra recorria Europa i els morts es contaven per centenars de milers, moltes poblacions, com és el cas de Tossa de Mar, s'encomanaren a l'ajut celestial per lliurar-se de la malaltia. Per donar les gràcies, cada any es fa un emocionat pelegrinatge fins a Santa Coloma de Farners.
Cada any moltes persones s'apleguen a Vilademuls per celebrar l'Aplec de Sant Mer, un esdeveniment que ret homenatge al sant fundador i heroi llegendari de la comarca, artífex, entre d'altres miracles, de la derrota del famós drac que vivia a l'estany de Banyoles.
Les festes en honor de Sant Sebastià, el patró de Monistrol de Montserrat, remeten a l'època en què les grans pestes europees causaven estralls entre la població. El moment culminant és el Ball del Bo-Bo, amb el qual se sembren a la terra, simbòlicament, els dons guaridors proporcionats pel sant.
Durant tres caps de setmana a finals de febrer, Manresa recorda el misteriós fet que, segons la tradició, va culminar amb la construcció de la Sèquia, un canal que va salvar la població dels efectes devastadors de la sequera a mitjan segle XIV i que, després de sis segles, encara està en funcionament i ha esdevingut un símbol d'identitat de la ciutat.
Cocentaina celebra una arrelada tradició contestana que consisteix en l'exposició als carrers d'una sèrie de figures grotesques fetes pels seus habitants a través de les quals es critica l'administració local i alguna persona del veïnat.
Festes de la Magdalena
Castelló de la Plana (la Plana Alta)
Del tercer dissabte al quart diumenge de Quaresma
Durant més de vuit dies i sempre pels volts del tercer diumenge de Quaresma, Castelló de la Plana celebra les seves festes més esperades. A diferència del que és habitual en altres indrets, els castellonencs no celebren la seva festa grossa en honor al seu patró sinó per commemorar un dels mites fundacionals de la ciutat, per recordar el seu origen com a poble.
Ulldemolins celebra, cada segon diumenge de març, una de les seves festes més populars: la festa de la truita d'espinacs amb suc. Una festa gastronòmica que demostra l'hospitalitat dels seus habitants, que aquest dia conviden a menjar a tots els que s'hi atansen un plat típic del temps de Quaresma al Priorat.
Tot i que sovint s'identifica les Falles amb la ciutat de València, són més de 90 les poblacions d'arreu del País Valencià que també planten i cremen aquests monumentals ninots satírics. Torrent, Alzira, Sagunt, Sueca, Cullera, Dènia, Borriana, Xàtiva, Paterna, entre moltes d'altres, també celebren aquesta festa.
La tradició popular ha representat i anomenat de diverses maneres al període d'abstinència i de privacions de 40 dies de durada que segueix al Carnaval i que és immediatament anterior a les festes de Setmana Santa i Pasqua. La Quaresma ha generat un ric i extens mostrari en la imatgeria i art populars.
El Ball de Bastons és una dansa col·lectiva que es balla en molts indrets del món i que compta amb una extensíssima tradició a Catalunya. Malgrat que la seva procedència i origen són incerts, aquest ball podria ser la romanalla d'antigues danses guerreres o bé de balls rituals dedicats a afavorir la fertilitat de la terra.
La mainada del nostre país ha ideat les estratègies més variades per atraure als Reis d'Orient cap a la seva població la nit del 5 al 6 de gener. La construcció de fanalets de paper, l'encesa de torxes amb plantes aromàtiques i l'arrossegament de llaunes buides són algunes de les pràctiques festives més populars per aconseguir que els Reis deixin els seus regals.
Cada 9 de juny, els habitants de Quart de Poblet fan la 'Passejà'. Es tracta d'una singular processó nocturna en què es porta la imatge del patró del poble, Sant Onofre, des de l'ermita a l'església acompanyada per l'espetec de milers de coets i alegres marxes musicals.
La Processó de la Sanch, amb més de cinc-cents anys d'antiguitat, és una espectacular mostra de fe i desolació col·lectiva i un dels moments més emocionants de la commemoració del sacrifici de Crist en aquesta vila nord-catalana.
Recerques d'etnologia i folklore
Diverses poblacions
Des de l'Associació Cultural Rebombori Digital (l'entitat que gestiona l'espai web festes.org) iniciem un procés de recollida de dades a través d'Internet amb l'objectiu d'aprofundir en el coneixament de quatre temes de la nostra tradició cultural: el conte d'en Patufet, el mite del Drac, les llegendes d'en Cristòfor Colom i els personatges més trapelles del folklore festiu català.
La celebració de Divendres Sant de Sineu és una de les escenificacions de Setmana Santa més espectaculars i multitudinàries de l'illa de Mallorca. Es tracta d'una processó del Sant Enterrament composta per un número força elevat de passos.
Dijous Sant és, sens dubte, un dels dies més esperats de l'any a la localitat empordanesa de Verges. Als seus carrerons i places s'hi representa, al cor de la Setmana Santa, una Passió de Crist que s'ha fet famosa per l'anomenada Dansa de la Mort, un ball solemne que ens recorda que el temps és breu.
Festa de la Mare de Déu dels Dolors
Banyoles (el Pla de l'Estany)
Divendres abans del Diumenge de Rams
Cada any el divendres abans del diumenge de Rams, es celebra a Banyoles la Festa de la Mare de Déu dels Dolors. Aquella nit, té lloc la Processó dels Dolors que està encapçalada pel Manípul de Manaies, una de les esquadres de soldats romans més gran del país.
Dimarts i Divendres Sant, a l'interior de l'església de Sant Vicenç dels Horts, s'escenifica l'Auto Sagramental, una Passió de Crist en diferents quadres i que compta amb parlaments cantats polifonicament.
L'extensa i variada gastronomia de l'època quaresmal constata la important capacitat humana per fer front a tot tipus d'adversitats. Del temps quan la Quaresma era una obligació religiosa, en van sorgir els bunyols, els plats amb bacallà i una rica i saborosa cuina basada en els aliments que no estaven prohibits, com els ous, les verdures i els llegums.
El final de la solemnitat pròpia de la Setmana Santa i l'inici del temps de Pasqua es viu a bona part de les terres catalanes amb música i cants corals: les tradicionals caramelles. Els carrers de moltes poblacions s'omplen de flors i de grups de cantaires itinerants que aborden temes tan diversos com la religió, la sàtira i el festeig.
Moltes processons de Setmana Santa catalanes van encapçalades per una comitiva d'homes vestits de soldats -normalment romans- que popularment s'anomenen 'Armats'. Aquests personatges, juntament amb els passos i les vestes, són els protagonistes de bona part de les celebracions.
Festa Major i Ball del Cornut
Cornellà del Terri (el Pla de l'Estany)
De Divendres Sant a Dilluns de Pasqua
Els habitants de Cornellà del Terri celebren la seva festa major coincidint amb la Setmana Santa. Entre Divendres Sant i Dilluns de Pasqua, es succeeixen una gran quantitat d'activitats festives que giren al voltant de la plantada de l'arbre maig i d'entre les quals destaca, per la seva popularitat, una dansa còmica anomenada Ball del Cornut.
Lluny del que creuen molts erudits, les festes que tenen com a protagonista a un arbre de grans dimensions continuen realitzant-se en moltes localitats de la nostra geografia i també arreu del món. Es tracta de romanalles d'ancestrals cultes, que avui perviuen entre nosaltres amb renovats significats i que permeten a la població que les celebra reforçar els seus vincles amb la natura.
Des de fa força anys, en diversos paratges naturals de la nostra geografia, nombrosos grups de joves organitzen festes al voltant de la música "techno", les llums psiquedèliques i les drogues de disseny: són les ja famoses i pol·lèmiques "rave's".
La mona és una peça de rebosteria que els padrins regalen als seus fillols en motiu de la festa de Pasqua. Implantada des de ben antic a bona part del país, la mona pot tenir moltes formes, denominacions i ingredients, però sempre mantenint l'element que la diferencia d'altres pans i pastissos festius: els ous.
Organitzada per la Confraria de Campaners de Catalunya, la tradicional Trobada de Campaners ha anat creixent al llarg del temps, i malgrat les dificultats per les que passa l'art de la campana, l'assistència tant de campaners com de públic ha consolidat l'esdeveniment.
Aquest és el text d'una versió moderna de la llegenda de sant Jordi i el drac, publicat l'any 1952 al volum III del Costumari català. El curs de l'any, obra magna del prolífic folklorista Joan Amades.
Diferents ciutats, pobles i barris de Catalunya celebren cada onze de maig un esdeveniment únic en honor a sant Ponç, patró dels herbolaris i apicultors, en què les plantes remeieres i tot tipus de productes naturals amb propietats terapèutiques són els protagonistes. Una de les fires més representatives d'aquesta tradició és la que es fa al carrer Hospital de Barcelona.
En la nostra tradició cultural, el drac és un dels personatges més populars del bestiari fantàstic. Al llarg dels segles, el drac ha estat protagonista de les llegendes més variades i la seva figura, inspirada en els rèptils, ha estat dipositària de tot tipus de simbologies.
Cada any, el segon dijous després de Pasqua Florida, milers i milers de persones celebren la tradicional 'Pelegrina', un romiatge que es realitza caminant fins a un turó de les afores de la vila on es venera una antiga relíquia que des de fa segles protegeix la bona salut dels alacantins.
La ciutat de Badalona celebra les seves Festes de Maig en honor a Sant Anastasi amb moltes activitats lúdico festives i populars, d'entre les quals destaca la Cremada del Dimoni, un ritu de foc d'origen pescador durant el qual la ciutat crema els seus mals esperits.
Com cada any, els habitants d'aquesta població van a cercar el pollancre més ben plantat del terme, el tallen i el porten fins a la plaça que duu popularment el seu nom, on és plantat de nou amb l'ajuda de cordes. El xop esdevindrà en els propers dies l'eix de tot tipus d'actes lúdics i culturals.
Cada any a principis de primavera Vilafranca del Penedès es converteix en la capital mundial de la gralla. Un esdeveniment que, any rere any, es consolida com a un espai de trobada i festa, però també de debat i reflexió, de tots aquells i aquelles a qui entusiasma aquest instrument.
Celebrades en plena diada de Sant Jordi i plenes d'actes participats per elements de la cultura popular i tradicional local, les Festes de Primavera de l'Hospitalet de Llobregat s'han convertit en una de les principals celebracions d'aquesta renovada ciutat metropolitana.
El poble de Cubells compleix, des de temps immemorial, amb el vot d'anar processionalment i en silenci a visitar la Mare de Déu de Salgar en el seu santuari situat, entre penyes abruptes, a vuit quilòmetres de la població. El romiatge té lloc cada any el dia de Sant Marc, el 25 d'abril.
Les festes de maig d'Alcanar, dedicades a un dels sants que es veneren a Catalunya com a patró dels pagesos, tenen com a protagonista destacat als bous, sempre motiu d'enceses polèmiques entre els seus partidaris i els seus detractors.
La festa de l'arbre maig de Canyamars es celebra cada any l'últim dia d'abril a la nit en un ritual ancestral que antigament homenatjava als esperits de la natura i a la fertilitat de la terra i que avui ens recorda que el bosc és un patrimoni que cal salvaguardar de la depredació humana.
Centenars d'actes culturals, festius i esportius omplen, cada any, tots els racons de la vila de Figueres quan arriben les Fires i Festes de la Santa Creu. Nascut inicialment a redós d'una fira comercial, l'esdeveniment s'ha anat complementant amb un ampli ventall d'activitats que l'han acabat convertint en la veritable festa major de la capital altempordanesa.
Festa de la Mare de Déu de Montserrat
Abadia de Montserrat, Monistrol de Montserrat (el Bages)
26 i 27 d'abril
Cada any milers de pelegrins vinguts d'arreu del país visiten la muntanya de Montserrat per celebrar una festa dedicada a la Mare de Déu de Montserrat. Els visitants participen de les celebracions litúrgiques i festives al monestir i gaudeixen amb les múltiples possibilitats que ofereix la muntanya més emblemàtica de Catalunya.
La festa major de Lleida, una de les més matineres de les grans ciutats del Principat de Catalunya, ha sabut sempre combinar innovació i tradició, presentant any rere any un programa d'activitats de gran envergadura i adaptat a tots els públics i gustos imaginables.
Cada any l'últim dia d'abril els habitants d'El Pla de Manlleu, van a cercar un pi de grans dimensions a les afores del poble i el replanten a un lloc cèntric. El pi restarà plantat fins a finals de mes.
La Festa Major de Ripoll s'estructura al voltant de la diada del seu patró, Sant Eudald, que es celebra l'11 de maig. La vila enceta així un període de força celebracions festives que seguiran el cap de setmana següent amb la celebració de la Festa de la Llana i el Casament a Pagès.
Cada 22 de maig les dones de la comunitat cristiana del barri del Raval de Barcelona, i també d'altres comarques del país, veneren les relíquies de santa Rita, patrona dels impossibles i de les venedores ambulants de roses. El culte es realitza mitjançant un tipus especial de rosa i constitueix la diada més concorreguda i important en la religiositat popular del barri.
Cada any a finals de maig, Santa Coloma celebra la Festa de la Cirera, unes jornades lúdico-festives que honoren aquest fruit i que s'han convertit, amb els anys, en una de les tradicions més populars i amb més projecció exterior del municipi.
Estructurada al voltant de l'Exposició de Cireres i el Mercat Pagès, i complementada amb nombroses activitats culturals, és una festa popular destinada a celebrar l'èxit de la collita d'aquesta fruita i s'ha convertit, amb els anys, en una de les festes més importants de la vila.
La Festa del Timbaler o Fira de la Guerra del Francès del Bruc és una representació històrica dels fets bèl·lics que tingueren lloc en aquesta població al peu de Montserrat a principis del segle XIX i que també escenifica alguns moments de la famosa llegenda del Timbaler del Bruc.
Les processons de diumenge de Resurrecció o diumenge de Pasqua, anomenades popularment Processons de l'Encontre -que normalment es celebren al matí i escenifiquen la resurrecció de Jesucrist- tenen, arreu de Catalunya, una gran diversitat en la seva posada en escena. La Processó de l'Angelet, una variant exclusiva d'Ascó, n'és una bona mostra.
La primera notícia documental del Ball de Diables de Sant Quintí de Mediona que es té oficialment data de l'any 1853, però hom creu que aquest ball és molt més antic.
El Ball de Diables de Vilafranca del Penedès està basat en una escenificació de la lluita entre les forces del bé, representades per l'àngel, i les forces del mal, representades pels diables. Durant l'any fan correfocs i a principis de setembre, en el marc de les festes de Sant Fèlix, organitzen un espectacle piroteatral anomenat Balldefoc.
Ball de Sant Miquel i Diables de la Riera
La Riera de Gaià (el Tarragonès)
Les primeres noticies del Seguici Popular de la Riera daten al segle XVIII. Concretament l'any 1776 l'Arquebisbe de Tarragona prohibeix l'entrada dels balls i les danses a l'església parroquial.
L'origen del Ball de Diables de l'Arboç és molt difícil d'investigar perquè l'any 1936 es van destruir els arxius parroquials i perquè la vila ha estat cremada diverses vegades. La primera referència històrica que se'n té és de l'any 1846, quan l'Ajuntament va comprar uns vestits nous.
El document més antic on s'esmenta l'existència d'un ball de diables a la vila de Torredembarra és de l'any 1791. És una acta notarial on s'explica que els diables van representar el ball parlat (Bayle de los Angeles) davant del Comte de Santa Coloma, i que també hi va actuar la resta del Seguici Popular.
Amb el nom de Festa Verdaguer es celebra anualment a Folgueroles una festa popular que vincula la memòria d'aquest fill il·lustre del poble amb els antics cultes a la natura. La celebració combina els actes d'homenatge i record al poeta amb la cerimònia de la plantada de l'arbre de maig.
Les primeres referències de l'existència de diables a Vilanova i la Geltrú les trobem l'any 1710 en un entremès en què hi havia la Mulassa de Vilanova (mula gegantina que en aquella època representava una fera ferotge que llençava foc per la boca) i cinc "Diablots".
El Ball de Diables de Tarragona és una manifestació festiva i teatral popular que té les seves primeres referències documentals a finals del segle XIV-principis del XV. Segueix el model de ball de diables històric, propi del Garraf, Penedès, Anoia i Camp de Tarragona, amb uns personatges ben definits i uns parlaments.
Ball de Diables
El Vendrell (el Baix Penedès)
El Ball de Diables del Vendrell és el grup de foc del qual es tenen referències històriques més antigues a la vila. Se'n té notícia de finals del segle XVI, tot i que hi ha referències, que no anomenen la població, d'un ball de Diables al Penedès al segle XIV. Més recentment va ser pioner en l'embranzida que va representar pels grups de cultura popular el retorn de la democràcia.
Mostra de Balls de Diables centenaris amb parlaments
Diverses poblacions
Finals de primavera o principis d'estiu
D'entre totes les colles de diables que hi ha en l'actualitat només unes quantes es caracteritzen per tenir una història documentada de més de cent anys i per realitzar una escenificació parlada de l'enfrontament entre les forces del Bé i les del Mal. Una vegada l'any algunes d'aquestes colles es troben per mostrar el seu ball parlat, fer una cercavila conjunta i compartir idees i experiències.
La vila ret cada any un gran homenatge als pastors i a la transhumància, una de les activitats a l'aire lliure més antigues que existeixen, en el marc d'un projecte de desenvolupament turístic i de promoció econòmica encetat per dotze municipis del nord de la comarca de l'Anoia.
Declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional, aquesta autèntica exhibició d'obres d'art efímeres fetes amb plantes i flors sobre l'asfalt, que té lloc durant la vuitada de Corpus i compta amb una gran participació, és una de les festes populars més importants del cicle festiu a la vila.
El primer diumenge de juny, Juneda celebra un concurs gastronòmic molt conegut entre els que saben de menjars tradicionals. Una cassola de fang i la imaginació dels cuiners protagonitzen una festa especial on es recorden les pràctiques culinàries de la gent que treballava al camp de sol a sol.
Des de fa molts anys, quan arriba la festivitat del Corpus, a molts indrets de Catalunya és costum posar ous sobre els brolladors de les fonts i fer-los ballar amb la força de l'aigua. El ritus, tan simple com misteriós, desperta passions entre els estudiosos que discuteixen encara avui sobre el seu origen i significat.
El barri del Poble Nou, al districte de Sant Martí de Barcelona, acull cada any un conjunt d'actes festius que evidencien l'establiment definitiu del bon temps. Les festes tenen per protagonistes els diferents elements de la imatgeria festiva local.
El barri de la Barceloneta, al districte de Ciutat Vella de Barcelona, celebra pels volts de Pasqua Granada una de les festes més sorprenents de la ciutat. Es tracta de tres dies de festa grossa basada en les animades desfilades dels cors o agrupacions corals del barri.
Festes dels 20 anys d'agermanament
Matadepera (el Vallès Occidental)
Matadepera celebra el vintè aniversari de l'agermanament amb la vila de Mariapfarr, una petita població emplaçada al bell mig de l'austríaca Vall del Lungau i que compta amb una extensa tradició de gegants i cap-grossos. Un bon exemple de com la cultura popular uneix persones i pobles.
Festa'l Grogui
Platja de la Musclera, Arenys de Mar (el Maresme)
Darrer dissabte de maig-primer de juny
La platja nudista de la musclera, entre Arenys de Mar i Caldes d'Estrac, és el marc incomparable i ocult on es cada any es celebra un dels festivals populars més eclèctics, estrambòtics i transgressors del Maresme.
Bona part de l'univers geganter es reuneix, cada any en un poble diferent per celebrar una gran trobada: la Ciutat Gegantera de Catalunya. La festa té per amfitrions a 'En Treball' i 'La Cultura' els gegants de l'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, l'entitat que va instituir la festa.
De Bòlit, l'entitat que agrupa els diferents grups de cultura popular i tradicional de Premià de Mar organitza una gran festa que té vocació de ser un esdeveniment anual i que és el reflex de la vitalitat festiva que hi ha a la vila.
La Plataforma per l'Odeon, un col·lectiu cultural de ciutadans i ciutadanes de Canet de Mar organitza cada any el festival Re-Percussió, una mostra que té com a protagonistes a la percussió, la dansa i el teatre de carrer.
Les dones d'Alinyà, La Vansa i Tuixent van ser conegudes durant molts anys per la saviesa amb que exercien l'ofici de guaridores, utilitzant un ampli repertori d'herbes remeieres. Cada any es recorda la presència i activitats de les trementinaires amb una festa que manté ben viva la seva memòria.
Aplec de Sant Aniol d'Aguja
Ermita de Sant Aniol d'Aguja, Montagut i Oix (la Garrotxa)
Diumenge de Pasqua Granada
El diumenge de Pasqua Granada és un dia assenyalat a l'ermita de Sant Aniol d'Aguja: s'hi celebra un aplec que agermana catalans vinguts del Vallespir i de la Garrotxa i altres indrets del país. Hi acudeixen especialment gent de Sant Llorenç de Cerdans i la rodalia.
Destinada a celebrar l'inici de la collita de cireres, compta amb nombroses activitats culturals i esportives. D'entre els actes que tenen com a protagonista a la cirera destaquen les exposicions dels millors exemplars en paneres artístiques i una celebració eucarística que inclou l'ofrena de cireres a l'església parroquial.
Una de les festes de Corpus més emblemàtiques i mítiques del calendari català. Durant els dies que el cristianisme consagra a la plenitud, els plens, el tabal, els Gegants, l'Àliga, la Guita, els Nans i la resta d'entremesos, juntament amb berguedans i forasters, ballen al ritme frenètic de tot un poble.
Una jornada dedicada a donar a conèixer una de les activitats més importants pels que es dediquen a oficis relacionats amb la gestió dels boscos: l'art de tallar troncs. La festa s'estructura en base a un concurs competitiu que té la seva vessant professional però que també és obert a tothom qui ho desitgi.
Cada any el Papiol celebra una festa destinada a donar a conèixer la gran varietat de cireres que es conreen al municipi, i en especial, les propietats d'una de les perles del cultiu de la cirera local: la Papiola.
Durant gairebé una setmana els barris de la vila de Capellades bullen amb la seva festa popular més important de l'any. Una gran bleda, les paneres de tortells, els balls tradicionals i la presència constant de la imatgeria local són alguns dels elements més característics d'aquestes celebracions.
Després d'haver quasi bé desaparegut, la vella tradició d'engalanar amb artístiques i espectaculars enramades cadascun dels carrers i places ha tornat amb força a Sant Llorenç de Morunys.
Emmarcada dins les celebracions de la capvuitada de la festa de Corpus, la Festa de les Enramades és una de les més carismàtiques i antigues de la vila. Els carrers guarnits, els embotits i les tradicionals balladetes, juntament amb d'altres activitats lúdico festives són les protagonistes d'unes festes que han estat declarades d'interès turístic local.
Des de fa uns anys les festes de Sant Joan a Lliçà d'Amunt tenen com a protagonista a una enginyosa i espectacular foguera artesanal batejada amb el nom de Girafoc al voltant de la construcció de la qual s'organitzen quinze dies d'activitats festives a l'aire lliure.
La festa major de Reus és, per temps, tradició i participació popular, una de les més viscudes de l'inici de l'estiu a tota la geografia catalana. Entre els centenars d'actes que se celebren, destaquen les tronades, una impactant successió d'explosions a la Plaça del Mercadal que marca els moments àlgids de la festivitat.
La Garriga celebra el Corpus confeccionant diferents catifes de clavells esteses al llarg dels seus carrers més cèntrics, fent una processó religiosa i una gran batalla festiva que posa punt i final a les celebracions. La festa, però, comença la setmana abans amb diverses activitats organitzades per les entitats culturals, com ara la Trobada de Gegants.
La Festa Major de Durro s'estructura al voltant de la popular romeria fins a la petita ermita de Sant Quirc i de la tradicional Baixada de Falles, la primera del cicle de festes de foc del Pirineu Català, que en aquesta població de la Vall de Boí també té la seva versió infantil.
Cada any milers de pobles d'arreu del país encenen les seves fogueres de Sant Joan amb el foc de la Flama del Canigó en el marc d'un procés força ritualitzat que s'inicia el cap de setmana anterior a la nit de la revetlla amb una trobada al peu del Canigó.
Sant Lluís celebra la seva festa de Sant Joan amb la construcció i crema dels bujots, unes figures fetes amb roba vella que serveixen per fer crítica social i que, després de ser evaluats en un concurs, són llançats al fester o foguera de Sant Joan.
L'encesa d'una foguera encapçalada per una bóta enquitranada, el llançament d'un castell de focs des del campanar i l'aviada d'una sorollosa traca són els tres elements d'aquesta arrelada cerimònia que cada any té lloc el 29 de juny, diada de Sant Pere.
Coincidint amb la tradicional celebració d'arribada del solstici d'estiu, comuna a gran part dels indrets de la nostra geografia, Valls viu també la seva festivitat anual més emblemàtica: la Festa Major de Sant Joan, dedicada al patró de la ciutat.
Cada 23 de juny els joves d'Isil duen a terme una de les baixades de falles més especials de les que es fan al Pirineu català. Un ritus amb foc que té la finalitat d'ajudar i propiciar, en la mesura més humana possible, la fecunditat i la regeneració de la vida natural en tots els aspectes.
Durant tres dies la vida dels carrers i les places de la Bisbal s'il·lumina amb el somriure dels pallassos i el vol impossible del trapezi. Un festival per recórrer la vila al ritme de la música de circ i per redescobrir la màgia i la genialitat dels artistes que treballen al carrer.
L'espectacularitat de les exhibicions de cavalls i cavallers i l'estricte protocol que segueixen els seus protagonistes, han convertit la celebració de Sant Joan a Ciutadella en un punt de referència de les festes del solstici d'estiu.
El barri marítim de Vilanova i la Geltrú celebra més de deu dies de festa en honor al patró dels pescadors. L'acte central de les festes és la processó de Sant Pere, que compta amb la participació dels balls populars i d'una gran quantitat de barques empavesades, i que culmina amb la benedicció de les embarcacions i els ormeigs de pesca, una cerimònia ja documentada al segle XVII.
Festa Major
Sant Cugat del Vallès (el Vallès Occidental)
Cap de setmana proper a Sant Pere i 29 de juny
La festa major, que es celebra en honor a Sant Pere i és la porta d'entrada de l'estiu a la vila, té com a element destacat el ball del Paga-li Joan! una centenària tradició local. La festa també inclou un intens programa d'activitats per a petits i grans, una programació jove i alternativa, i un còctel de concerts i espectacles que omplen d'energia la ciutat.
La Diada de Sant Pere Pescador se celebra a Blanes cada any pels volts del 29 de juny amb una festa que aplega pescadors d'avui i d'ahir. La festa havia estat prohibida anys enrere, quan les autoritats obligaven a celebrar la festivitat en honor a la Mare de Déu del Carme.
Festes del Segar i Festes del Batre
La Fuliola (l'Urgell)
Últim diumenge de juny i segon cap de setmana de juliol
Una gran festa en dos caps de setmana per rememorar els tradicionals mètodes de treball i les tasques agrícoles de les famílies pageses a les terres de secà fins a mitjans del segle XX, abans que la modernització transformés el camp català.
L'Escaldàrium és, malgrat la seva recent història, una de les cites festives més esperades de l'any per bona part dels calderins. Aquesta singular manifestació festiva, única en el seu gènere, té lloc a mitjans de juliol i té com a elements principals la pirotècnia, l'aigua i la música.
Diferents espais de la ciutat de Girona acullen una seleccionada representació de les millors músiques tradicionals religioses, espirituals i rituals d'arreu del món en el marc d'un festival que té per objectiu fomentar el coneixement intercultural a través de la música.
En el marc de la Festa Major de Sant Cristòfol i durant tres dies, la vila escenifica l'atac d'un grup de pirates ferotges que naveguen per les seves costes i la defensa aferrissada que, encapçalats per una dona, en fan els seus habitants.
Festival de Teatre de Titelles
Sant Llorenç Savall (el Vallès Occidental)
Primer cap de setmana de juny
Organitzat pel Centre de Titelles del Vallès, el festival de Titelles de Sant Llorenç Savall és un dels més importants dels que es celebren al Vallès Occidental i cada any omple de putxinel·lis diferents espais de la vila.
És un dels festivals internacionals temàtics dels que es fan a Catalunya a principis d'estiu. Organitzat per l'Associació de Cultura Popular El Til·ler, aquest festival únic aplega en un mateix espai a amants i intèrprets de la cornamusa, un instrument clàssic en l'àmbit de la música tradicional europea.
Les Bredes-Breda de la Plaça
Arenys de Munt (el Maresme)
Setmanes següents al Corpus (principis de juliol)
Tot i que aquestes festes es celebren força temps després de Corpus, contenen tres elements característics d'aquesta festivitat: les Enramades, les festes per barris i l'Ou com Balla. Arenys de Munt dóna continuitat a aquests costums tot combinant-los amb altres actes culturals, esportius i gastronòmics de caire popular.
Des de fa uns anys, diverses poblacions celebren una festa per recordar i homenatjar als raiers, un desaparegut ofici fluvial que, abans de l'arribada dels vehicles moderns de comunicacions i de la construcció de preses, s'encarregava del transport de fusta des dels boscos de la muntanya fins a les terres planes del litoral, aprofitant el corrent dels rius.
Calor, aigua, imaginació i un gran ambient festiu, són els principals ingredients de la Transsegre, una celebració que reivindica la recuperació de l'espai natural del riu mitjançant un descens esbojarrat i no competitiu sobre originals construccions artesanes que cada any aplega més participants entusiastes.
Cada tercer cap de setmana de juliol, Taüll celebra la seva festa grossa amb la tradicional baixada de falles, el ball de festa major i els populars Ball Pla i Ball de Sant Isidre, que compten amb la participació de la gent del poble, de tota la Vall de Boí i d'altres indrets d'arreu del país.
Pels volts del 16 de juliol, Llançà celebra les Festes del Port, un conjunt de celebracions dedicada a la protectora de la gent del mar que consisteix en una processó de la Mare de Déu del Carme pel port i diverses activitats relacionades amb la cultura marítima per a petits i grans.
Concurs internacional de castells de focs artificials
Tarragona (el Tarragonès)
Primera setmana complerta de juliol
Cada any durant la primera setmana completa de juliol empreses pirotècniques procedents de diversos indrets del món fan esclatar tones de pólvora a la Platja del Miracle de Tarragona en el marc d'un dels concursos de focs d'artifici més importants d'Europa.
La festa major de Sant Zenon, dedicada al patró dels amants del vi, és la més emblemàtica de la vila i la formen quatre dies de festa grossa que venen marcats per les populars Completes, el multitudinari castell de focs a la platja, la trobada de gegants i diversos espectacles per a la canalla.
La Festa Major de Vic se celebra en honor a Sant Miquel dels Sants, patró de la ciutat, i compta amb un programa divers i ampli que combina els elements d'arrel més tradicional, com el ball de l'Àliga o la dansa de l'Espígol, amb un complert repertori d'activitats complementàries.
La Festa dels Fanalets de Sant Jaume a Lleida, una de les celebracions religioses més importants de la capital de la terra ferma, és protagonitzada per desenes de nens i nenes que surten, portant petits fanals encesos, per recordar l'accidentat i venturós pas de l'apòstol per terres catalanes.
Els dies de la festa major de les Santes són, sens dubte, els més intensos i esbojarrats de l'any mataroní. Una seqüència ritual ben estructurada al voltant de la nombrosíssima imatgeria festiva local i la participació entusiasta de petits i grans fa que molts es defineixin com a addictes a la festa major.
Sant Cristòfor és en l'actualitat el patró dels automobilistes i intercessor de tots els que viatgen, protector en definitiva, de tots aquells que volen iniciar un viatge. Segons la tradició cristiana, aquest sant és hereu d'un gegant palestí anomenat Rèprobe, un personatge que ajudava als viatgers a travessar un riu molt cabalós.
Diversos indrets de la ciutat de Barcelona celebren la festa de Sant Cristòfor amb les tradicionals benediccions de cotxes i altres activitats relacionades amb la llegenda d'aquest sant. Una de les més conegudes és la que cada any té lloc al carrer Regomir.
La Festa Major de Sant Martí Sarroca es celebra cada any el tercer cap de setmana de juliol amb un programa d'actes divers que inclou exposicions culturals, campionats de tot tipus d'esports, castells, menjars a la fresca, balls de nit, concursos de truites i alguna sorpresa d'última hora...
La Festa Major de la Riera de Gaià té lloc entorn el 20 de juliol, diada de Santa Margarida, patrona de la vila. La festa es celebra com a mínim des del segle XII i compta amb la presència destacada del ball de diables, amb els seus famosos versos satírics, els gegants manotes i una escenificació entre santa Margarida i el Drac.
Cada segon diumenge de juliol una colla de segadors d'Avià celebra una festa que té per objectiu retre homenatge a la figura del pagès tot rememorant el quefer tradicional de les feines al camp.
El tercer cap de setmana de juny, Vilanova i la Geltrú acull un dels festivals més emblemàtics de música popular i tradicional d'Europa, un cita que cada any porta a la vila els millors sons populars provinents dels cinc continents.
Un dels principals atractius de la Festa Major d'estiu de Parets del Vallès, que es celebra cada any el darrer cap de setmana de juliol, és l'escenificació col·lectiva de la "Llegenda de la pedra del diable" un exemple d'imaginació participativa per part dels geganters, la colla de diables i altres associacions locals.
Per celebrar la festa major d'estiu, els habitants de Xerta prenen cada any els carrers per fer tot tipus de jocs amb bous, una pràctica que també realitzen en el marc de la festa major de Sant Martí. Es tracta d'una tradició mil·lenària, tan pol·lèmica entre els grups animalistes com arrelada en algunes poblacions del sud de Catalunya i a les terres valencianes.
Lloret de Mar celebra la seva festa major d'estiu amb un gran nombre d'activitats, d'entre les quals destaquen el Ball de Plaça, un ball solemne amb unes almorratxes plenes d'aigua perfumada, i la tradicional anada per mar a l'ermita de Santa Cristina, ja documentada a mitjan segle XVI i que inclou la regata de llaguts S'Amorra, Amorra.
Les festes majors a La Ràpita duren 10 dies i són unes de les més completes de les Terres de l'Ebre. Les festes es caracteritzen per incloure, a més a més dels actes clàssics de tota festa major, totes les modalitats dels jocs amb bous, un bon grapat d'àpats populars i gratuïts, la sortida de les carrosses guarnides i una festa marítima.
Durant tot l'any, bona part de la població de la vila de Granollers es divideix en dos bàndols que s'enfronten aferrissadament durant els dies de festa major. La imaginativa rivalitat i les múltiples competicions que existeixen entre les colles dels Blancs i els Blaus, han contribuït a fer una celebració popular lluïda, emocionant i oberta a la participació de tothom.
A principis d'agost Pollença, celebra la Festa Major en honor de la seva patrona, la Mare de Déu dels Àngels. En aquest marc té lloc una de les escenificacions populars més importants del calendari festiu català: un impressionant simulacre de la batalla contra corsaris invasors que rememora un dels episodis més violents de la història local.
L'aigua i els càntirs són dos dels elements indispensables de la seqüència ritual tradicional de la festa major d'estiu d'Argentona, una vila del Maresme que, cada any des del segle XVII, renova el seu vot de poble a sant Domènec en agraïment per haver-los deslliurat de la pesta.
Els actes més lluïts de la festa major del Vendrell són la processó de sortida i retorn de santa Anna a l'església i la Cercavila de Foc, una espectacular desfilada de bèsties encapçalada pel Ball de Diables i que compta amb la presència d'un dels dracs de foc més grans d'Europa: el Caramot.
Amb pocs anys de vida, el Terrazel s'ha convertit en l'acte central de la festa major de la vila. Gegants, cap-grossos, balls, música i foc, configuren una celebració intensa que convida a reflexionar sobre els perills que corre la natura amb el model de desenvolupament econòmic vigent.
La Festa Major de Vilanova i la Geltrú neix del vot que la població va fer a la Mare de Déu de les Neus al segle XVIII, quan una ratxa de pedregades va malmetre les vinyes. Des d'aleshores és la patrona de la ciutat i a ella es dediquen les multitudinàries celebracions que durant sis dies omplen la vila d'un gran ambient festiu.
La festa major de Torelló, que es celebra en honor de Sant Feliu, la protagonitzen les esbojarrades propostes festives del col·lectiu 'Deixebles de Sant Feliu', d'entre les que destaquen el Poliphilo, la baixada de carretons, el Rimini i la Porronada, un esbojarrat correbars popular que algun any ha acabat amb aldarulls.
La festa de Sant Roc, que cada any renova el vot de vila que es va fer al sant per haver acabat amb la terrible epidèmia a principis del segle XVII, està protagonitzada pels grups de joves macips i captadores que recorren els carrers i cases particulars de la vila remullant i fent broma amb els vianants i conductors.
La Selva del Camp consagra els dies 14 i 15 d'agost a la representació d'una joia del teatre medieval català que compta amb un text escrit a finals del segle XIV. Més de 200 persones escenifiquen el Misteri de l'Assumpció de Maria en el marc d'una de les celebracions populars més esperades durant tot l'any a la vila.
La Festa de Sant Llorenç de Matadepera combina els actes religiosos i devocionals, com la processó, la missa i la cantada de goigs, amb el plaer per les bones caminades estiuenques i la contemplació de les Llàgrimes de Sant Llorenç, una de les pluges de meteorits més espectaculars de tot l'estiu català.
La festa major de Sant Feliu s'havia celebrat sempre el dia 10 d'agost coincidint amb la diada del sant fins que, d'un temps ençà, la festivitat s'havia anat diluint. Els darrers anys, amb l'impuls de la Regidoria de Cultura i les entitats de la vila, s'ha decidit tornar a celebrar aprofitant la presència cada cop més nombrosa de santfeliuencs i santfeliuenques durant aquestes dates.
Vimbodi celebra la seva festa major coincidint amb la diada de Sant Salvador. La celebració ha adquirit una gran revifalla en els darrers anys i es desenvolupa amb una intensitat o una altre en funció de si l'any en curs és o no any de Festes Quinquennals dedicades a la Mare de Déu dels Torrents, patrona de la vila.
Moltes viles celebren, en el marc de la festa major o en d'altres moments del calendari festiu, unes peculiars curses que cada cop compten amb més adeptes. Es tracta de descensos vertiginosos amb estrafolaris vehicles sense motor per rius o carrers costeruts i que que hom coneix popularment amb noms diversos.
L'escenificació del Misteri d'Elx, un drama sacre d'arrels medievals cantat en llengua catalana, és una de les representacions religioses més antigues i complexes que encara perviuen. La participació massiva d'actors i cantors vocacionals i la impressionant posada en escena, l'han convertit en un dels màxims exponents del seu gènere.
Una de les festes més engrescadores de l'estiu a Barcelona és, sens dubte, el multitudinari punt de trobada en què es transformen els carrers disfressats de l'antiga vila de Gràcia. Un esclat de color i imaginació preparat d'amagat durant tot l'any pels veïns i veïnes i que tradicionalment fa d'escenari d'uns dies plens de música, ball i diversió fins a la matinada.
L'Estany de Puigcerdà i els jardins que l'envolten configuren un dels racons més bonics i privilegiats de la Cerdanya. Un indret romàntic amb un aire màgic i una particular història, que ha inspirat misterioses llegendes, i que cada any esdevé l'espai central de la festa gran de la localitat.
La Carretillada del Ball de Diables de l'Arboç és un dels actes de foc més mítics dins el món dels diables festius a Catalunya. Es tracta d'una impressionant encesa conjunta de carretilles i altres artefactes pirotècnics que posa punt i final a la representació de l'Acte Sacramental parlat que la colla escenifica la nit de sant Julià, en el marc de la festa major.
L'últim diumenge d'agost, com ja és tradicional, el Prat del Castell de la població berguedana de Castellar de N'Hug, s'omple d'un públic entusiasta disposat a admirar la impressionant destresa dels gossos d'atura. Es tracta d'un Concurs Internacional que demostra la vigència i efectivitat d'oficis ancestrals com el pastoreig transhumant.
Durant tot un dia, la pacífica vila de Taradell rep l'accidentada visita d'en Toca-sons, un bandoler català del segle XVII, recordat a moltes llegendes pels seus peculiars mètodes. Enmig de la Festa Major del poble, la Festa d'en Tocasons, s'ha transformat, amb el temps, en una singular evocació popular a l'aire lliure on participen molt activament gairebé tots els taradellencs.
L'últim diumenge d'agost, Paterna celebra la seva festa major amb una de les manifestacions festives amb pirotècnia més intenses del calendari: la Cordà, una impressionant coetada que crema uns 35.000 coets en 25 minuts i que és a mig camí entre l'art i la bogeria col·lectiva.
Nascuda quasi per accident, l'Aquelarre de Cervera és una festa jove, lúdica i laica, pensada per tancar l'estiu amb un sentit satíric i burlesc. Els seus protagonistes, el Mascle Cabró i les seves bruixes, garanteixen tres dies de nits disbauxades on, entre correfoc i correfoc, hi ha dramatitzacions, concerts, balls i altres activitats.
Considerada una de les festes majors més destacades de tot Catalunya, és una autèntica reivindicació d'una celebració feta per la gent i per a la gent. Generadora d'il·lusions fugisseres i carregada de moments emocionants i plens d'història viva, la Festa Major és per als olotins i les olotines, un punt de referència que posa fi al període estival i marca el temps de la tornada a la feina.
La Festa de la Fil·loxera de Sant Sadurní d'Anoia és una celebració popular que, mitjançant l'ús de la pirotècnia, la música i els elements de la imatgeria festiva tradicional, escenifica la victòria que la vila va obtenir, a finals del segle XIX, sobre la terrible plaga de la fil·loxera que va arrasar totes les vinyes del Penedès.
Durant tres dies, els carrers de Vilafranca del Penedès s'omplen per celebrar una Festa Major que ocupa, des de fa molts anys, un lloc preeminent al calendari festiu català per la massiva participació popular, la modèlica conservació del seu folklore i per la riquesa cultural que expressa en els seus actes. Sant Fèlix és una marca temporal, simbòlica i emocional que tanca un cicle i enceta un nou calendari en la vida dels vilafranquins.
Des de fa segles, a principis del mes de setembre, els pastors de banda i banda de la Vall de Núria, baixen amb el seu bestiar per celebrar la tradicional Festa dels Pastors en honor de Sant Gil, el protector dels homes que any rere any recorren els camins del Pirineu buscant millors zones de pastura pels seus ramats.
Les festes de la Mare de Déu de Gràcia de Maó marquen la fi de l'intens cicle festiu de l'illa i el final de l'atrafegada temporada d'estiu. Com a totes les festes majors menorquines, els equilibris dels cavalls en els multitudinaris jaleos són els grans protagonistes de la celebració.
Amposta (el Montsià) celebra cada any el Campionat Mundial d'Esports Tradicionals amb l'objectiu de recuperar activitats lúdiques i professionals que es feien a la vila a principis del segle XX. Aquests particulars jocs olímpics es celebren en el marc de la festa major de la localitat i compten amb proves de camàlics, birles, bèlit i regates de muletes.
La cordà és una de les manifestacions festives més espectaculars de totes les que es desenvolupen a les festes majors d'estiu de les viles del País Valencià i és, sense dubte, la millor expressió de la passió i la devoció que els valencians senten per la pólvora i el foc.
En els darrers anys han proliferat en moltes poblacions catalanes els correaigües o xeringades, multitudinàries guerres lúdiques amb aigua que es celebren en el marc de la festa major d'estiu i que han esdevingut una divertida manera de fer passar la calor.
Els jocs amb bous vius en el marc de festes majors són manifestacions festives força populars en algunes poblacions del sud de Catalunya i sobretot en terres valencianes. Aquestes pràctiques ancestrals, que no es basen en la tortura i mort pública de l'animal, queden excloses de la llei de protecció d'animals en espectacles públics recentment modificada a través d'una ILP aprovada pel Parlament de Catalunya.
Manresa celebra la seva festa major, coincidint amb el darrer cap de setmana d'agost i en honor als Cossos Sants o relíquies dels sants patrons de la ciutat: Santa Agnès, Sant Maurici i Sant Fruitós. La seva ubicació en el calendari coincideix amb el final de vacances per a molts manresans, de manera que molts actes són multitudinaris.
El nucli antic de Bagà, capital històrica de l'Alt Berguedà, rememora cada any un passatge clau de la seva història: la llegenda del Rescat de les cent donzelles. Al seu voltant s'organitza una setmana plena d'activitats relacionades amb la vida en aquell temps que cada any atrau milers de visitants.
La Diada de Catalunya és una celebració popular d'afirmació col·lectiva, de reivindicació política i de record als que han donat la vida per la llibertat del país. En aquest breu article ressenyem alguns dels principals actes de commemoració que es celebren cada any entre el 4 i el 18 de setembre.
El Ball de Santa Creu és un ball parlat que es representa només una vegada cada cinc anys. El ball escenifica, la vigília del 14 de setembre, el vot de poble que féu la Riera de Gaià a Santa Creu l'any 1809 amb motiu d'una epidèmia.
Aquest tradicional aplec cada any fa de pròleg de les Festes de Misericòrdia, la segona festa major de la ciutat de Reus. El nucli d'activitats de l'Aplec gira al voltant de les sardanes, però també compta amb diverses activitats de cultura popular i tradicional complementàries.
Un dels actes que distingeix la Festa Major de Sant Feliu de Codines és el tradicional Correfoc del Follet i la Fantasma. Es tracta d'un correfoc que, a mesura que avança, recrea una de les llegendes més antigues i populars del municipi.
La vila de Lladó acull cada any una de les fires de formatge més importants de les que es fan a les terres de cultura catalana. Milers persones visiten anualment aquesta fira que amb els anys s'ha convertit en una plataforma de difusió i projecció del sector formatger del país.
Veremadors i veremadores, professionals del sector i visitants provinents d'arreu s'ajunten cada any en diferents poblacions catalanes per celebrar la fi de les tasques de recol·lecció del raïm, començar a assaborir els primers vins i compartir el coneixement lligat a la vinicultura.
El que avui coneixem com a "correfoc", és fruit d'una evolució del ball de diables, una manifestació festiva tradicional caracteritzada pel llançament de carretilles de forma estàtica per part d'un grup de persones vestides de diable. Els primers correfocs van celebrar-se entre els anys 1979 i 80 a cavall entre Barcelona i Reus quan, espontàniament, va començar la interacció entre el públic i els diables.
La localitat de Binissalem, una de les zones de producció de vi més importants a l'illa de Mallorca, celebra a finals de setembre una de les festes de la verema amb més tradició de les que es fan a les terres de parla catalana. Gairebé una setmana de gresca, menjars populars, concursos i desfilades vinculades al món del raïm i la vinya.
Les Festes de Misericòrdia, la segona de les cites festives majors de Reus, constitueixen un moment excepcional que té com a punt neuràlgic el santuari de Misericòrdia. Al seu voltant es desenvolupen els actes més importants de la festa, protagonitzats pel riquíssim conjunt d'elements festius de la ciutat.
El dia 23 de setembre, diada de Santa Tecla, és la jornada central de la festa major de Tarragona, una de les més emblemàtiques de Catalunya. Les matinades, l'anada i tornada a ofici, els trompeters, la tanda de lluïment, els castells, la processó, l'entrada del braç a la catedral, el cant dels goigs i el castell de focs configuren una seqüència ritual ben delimitada i plena d'excitació.
El Prat de Llobregat celebra la seva festa major amb un programa d'actes que destaca per l'elevat nombre d'espectacles de teatre de carrer, pels concerts de cantants de renom i pel Pratifoc, un correfoc que protagonitza la colla de diables local.
El barri marítim de Barcelona celebra, cada any pels volts del 29 de setembre, una Festa Major que se singularitza per la sortida del tradicional Canó de Sant Miquel, un canó festiu que recorre els carrers del barri disparant llaminadures.
La festa major de Molins de Rei es celebra cada any pels volts del 29 de setembre, diada del patró de la vila. D'entre els centenars d'activitats programades destaca el Correcuita del Camell, el passeig d'una gran figura del bestiari festiu català que es dedica a empaitar a menuts i grans.
La Festa del Most de La Granada és un conjunt d'activitats festives inicialment destinades a celebrar els bons resultats de la collita de raïm. Es desenvolupen en dos caps de setmana i inclouen tots tipus d'activitats culturals, d'entre les que destaca la tradicional pujada del Ruc al campanar.
Els veïns i els propietaris de parades de la Rambla de Barcelona celebren la seva festa major en honor a la Mare de Déu del Roser, patrona d'aquest emblemàtic carrer de Ciutat Vella. Durant tres dies, les activitats de cultura popular s'entrecreuen amb l'anar i venir efímer del turista i amb la quietud interessada dels homes i dones estàtua.
La vila d'Artés és coneguda arreu de Catalunya per la qualitat dels seus vins i caves. En homenatge a aquests productes, cada any el poble celebra una gran festa destinada a acostar la cultura del raïm, el vi i el cava entre els seus habitants i entre els vinguts d'altres contrades.
Cada any, una vegada finalitzada la temporada d'estiu, quasi la meitat dels cantaires d'havaneres catalans es donen cita a Manresa. La trobada serveix per trobar-se, comentar la temporada que acaba i per oferir un concert col·lectiu als milers de persones que hi acudeixen.
El "Comiat del Dominguero" és un homenatge satíric i carnavalesc que els santpolencs i santpolenques fan als que habiten la vila de Sant Pol de Mar només durant la temporada estiuenca. Una celebració festiva que marca el final de l'estiu i el principi d'una nova etapa al poble.
Quan arriba la tardor, els berguedans organitzen la Festa del Bolet, una multitudinària i arrelada festa micològica que, amb els anys, ha esdevingut un dels concursos de boletaires i cuiners de plats amb bolets més important del Berguedà.
Durant el concurs biennal de colles castelleres, la Plaça de Braus de Tarragona es converteix per un dia en la capital del món casteller. Es tracta de l'únic supervivent d'un tipus d'esdeveniment que ja té més de cent anys de tradició i que permet que les colles participants rivalitzin les unes amb les altres aixecant els castells més alts i més complerts.
El 9 d'octubre té, en terres valencianes, una càrrega festiva doble. Per una banda és la Diada del País Valencià, que se celebra en record de la fundació d'aquest territori per part de Jaume I i, per l'altra, és la festa de Sant Dionís o Dia dels Enamorats, durant el qual és costum regalar a la persona estimada un mocador de roba ple de dolços de massapà.
Festa major i Capvuitada
Caldes de Montbui (el Vallès Oriental)
segon i tercer cap de setmana d'octubre
A mitjans d'octubre Caldes de Montbui viu un dels moments festius més intensos de l'any. En dos caps de setmana consecutius la vila celebra la Festa Major, protagonitzada en bona mesura pels actes organitzats pel Ball de Diables local, i la Capvuitada, que culmina amb el popular Aplec del Remei.
Les festes de la Mare de Déu del Remei, patrona de la vila de Petrer se celebren pels volts del 7 d'octubre amb un conjunt d'activitats religioses dedicades a la verge i amb la sortida de les tradicionals Carasses, unes comparses festives que es dediquen a satiritzar diferents aspectes de la vida social i política de la vila.
La Festa de la Carbonera s'estructura al voltant del procés de fabricació artesanal del carbó vegetal, tal i com el realitzaven els carboners de les Gavarres. Durant més de dues setmanes aquesta pila de llenya es converteix en un animat centre de pelegrinatge, xefles, acampades, reunió i diversió espontànies de gent provinent de diferents contrades.
Alcanar celebra cada 5 anys les excepcionals i espectaculars Festes Quinquennals, una expressió de la devoció popular a la Mare de Déu del Remei que la vila realitza en senyal d'agraïment. Durant dos setmanes, el poble transforma completament la seva fesonomia i el seu quefer diari.
La Mocadorada és un costum originari de la ciutat de València que consisteix en regalar a la persona estimada, cada 9 d'octubre -diada de Sant Donís- un mocador ple de dolços de massapà amb les formes de les fruites i hortalisses de l'horta valenciana i d'elements propis del món de la pirotècnia.
La Trobada de Música Tradicional que cada tardor es celebra a Reus és una de les cites més esperades pels amants i investigadors d'aquest tipus de música de les terres de cultura catalana. Amb els anys, la cita s'ha consolidat com un espai per a l'intercanvi d'experiències i també per a la reflexió i el debat.
Una jornada destinada donar a conèixer una de les tradicions locals més importants: la fabricació d'aiguardent. Es tracta d'una de les festes d'oficis més insòlites del país que compta amb demostracions i degustacions d'aquesta beguda alcohòlica i tot un conjunt d'activitats organitzades per les entitats culturals de la comarca.
Els ramaders, tractants i pagesos del Pallars Sobirà celebren la seva festa de tardor a Esterri d'Àneu. Durant dos dies es poden comprar productes artesanals al mercat popular, degustar vedella i poltre del Pirineu, veure d'aprop els millors cavalls i vaques i fins i tot participar d'una subhasta de bestiar.
Quan arriba la tardor les diferents poblacions que hi ha a peus del Montseny celebren fires i festes destinades a presentar els fruits dels seus boscos, d'entre les que destaca la Fira de Tardor d'Arbúcies. Bolets, castanyes i altres productes fets artesanalment omplen carrers i places de la vila.
Hereva dels antics Balls del Most, la Festa del Most de Font-Rubí és alhora un homenatge al sistema d'elaboració tradicional del vi i un aparador d'alguns dels productes amb Denominació d'Origen Penedès que surten dels nombrosíssims cellers que hi ha al municipi.
Les Fires i Festes de Gandia són conegudes per les tradicionals bandes del Tio de la Porra, unes comparses grotesques i satíriques que anuncien, amb un to burleta i irreverent, l'arribada de la festa pels carrers i les escoles. Aquestes comparses fins i tot satiritzen el propi Ajuntament i simbolitzen el traspàs de poders al poble.
El Ramadà és un període festiu d'un mes de durada durant el qual els musulmans practiquen l'abstinència, la caritat i la pregària, d'una manera semblant a com ho fan els cristians durant la Quaresma. Es tracta d'una de les festes religioses més importants de l'any pels catalans seguidors del profeta Mahoma i creients en Al·là.
Queden ja força enrera els temps en què a les cercaviles amb bestiari festiu només hi havia dracs, bous, mulasses, tarasques o àligues. Avui, la imatgeria festiva catalana de caràcter zoomòrfic és molt més diversa i ja inclou en el seu mostrari molts altres tipus de bèsties com per exemple galls, pollastres i gallines.
La ciutat bressol de la passió castellera celebra les festes de Santa Úrsula amb un extens programa d'activitats que inclou la Trobada del Bestiari Infantil de Valls, el correfoc, concerts, exposicions, unes jornades gastronòmiques i la Diada de Santa Úrsula, la mítica exhibició castellera durant la qual s'enfronten, apassionadament, les dues colles locals.
La vila de Viladrau -coneguda per ser refugi d'intel·lectuals, de gent adinerada però també de bruixes i bandolers- acull durant un cap de setmana la Fira de la Castanya, que gira al voltant dels productes artesans que s'elaboren a partir de les castanyes i que és famosa per l'escenificació d'una obra de teatre popular musicada: la Càfila del Cavaller d'Espinzella.
A molts pobles i ciutats de l'illa de Mallorca, la nit del 20 al 21 d'octubre se celebra amb bunyols, música i vi. Són els ingredients imprescindibles de la Revetla de les Verges, un ancestral ritus de galanteig que perviu entre els joves, convenientment adaptat als temps.
La Festa Major de Sant Martirià de Banyoles s'estructura al voltant de tres grans eixos: la seqüència ritual tradicional protagonitzada pel drac i els gegants, les jornades competitives de música de cobla i sardanes, i la programació musical de les barraques.
Segons diuen les cròniques, l'any 307, mentre Sant Narcís celebrava la Santa Missa, un grup de persones va entrar a l'església gironina de Sant Fèlix i van matar el sant sobre l'altar mateix. La data precisa de l'assassinat no es coneix amb certesa, però des de fa ja molts segles s'associa al dia 29 d'octubre, data al voltant de la qual giren les Fires.
La Festa de Tots Sants o Festa dels Morts ha conservat en el seu costumari tota una sèrie de celebracions, elements i ritus que provenen de sistemes de creences anteriors al cristianisme. Segons la tradició popular, aquestes dates són el moment de l'any en què s'interrelacionen els dos móns, el dels vius i el dels morts.
Quan arriba la tardor, i el temps del fred comença a dibuixar-se a l'horitzó retornen les festes a la vora del foc. En el nostre calendari, la Castanyada i la menja de panellets són uns costums de la festa de Tots Sants que, malgrat haver perdut el seu caràcter d'ofrena funerària original, segueixen complint una important funció social.
Sant Feliu Sasserra és un d'aquells municipis que han reinventat la festa de Tots Sants inspirant-se en la història del poble, marcada per les bruixes i els bandolers. Les celebracions es divideixen en la Fes-ta bruixa i la Fira de Bruixes i són un homenatge festiu als fruits de la tardor i als coneixements i pràctiques de totes aquelles persones que varen morir a la forca.
Cada 28 d'octubre molts mataronins acompleixen un ritu ancestral: van a comprar el sabre, una peça de rebosteria amb forma d'espasa que es ven a l'ermita de Sant Simó. El costum està associat a una festa popular que s'allarga tot el cap de setmana i que compta amb la presència de gegants, castellers, animació infantil i música i balls per a tothom.
Les parades de bolets i altres productes artesanals, el concurs de llenegues, els tastets i la mostra micològica són els principals ingredients de la Fira de la Llenega de Cardona, una festa dedicada a aquest exquisit bolet mocós i als que fan productes artesanals.
La vila de Viladrau celebra la diada de Tots Sants en dos caps de setmana. Si durant el cap de setmana anterior a Tots Sants celebren la Fira de la Castanya, el 31 d'octubre a la nit i l'endemà celebren el Ball de Bruixes, una castanyada basada en l'escenificació teatral d'una reunió de bruixes ocorreguda al poble l'any 1617.
El dia de Tots Sants els habitants de Gandesa organitzats en colles d'amics i familiars, celebren un dinar popular a l'aire lliure en diferents indrets i finques del terme que té un protagonista indiscutible: el panilló, un berenar especial que els padrins regalen al seus fillols.
El protagonista gastronòmic de la Festa Major de Teià, que se celebra pels volts de Sant Martí amb nombrosos actes culturals i esportius, és el farcit o relleno, un plat confitat de pomes farcides que només s'elabora per aquesta festivitat. Aquests dies se'n fa un Concurs i un Tast Popular.
Els bolets que la pluja i el bosc fan créixer durant els mesos de tardor són un dels ingredients indispensables de bona part dels plats de la cuina d'aquesta època de l'any. Els bolets també generen un bon nombre d'activitats festives al seu voltant: fires, festes, concursos, jornades micològiques i gastronòmiques, omplen pobles i ciutats quan la temporada és propícia.
La Diada de la Catalunya Nord és una festivitat lúdico-reivindicativa que denuncia els tràgics successos derivats de la signatura del Tractat dels Pirineus amb actes ben diversos: des de les accions simbòliques a l'actual frontera fins a les celebracions commemoratives de Perpinyà.
La tradició familiar de matar el porc simbolitza la supervivència d'una manera de viure i uns costums que durant segles van ser generalitzats a bona part de l'univers pagès. Avui la matança del porc ha perdut bona part de la seva importància i significació original, tot i que encara es manté ben viva a l'interior de moltes granges, masies, masos i possessions.
Vestits d'una forma molt estrafolària i armats amb un artefacte amenaçador que els permet obrir pas entre la gent i contagiar l'esperit de la festa, els esparriots són una magnífica alternativa a la innecessària presència de la policia, els membres del servei d'ordre i les tanques que sovint trobem en processons, cercaviles i altres seguicis populars.
D'entre totes les celebracions relacionades amb la ratafia que se celebren a Catalunya aquesta és la més antiga i arrelada. Estructurada al voltant d'un concurs de ratafies i d'una fira, la festa està destinada a preservar i ampliar la tradició al voltant de l'elaboració d'aquest licor espirituós.
Pels volts de Sant Martí, l'11 de novembre, i en el marc de la seva festa major, a moltes llars d'Arenys de Munt (el Maresme) s'elabora el Farcit o "relleno". Es tracta d'un plat que només es cuina per aquestes dates amb unes pomes especials farcides de carn. Us n'oferim dues receptes tradicionals.
Diferents poblacions de Catalunya, especialment del Maresme i l'Empordà, amaneixen les seves celebracions festives de finals d'estiu i de tardor amb una tradició gastronòmica i familiar comuna: les pomes farcides o 'de relleno', un menjar fet a base de pomes farcides de carn picada i altres ingredients dolços, cuinades durant dies a foc lent.
Festa del Most
La Ràpita, Santa Margarida i els Monjos (l'Alt Penedès)
Segon i tercer cap de setmana de novembre
El programa de la Festa del Most de La Ràpita és un dels més complerts d'entre totes les festes de la verema que es fan al Principat. Durant dos caps de setmana es succeeixen una gran varietat d'actes que giren al voltant de la Mostra de Vins i Caves, una de les més representatives del sector vitivinícola penedesenc.
Santa Cecília s'ha convertit en un d'aquells personatges que, com la deessa grega Eurpes o el déu hinduista Krishna, s'associa a la música i a l'amor. El seu patronatge en l'àmbit de les arts musicals, tot i que és força confós, s'explica parcialment en la llegenda del seu martiri, segons la qual la santa va morir condemnada per l'alcalde de Roma, que va intentar convèncer-la perquè abandonés la seva fe.
Tal i com diu la veu popular, cada tercer diumenge de novembre Inca es converteix en la capital de l'Illa de Mallorca. S'hi congreguen centenars de milers de persones atrets per les ofertes del mercat més gran i complert de Mallorca i per les diverses activitats festives que es fan al seu voltant.
Festival Internacional de Pallassos
Cornellà de Llobregat (el Baix Llobregat)
Darrera quinzena d'octubre (anys parells)
El Festival de Pallassos de Cornellà Memorial Charlie Rivel és un festival biennal que reuneix una selecció internacional dels professionals més prestigiosos del món de les rialles i que s'ha convertit en la major plataforma estatal de difusió dels darrers muntatges de qualitat produïts a casa nostra.
Cada any just abans de les festes de Nadal, la Fira JocJoc de Tona aposta per donar a conèixer jocs i joguines que no es poden trobar en els grans circuits comercials. Es tracta de joguines i jocs elaborats artesanalment amb materials de qualitat i orientats a fomentar la comunicació i interrelació entre els infants.
Una festivitat de caràcter popular que es celebra a l'antiga església romànica de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes i que compta amb l'assistència de milers de ciutadans de les poblacions de la rodalia, que hi passen tot el dia participant de les nombroses activitats religioses, culturals i gastronòmiques que hi tenen lloc.
Una celebració que compta amb un programa ple de músiques, balls, demostracions d'oficis tradicionals, concursos, tallers i espectacles d'animació, i que és un esdeveniment orientat a informar, donar a conèixer i, sobretot, conscienciar als visitants de la vital importància de la natura.
En totes aquelles poblacions on hi ha conjunts musicals (corals, bandes, etc) i organitzacions dedicades a l'estudi i divulgació de la música, la festa de Santa Cecília se celebra amb concerts extraordinaris, processons, entregues de premis, ofrenes i altres activitats.
La festa de Santa Caterina, patrona dels escolars, els filòsofs i sobretot de les xiquetes, és una de les festes més importants en moltes escoles del País Valencià. Cada 25 de novembre els infants fan una gran festa, van a berenar a fora amb els mestres, canten cançons tradicionals i realitzen tot tipus d'activitats extraordinàries.
Tot i ser una festa petita al municipi, la festa major de Sant Sadurní d'Anoia, presenta un atractiu programa d'actes que combina els actes més tradicionals, com la cercavila de festa major o el correfoc, amb els espectacles pels més menuts, concerts i balls.
Des de fa uns anys, la localitat d'Arenys de Mar s'omple de fum, pipes i cigarros de tota mena per celebrar la Mare de Déu Fumadora, una versió particular de la festa de la Puríssima, on s'ha recuperat l'antic ritual de fumar, que es converteix per uns dies en l'activitat central de la festivitat.
En un dels pocs pobles que encara conserven peces úniques de l'art romànic, cada any es celebra la fira d'avets més important i multitudinària de totes les que tenen lloc a Catalunya. Deu dies on la natura, l'artesania i els arbres de Nadal són els principals protagonistes.
La festa major de Sant Andreu de Llavaneres, que se celebra sempre el cap de setmana més proper al 30 de novembre, és una ocasió única per elaborar dos de les tradicions culinàries del municipi: les pomes farcides i la coca de Llavaneres.
El "Quinto", "Quina" o "Plena" són alguns dels jocs col·lectius i d'atzar més característics de les festes de Nadal. En moltes poblacions les partides d'aquests jocs esdevenen els epílegs perfectes dels dinars de Nadal i un bon moment per trobar-se amb els amics i coneguts.
La creença que les dates de Nadal són propícies per a la bona sort està ben arrelada entre nosaltres. Dos són els factors que han contribuït a crear aquesta associació que uneix el Nadal i la Sort: la commemoració del naixement de Jesucrist i la celebració de l'inici d'un nou cicle temporal.
La cerimònia del Tió de Nadal és una romanalla d'un antic culte a un amulet domèstic protector de la família que els nostres avantpassats realitzaven pels volts del solstici d'hivern. Amb les transformacions que el temps imposa i malgrat l'arribada de costums forasters, aquest ritu nadalenc manté la plena vigència en terres catalanes.
L'arrelada popularitat que la figura del caganer té a casa nostra prové dels sentiments que desperta veure coexistir en un mateix escenari situacions que a primer cop d'ull semblen antagòniques: l'espiritualitat de la representació del fet religiós i la materialitat que implica el fet de defecar.
Festa del Bisbetó
Abadia de Montserrat, Monistrol de Montserrat (el Bages)
del 22 de novembre al 6 de desembre
Pels volts de Sant Nicolau, patró del infants, l'escolania de Montserrat celebra una antiga tradició nadalenca d'arrel medieval: escull i consagra un "Bisbetó" d'entre els escolans nouvinguts. L'escollit exercirà, per un dia, de màxima autoritat dins el monestir i presidirà totes les celebracions posteriors.
Armats amb un sabre de fusta i cistells de vímet, els infants de la vila de Cabassers celebren la festa de Sant Nicolau fent una capta pels carrers del poble mentre van cantant cançons tradicionals. Després, amb tot el que arrepleguen de la gent que els obra les portes de casa seva, fan una gran berenada.
Malgrat que a Barcelona hi ha diferents fires on es poden comprar tots els productes típics de les dates nadalenques, la Fira de Santa Llúcia que s'instal·la a les rodalies de la Catedral és, sens dubte, la més emblemàtica de totes.
La festa de Santa Llúcia és un dels esdeveniments tradicionals més populars de tots els que es fan a Gelida en el curs de l'any. Combina la litúrgia amb la vessant lúdica i, especialment, amb la gastronòmica. L'escudellada popular, un àpat fet amb els ingredients que tots els veïns aporten, és el moment clau de la celebració.
Aquesta cita, que va començar a Mollerussa com un divertiment senzill i original, s'ha anat transformant amb el temps en una competició de renom que, gràcies al suport institucional i a la bona acceptació dels professionals i aficionats del sector, avui és un esdeveniment únic en el seu gènere.
Algunes esglésies del país conserven en el seu interior, al costat dels orgues o instal·lades entre els arcs, unes testes de pirates berebers de grans dimensions, fetes amb pedra o fusta i abillades amb un turbant i una gran barba, que hom anomena 'carasses'.
Les festes amb foc són unes de les més importants i espectaculars festes populars catalanes. La majoria se celebren coincidint amb el solstici d'estiu. A Bagà, però, les flames marquen l´entrada al fred de l'hivern, en una intensa cremada col·lectiva de torxes, les 'faies', que la nit de Nadal il·lumina les muntanyes del nord del Berguedà.
La Festa Major que la vila de Cambrils celebra durant la primera quinzena de desembre en honor a la seva patrona, la Immaculada Concepció, culmina amb el record d'un dels moments més terribles de la seva història: el setge sofert a mans de les tropes castellanes l'any 1640.
El cap de setmana abans de Nadal Vilafranca celebra una festa d'homenatge a l'aviram autòcton del Penedès que combina la fira comercial, amb un gran mostrari d'aviram i vins locals, i la celebració popular, amb una trobada de bestiari festiu de ploma i moltes altres activitats lúdico-festives per a tothom.
La festa del Pi que celebra el patronatge de Santa Coloma a la vila de Centelles és una mostra irrefutable dels ancestrals cultes amb arbres que es professen a les terres de parla catalana. Hi ha moltes teories sobre el seu origen però les primeres dades escrites sobre actes similars són de l'any 1620.
El primer dia de l'any se celebra un aplec a l'ermita de la Mare de Déu del Collell, situada al terme municipal de Sant Ferriol (la Garrotxa), durant el qual els garrotxins s'afarten de torrons fets a la comarca i també ballen sardanes.
El 28 de desembre, dia dels Enfarinats o de la Justícia Nova, és una gran festa popular que té com a activitat central una peculiar i explosiva batalla campal amb verdures, coets i farina, entre els dos bàndols satírics que lluiten per prendre simbòlicament el poder polític de la localitat.
La quitxalla de Tremp celebra el Dia dels Innocents amb tot un seguit d'activitats al voltant d'una gran llufa de paper de més de dos metres d'alçada que es penja del campanar de l'església i que marca l'inici del dia de bromes i enganyifes generalitzades que aquest dia viurà la ciutat.
Per Nadal, moltes cases, botigues i esglésies de Mallorca enramen i guarneixen el seu interior amb uns llargs enfilalls de neules de paper blanques bellament treballades amb motius nadalencs, un costum que antigament també havia estat molt estès a Catalunya.
La participació en exclusiva dels nens i nenes del poble, la música en viu a la cova del Naixement i l'entrada lliure són els principals ingredients del Pessebre Vivent de Penelles (la Noguera), que es desenvolupa pels carrers de la part antiga de la vila.
L'esforç i la imaginació de la població aranesa de Les ha ajudat a convertir l'encesa de la Soca de Nadau, una antiga pràctica familiar quasi en desús, en una celebració popular amb un fort caràcter socialitzador i eix de les festes nadalenques de la comunitat.
El Mag Maginet, patge i emissari dels Tres Reis d'Orient a Cornellà de Llobregat instal·len cada any un campament oriental amb l'objectiu de recollir les cartes dels nens i nenes i de donar pistes de com serà la sempre enigmàtica arribada de Ses Majestats a la ciutat.
Els trets més característics de la Cavalcada de Reis d'Igualada, una de les més antigues del país, són el seu tarannà assistencial, la presència del Patge Faruk, les espectaculars carrosses i el lliurament dels regals balcó a balcó a través d'unes llargues escales de fusta.
L'escenificació de l'arribada de Ses Majestats els Reis d'Orient d'Alcoi és una de les més completes i riques de totes les que es fan al país i la seva seqüència ritual i molts dels seus elements han estat i encara són un model a seguir per a moltes altres poblacions.
Un dels elements més singulars d'algunes festes populars mallorquines són les evolucions dels Cossiers, un conjunt de danses únic i exclusiu d'aquesta illa. Vinculats a antigues creences i antigues cerimònies, avui perviuen integrats dins els ritus cristians.
La festa major d'hivern d'Ascó, pels volts del 17 de gener, es caracteritza per preservar encara avui, amb tota la seva singularitat, una de les tradicions que ahir més identificaven la festivitat de Sant Antoni: les corrides de cavalls, rucs i matxos.
Per celebrar les festes de Sant Antoni, Canals construeix i encén una de les fogueres més impressionants de les que es fan a casa nostra. La monumental construcció fa uns 18 metres d'alçada, té una forma cònica perfectament treballada i s'encén el vespre del primer dia de les festes.
Foguerons de Sa Pobla a Gràcia
Vila de Gràcia, Barcelona (el Barcelonès)
Darrer cap de setmana de gener
Cada any a final de gener, les places i carrers de l'antiga vila de Gràcia, avui barri de Barcelona, s'omplen de foguerons, cançons improvisades i balls mallorquins: s'hi celebra la Revetlla de Sant Antoni, un model de festa importat amb èxit des del municipi mallorquí de Sa Pobla.
L'Encamisada de Falset, que combina la commemoració històrica amb la celebració local dels Tres Tombs és possiblement la festa popular de més anomenada de les comarques del Priorat en aquestes dates i l'expressió col·lectiva de la força de tot un poble.
L'ofici del traginers és el protagonista indiscutible de les cavalcades dels Tres Tombs, un dels actes més destacats de la festa de Sant Antoni Abat a Catalunya. També conegudes amb el nom de Passades o Festa dels Tonis, les cercaviles de traginers ens presenten les diferents maneres com antigament es transportaven les mercaderies d'un lloc a un altre.
Com cada any, el dia 16 de gener es converteix en una nit màgica per tots els poblers i pobleres. La festa de Sant Antoni de Sa Pobla amb les completes, el ball dels caparrots, els dimonis i els botifarrons cuits als foguerons allarguen la nit més esperada de l'any.
Les fogueres de Sant Antoni Abat, el tast de porc i un Passant dels Tres Tombs format per més de setanta cavalleries patrimoni de la vila que cada any són engalanades amb motius diferents per entitats i famílies del poble, són els principals ingredients de la Festa dels Tonis de Taradell.
La Todolella és el poble dels Ports de Morella que celebra més tard la Festa de Sant Antoni, pels volts del diumenge abans de Carnestoltes. La festa està organitzada pels majorals i compta amb alguns dels elements més tradicionals d'aquest tipus de celebracions.
Celebrades cada any al voltant del 20 de gener, les festes de Sant Sebastià de Matadepera presenten un ampli conjunt d'activitats al voltant d'un altíssim pi que mostren la manera com els habitants d'aquest municipi reforcen els vincles amb la muntanya que els resguarda.
En la tradició popular catalana hi ha tota una munió de sants posseïdors de llargues i espesses barbes que celebren la seva onomàstica en el decurs de la mateixa setmana. Per aquest motiu, la càustica popular ha batejat tal lapse de temps amb el nom de 'La Setmana dels Barbuts', la més freda de l'any.
Any rera any, els habitants de Vilanova d'Alcolea encenen el seu poble per celebrar la Festa de Sant Antoni, una de les més espectaculars i participativa de totes les que es fan a la nostra geografia. La imatge del sant, els cavall i milers de visitants, travessen les barreres de foc que tenen per objectiu impedir-los el pas.
La Corrida és el nom amb què a Puig-Reig es coneix la festa de Sant Antoni Abat, una de les celebracions populars més tradicionals i arrelades de la població, en què els cavalls i la gastronomia del porc en són els protagonistes.
La festa de la calçotada de Valls és un punt de referència en el calendari festiu i gastronòmic català, doncs s'ha convertit en el tret de sortida de la temporada d'aquesta ceba tendra. Cada any milers de persones s'acosten a aquesta localitat per participar en les activitats que s'hi fan: concursos diversos, degustacions populars i tot un seguit d'altres actes festius.
Sant Pol de Mar celebra la seva festa major d'hivern amb una agenda d'activitats ben variada i per a totes les edats que, a més dels actes tradicionals, com el Ball de l'Almorratxa i la Fira de Sant Pau, incorpora actes propis de les diades de Sant Antoni Abat i Sant Sebastià.
La festa de Sant Antoni de Cinctorres se celebra el darrer cap de setmana de gener amb les tradicionals arrossegades de carrasques, la foguera i la barraca, les botargues amb coets borratxos, la volta i beneïdes amb els animals, i la representació teatral de la vida del sant.
La tronada és un recurs pirotècnic que s'utilitza en moltes poblacions en el marc de festes populars. L'ensordidor esclat de la tronada també pot utilitzar-se per celebrar altres esdeveniments: diades cíviques, esdeveniments socials, i fins i tot grans victòries esportives.
La ciutat de Vic acollirà el proper mes de maig tot un seguit d'actes commemoratius dels 300 anys del Pacte dels Vigatans. L'origen d'aquest pacte cal buscar-lo el 17 de maig de 1705, quan es van reunir a la capella de Sant Sebastià un grup de patriotes catalans amb l'objectiu d'iniciar les hostilitats contra les tropes borbòniques de Felip V.
Cada segon diumenge de maig els habitants de Cervelló, Corbera de Llobregat i d'altres poblacions veïnes s'apleguen al voltant del monestir de Sant Ponç. S'hi celebren diverses activitats, com una missa per beneïr les herbes boscanes i remeieres, sardanes, parades d'artesans, un concurs de dibuix i l'actuació d'un grup d'animació per als més petits.
A mitjans de maig els carrers, places i teatres de Reus s'omplen de trapezistes, malabaristes, pallassos i altres personatges relacionats amb el món del circ. S'hi celebra una de les fires circenses més importants del país, que cada any representa centenars d'espectacles d'artistes vinguts dels cinc continents.
El foc i la pólvora de trabucaires i tronades, juntament amb els improperis, la Custòdia i els altres entremesos de les comparses són l'eix de la festa del Corpus de Solsona, una diada que es celebra des d'almenys l'any 1331 i que té en les tandes de ballets de diumenge de Corpus i la Roda de Foc els seus actes més destacats.
Ceret es tenyeix de vermell durant el cap de setmana de la Festa de la Cirera, un gran esdeveniment cultural amb tot tipus de manifestacions populars al voltant d'aquest petit fruit. És una de les festes gastronòmiques més destacades d'entre les que es fan a la Catalunya Nord.
Un dels elements més antics i enigmàtics no només de la Patum de Berga sino també de tot el folklore festiu català són els anomenats Plens. Vestits amb la seva peculiar indumentària vermella i verda, són els personatges encarregats d'encendre els emblemàtics Salts de Plens de la gran festa berguedana.
La vila natal del Timbaler del Bruc i de Pep Guardiola celebra, durant quatre dies, una de les primeres festes majors del Pla del Bages. La festa compta amb una gran quantitat d'actes organitzats per les penyes de joves i les entitats de cultura popular, com els bous de foc.
Cada segon diumenge de juny la vila de Llers acull la Fira de la Cirera, una celebració que s'estructura al voltant d'una mostra amb parades de productes d'artesania i d'alimentació relacionades amb les diferents varietats de cireres que es cultiven a la comarca i que es complementa amb altres activitats culturals.
Cada any bona part dels habitants d'Ulldemolins es dirigeixen a peu i en processó cap a una ermita propera al poble per celebrar-hi una festa en honor a sant Antoni de Pàdua. Aquesta manifestació de religiositat popular és un referent per la identitat local i inclou el repartiment del 'ramillet' d'herbes boscanes i un àpat gastronòmic.
Cada any bona part de les colles de balls de bastons es donen cita en una vila diferent per celebrar l'esdeveniment anual més important del món bastoner català: la Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya, la festa bastonera per excel·lència.
La segona setmana de juny i durant 8 dies la població valenciana de Teulada-Moraira celebra les seves festes de Moros i Cristians. Amb aquesta celebració, els seus habitants recorden amb imaginació i entusiasme una part del seu passat i el recreen a la seva manera.
No fa gaire, el 29 de juny, solemnitat dels sants Pere i Pau, era festa arreu. Durant la vigília, s´encenien fogueres com encara es fa per sant Joan i la nit del 28 al 29 era tinguda per màgica. D´un temps ençà, l´església es va veure forçada a renunciar a la festivitat, però els pobles que tenien el pescador per patró van mantenir-ne el caràcter festiu. Entre aquests pobles, hi havia Ribes
Solsona celebra cada any la Diada de Sant Roc amb una trobada de tots els seus elements festius infantils. Els gegants més menuts i les bèsties més petites es passegen pels carrers d'una de les ciutats amb més tradició dins el folklore popular i tradicional.
Moltes diades i celebracions festives tenen el seu propi producte de pastisseria. El del 10 de juliol, diada del patró dels conductors i automobilistes, és un tortell amb forma de volant de cotxe fet de pasta de brioix, farcit de massapà i fruites confitades, i que amaga una sorpresa a dins.
Celebrada en honor a sant Cristòfor, la Festa Major combina els actes dedicats al patró dels conductors amb les activitats protagonitzades per les entitats locals, d'entre les que destaquen la singular Pujada i Baixada del Ruc del Campanar.
Cada penúltim cap de setmana de juliol, Sant Vicenç dels Horts celebra la seva festa major d'estiu amb el Mamut Venux, una espectacular peça del bestiari de foc que té el seu origen en les importants restes prehistòriques que es van trobar a la vila.
La Festa de Santa Maria Magdalena de l'Olleria té per protagonista destacat el 'Ball dels Locos', una representació dansada que acaba amb la construcció d'una torre humana i que els etnòlegs consideren que és a l'origen de les actuals colles de castells.
La figura del Comte Arnau, un dels personatges catalans més mítics, reviu i es reactualitza cada any en el marc d'un cicle que inclou teatre, dansa, música i tot un seguit d'activitats com caminades nocturnes, visites guiades i tasts gastronòmics que ressegueixen els escenaris del protagonista d'una de les nostres llegendes més populars.
També coneguda amb el nom de "Festes de la Terra", aquesta celebració commemora la conquesta catalana d'Eivissa i Formentera de l'any 1.235 amb un conjunt d'activitats que tenen un marcat caràcter popular i reivindicatiu i que fan especial atenció a la cultura i les tradicions pròpies.
Cada darrer diumenge d'octubre, milers de valencians i altres catalans vinguts d'arreu es troben per celebrar l'Aplec de Puig, una diada festiva i d'afirmació nacional que té lloc, des de 1959, a un dels paratges amb més simbolisme i història del País Valencià.
La Festa Major de Sant Martí dura tota una setmana i es caracteritza per una exquisidesa gastronòmica local: el farcit o relleno de pomes, un plat d'origen medieval que només s'elabora en aquestes dates.
Tarragona acull durant cinc dies una de les seves festes més sentides: la Festa de Sant Magí, una celebració dedicada al patró de la ciutat que combina la seqüència ritual tradicional, que gira al voltant de l'arribada de l'aigua a la ciutat des de les fonts del Brufaganya, amb un extens programa d'activitats complementàries.
Igualada ciutat adobera de Catalunya per excel·lència, no podria tenir cap altre patró que sant Bartomeu, que va morir escorxat de viu en viu i a qui se li ret culte el cap de setmana més proper al 24 d'agost.
Com en d'altres celebracions de viles properes, els cavalls són els protagonistes de les festes majors d'Alaior, una festivitat amb més de 700 anys d'història. Les "qualcades dels caixers", les curses equines i els "jaleos" formen l'estructura bàsica d'aquesta cita obligada del calendari festiu de la illa de Menorca.
La celebració de Divendres Sant de Sineu comença amb un silenciós i teatral Davallament de la Creu que escenifica el moment en què els seguidors de Jesús baixen el seu cadàver de la creu i el duen fins al sepulcre.
Durant una setmana, diverses poblacions de la comarca de la Vall d'Albaida, al País Valencià, viuen les històries explicades per titelles, putxinel·lis i marionetes en el marc d'un certamen de referència que cada any reuneix al bo i millor en l'art de la manipulació d'aquests petits éssers moguts per fils i del teatre d'animació en general.
Tot i que està dedicada a la Mare de Déu de les Neus, Sant Quintí de Mediona celebra la seva festa major el diumenge següent a la festa de l'Assumpció de la Mare de Déu d'Agost. Un dels protagonistes destacats d'aquesta celebració és el seu Ball de Diables, un dels més emblemàtics de Catalunya.
Els habitants de Terrassa celebren la Diada Nacional de Catalunya amb una setmana d'antel·lació. Cada 4 de setembre recorden, amb uns actes solemnes i emotius, els esdeveniments que van tenir lloc els primers dies del mes de setembre de 1713 quan les tropes de Felip V es van fer amb el control de la ciutat i en van saquejar comerços i cases mentre el foc de les bombes destruia els principals edificis.
En els darrers anys, els Diables de Vilafranca han fet evolucionar el Correfoc de Sant Fèlix fins a convertir-lo en una festa-espectacle que han batejat amb el nom de BalldeFoc. Es celebra cada any a partir de les 10 de la nit de l'1 de setembre i culmina amb una impressionant encesa a la façana de la Basílica de Santa Maria.
La festa de Santa Margalida de Felanitx té per protagonistes als Cavallets, un conjunt de danses rituals l'origen del qual es remunta al segle XVII. El formen set infants, nins i nines d'edats compreses entre els 10 i els 13 anys dels quals 6 duen una figura de cavall passada pel cos i l'altre és la dama, que sol ser una nina que duu un capell vermell i un ramellet d'alfabeguera.
El dia 8 de setembre és el dia que els cristians celebren la festa de la nativitat de la Mare de Déu. La festa es viu amb especial intensitat en tots aquells santuaris de les maresdedéu trobades, anomenats així perquè foren erigits en el lloc on fou trobada, en circumstàncies especials, una imatge de la Mare de Déu.
El primer cap de setmana de setembre és la data assenyalada per a la Festa Major de Sabadell, una celebració que compta amb un amplíssim ventall d'activitats. Un dels esdeveniments més esperats de la festa és el Ball de la Bola, una dansa que es balla amb un còctel explosiu de cervesa, gasosa i rom amb un esponjat de sucre sòlid.
La Festa Major de Solsona, dedicada a la Mare de Déu del Claustre, s'estructura al voltant d'un esquema que es ve repetint des de l'any 1675. Un esclat de llum, màgia i festa protagonitzat per un dels conjunts d'imatgeria més antics de Catalunya: gegants i nans, drac, bou, mulassa, àguila, cavallets i óssos, ball de bastons i les agrupacions musicals.
Cada any més d'un centenar de companyies ofereixen els seus nous espectacles als milers d'espectadors que, com ja és costum, omplen festivament els carrers, les places i les sales de Tàrrega, en el marc d'una Fira que s'ha convertit en punt de trobada ineludible d'aficionats, companyies i programadors de tot el món.
Andorra celebra cada 8 de setembre, i des de l'any 1873, la seva festa en honor a la patrona, la Mare de Déu de Meritxell. Al petit Principat pirinenc es paralitza tota l'atrafegada activitat habitual i el Santuari de Meritxell, que alberga una talla romànica d'una marededéu de tres ulls, es converteix aleshores en el centre de les celebracions religioses, lúdiques i institucionals.
Des de l'any 2000 i en el marc de la festa major de Sant Domingo, els joves d'Argentona organitzen 'La Garrinada', una festa que s'inspira en l'inversemblant història d'un bisbe, un campaner i dues truges i que és a l'origen del nom popular amb què hom coneix als habitants d'aquesta vila: els 'Repicatruges'.
La Momerota i la Momeroteta són dues de les peces més emblemàtiques del bestiari festiu i de foc de Mataró. Aquests animals de cartró pedra són mare i filla i passegen el seu caràcter subversiu per les festes populars de Mataró -molt especialment durant la Festa Major de les Santes- escopint foc i perseguint a petits i grans.
La Festa Major de Sant Martí de Puig-Reig se celebra pels volts de l'11 de novembre amb l'arrelada tradició d'escollir la pubilla i l'hereu amb els vots de totes les entitats del municipi. La festa també compta amb diverses fires temàtiques i altres activitats culturals.
L'himne nacional de Catalunya, Els segadors, és una cançó popular que relata l'enfrontament que va tenir lloc els anys 1639 i 1640 entre els catalans i les tropes castellanes. La cançó, que va esdevenir himne nacional a partir de la seva àmplia difusió a finals del segle XIX, ha anat experimentat canvis en la seva lletra i melodia a mesura que s'acceptava popularment.
El Moixó Foguer és un dels personatges característics de la tradició carnavalesca catalana. Es tracta d'una comparsa satírica durant la qual un grup de persones simulen la venda d'un gran i estrafolari "pàjaru", que no és sinó un home que duu el cos completament cobert de plomes.
Durant un cap de setmana, la població de Setcases, a la Vall de Camprodon, celebra la seva Festa del Bolet, dedicada a aquests preuats elements que surten durant la tardor. La festa compta amb les activitats tradicionals d'aquest tipus de celebracions i amb la Setmana Gastronòmica del Platillo, que pretén revaloritzar aquest plat tradicional.
Cada any, pels volts del tercer cap de setmana d'octubre, els fabricants dels cèlebres torrons i gelats de Xixona tornen a la seva vila natal per celebrar, a imatge i semblança de les festes de Moros i Cristians d'agost, una gran festa popular que els relliga de nou amb els seus orígens.
La Festa del Roser de Martorell se celebra durant el cap de setmana més proper al 7 d'octubre amb un conjunt d'activitats que constitueixen un homenatge a la pagesia local i que destaquen per la tradicional Festa del Most i la sortida de tota la imatgeria festiva i popular relacionada amb la llegenda del Pont del Diable.
A Cardona té lloc una de les darreres commemoracions de la Diada al Principat de Catalunya. S'hi celebra l'Aplec del 18 de setembre, un conjunt d'actes que recorden el setge que va patir la ciutat el 1714 en el marc de la Guerra de Successió que enfrontà els catalans amb les tropes franco-espanyoles i que compta amb una escenificació teatral, una ofrena floral i diverses actuacions de grups de cultura popular.
Les principals celebracions festives populars de la ciutat de Tarragona, com Santa Tecla o Sant Magí, compten amb un conjunt d'elements festius centenaris, d'entre els que destaquen els Nanos Vells, tretze capgrossos que representen diferents estaments de la ciutat del vuit-cents que es mantenen gràcies a un interessant sistema d'apadrinament.
Els lleidatans i lleidatanes celebren, cada any pels volts del 29 de setembre, un dels moments més importants de tot el seu calendari festiu, amb la Fira Agrària de Sant Miquel i les Festes de Tardor. Es tracta d'un conjunt d'activitats, originat al voltant d'una fira agrícola i ramadera, que marca l'arribada de la tardor.
La Fira Avícola de la Raça Prat que es celebra al Prat de Llobregat en dates nadalenques ha estat l'element dinamitzador més important per a la recuperació, consolidació i difusió de l'aviram autòcton del Prat, conegut popularment com a 'Pota Blava'.
Cada any els habitants de Barbens dediquen una celebració a la fruita que ha estat i és encara un dels principals actius agrícoles de la vila. La festa té lloc el tercer cap de setmana d'octubre, sempre després del 12, i s'hi celebra que s'han acabat les tasques de recollida de pomes al camp.
La relació de Sant Iscle amb els bolets ve de lluny i és per a tothom ben coneguda. Enclavat al bell mig de la serra del Montnegre-Corredor, el poble celebra una concorreguda fira on es poden trobar parades de bolets i altres productes artesanals, una exposició de bolets i una mostra gastronòmica a càrrec dels diferents restaurants del municipi.
El 13 d'octubre, dia de Sant Eduard, quan el temps encara és benigne, el fred encara suportable i les pastures no estan cobertes de neu, es celebra la Tria de Mulats d'Espinavell, una fira de bestiar equí que gira cada any al voltant de les activitats dels ramaders de la Vall de Camprodon.
Un cap de setmana que combina xocolatades, mostres gastronòmiques, degustacions i venda de torró amb parades artesanes, exposicions, conferències, exhibicions d'oficis artesans i moltes altres activitats.
Situada entre els massissos muntanyosos de les Gavarres i Cadiretes-l'Ardenya, Llagostera s'ha afegit a les poblacions que organitzen una celebració festiva per reivindicar la llarga i ben arrelada tradició boletaire del municipi.
Cada diumenge del mes d'octubre, els carrers de Petrer són l'escenari d'un joc festiu entre les Carasses, un conjunt de persones vestides amb tot tipus de peces de roba estrambòtiques i amb la cara coberta, i el públic que s'ho mira. És l'art de l'engany i la mentida i també el moment de la sàtira, l'escarni i la crítica social.
Cada 9 d'octubre, al Campello festeja la Diada amb un seguit d'activitats festives i culturals d'entre les que destaca la representació teatral que es fa pels carrers i places de la localitat i que escenifica la conquesta de la ciutat de València per part de Jaume I.
El Guant, Festival Internacional de Titelles de Valls, és un festival itinerant que pretén crear un espai de referència en aquest sector en el marc dels Països Catalans, tant pels titellaires com pel públic en general.
La Fira de Sant Lluc, una fira ramadera que es celebra a Olot des de 1315, omple durant tres dies la ciutat d'un gran nombre d'activitats orientades a preservar el medi ambient, promoure el turisme rural, l'artesania i la ramaderia i s'ha convertit per propi dret en una de les fires més importants d'aquestes característiques arreu de les terres catalanes.
Els estudiosos vinculen el Ball de Cercolets, en totes les seves varietats i noms, amb antics rituals agraris. Expliquen que són romanalles d'ancestrals costums pagans que al llarg del temps han anat modificant el seu sentit i estructura. Alguns el vinculen amb les festes de la verema mentre que d'altres el situen en els antics balls de celebració de l'arribada de la Primavera.
Rubí celebra la festivitat de Sant Galderic, considerat per molts l'autèntic patró de la pagesia catalana, amb una fira d'art, agricultura i ramaderia. La celebració va néixer l'any 1994 i vol rememorar la forta activitat pagesa que antigament hi havia a la població.
La Festa del Vi i la Clotxa és una celebració encaminada a promocionar el vi local, la Denominació d'Origen Terra Alta, mitjançant una sèrie d'activitats que tenen com a epicentre a la "clotxa", l'àpat que els veremadors feien antigament una vegada acabada la feina.
Totes les cultures, religions i pobles que habiten el planeta Terra, excepte algunes sonades excepcions, tenen un dia de festa del seu calendari anual dedicat al record dels familiars avantpassats morts. En aquest article n'expliquem algunes.
La Setmana del Cava és un vastíssim conjunt d'activitats al voltant d'aquesta beguda escumosa d'entre les que destaca la coronació de la Reina del Cava i l'elecció dels nous Confrares uns títols honorífics que s'atorguen a personatges famosos a qui es fa jurar, en acte solemne, eterna fidelitat al cava català.
Balaguer celebra la seva Festa Major amb un ampli conjunt d'activitats al voltant del 9 de novembre. Les celebracions estan dedicades al patró de la ciutat i giren al voltant d'una imatge de fusta que la tradició explica que fou la primera al món en representar a Jesús a la creu.
Les poblacions catalanes amb tradició olivera donen la benvinguda al primer oli d'oliva de la temporada amb un conjunt de celebracions festives que inclouen rostades populars i altres àpats gastronòmics, exposicions i debats, jornades de portes obertes i la presentació, degustació i venda de l'oli nou.
El Parc de la Draga, al costat de l'Estany de Banyoles, és el paratge incomparable on té lloc la Fira de Sant Martirià de Banyoles, un esdeveniment festiu tradicional que aplega els millors exemplars de bestiar rossam provinents de la comarca i d'arreu de Catalunya.
Intercanviar i compartir béns i serveis són les dues principals activitats que es fan durant la Fira de l'Intercanvi de Mieres, mirall de totes les altres fires d'aquestes característiques que es celebren al país. Nascuda el 9 de novembre de l'any 1986, la Fira s'ha consolidat com un esdeveniment que ha aconseguit demostrar que viure només amb el troc també és possible.
Pels volts del segon diumenge de novembre, la vila turística de Benidorm celebra les seves festes patronals en honor a la Mare de Déu del Sofratge. Processons, solta de vaquetes i l'escenificació de l'esdeveniment que va donar origen a la festa són alguns dels seus actes destacats.
Els voltants de l'ermita de Santa Caterina de Torroella és l'espai privilegiat on centenars d'habitants de l'Empordà es troben per celebrar un dels aplecs més importants de l'any, que destaca pel gran àpat a l'aire lliure i per les visites rituals al "Manelet" i al pou on hom creu que es "pesca" a la mainada.
També coneguda amb el nom de Festa de l'Oli Nou, la Mostra és una de les cites festives més importants per divulgar el coneixement de la Denominació d'Origen Protegida Oli Siurana i presentar l'oli nou de la temporada, que es pot degustar i adquirir durant tot el cap de setmana.
Durant tota una setmana Lloret de Mar celebra la Festa Major de Sant Romà, una celebració que per a molts lloretencs i lloretenques, és la veritable Festa Major, la més viscuda i la que organitzen les entitats, doncs a l'estiu estan molt ocupats amb les feines relacionades amb el turisme.
La Festa Major de Molló, que se celebra el cap de setmana més proper al 22 de novembre, Diada de Santa Cecília, destaca per l'esmorzar popular i els sortejos de productes fets a base de productes de la matança del porc, i per ser el moment de l'any en què s'escull a la pubilla i l'hereu locals.
Durant 10 dies l'antiga vila de Sant Andreu de Palomar celebra la seva Festa Major, una de les manifestacions festives populars més importants de la ciutat de Barcelona. Destaca per les seves cercaviles dels grups de cultura popular i per l'escenificació de l'antic drama sacre de la Vetlla de Sant Andreu.
La Festa de l'Oli d'Alforja que organitza la Cooperativa Agrícola d'aquesta localitat celebra l'arribada de l'oli sorgit de la primera premsada i al mateix temps pretén donar a conèixer les virtuts d'aquest preuat líquid amb Denominació d'Origen Protegida Siurana.
La localitat del Campos celebra anualment la diada de Santa Catalina amb els anomenats foguerons com a protagonistes destacats. Durant tota la revetlla de dissabte, la festa es desenvolupa amb balls, cançons i menjar al voltant dels focs que preparen les entitats i associacions del poble.
El cap de setmana més proper al 30 de novembre, Òrrius celebra la festa major d'hivern en honor al seu patró, Sant Andreu. L'encesa pirotècnica i festiva de l'enllumenat de Nadal i el repartiment dels tradicionals peixos, són alguns dels elements més característics de la celebració.
Pessebre Vivent
Corbera de Llobregat (el Baix Llobregat)
Dissabtes i festius, des del primer diumenge de desembre
L'escenari natural de la Penya del Corb és el marc incomparable on cada any es fa realitat el vell somni de poder passejar-se pel pessebre de molsa, entre boscos i rius, envoltats de penya-segats i de fogueres amb pastors i rabadans que dormen al ras. S'hi escenifica el Pessebre Vivent de Corbera de Llobregat, un dels pessebres pioners en aquest tipus de teatre religiós.
Fira de la Ratafia
Besalú (la Garrotxa)
Darrer cap de setmana de novembre-Primer diumenge de desembre
Cap a finals de novembre o principis de desembre es celebra la Fira de la Ratafia de Besalú, un esdeveniment que va néixer l'any 1993 i que té com a objectiu potenciar aquest aromàtic licor català que té una llarga tradició artesana a les terres de la Garrotxa.
La Festa de l'Oli de la Fatarella i la Mostra de Productes Artesanals i Tradicionals és un esdeveniment que té el primer oli d'oliva de la temporada com a protagonista i que pretén potenciar els elements gastronòmics i patrimonials d'aquesta àrea geogràfica.
Tal com també és costum en altres pobles catalans, l'escola rural d'Àger celebra la festivitat de Sant Nicolau, patró de la mainada, amb un captiri infantil. Els seus alumnes passegen pels carrers cantant cançons populars i recullen tots els obsequis i el menjar que els donen els veïns.
La Fira de la Puríssima és una de les fires més concorregudes de les comarques barcelonines i quasi bé una festa major a Sant Boi de Llobregat. S'estructura al voltant de dues activitats agrícoles: una fira de planter i una mostra de construccions artístiques fetes amb els fruits de la terra pels pagesos locals.
Les festes majors en honor a la patrona d'Ontinyent, la Immaculada Concepció, destaquen pels bous -en les modalitats de corda i embolat-, les danses processionals, l'anunci angèlic, el cant dels Angelets i la resta d'actes relacionats amb el culte a l'anomenada "Mare de Déu de Plata".
En la religió cristiana, l'advent és un temps litúrgic de quatre setmanes que marca el compte enrere per a la celebració de l'arribada del naixement de Jesús. El primer diumenge d'aquest temps preparatori dóna el tret de sortida a bona part de les manifestacions populars pròpies del costumari del Nadal català.
Durant la capta de sant Nicolau, els nens i nenes d'Àger interpreten un llarg repertori de cançons, que combina les tonades més populars del cançoner popular català amb cançons exclusives de la festa de Sant Nicolau.
Durant la nit del 24 de desembre, nit de Nadal, són moltes les poblacions catalanes on és costum d'encendre focs, ja siguin en forma de fogueres o bé mitjançant torxes fetes amb tot tipus d'herbes. Aquesta és una pràctica hereva d'ancestrals ritus propiciatoris de la fertilitat i d'expulsió del mal.
La festa de sant Antoni de Manacor és la festa més sentida i estimada pels habitants d'aquesta vila i una de les més populars de Mallorca. Tres dies de celebracions al voltant dels foguerons artísticament decorats, les beneïdes amb les carrosses engalanades, les glosses picants i el seguici de dimonis que acompanya sant Antoni.
Una música i una lletra pròpies, fruit d'una llarga tradició teatral, una escenografia artesanal i la participació entusiasta de tots els veïns són les claus de l'èxit dels Pastorets de l'Ametlla de Merola, que es representen cada diumenge de gener al teatre d'aquesta antiga colònia tèxtil del riu Llobregat.
La Festa del Sacrifici o Gran Festa, que aquests dies celebra la comunitat musulmana arreu del món, és un dels esdeveniments populars més importants de l'any per als seguidors de l'Islam. Uns dies de solidaritat, reunió comunitària, gastronòmica i religiosa, durant els quals es renova la fe en Al·là.
L'equip de restauradors de l'església d'Arenys de Munt, que des de fa més de cinc anys treballa en la recomposició de les pintures murals que es van trobar en aquest temple, ha fet públic avui un comunicat que aporta noves i valuoses dades al voltant de la pintura principal, la que escenifica l'adoració dels tres reis. Segons els investigadors, els reis d'orient que apareixen en l'escena són tots tres negres.
Un retrobament amb el passat històric i el patrimoni modernista de la ciutat de Terrassa, a través dels espectacles al carrer, el mercat modernista, els balls populars, exposicions, tallers, visites guiades, i un munt d'activitats per gaudir amb el retorn a un temps passat.
Immediatament després de l'arribada dels Reis d'Orient, Campos celebra la seva festa major d'hivern dedicada als patrons del poble, amb les tradicionals Completes i els foguerons de la revetlla i la sortida dels Cossiers, gegants i el Freu del dia 9.
Els Tres Tombs Infernals són una combinació de teatre al carrer, correfoc i espectacle pirotècnic que escenifica les temptacions que l'ermità sant Antoni experimentà al llarg de la seva vida per tal d'assolir la seva il·luminació.
Instituïda per un vot de poble del 1676, la festa major d'hivern de Sant Sebastià es caracteritza per l'aparició dels petits Garrofins, els Teiers i l'esparriot entremaliat anomenat 'Pollo' així com per l'execució d'un ric conjunt de danses tradicionals pròpies del poble.
Centenars de persones del Pont de Suert s'agrupen, cada any pels volts del 20 de gener, per compartir diversos àpats gastronòmics en el marc d'una celebració vinculada a la Confraria de Sant Sebastià, una associació assistencial nascuda al segle XVI per tal fer front comú contra les adversitats.
Cada 25 de gener, el poble de Sant Pere de Ribes celebra un dels actes més tradicionals de la seva festa major d'hivern: la pujada i baixada a l'ermita de Sant Pau, que compta amb la participació d'un dels conjunts de balls populars més extensos del país.
Els habitants de la Cala, nom amb què és coneguda l'Ametlla de Mar, celebren la seva festa major d'hivern en honor a la patrona, la Mare de Déu Candelera amb nombrosíssimes activitats i una processó amb més de dues mil torxes que rememora el dia en què la seva llum va salvar uns pescadors d'un fort temporal.
Els protagonistes de la festa de Sant Antoni del Porquet a Vilallonga són els xiquets i xiquetes que, organitzats en colles, passegen pels carrers del poble arrossegant rastres amb tot tipus de llaunes, pots i altres objectes metàl·lics.
Almacelles celebra una gran festa per commemorar, amb centenars d'activitats i una espectacular rua de carrosses guarnides, un dels esdeveniments que van ser cabdals per al desenvolupament de la vila: l'arribada de l'aigua mitjançant el Canal d'Aragó i Catalunya l'any 1910.
Durant quasi dues setmanes els carrers de Salou s'omplen d'innombrables activitats lúdico-festives que tenen el seu punt àlgid en el Cós Blanc, un dels actes més multitudinaris de l'hivern tarragoní i expressió més genuina de bon part de la comunitat salouenca.
Quatre dies de celebracions organitzades consecutivament per majorals, fadrins i àguedes i que tenen el ball de jotes, les tortades, la subhasta de llenya, les curses de rucs, les cercaviles musicals i els actes religiosos en honor a la Candelera, Sant Blai i Santa Àgueda com a protagonistes.
Cada 3 de febrer, sigui feiner o sigui festiu, Falset celebra Sant Blai elaborant, passejant i rifant un impressionant "cóc amb recapte", una coca farcida que pot arribar a fer entre 10 i 20 metres de llargada i que, segons sembla, té propietats protectores contra el mal de coll i la resta d'inconvenients provocats pel fred de l'hivern.
Esponellà celebra la Festa de la Candelera al voltant del Ball del Tortell, una dansa que té les seves arrels al segle XVI i que té per protagonistes a sis dones pabordesses que ballen amb un tortell i un ram de flors encintat a les mans.
La Fira de la Mel de Crespià, un esdeveniment d'origen medieval amb un llarg historial de costums associats, combina les activitats al voltant de les propietats gastronòmiques i terapèutiques d'aquest producte amb les ballades i les audicions de sardanes.
Bellpuig celebra cada any pels volts del divendres abans de Divendres Sant un cap de setmana festiu que barreja la devoció a la Mare de Déu dels Dolors amb diverses activitats de cultura popular i tradicional, com l'entrega de Premis Valeri Serra i Boldú, la Trobada de Gegants i la Trobada de Bandes de Música.
L'esperit associacionista de les antigues entitats santboianenques, com l'Ateneu Santboià i l'Ateneu Familiar es posa de nou en marxa quan, a mitjans de maig, comença la Festa Major de sant Baldiri. La ciutat de la llibertat, el rugbi i el sanatori per malalts mentals celebra una de les festes majors més matineres.
Cada diumenge abans de Carnaval, Balsareny celebra una gran festa que homenatja l'antic gremi dels traginers. Hereva de les celebracions dedicades a Sant Antoni la festa ha anat incorporant elements fins a esdevenir Festa Tradicional d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya.
Nombroses activitats infantils, una plantada col·lectiva d'arbres i el cercavila de gegants i cap-grossos conformen, juntament amb els actes religiosos propis de la Candelera, la celebració de la Festa de la Mare de Déu de la Cova, festa major d'hivern que es celebra durant tot el cap de setmana.
Més de tres-cents quilos d'arròs, verdures, carn, peix i marisc es combinen cada any per cuinar l'arrossada popular de Bagà, un àpat gastronòmic que va fent xup-xup mentre diverses parelles ballen el tradicional Ball Cerdà, una mil·lenària dansa originaria de les poblacions pirinenques i prepirinenques.
Les festes de Santa Eulàlia de Barcelona estan basades en la figura d'una jove llegendària que amb els anys va esdevenir copatrona de la Ciutat Comtal. Durant una setmana, tant els carrers del barri de Ciutat Vella com els de Sarrià són l'escenari d'una tradició ben arrelada i renovada.
Festa major de Santa Eulàlia
Les Roquetes del Garraf, Sant Pere de Ribes (el Garraf)
12 de febrer i cap de setmana proper
L'extensíssim repertori de balls i altres elements de la cultura popular local protagonitza la cercavila d'anada i tornada a l'ofrena floral a la patrona Santa Eulàlia, epicentre de la festa major que té lloc cada any pels volts del 12 de febrer.
La festa major d'hivern de Pallejà s'estructura al voltant del 12 de febrer, dia festiu a la població, i el cap de setmana més proper a aquesta data. Dos dels actes més emblemàtics de la festa són les Torrades, el sopar popular cuit al foc del 12 de febrer a la nit, i la trobada gegantera.
La diada gastronòmica del Xarró -l'escudella característica de la ciutat de Tarragona- serveix per iniciar les festes de Carnaval de la capital del Camp, en un acte que, paradoxalment, agermana les entitats festives de dues poblacions històricament rivals: Reus i Tarragona.
Una jornada de caire festiu que durant tot un dia omple aquesta localitat de diverses activitats, tant didàctiques com gastronòmiques, relacionades amb el fajol, una planta que només es conrea a la Garrotxa i els grans de la qual contenen les proteïnes de més alt valor biològic del regne vegetal.
Sardanes i balls configuren el gruix de la festa major d'hivern de Ribes de Freser, celebrada en honor al patró sant Valentí, un sant que sembla hereu d'antigues divinitats invocades per afavorir el renaixement de la natura i evitar les pluges excessives.
Una setmana abans de l'inici oficial de les celebracions de Carnaval, els carrers de Torà s'omplen de gegants, disfresses, música i balls per celebrar la Festa de la Llordera. La participació del Brut i la Bruta -els gegants que són símbol de la vila- i l'afluència massiva de gent són els aspectes més destacats en dos dies de disbauxa.
Cuinat a foc lent durant hores, l'Arrossada és un gran àpat col·lectiu que reuneix bona part dels habitants d'Albons al seu voltant per celebrar el Carnaval, que en aquest poble també s'havia caracteritzat per diferents balls populars i per la sàtira política.
El basilisc és un animal pertanyent a la fantasia popular catalana que presenta un aspecte híbrid: és mig gall i mig serp. Documentat ja en la tradició greco-romana, a casa nostra el basilisc està associat a l'aparició d'uns misteriosos ous -petits i sense rovell- en les granges de galls i gallines.
La Sopa de Verges és la tradició popular més important d'aquesta vila després de la Processó de Dijous Sant. Se n'elaboren uns 900 litres que poden arribar a alimentar, aproximadament, a 2.500 comensals a la Plaça Major.
El Carnaval de Tarragona contempla una rica seqüència ritual que abasta des del diumenge anterior al Dijous Gras, amb l'intercanvi de colles reusenques i tarragonines i el xarró, fins al Dimarts de Carnaval amb l'enterro del Rei Carnestoltes, que posa fi a una setmana de disbauxa.
La Cellera de Ter celebra cada segon diumenge de març una festa que gira al voltant de la matança del porc, una activitat que fins no fa pas gaire havia estat cabdal pel manteniment de les llars familiars i que ara es viu col·lectivament.
Cada 3 de març, i també la seva vigília, centenars de santcugatenques i santcugatencs s'atansen a peu a l'ermita de Sant Medir per celebrar-hi una trobada gastronòmica-festiva popular que és una de les tradicions més arrelades i estimades de la vila.
Cada any a mitjans de la Quaresma, Elx celebra una tradició ancestral que consisteix en exposar uns ninots burlescos en balcons i portes de les cases que satiritzen diversos aspectes de la política local.
Dedicada al Medi Ambient i a l'assoliment de la qualitat de vida, Fira Natura és un dels exponents firals més destacats del sector de l'ecologia d'entre els que es realitzen a Catalunya i el més important de l'àrea d'influència de la ciutat de Lleida i la comarca del Segrià.
El Mercat Figueter de Capellades recorda com, antigament, el segon diumenge de quaresma es posaven a la venda les populars figues ensucrades. Avui, la fira ofereix també altres productes tradicionals i ha esdevingut una mostra del sector industrial, el comerç i de totes les entitats socials locals.
Una iniciativa de La Xarxa de Castellar que durant una setmana omple la vila d'espectacles, tallers, exposicions i altres activitats relacionades amb el món del clown.
Cada primer diumenge de Quaresma, la petita vila de Tortellà organitza la Fira de Quaresma, una fira d'artesania que inclou parades amb productes elaborats amb fusta i una mostra d'oficis relacionats amb dues peces emblemàtiques del calçat tradicional català: la xiruca i l'espardenya.
Cada segon diumenge de Quaresma té lloc a l'ermita de Santa Cristina de Lloret de Mar el tradicional Aplec dels Perdons, una celebració que consisteix en una anada a peu fins a aquesta ermita, on tenen lloc, matí i tarda, les tradicionals ballades de sardanes i una arrossada popular.
Durant dos dies el Godall celebra una festa dedicada a donar a conèixer les virtuts de dos dels seus productes autòctons, l'oli i els espàrrecs, amb degustacions, visites guiades, concursos i altres activitats per a tothom.
Els productors de trumfos i tòfones vinguts d'arreu de la comarca celebren dos dies d'activitats comercials i culturals al voltant d'aquests productes que es conreen al Solsonès. Un mercat i diversos concursos i exposicions són els plats forts d'aquest esdeveniment.
El Ball de l'Home és un popular i esperat ball de disfresses en què els homes de la població poden festejar les dones sense ésser reconeguts. Es tracta d'un costum, present també en d'altres poblacions costaneres, propi d'un dels carnestoltes més tardans del país i que té també el seu homònim femení, el Ball de la Dona.
Des de l'any 1999 se celebra, en diferents teatres i espais culturals de Mallorca, una trobada que agrupa els millors intèrprets de l'art de fer gloses, un gènere que manté una extraordinària vitalitat a l'illa i que és present en bona part de les festes populars de les Illes Balears.
De totes les representacions sobre la Passió de Jesucrist que es fan per Setmana Santa a casa nostra, la que fan a l'Orfeó Popular Olotí és una de les més originals. Coneguda amb el nom de Christus, la Passió olotina combina magistralment poesia i plàstica.
Dos dies després de que els grans escenifiquin una de les processons més cèlebres del país, la Processó de Dijous Sant i Dansa de la Mort de Verges, els més menuts imiten als seus progenitors amb una divertida processó destinada que garantir la continuïtat de la celebració.
La plaça major de Castellar del Vallès acull, cada 19 de març, la tradicional fira i festa de Sant Josep: una fira de productes alimentaris naturals que sempre està acompanyada amb el ball de sardanes i el plat més típic d'aquesta diada: la crema catalana o crema de Sant Josep.
El dia 8 de març se celebra, en diversos països europeus, sud-americans i als Estats Units d'Amèrica, el Dia Internacional de les Dones. Es tracta d'una jornada reivindicativa que té per objectiu conscienciar sobre totes les discriminacions socials, polítiques i econòmiques que encara avui pateixen moltes dones en aquests països.
Trobada de balladors de sardanes que se celebra cada any el tercer diumenge de març, aprofitant l'inici del bon temps i les ganes dels membres de les colles de retrobar-se amb una de les danses catalanes per excel·lència.
Aquests dies la ciutat de València i moltes altres poblacions del País Valencià celebren la seva festa més important, un conjunt d'actes que es preparen des de fa un any i que tenen en la setmana del 15 al 19 de març, l'anomenada Setmana Fallera, el seu màxim clímax i intensitat.
La festa de Sant Medir que celebren les poblacions de Sant Cugat del Vallès i diferents barris de Barcelona té les seves arrels llegendàries en la història d'un pagès, anomenat Medir, que cultivava faves en els actuals terrenys on ara hi ha l'ermita, al bell mig de la serra de Collserola.
La Primera Festa de la Mare de Déu de la Llet, és un conjunt d'actes festius en honor a la patrona i al Pi monumental de Puigpelat que celebren l'establiment definitiu de la Primavera al poble. Les celebracions tenen per protagonistes a les Majorales i a la Cuca, una gran bèstia processionària.
Festes de Sant Josep Oriol
Barri Gòtic, Barcelona (el Barcelonès)
Cap de setmana proper al 23 de març
Les festes de Sant Josep Oriol o festa major del barri del Pi de Barcelona se celebren cada any el cap de setmana més proper al 23 de març. Durant tres dies s'escenifiquen la llegenda del sant i els atracaments del famós bandoler català Perot Rocaguinarda, que va ser un dels veïns més llegendaris del barri.
Els pobles de Vallcanera i Sils celebren l'Aplec de les Ofrenes, també conegut com a Festa del Pa i l'Empenta. Es tracta d'un peculiar ritus de protecció que, pels volts de Rams i abans de l'inici de la Setmana Santa, posa de manifest la sacralitat del pa entre la comunitat cristiana.
Festa de la Llana i del Casament a Pagès
Ripoll (el Ripollès)
Diumenge següent al cap de setmana de la Festa Major
Un casament de somni: ell, damunt d'un cavall; ella, damunt d'una mula, carregada amb tota la dot que li oferirà. Any rere any, la Festa de la Llana i Casament a Pagès rememora com es casaven els hereus i les pubilles de les famílies benestants de la comarca durant el segle XIX i les pràctiques del treball quotidià dels pastors del Pirineu català.
Ullastrell celebra, cada any pels volts del quart dimecres de Quaresma, la festa de Serralavella. Hereva d'un antic costum molt estès arreu d'Europa i basat en una capta infantil, la celebració està fonamentada en la participació de les entitats del poble i, especialment, una geganta que representa la Quaresma.
Creat al voltant del tradicional mercat per a la compra de palmes, palmons i llorer per a la celebració del diumenge de Rams que s'instal·la a la porxada Plaça Major, el mercat ha anat ampliant tant la seva ubicació com el seu contingut original fins a esdevenir una veritable fira multisectorial.
Durant més de deu dies, al voltant del 7 d'octubre, el barri de Sarrià de Barcelona celebra la seva Festa Major amb una gran quantitat d'actes culturals, esportius i gastronòmics, d'entre els que destaquen la Cercavila de les Escoles, la Trobada de Gegants i el Correfoc Sarrià en Flames.
Mieres celebra l'inici de la Setmana Santa amb una festa popular que combina la representació d'una escena de La Passió de Jesucrist amb la Processó dels Dolors. La festa, que data del segle XVIII, compta amb alguns personatges propis, com els botxins i els dimonis, amb banyes al cap, i el nunci o pregoner, que anuncia una sentència a mort que ressona per tot el poble.
Cada diumenge abans de Rams, Bàscara acull el tradicional Mercat de Tortells, una fira artesanal que gira al voltant d'aquesta dolça menja que, a les comarques gironines, els fadrins acostumen a regalar als seus fillols el dia de Rams.
Cada any milers de persones s'apropen a aquesta localitat per assaborir i comprar dos exquisits productes artesanals elaborats al poble: la mel i l'oli. La festa, que destaca per una nombrosa llista d'actes gastronòmics, musicals i esportius, inclou dos insòlits sorteigs que premien als compradors amb grans quantitats d'aquests dos productes.
Un dels trets més característics de les Festes de Primavera del carrer de l'Argenteria de Girona és la presència i evolucions del 'tarlà'. Es tracta d'un personatge que giravolta penjat d'una barra al carrer Argenteria i que hom creu que té el seu origen en una antiquíssima celebració que combinava la devoció religiosa amb l'escarni carnavalesc.
La Festa de l'Argenteria, també coneguda amb el nom de Festes de Primavera, es celebra la setmana de Sant Jordi, a finals del mes d'abril als carrers de l'Argenteria i La Rambla, al bell mig del centre històric de la ciutat de Girona.
Carros amb bèsties vingudes de tot arreu i homes que rememoren temps passats es donen cita cada any a Anglesola per celebrar, conjuntament i durant tres dies, els Tres Tombs, un esdeveniment que omple de visitants la vila.
Tot tipus d'embotits (botifarres, llonganisses, fuets) però també altres productes del porc (pernils, llardons) protagonitzen una fira que se celebra cada any el diumenge abans de Rams pels carrers d'aquesta vila gironina.
Navarcles celebra cada any la Fira-Mercat, un esdeveniment comercial tradicional que inclou una fira medieval amb espectacles de carrer que recreen diferents aspectes de l'activitat diària dels segles X i XI al municipi.
La Burreta és la processó del diumenge de Rams a la Ciutat Vella de Barcelona, una festivitat litúrgica que inicia el cicle de festes de Setmana Santa a Barcelona i que escenifica l'entrada de Jesús a Jerusalem sobre un ase.
La Fira de Sant Josep de Figueres és una iniciativa que pretén difondre el coneixement dels "brunyols", una dolça i exquisida menja que en el passat havia estat el substitut calòric perfecte per combatre els preceptes quaresmals.
Pels volts de la diada de Sant Jordi, el conjunt emmurallat de la vila de Montblanc retorna al seu esplendorós passat medieval i es converteix en l'escenari d'un conjunt de representacions que recreen capítols de la popular llegenda de sant Jordi, el drac i la donzella que la tradició catalana situa en aquesta vila.
El 8 d'abril és, arreu del món, el Dia del Poble Gitano, una diada d'afirmació d'aquest col·lectiu que al Barcelonès es celebra amb una recepció al Parlament de Catalunya, una cerimònia floral al riu i un conjunt d'actes dedicats a difondre diferents aspectes de la cultura gitana.
Els ciutadans d'Elx celebren cada any el Diumenge de Rams amb palmes blanques procedents del seu Palmerar, un espai únic de la ciutat que conté més de 240.000 palmeres i que l'any 2.000 va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco.
A Balaguer, l'escenificació de la Passió no té lloc a l'interior d'un teatre sino a l'entorn natural del Santuari del Sant Crist de Balaguer i les runes del Castell Formós. S'hi representen dotze quadres escènics no dialogats de la vida de Crist i els espectadors en poden ser participants actius.
Les Caramelles de Sant Julià de Vilatorta són una de les colles amb més tradició i història del país. Fundada com a confraria assistencial, la colla té un ampli repertori que va de les cançons de festeig als cants religiosos, passant per les corrandes, on es repassa l'actualitat política.
La Processó dels Passos és una de les mostres de religiositat popular més vives de la Setmana Santa eivissenca i conté elements propis, com les cançons populars que es canten en cada estació i la guàrdia armada que custodia la Casa Santa o monument de Dijous Sant.
La festa major del barri de la Sagrada Família que cada any se celebra pels volts de la diada de Sant Jordi, inclou centenars d'activitats esportives, gastronòmiques i culturals que tenen lloc al voltant del temple insígnia d'un dels catalans més universals: Antoni Gaudí.
Per fomentar el coneixement al voltant de l'apicultura i el consum d'aquest producte dolç, Arnes organitza, cada segon cap de setmana de maig i des de l'any 2004, una jornada que gira al voltant d'una fira amb parades de productes derivats de les abelles i tot el món de l'apicultura, de gran tradició al municipi.
L'escenari medieval dels temples, carrers i places de Besalú és el marc incomparable on té lloc, en silenci, la Processó dels Dolors de Besalú, una mostra de la devoció popular local envers la Mare de Déu dels Dolors que conté notables singularitats dins el conjunt de processons catalanes del seu gènere.
Festa del pi de Pasqüetes
Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró (el Baix Empordà)
Dissabte i diumenge de Pasqüetes
Cada cap de setmana següent a la Pasqua Florida, conegut popularment com "de Pasqüetes", aquesta vila acull una cerimònia ancestral, d'origen i significat misteriosos però que hom creu vinculada a antics cultes relacionats amb el canvi d'estació i l'establiment definitiu del canvi en el temps.
El teixit social de Mataró organitza una completíssima festa de Sant Jordi cada 23 d'abril. Al matí es fan les tradicionals parades de roses i llibres pels carrers, a la tarda la cercavila dels més de 40 gegants que hi ha a la ciutat i a la nit, la Fogonada, la sortida nocturna del Drac de Mataró i les Diablesses que, amb els seus Voltafocs, omplen les places de foc, espurnes i música.
Com a tots els països de l'arc Mediterrani la rosa té una notable presència en la toponímia, la farmacopea, les celebracions festives i en la cultura popular catalana en general. El contingut llegendari i simbòlic de l'anomenada flor dels amants adquireix la màxima intensitat durant la diada de Sant Jordi.
Vallfogona de Balaguer celebra, cada segon divendres de maig, un ritual ancestral que no necessita de cap convocatòria perquè es dugui a terme. Es tracta de la Plantada del Xop, una tradició local que gira al voltant d'un dels arbres propis de la conca del Segre.
Roses, carrosses i sardanes són els tres grans protagonistes de l'Aplec de la Rosa a Lourdes i al Castell, una festa que es celebra diumenge i dilluns de Pasqua Granada i que combina les tradicionals celebracions florals de la primavera amb les populars trobades per ballar sardanes.
Fira-mercat de Sant Ponç
Cànoves i Samalús (el Vallès Oriental)
Cap de setmana més proper a l'11 de maig
Una festa popular d'arrel tradicional durant la qual herbolaris i recol·lectors de flors i plantes medicinals, així com artesans de l'alimentació i pagesos de la zona, ofereixen al passejant els seus productes en un entorn natural ideal per aquest tipus de celebració.
Coincidint amb la Festa de Sant Jordi, Montgat celebra durant quatre dies una de les seves dues festes majors. Un tastet de faves, el plat més típic del municipi, la trobada de gegants i un correfoc en són els actes més esperats.
Entre abril i juny, però principalment durant el mes de maig, el cargol és el protagonista d'un bon nombre de celebracions festives populars catalanes que coincideixen amb l'època quan aquest lent i petit mol·lusc relliscós apareix -cada vegada que plou- als camps, horts, marges i jardins.
El Ball de Diables de Reus, una colla de diables amb un model i idiosincràsia propi, posa en escena, quan ho consideren oportú, el Ball de Sant Miquel, una representació tradicional i popular sobre la lluita entre el Bé i el Mal, entre la religió cristiana i l'anterior, una lluita entre el sant i les forces de la Natura.
Exposició Nacional de Roses
Sant Feliu de Llobregat (el Baix Llobregat)
Segon cap de setmana de maig
Cada segon cap de setmana de maig i emmarcada dins les Festes de Primavera, la Ciutat de les Roses, nom amb què es coneix a Sant Feliu de Llobregat, celebra una magnífica jornada floral que cada any congrega als millors professionals i afeccionats a les roses i els rosers.
Les plantades col·lectives d'arbres que es realitzen durant tota la Primavera tenen el seu precedent més immediat en les celebracions ambientalistes i educatives a principis del segle XX. Aquest tipus de festes tornen a agafar embranzida en l'actualitat com a resposta a les agressions al territori.
Celebrada pels volts del 15 d'agost, la Festa Major de Moià té, en l'actualitat, dos protagonistes destacats: la Festa de l'Arbre Fruiter, que ve celebrant-se ininterrompudament des de l'any 1905, i la Cabra d'Or, una innovadora celebració basada en una popular llegenda local que se celebra des de l'any 2010.
Les Fires i Festes de Maig o dels Enamorats es celebren el tercer cap de setmana de maig. Durant quatre dies el recinte firal és el punt de reunió per comprar i vendre maquinària i altres productes i serveis per a l'agricultura, la indústria i el comerç.
Cada any a mitja primavera, el poble de Siurana es converteix en un punt de trobada per a moltes persones vingudes d'arreu del Priorat. S'hi celebra el Jubileu, una festa que continua la tradició del segle XVII de demanar aigua a Santa Maria de Siurana, a qui popularment es coneix amb el nom de Mare de Déu de l'Aigua.
Les demostracions relacionades amb les activitats de ramaders i pagesos són, cada any, les protagonistes de la Fira de Tractoristes de Vidreres, un esdeveniment festiu que va néixer per casualitat i que constitueix una veritable reivindicació de la vida a pagès.
La festa de la Santa Creu de Terrassa, que es celebra cada any el primer diumenge de maig, combina els actes de celebració de l'arribada de la primavera, amb el ritu de benedicció del terme i la plantada simbòlica d'un arbre.
Cullera celebra les seves festes majors en honor a la Mare de Déu del Castell, amb les processons d'anada i tornada de la imatge del seu santuari al poble, la cercavila de Sant Vicent Ferrer i la processó de la Nit de l'Aurora al barri marítim de Sant Antoni.
Teatres, biblioteques, places i carrers de Lleida es converteixen, cada any el primer cap de setmana de maig, en escenaris per on desfilen titelles, putxinel·lis i marionetes d'arreu del món. S'hi celebra la Fira de Titelles de Lleida, un esdeveniment que converteix la ciutat en capital mundial d'aquests personatges.
Durant el mes de maig diverses poblacions del Maresme realitzen un seguit d'activitats per promocionar un dels productes agrícoles més característics de la comarca: la maduixa.
Els veïns i veïnes de Sils, juntament amb diverses entitats de municipis dels voltants, organitzen cada any una concorreguda mostra de plantes i flors que inclou premis per a les diferents categories i moltes altres activitats organitzades a l'entorn de l'exposició, com ara la fira d'herbolaris i artesans.
Els actes més destacats de les Festes de Primavera de Navata són els Patis de Primavera, la Nit de Poesia, les matinades i ball de gegants, i la sortida del Torico de Foc, un cap de brau que empaita a tothom qui gosa posar-se davant seu mentre treu foc per les banyes.
Cada segon dissabte de maig els habitants d'Òrrius surten a cercar un arbre anomenat "poll" que hissen a la plaça major del poble. Després, fins a la matinada, van d'amagat per les cases i jardins del terme agafant objectes diversos que posen sota l'arbre en senyal d'ofrena.
Morella commemora cada sis anys, i durant nou dies, la intervenció miraculosa de la Mare de Déu de Vallivana contra la pesta l'any 1673. Els morellans reviuen una tradició que es manté intacta des de segles enrere, quan les autoritats municipals, veient que la Mare de Déu va guarir tots els malalts, van emetre un vot comprometent-se a retre-li grans festes.
Coincidint amb l'època de fructificació dels cirerers -des de finals de maig i fins al juliol- diverses localitats celebren mercats, fires, exposicions i festes destinades a donar a conèixer els resultats de la collita d'aquests petits fruits vermells.
Durant tot un cap de setmana Falset viu la seva festa major amb tradicions ben arrelades, com la Cercavila de l'Espígol, el Ball de Coques, la Tupinada, la Cercavila de les Danses i la Batalla de Flors, una guerra de confetti entre carrosses guarnides i els espectadors.
La ciutat d'Alacant celebra, pels volts del 24 de juny, una de les seves festes més importants, la de les Fogueres de Sant Joan. La celebració, que té les seves arrels en les piles d'andròmines que es cremaven durant la nit màgica, ha adoptat el model de les falles de València i s'ha convertit en un element més de la projecció turística de la ciutat.
La festa major de Sant Feliu de Pallerols se singularitza per la Mata-degolla, nom amb què es coneix popularment un conjunt de danses interpretades per la imatgeria festiva local (cavallets, gegants i mulassa) únic a Catalunya.
La Fira de l'Ascensió de Granollers és un esdeveniment multisectorial anual que mostra les principals novetats de la indústria, els serveis, l'automoció, l'agricultura i la ramaderia. Aquesta celebració comercial ha estat al llarg de la història complementada amb diversos actes culturals, com La Passada o la Trobada de Bèsties de Foc.
Perafort celebra, cada any el primer cap de setmana de juny, una festa homenatge a un dels habitants més petits i també més estimats del poble: les cuques de llum, lluernes o llumenetes, que només es poden veure de nit.
Durant dos dies Sitges celebra la festivitat de Sant Bartomeu amb un conjunt d'activitats que s'entrellacen una després de l'altre durant 36 hores. Moixiganga, gegants, grallers, diables, bastoners, ball de gitanes i tot un seguit d'altres elements del patrimoni cultural sitgetà són els protagonistes d'una de les festes tradicionals més destacades del país.
Una de festes majors amb més afluència de públic i participants de tota la Vall Fosca, al Pirineu del Pallars Jussà, és la que es celebra cada any a Senterada, amb una programació musical molt complerta que inclou des d'havaneres fins a un tecknival, un festival de música electrònica a l'aire lliure.
El dia 13 de juny se celebra la festivitat d'aquest sant amb fama d'estar al costat dels més desvalguts. El seu culte va ser un dels més populars a Catalunya, com ho demostra la gran quantitat d'altars i capelles que hi ha en honor seu. Conegut amb el nom de Sant Antoni dels paletes, en l'actualitat destaca per ser el patró dels diferents gremis del ram de la construcció.
Els antics carrers d'Hostalric acullen cada any una nova edició de la Fira Comarcal de Sant Miquel, una celebració popular que és hereva d'un antic mercat de bestiar medieval. Durant dos dies hi ha portes obertes de la muralla i visites guiades pel nucli antic i el castell, entre d'altres activitats.
La festa del Carme de Vilassar de Mar agermana la gent del mar de dos dels espais portuaris d'aquesta vila, el Club Nàutic i el port de Garbí. Embarcacions marineres procedents d'ambdós ports surten en processó i es troben a mig camí per rebre la benedicció protectora de la Mare de Déu.
El municipi de Paüls celebra, des de l'any 2003, la Festa de la Cirera, un esdeveniment que inclou el Mercat de Cireres, una fira i demostracions artesanals, un concurs d'endevinar cireres i una Trobada de Jotes, la dansa pròpia de les terres de l'Ebre.
Festa dels Elois
Berga (el Berguedà)
Quart cap de setmana de juliol/Diumenge posterior al 25 de juliol
Cada quart cap de setmana de juliol, Berga s'omple de de cavalls, muls, ases i els seus acompanyants vinguts d'arreu del país i disposats a rebre una benedicció popular que consisteix en el llançament de galledes d'aigua des de balcons i finestres dels carrers per on passen.
Coincidint amb la celebració de la setmana forta de la primera Patum declarada per la UNESCO Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat, l'Associació Cultural Rebombori Digital, l'entitat que gestiona aquest indret web es complau a presentar-vos la nostra darrera creació: festes.tv.
La Festa Major de Terrassa se celebra el primer diumenge de juliol en honor als sants patrons de la ciutat, sant Pere, sant Cristòfor i sant Valentí. Els actes se succeeixen de divendres a dimecres, tot i que el seu moment àlgid és el diumenge després del 29 de juny, amb la sortida del seguici festiu i l'exhibició castellera.
Estesos a terra formant part d'una catifa, en un balcó engalanant una façana o cultivats dins de testos, els clavells formen part de la idiosincràsia de la Festa del Corpus de Sitges, una diada en què les sitgetanes i sitgetans barregen el culte religiós amb la passió que senten per aquesta flor.
Festa del Modernisme
Cervelló (el Baix Llobregat)
cap de setmana d'octubre, entre el 12 i el tercer diumenge
Dos dies per redescobrir els encants del conjunt modernista de la Colònia Güell, una part del qual ha estat recentment declarat Patrimoni de la Humanitat de la Unesco, i per recrear el llegat social, històric i cultural de la vida en aquest nucli construït per Antoni Gaudí a principis del segle XX.
La Trobada d'Acordionistes del Pirineu és un festival de música tradicional i popular dedicat a l'acordió diatònic que cada any aplega a Arsèguel a intèrprets d'aquest instrument i formacions musicals de totes les contrades del país i també d'altres països d'arreu del món, especialment d'Amèrica i Europa.
La Plaça Nova i altres espais del Barri Gòtic de Barcelona acullen, sota l'atenta i incrèdula mirada dels turistes que hi ha pel barri, la seva festa major d'estiu. Les Festes de Sant Roc, que compten amb més de quatre segles d'història, tenen un programa d'activitats que ha perviscut quasi inalterables des de la seva primera edició.
Festa Major de Sant Pere
Calella de Palafrugell, Palafrugell (el Baix Empordà)
pels volts del 29 de juny i cap de setmana següent
Calella de Palafrugell celebra la seva Festa Major d'estiu pels volts del 29 de juny, diada de Sant Pere, amb una trobada d'embarcacions de vela llatina, sardanes, activitats marítimes i la famosa i mediàtica Cantada d'Havaneres.
La vila de Torredembarra celebra, cada 14 i 15 de juliol, una celebració votiva en honor a Santa Rosalia, una santa d'origen italià a qui s'atribueix la virtut de fer desaparèixer la pesta del poble al segle XVII. La festa compta amb la participació de l'extensíssim seguici popular d'aquest municipi tarragoní.
Una de les festes més populars a Bétera és la celebració de la festivitat de la Mare de Déu d'Agost, una diada que es caracteritza per les ofrenes a la Mare de Déu d'unes espectaculars plantes d'alfàbregues i per la cordà i la coetà, dues impressionants manifestacions pirotècniques que tenen lloc pels carrers del poble.
Festes dels barris o del Pa Beneït
El Vendrell (el Baix Penedès)
primer dissabte de juliol i setmana següent
Aquesta celebració, que té lloc consecutivament als diferents barris de la ciutat durant una setmana, té per protagonistes a les parelles de joves ben guarnides que porten coques a beneir, la crema de diverses falles satíriques al·lusives a l'actualitat de cada barri i els sopars de veïns que ocupen els carrers per menjar junts.
Sitges celebra durant el mes d'octubre una festa per recordar el passat i el present vinícola del municipi, una celebració que posa de manifest la importància del vi dins la historia local.
Una de les poblacions amb més tradició raiera del Pirineu, Coll de Nargó, celebra la tradicional Baixada de Raiers, una festa que reivindica l'antic ofici dels raiers, els encarregats de fer arribar la fusta dels arbres del Pirineu fins a l'interior i àdhuc fins a la costa. Durant tot un dia es poden tornar a veure els rais baixant pel riu Segre tal i com ho feien a principis del segle passat.
Les festes de Sant Bartomeu de Montuïri, un municipi del Pla de Mallorca, es caracteritzen per les evolucions dels Cossiers, sis dansaires ricament guarnits amb cintes de colors i rams d'alfabeguera, una Dama i el Dimoni, que executen diverses danses rituals d'origen i significats incerts.
El Cercavila de l'Imaginari de Vilanova i la Geltrú demostra que els seguicis festius es poden ampliar no només recuperant balls perduts si no també inventant-ne de nous a partir d'elements de la història local. El Cercavila de l'Imaginari també demostra que la festa major infantil d'una població no ha de ser forçosament una rèplica menuda de la seva versió adulta.
Poboleda és un dels pocs municipis de tot el país que compta amb un canó festiu per anunciar l'arribada de la festa major, que en aquest municipi se celebra en honor de Sant Domènec fins a finals d'agost amb una gran quantitat d'actes de tot tipus.
Estructurada al voltant d'una anada col·lectiva a cercar l'aigua que brolla de les Fonts de la Brufaganya i el seu posterior repartiment casa per casa amb mules i cavalls guarnits amb boix, la Festa de Sant Magí és un esdeveniment que reuneix a gent de tot Cervera al voltant d'un mateix barri.
Fira de l'Avellana de la Selva
Brunyola i Sant Martí Sapresa (la Selva)
Primer cap de setmana d'octubre
Cada primer cap de setmana d'octubre, i des del 1995, el municipi de Brunyola dedica una celebració de caire festiu i firal a un dels productes propis de la comarca de la Selva: l'avellana.
Inicialment sorgida com una fira de bestiar de pagès, la Fira de Sant Llorenç que es celebra cada any el cap de setmana més proper al 10 d'agost, va evolucionar primer cap a una fira al voltant de l'avellana i ha anat incorporant nous continguts fins a convertir-se en una de les fires més complertes de la comarca.
Les sardanes i els balls d'orquestra, juntament amb les activitats per als més joves són, un any més els protagonistes de la Festa Major d'Estiu del Port de la Selva, una celebració que es fa en honor a la Mare de Déu de les Neus, patrona del poble i protectora contra les calamarsades i pedregades estiuenques.
Cada any en plena festa major, Manlleu celebra una lluïda escenificació de carrer inspirada en els fets descrits en la llegenda i la cançó del Serpent de la Devesa, una temible bèstia d'aigua que, segons la veu popular, vivia vora el riu Ter al seu pas per la vila.
Palau de Noguera, un agregat a la vila de Tremp, celebra la seva festa grossa amb el popular Ball del Contrapàs, una dansa d'origen religiós que ballen els homes a la plaça i que uneix a tot el poble.
La Festa de Tardor de Sant Feliu és, pel volum d'entitats que hi participen, la veritable Festa Major de Sant Feliu de Llobregat. Les celebracions inclouen, entre d'altres, un magnífic Correfoc, un impressionant Seguici Festiu i l'escenificació d'una de les llegendes més populars de la vila, la del Drac, el Cavaller i la princesa Violant.
Cada any el 19 d'agost centenars de veïns de diverses poblacions catalanes s'apleguen pels volts del Santuari del Brufaganya per recordar la figura i les ensenyances de Sant Magí i participar dels ritus i actes litúrgics propis d'aquesta jornada.
Torredembarra celebra cada 4 de setembre la festa major coincidint amb l'aniversari de la mort, l'any 1160, de la seva patrona Santa Rosalia. La festa es celebra almenys des del 1640 data en què la tradició situa el guariment col·lectiu de la pesta, un fet miraculós atribuït a un quadre amb la imatge de la santa.
La darrera setmana d'agost, i en dos caps de setmana, Ulldecona celebra les seves festes majors dedicades a la Mare de Déu de la Pietat amb centenars d'actes festius de tota mena i que destaquen pels jocs amb bous, el Ball de Mantons i la Gran desfilada de Carrosses.
La vila de Calella celebra la Festa Major de la Minerva pels volts del 23 de setembre amb els tradicionals Concurs d'Estels, la Mostra de Plats Casolans, el Concurs d'Arròs a la Cassola, la Trobada de Gegants i la Fira de Calella i l'Alt Maresme, una gran fira de productes artesans que cada any acull una ciutat convidada.
D'entre els milers d'activitats que es programen cada any en el marc de les festes de la Mercè de Barcelona destaquen les que es desenvolupen el 24 de setembre, dia de les matinades, el Seguici Popular, la diada castellera i la Cavalcada.
A mig camí entre les agrupacions esportives i les arts circenses per una banda, i el Ball de Valencians, la Moixiganga i els Castells per l'altra, els falcons han esdevingut en els darrers anys un element més dels balls i entremesos que formen part dels seguicis festius de les festes populars de molts pobles i ciutats de Catalunya.
El port de Palamós, un dels més antics de la Mediterrània i un dels més importants de Catalunya, acull durant uns dies un esdeveniment lúdic i festiu dedicat a la divulgació i a la conservació del patrimoni marítim.
Coincidint amb l'inici de l'època de la verema, Poboleda celebra una festa al voltant de la seva cultura vitivinícola. La festa està destinada a donar a conèixer les tècniques tradicionals que s'utilitzaven antigament en la collita del raïm i en l'elaboració del vi i inclou el tast i la venda dels internacionalment apreciats vins del Priorat.
Semblantment neix avui la festa, que romandrà ben viva durant 10 dies, si bé els tarragonins donen per bo que són en realitat 11 jornades, en comptar tota la nit i matinada de la vigília, la nit del 22 al 23, com una jornada més.
El dissabte previ a la diada de Santa Tecla es celebra la Mostra de Folklore Viu. Durant el matí, al Pla de la Seu, estaran exposats els gegants sicilians, així com els Negritos. Cal anar a fer-se les fotografies de comiat amb ells. A les 7 de la tarda, desfilada des de la Font del Centenari, fins a la ballada final a la Plaça de les Cols.
Els Gegantons Negritos van fer el dissabte la seva darrera ballada, a la Plaça de les Cols. Avui a les 7 de la tarda, al jardí del Teatre Metropol es presenten en públic les noves figures, còpia fidedigna dels antics.
La Diada Castellera del primer diumenge de les Festes omplirà la Plaça de la Font, al punt del migdia, per veure l'actuació de les dues colles grans de la ciutat, els Xiquets de Tarragona i la Colla Jove Xiquets de Tarragona, que estaran acompanyats per la Colla Vella del Xiquets de Valls i els Minyons de Terrassa.
La Cercavila de la Santa Tecla Petita, que surt a la tarda des de la Plaça de la Font, és la pràctica reconstrucció, a escala menuda, del Seguici Popular dels grans que, poc a poc des del seu tímid inici l'any 1998, ha anat incorporant nous balls i elements.
La Festa Major d'Esplugues de Llobregat se celebra, cada any pels volts del 21 de setembre, diada de Sant Mateu, amb un gran nombre d'activitats culturals i esportives i amb la participació imprescindible del actiu teixit associatiu de la cultura popular local.
A la Catedral, a dos quarts d'onze de la nit, la representació del retaule de Santa Tecla marcarà un altre dels punts singulars dins la seqüència ritual de la festa. Aquesta obra d'enginyeria musical i coreogràfica, sense text, compleix 15 anys, i segueix complint amb la funció d'apropar el martiri de la Santa als tarragonins que omplen la Seu, i senten Santa Tecla a tocar.
Se celebra pels volts del 8 de setembre des de l'any 1930 en honor a la Mare de Déu de la Serra i inclou centenars d'actes de tipus lúdic, cultural i esportiu. El moment culminant de la festa és l'actuació dels elements i grups festius locals a la plaça Major els dies 8 i 9.
La notícia més propícia del dia la donarà Josep M. Andreu Prats, president del Club Gimnàstic, al saló de Plenaris de l'Ajuntament, a les sis de la tarda, llegint el Pregó oficial de les festes. Es conserva el caire solemne i protocol·lari, ensems que acadèmic, d'aquest acte, defugint altres models més 'populistes' o 'd'aparador mediàtic'.
El Seguici Popular, extens, ric, complex, i d'un extraordinari valor folklòric, etnològic, ensems que sentimental, és el centre de l'atenció d'aquesta diada de Vigília, que repetirà el seu ritual sortint de la Plaça de la Font a les set de la tarda.
El Toc de Festa, a dos quarts de nou del matí, des del campanar de la Catedral ens anuncia que avui és el gran dia. Ja abans, repartits en dos grans grups, sortint de la Plaça de la Font i de la Plaça del Mercat, tots els sonadors populars de la festa hauran iniciat les matinades per a afavorir un bon despertar, el dia de Santa Tecla.
En una competència de tradició més que centenària, les quatre colles castellers locals intentaran pujar les escales de la catedral, des de la Plaça de les Cols fins al pla de la Seu, amb un pilar de quatre caminat, i després baixar-les, seguir caminant Carrer Major avall, Baixada de la Misericòrdia, recórrer tota la Plaça de la Font, i arribar fins l'edifici de l'Ajuntament.
Mostra Representativa del Bestiari Festiu de Catalunya
Diverses poblacions
Diferents moments de l'any
Cada any des del 1997, una ciutat diferent acull la Mostra Representativa del Bestiari de Catalunya, una trobada que pretén donar a conèixer la riquesa i diversitat de la fauna festiva que pobla les celebracions populars catalanes.
La festa està estructurada al voltant de la verema, el transport del raïm i l'elaboració del most segons els mètodes tradicionals. L'acte més emblemàtic de la festa és la piada, nom amb què es coneix al Pla d'Urgell, la Segarra i el Priorat, l'acció de trepitjar els raïms amb els peus per fer-ne el vi.
La Mare de Déu del Remei és la patrona d'Albaida, una població de la Vall d'Albaida que, cada any pels volts del 7 d'octubre, li dedica les seves festes majors. Les celebracions inclouen les tradicionals arborades, els actes religiosos en honor a la Mare de Déu i les activitats de Moros i Cristians.
El Foc de Castelló és una recreació festiva que rememora un dels episodis més negres de la història d'aquesta vila: la batalla sagnant que va enfrontar, l'any 1874, els carlins amb els liberals en el marc de la Tercera Guerra Carlina.
La vila del Vendrell acull, cada any pels volts del 15 d'octubre, una de les fires multisectorials amb més ressò dins la història del comerç a Catalunya. Tot i que la fira se celebra en un dels moments més plujosos de l'any, l'elevat nombre de comerciants i el gran volum d'activitats festives que s'hi realitzen l'han convertida en una cita ineludible en l'univers festiu català.
Cada darrer diumenge d'octubre Vilanova de Prades celebra el seu tradicional Mercat de la Castanya, una jornada al voltant d'aquest fruit propi de les Muntanyes de Prades que es complementa amb d'altres activitats gastronòmiques, firals i culturals.
Cada any durant la primera quinzena d'octubre Caldes de Malavella celebra la seva relació amb l'aigua termal que, des de temps immemorials, brolla de forma natural per diversos punts del poble. La celebració, que inclou una festa major de barri i una fira de l'aigua, és un homenatge al poder d'aquest element que dóna nom al municipi.
El Concurs de Disfresses del Carnaval de Tarragona premia diferents aspectes de les carrosses participants i es desenvolupa al voltant de dos actes: la Disfressa d'Or, que té lloc el diumenge anterior a Dijous Gras, i la Rua de l'Artesania, que s'efectua pels carrers del centre de la ciutat el Dissabte de Carnaval.
Una de les celebracions boletaires més veteranes del país són les Jornades Micològiques Internacionals d'Esplugues de Llobregat, un conjunt d'activitats relacionades amb l'univers boletaire organitzades per l'Associació Amics de la Micologia que tenen el seu origen als anys 70.
Un apassionat homenatge a aquest menut instrument de vent que durant dos dies omple Arbúcies amb sons càlids. Concerts, col·loquis, tallers, balls, parades artesanes i moltes altres activitats destinades a donar a conèixer i ampliar l'interès per aquesta flauta rústica de so agut.
Festa Major de Sant Martí
Calonge, Calonge i Sant Antoni (el Baix Empordà)
Cap de setmana més proper a l'11 de novembre
Calonge celebra, al voltant de la festivitat de Sant Martí, el gruix de les activitats culturals i esportives de la seva Festa Major d'Hivern. Un dels actes més destacats d'aquesta festa és la celebració i ritus d'arribada del primer vi de la temporada i l'elecció del personatge Sa Bardissa de l'any.
La celebració de la Carbassada a Ripoll, un costum popular amb més de tres generacions de tradició, evidencia que l'ús de carbasses i espelmes per celebrar la festa de Tots Sants no és exclusiu de la tradició irlandesa, anglosaxona o celta, com apunten alguns, si no que forma part del costumari universal per representar, mitjançant els recursos que hom té a mà, les ànimes dels morts.
Cada darrer cap de setmana d'octubre Castellterçol celebra un conjunt d'activitats que, sota el nom de Festa del Bolet i de les Herbes Remeieres, gira al voltant dels productes que la natura ens ofereix en estat salvatge ja sigui per a menjar com per a guarir-nos.
Cada segon diumenge de novembre Vilanova de Meià celebra la seva Fira de la Perdiu, una trobada on s'exposen diferents ocells apreciats per la qualitat de la seva carn. La protagonista del mercat és la perdiu roja, que es distingeix per tenir vermells el bec i les cames, i la caça, cria i gastronomia de la qual compta amb una gran tradició a la zona.
La vida i la llegenda d'aquest sant amb nom de déu guerrer venerat a Catalunya des de temps immemorials com a patró de la cavalleria explica, en part, el fenomen òptic de l'Arc de Sant Martí i l'Estiuet de Sant Martí, l'interludi de bonança que cada any té lloc a mitjans de novembre.
Maials celebra l'arribada de l'oli nou amb una festa encaminada a donar a conèixer tota la cultura relacionada amb el cultiu de l'olivera i la producció de l'oli al poble, al mateix temps que vol oferir la possibilitat de tastar i comprar el primer oli de la temporada, l'oli verd, a tots els que s'hi atansen.
Fira de l'oli novell, els cítrics i el comerç
Santa Bàrbara (el Montsià)
Tercer o darrer cap de setmana de novembre
Santa Bàrbara és un poble que combina el conreu de l'olivera amb el conreu dels cítrics (taronges i mandarines) i altres arbres fruiters. Cada any el tercer cap de setmana de novembre es celebra un esdeveniment que vol retre homenatge a tots aquests productes locals.
Organyà, conegut per ser el poble on s'ha trobat un dels textos escrits en català més antics de Catalunya -les Homilíes-, celebra cada any el darrer cap de setmana de novembre la Fira de Sant Andreu, una de les fires més tradicionals del Pirineu Català, datada per primera vegada al segle XII.
Fira de Sant Andreu
Torroella de Montgrí (el Baix Empordà)
Cap de setmana més proper al 30 de novembre
La Fira de Sant Andreu de Torroella de Montgrí és una de les fires més antigues de tot l'Empordà doncs es va celebrar per primer cop el 12 desembre de l'any 1393. En l'actualitat és una fira comercial, tant del sector agrícola i ramader com de l'industrial, que es complementa amb diverses exhibicions de bestiar i altres activitats culturals.
Una escenificació parlada, la interpretació de danses populars, l'ús de decorats monumentals i, sobretot, l'ambientació de les escenes a través d'una música especialment composada per a l'ocasió, són les característiques diferenciadores del Pessebre dels Prats de Rei, que es pot visitar del 24 de desembre al 14 de gener.
El Molar celebra la Festa de les Xiques, una diada centenària recuperada el 1992 i que, tot i ser un ritus de galanteig en els seus inicis, ara és protagonitzada principalment per la quitxalla, que passa casa per casa repartint les típiques coques.
La badejada és un àpat popular fet amb fesols a la cassola i bacallà fregit amb què els habitants de Bellmunt de Priorat tanquen un intens mes de desembre farcit de celebracions festives.
Pessebre Vivent
Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró (el Baix Empordà)
Del 25 de desembre al 7 de gener
Per ser el primer dels realitzats durant el segle XX, el Pessebre Vivent de Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró és el degà de la seva modalitat a Catalunya. Es representa els darrers dies de desembre i primers de gener en una única representació al nucli històric i pel barri de la Coma.
Els productors d'ametlles del Rosselló organitzen una jornada de promoció de l'ametller i l'ametlla en què, a més a més, s'hi poden degustar diversos productes gastronòmics de la Catalunya Nord, en un moment en què el primer vi muscat de Nadal ja està a punt per ser catat.
A Xixona, com en d'altres poblacions del País Valencià, la nit de Nadal és nit de foc. Els xiquets i xiquetes acompleixen a fosqueta nit una tradició ancestral: van per els carrers amb unes torxes anomenades "aixames" que fan rodar enceses mentre demanen, casa per casa, les estrenes.
Llíria és un bon exemple de com l'orografia influeix enormement en el calendari festiu d'una localitat. La lloma calcària de 217 metres d'altura que presideix la ciutat, coronada pel monestir de Sant Miquel, ha marcat des de sempre el tarannà dels llirians. Ja al segle XV, va ser un important centre de pelegrinatge, fet que va ser aprofitat per organitzar-hi una fira agrícola que, amb els anys, ha derivat en una gran festa de 15 dies de durada.
La festa major de Blanes es celebra pels volts del 26 de juliol, diada de Santa Anna, patrona de la vila. Les celebracions duren diversos dies entre el cap de setmana anterior i el següent i tenen com a acte estrella el Concurs de Focs d'Artifici de la Costa Brava conegut popularment com a 'Focs de Blanes'.
La vida i llegenda de santa Llúcia està marcada per la seva relació amb la vista i la llum. Invocada per guarir tots els mals relacionats amb la visió, Llúcia també té estreta relació amb la llum nadalenca que es contraposa amb el fred i la foscor del moment de l'any en què es celebra la seva festa.
Així com cada festa té els seus balls, la seva música, la seva indumentària i els seus ritus, així cada festa també té la seva herba, la seva planta, la seva flor. La planta associada a les celebracions que ronden la diada de la Mare de Déu d'Agost, pels volts del 15 d'agost, és, entre d'altres, l'alfàbrega.
Fira de Nadal
Sagrada Familia, Barcelona (el Barcelonès)
Del primer cap de setmana de desembre al 24 de desembre
Situada just a l'altra banda de la Façana del Naixement de la Sagrada Família, la tradicional Fira de Nadal de la Sagrada Família no té res a envejar a la Fira de Santa Llúcia de la Catedral de Barcelona: hi ha més de 150 parades amb tots els productes necessaris per celebrar el Nadal a casa.
Davant les protestes exercides per diferents grups ecologistes de la comarca d'Osona, enguany la celebració del Pi de Centelles, una de les festes populars i tradicionals més destacades de la vila, es quedarà sense el seu principal element.
Reflex d'una rica herència cultural i gastronòmica, les panades i el frit de cabrit són les dues menges tradicionals salades més populars de les festes de Setmana Santa i Pasqua Florida a l'illa de Mallorca.
La capital del Baix Camp va recuperar, durant la Festa Major de Sant Pere del 2006, un dels seus balls parlats, el de la moixiganga, no sense polèmica entre els erudits de la cultura popular local.
La festa dels Tres Tombs a Igualada és una mostra viva de la importància de les celebracions de Sant Antoni en el conjunt del territori català. La transcendència històrica dels traginers de la zona de l'Anoia han convertit la festa de sant Antoni igualadina en una diada molt especial.
La presència dels Disset Genets de Sant Antoni, una tradició genuïnament barcelonina, és un dels aspectes destacats d'aquesta celebració que té lloc en el marc de la festa major del barri. La cavalcada és protagonitzada per tot tipus de carros i carruatges, vehicles que abans de l'arribada dels cotxes havien estat utilitzats per a desplaçar-se per la ciutat.
Capdepera celebra durant tres dies una gran festa popular per celebrar Sant Antoni. D'entre tots els actes que tenen lloc aquests dies en destaquen la picarolada, el cant de la codolada i la rompuda de la creu de murta, que protagonitzen la divertida parella de dimonis local i la incansable banda de música que els acompanya.
El xató és un plat típic del Garraf i del Penedès que té els seus orígens en la cerimònia d'aixetonar la bóta de vi. En l'actualitat, el plat compta amb una iniciativa única, la Ruta del Xató, un recorregut gastronòmic per les principals poblacions que tenen tradició en l'elaboració d'aquesta exquisidesa culinària.
Sant Francesc de Sales és considerat el patró dels periodistes i escriptors. Va exercir l'apostolat sacerdotal a la regió calvinista de Chablais (Suïssa). Se'l considera el primer gran escriptor cristià des dels apòstols, motiu pel qual va ser instituït, el 1923, patró de tots els que exerceixen l'ofici de comunicadors.
Temps d'almanacs, calendaris i agendes
Diverses poblacions
Final de l'any en curs i principis del següent
L'home ha tingut sempre necessitat de regir-se per calendaris, de trobar un sistema per mesurar el temps i, així, poder-se anticipar als ritmes de la vida i les estacions. És per aquest motiu que, a finals de cada any, apareixen almanacs, calendaris i agendes perquè cadascú hi pugui apuntar els seus nous propòsits, nous objectius, noves cites i renovats desitjos.
Les festes de Moros i Cristians en honor a sant Blai de Bocairent diuen que són de les més cridaneres i boniques de tot el País Valencià. Comencen l'1 de febrer i s'allarguen fins el dia 6 amb tot un seguit d'actes que rememoren la conquesta de la vila per part de les tropes de Jaume I.
A Reus, d'un ou deforme posat per un gall, fecundat per una serp i incubat per un gripau n'ha sortit el basilisc, la primera bèstia festiva d'aquestes característiques nascuda en el segle XXI. Amb cap de gall, ales de drac, cua de serp i cos de gripau, la bèstia es va presentar el 2007 en el marc de les Festes de la Misericòrdia.
500.000 visitants, 32.000 m2 d'exposició de maquinària agrícola i automòbils, 16.000 m2 d'estands diversos, material exposat per valor de 39 milions d'euros... La Fira de Tots Sants de Cocentaina és, sens dubte, la major fira de vendes del País Valencià.
La festa de les dones de Riba-roja d'Ebre es celebra amb l'ofrena d'uns grans pans de pessic amb forma de pit i amb l'elecció d'un govern de dones, format per una alcaldessa i dues regidores que, aquests dies, exerciran el poder al poble.
La Candelera és una festa cristiana que commemora, 40 dies després de Nadal, la Presentació de l'Infant Jesús al temple i la Purificació de la Mare de Déu. La festa és hereva d'antics costums romans celebrats durant les Parentalia i segueix un esquema present en els ritus de purificació obligatoris que havien d'acomplir en temps de Jesucrist les mares que acabaven d'infantar.
Santa Calamanda, verge i màrtir, és venerada amb devoció a la capital de l'Alta Segarra, Calaf, des del segle XV. En honor seu, de qui la llegenda afirma que havia nascut a Calaf mateix, la vila celebra cada 5 de febrer la seva festa major d'hivern.
La festa major d'hivern de Cervera commemora el misteri del a Vera Creu ocorregut el segle XVI. L'acte central té lloc al capvespre del 5 de febrer, vigília de la festivitat, quan el poble interpreta Les Completes del Santíssim Misteri, una cantata de caire religiós i popular.
Fires i festes de Sant Narcís
Girona (el Gironès)
cap de setmana anterior i posterior al 29 d'octubre
En plena tardor, quan el fred ja comença a fer acte de presència, Girona celebra la seva festa major. Les Fires de Sant Narcís congreguen cada any milers de gironins i altres catalans vinguts d'arreu per viure-hi una festa d'alta volada.
El poble de Salitja, a cavall del Gironès i la Selva, dedica una jornada a la botifarra dolça, una original, curiosa i exquisida botifarra que combina la carn amb el sucre. La festa compta amb diversos actes que tenen per protagonista la cuina que es fa al voltant d'aquesta exquisidesa gironina.
Quatre feréstecs homes-óssos baixen de les muntanyes després d'un llarg temps d'hibernació. Tenen gana i, també, gana sexual. La tradicional festa de l'ós, que es perd en el record dels temps, té lloc cada diumenge de Carnaval a Prats de Molló per celebrar el despertar de la primavera.
Renovació de la Flama de la Llengua Catalana
Abadia de Montserrat, Monistrol de Montserrat (el Bages)
Tercer cap de setmana de febrer
La Flama de la Llengua Catalana, encesa davant la tomba de Pompeu Fabra a finals de gener a Prada (el Conflent), arriba a Montserrat duta per alguna de les entitats excursionistes del país com a símbol del compromís d'un poble amb la seva llengua.
Els Desfressats de Matances constitueixen un dels millors exemples de teatre profà i popular d'Eivissa i Formentera. Es tracta d'un grup de persones disfressades i amb la cara tapada que entren a les cases on es celebra el sopar que tanca la cerimònia familiar de la matança del porc amb l'objectiu de divertir els assistents amb tot tipus de trucs.
El dijous anterior al Dimecres de Cendra, conegut popularment com a Dijous Gras, Jarder o Llarder, és el tret de sortida tradicional a les festes de Carnaval arreu del país. Aquest dia és costum celebrar àpats familiars protagonitzats per tot tipus de menges que combinen els ous amb la carn.
Quan tothom ja pensa en l'enterrament del Carnestoltes i l'arribada de la Quaresma, Sitges celebra, el Dimarts de Carnaval, la Rua de l'Extermini, la més disbauxada, extravagant i lluïda festa en honor al Bisbe dels Folls que té lloc a les nostres contrades.
El trinxat de la Cerdanya, un plat contundent i d'allò més gustós, reuneix a Puigcerdà la plana major de la política catalana, així com destacades personalitats de l'àmbit cultural, polític i econòmic, juntament amb un miler de comensals de la vila.
La Nit Templària és una celebració de caire festiu que té el seu epicentre en diverses manifestacions de tipus medieval, com una desfilada i un sopar, destinades a recordar als Templers, una ordre religiosa i nissaga de monjos guerrers que feien tasques de protecció i pedagogia a l'època de les croades.
Els quatre gals de bronze de la font renaixentista de la Plaça Major de Prades ragen, només una nit, la del tercer dissabte de juliol, cava en comptes d'aigua. Hi acudeix el jovent del poble i també d'altres poblacions de la comarca a passar alegrement la nit, a beure, ballar i ruixar-se amb el cava que hi brolla sense parar.
Des de fa uns anys, la Torre d'Oristà ha recuperat l'antic costum de les grillades, uns testos on es fan germinar llavors de tot tipus i que en l'actualitat serveixen per guarnir els altars que hi ha instal·lats en el recorregut del Viacrucis que es fa cada Divendres Sant en aquesta població del Lluçanès.
La Passió és una tradició religiosa que enfonsa els seus orígens en l'Edat Mitjana, en què una sèrie d'actors aficionats representen la passió, mort i resurrecció de Jesucrist. Olesa de Montserrat, Esparreguera, Cervera i moltes altres poblacions han mantingut viva la tradició i l'han potenciat de tal manera que tots els vilatans s'impliquen en les representacions.
El Matagalls, al parc natural del Montseny, és un dels pics més emblemàtics de Catalunya. Cada segon diumenge de juliol, més de 800 romeus de més de 130 localitats de Catalunya s'apleguen al voltant de la creu que corona la muntanya per retre homenatge a Sant Antoni Maria Claret i mossèn Cinto Verdaguer.
Marratxí es coneix a tot Mallorca com a municipi del fang, com a terra d'obradors i de botigues d'olles, greixoneres i altres atuells de terrissa. Fent honor a aquest prestigi guanyat a pols, el municipi organitza la Fira del Fang des de 1984.
La vila de Calonge dedica bona part de la seva Festa Major d'Hivern a celebrar l'arribada del primer vi de la temporada, un vi de pagès i amb denominació d'origen Empordà que és en una de les zones enològiques amb més tradició de Catalunya.
El Firagost o Fira-Exposició del Camp Català és una celebració firal que cada any coincidint amb el període de màxima fructificació estival als horts catalans acull bona part dels productes vinculats al camp. La mostra es complementa amb un bon nombre d'activitats festives i esportives .
Mostra de carboneig
Cànoves i Samalús (el Vallès Oriental)
Cada dos anys, mes de març (els anys parells)
El vell ofici de carboner reviu cada dos anys a Cànoves i Samalús, en ple Parc Natural del Montseny. Antics carboners tornen a construir piles de llenya per carbonar, les tornen a cobrir amb branques, fulles i terra i les tornen a fer combustir, talment com encara feien els avis i besavis fins a mitjans del segle XX.
Saint Patrick, Sant Patrici (Naomh Pádraig, en gaèlic irlandès) és el patró d'Irlanda, l'onomàstica del qual se celebra el 17 de març. En tant que festa nacional d'Irlanda, els descendents de la diàspora escampats per tot el món també ho celebren amb intensitat.
La Korrika, la cursa bianual a favor de la llengua i la cultura basques, recorre tot Euskal Herria durant deu dies per conscienciar i impulsar la llengua, així com recaptar fons perquè els centres d'aprenentatge del basc puguin continuar desenvolupant la seva tasca diària. Des de fa anys, la celebració també ha arrelat a Barcelona.
La Geltrú, un nucli agregat a Vilanova, celebra les Festes de Corpus amb les tradicionals catifes de flors, l'ou com balla i la processó amb tots els entremesos, d'entre els que destaca el Drac de la Geltrú.
Més de 2.000 anys després de l'entrada de Jesús a Jerusalem, els fidels cristians d'arreu del món continuen rememorant la manera com els jueus van rebre el Messies, alçant palmes, branques de llorer i d'olivera per mostrar el seu goig al fill de Déu.
Fira de Forjadors i Artistes del Ferro
Besalú (la Garrotxa)
del dissabte anterior a Rams fins el Dilluns de Pasqua
L'ofici de ferrer, l'art de dominar el foc per modelar el ferro, s'expressa amb tot el seu esplendor a Besalú cada Setmana Santa, quan mitja dotzena de mestres ferrers i forjadors fan retrunyir els seus malls per tota la vila per tal de modelar el ferro i convertir-lo en magnífiques peces d'art.
La colla gegantera de Vilafranca de Conflent organitza, el Diumenge de Resurrecció, la Trobada Gegantera de Pasqua, la més veterana de Catalunya Nord, fins i tot més que la de Perpinyà. Mitja dotzena de colles del Sud s'hi desplacen per viure amb intensitat una festa que implica a tota la població.
Festes de la Santíssima Sang i Bous a la Mar
Dénia (la Marina Alta)
Segon dimecres després de Sant Pere
Les festes patronals de la Santíssima Sang de Dénia són conegudes arreu per la seva activitat estrella, els bous a la mar, declarada Festa d'Interès Turístic Estatal. L'activitat, originada al barri portuari el 1926, valora el valor i la força dels mossos per l'habilitat que tenen d'arrossegar els bous el més a prop possible de la mar, fins que algun d'ells cau a l'aigua.
El santuari de Nostra Senyora de la Vida, al peu del Canigó, és l'escenari, cada dilluns de Pasqua Florida, d'un aplec popular en què la tradició mana menjar-hi la tradicional truita de Pasqua en companyia de familiars, amics i coneguts, la majoria dels quals, provinents de Vilafranca de Conflent.
L'anunci popular de la mort i resurrecció de Jesucrist es materialitza, en moltes poblacions, amb un costum d'arrels precristianes que consisteix en fer el màxim de soroll possible amb objectes com cassoles, carraus, matraques, roncador... o bé picant les portes de les cases, arrossegant llaunes o fent sonar tambors. Són els renous de la Setmana Santa.
Sant Salvador d'Horta (1520-1567), originari de Santa Coloma de Farners (la Selva), va exercir el seu ministeri, principalment, a Horta de Sant Joan (la Terra Alta). Va obrar multitud de miracles, entre els quals en sobressurt un en què va guarir una sordmuda castellana que va passar a parlar només en català. Els seus miracles van incomodar la Inquisició per la seva excessiva popularitat.
Bellcaire d'Empordà retorna cada Setmana Santa al segle XIII amb la representació de l'obra teatral "Bandera de Catalunya: la fi del comtat d'Empúries", d'Esteve Albert, en què s'hi impliquen un centenar d'actors que representen una onzena de quadres plàstics.
Ordis ret honor al seu propi topònim organitzant una fira dedicada a l'ordi, l'element essencial per elaborar la cervesa. La festa dóna a conèixer les mil i una utilitats d'aquest cereal, que també serveix per a l'orxata, els brunyols, crêpes, el suc d'herba d'ordi que es pren a l'Estat francès o el pa àzim jueu.
La Festa Major de Bàscara té per protagonista indiscutible un element molt present a la comarca: la carbassa. Durant aquests dies es realitza una exposició d'aquest fruit, on es mostren les seves diverses varietats, així com les seves exquisides i múltiples possibilitats gastronòmiques.
També anomenada Càntir-Festa, aquesta és una celebració que gira al voltant dels artesans del càntir de les comarques de Lleida, i especialment dels obradors ceràmics que s'ocupen de la fabricació de sillons, uns càntirs amb el característic color negre que pren l'argila vermella quan es fumeja en el moment de la cocció.
Sant Jordi no està només associat al llibre, a la rosa i al llegendari heroi que va matar el drac per salvar la princesa. També és el patró d'Alcoi, en honor del qual tenen lloc la Festa major o Festes de Moros i Cristians de la localitat, declarades d'interès turístic internacional el 1980.
El dia de Pasqua Granada o Pentecosta és una celebració primaveral que prové i incorpora cerimònies d'antics cultes agraris relacionats amb la granada dels cereals dels camps i la fructificació de les plantes. En el context del Cristianisme, la festa commemora la baixada de l'Esperit Sant sobre els apòstols.
El que va començar com una jornada interna entre els tossinaires del municipi, s'ha convertit en una gran festa en què s'hi arriben a servir més de 800 racions de pota de porc a la catalana. És la Potada popular de La Llacuna, una celebració gastronòmica amb renom arreu de la comarca.
Tothom qui vulgui gaudir de la millor música folk i tradicional dels Països Catalans ja no s'ha de desplaçar al Centre Artesà Tradicionàrius (CAT) de Barcelona. Des del 2006, el Circuit Folc fa arribar aquest estil musical arreu del país, combinant els millors grups del moment amb formacions novelles de notable projecció.
La festa major d'Oliana que se celebra cada any a principis d'agost està dedicada a la Mare de Déu dels Àngels, patrona de la població. En aquesta festa s'hi havia ballat un Ball de Bastons, un Ball de Cascavells i l'anomenat "Ballet de Déu", avui perduts.
La sortida de La Capta és el primer senyal que tot és a punt per a l'inici de la festa major més típica del Penedès: la Festa Major de Vilafranca. La Capta està formada per una comitiva de més de dues-centes persones que recorre totes les cases i botigues de la vila amb l'objectiu de vendre el programa, l'estampa de sant Fèlix i el regal.
Les bitlles catalanes, un joc tradicional que fins l'arribada del franquisme es jugava amb assiduïtat arreu del país, s'han convertit en un esport sistematitzat, reglamentat i federat, involucrant més de 1.800 esportistes i més d'un centenar de clubs que, d'octubre a maig, competeixen pel títol.
Fa bromes amb els turistes, juga amb els avis i empaita els més menuts que, al mateix temps, l'increpen mentre entonen una cançó característica. En Berruga és el capgròs més popular de Figueres i un dels protagonistes de les Fires i Festes de la Santa Creu.
Sóller reviu, cada segon dilluns de maig, la defensa que els seus habitants van protagonitzar contra un estol de pirates musulmans l'11 de maig de 1561. Una peculiar festa de moros i cristians, coneguda com Es Firó o Ses Valentes Dones, amb més de 150 anys d'història i que mobilitza més de 1.500 actors.
Encapçalada per una extraordinària roda feta amb cera d'abella, la Processó de la Rodella de Montboló acompleix amb el vot de poble pel qual els seus habitants agraeixen a sant Abdó i sant Sénen el haver-los deslliurat dels simiots, els éssers enigmàtics que es creu que provoquen les devastadores i sobtades tempestes estiuenques.
Bao, situat a set quilòmetres de Perpinyà, es converteix, un cap de setmana de juny, en la capital cultural catalana amb l'Identi'CAT, la Trobada de la Catalanitat. Grups de cultura popular d'arreu dels Països Catalans se citen en aquest petit i dinàmic municipi d'escassament 2.500 habitants per mostrar-hi tota la vitalitat de la cultura catalana.
Salomó escenifica, en el marc de la festa major i des de la primera meitat del segle XVIII, el Ball del Sant Crist, una representació teatralitzada d'una llegenda local de l'època en què la vila passava moltes privacions i fam. Des de 1972, l'obra s'escenifica anualment cada diumenge de maig i, el 1999 va ser declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional.
Al pla de Campllong, al terme municipal de Castellar del Riu, s'hi troba un pi roig de tres branques. Des de fa segles, se l'ha vist com un símbol de la Santíssima Trinitat i dels Països Catalans. En motiu d'aquesta segona interpretació, cada tercer diumenge de juliol s'hi celebra un aplec a mig camí entre la festa i la reivindicació.
Andorra celebra la revetlla de Sant Joan fent giravoltar unes falles enceses amb el foc sagrat del Canigó. Any rere any, els pobles de totes les parròquies es veuen envaïts per unes boles de foc que giravolten sense aturador i que anuncien l'arribada de la festa nacional dels Països Catalans.
El barri del Raval celebra, pels volts de Pasqua Granada, una de les festes tradicionals més sorprenents i desconegudes de la ciutat de Barcelona. Tres dies de festa grossa basada en les desfilades dels cors, una espècie d’exèrcit festiu format per homes armats amb unes reproduccions gegants d’estris culinaris i d’oficis.
Tot i que El Catllar no té colla castellera, la seva diada -que se celebra en el marc de la Festa Major- és, per tradició i per situació en el calendari -just abans de les grans diades de l'Arboç i Sant Fèlix-, una de les jornades més emblemàtiques del calendari casteller.
Elaborada a partir de nous verdes i de diverses herbes aromàtiques que s'han recollit pels volts de Sant Joan, la ratafia és un dels pocs licors que, en l'actualitat, es produeix de forma artesana a l'interior de les llars catalanes.
El 16 d'octubre, bona part dels pagesos celebren la festa d'un dels seus patrons: Sant Galderic. Aquest sant occità va ostentar el patronatge de bona part de la pagesia catalana des de l'any 900 fins el 1707, quan es va anar desplaçant en favor del madrileny san Isidro Labrador.
Celebrada en motiu de la fundació de la vila, l'any 949, la festa ha deixat de ser una convocatòria només ramadera per convertir-se, per una banda, en una mostra de productes artesans i, per l'altra, en una castanyada popular que té la peculiaritat d'incloure un Concurs de Torradors de Castanyes.
En plena Pasqua Granada, els palafrugellencs celebren una singular desfilada de carrosses, coneguda com el Carroussel. A banda de les colles locals, la festa atrau comparses d'arreu que volen reviure l'esperit carnavalesc en plena primavera.
Sant Feliu de Llobregat viu, cada dilluns de Segona Pasqua, una celebració festiva que té lloc a l'ermita de la Salut, situada al parc de Collserola. Els participants surten de bon matí de la plaça de la vila i passen tot el dia a la serra. Un dels actes més destacats de la festa és l'extraordinari Ball de la Soca, efectuat al voltant d'una gran soca d'arbre.
Els habitants de Canovelles celebren la seva festa major organitzats en dos grups, els Cans i les Ovelles, i vestits amb els respectius colors blau i groc. Els correbous de foc amb animals de fibra de polièster, les sortides imprevisibles del Burricorni i una Catxarrada amb milers d'instruments sonant al mateix temps són algunes de les iniciatives més destacades d'aquesta festa.
Situat al cor de les Guilleries, en un espai d'una riquesa natural excepcional, Vilanova de Sau organitza, des de 1991, una concorreguda fira dedicada a les herbes remeieres i aromàtiques que aplega milers de persones interessades en les propietats terapèutiques de les plantes.
Tothom qui va a la Patum sense ànim de participar-hi obertament, com a simple espectador, amb la intenció de presenciar la festa des de la barana de la plaça de Sant Pere, veu amb un pànic terrible com les dues guites, la Gran i la Xica, tenen una especial preferència per enlairar el seu coll i socarrimar-los el cul, propiciant que tastin en primera persona què és la Patum.
Igualada es transforma cada Primavera en una immensa platea per veure-hi el bo i millor del teatre per a tots els públics que es fa a Catalunya, de la mà de la Fundació Xarxa. Més de 70 companyies repartides en una vintena d'espais escenifiquen a Igualada més d'un centenar d'obres de teatre, dansa, circ, pallassos, titelles, contacontes, cercaviles i màgia.
Cada estiu els veïns de Sant Climent de Peralta i d'altres pobles del voltant reviuen el tradicional ritus de la sega i la batuda, en el marc d'una celebració que pretén mostrar als que s'hi acosten com es feien abans aquestes tasques típiques de la pagesia catalana.
L'illa de Mallorca celebra grans festes per Sant Antoni Abat, el 17 de gener. L'altre Sant Antoni, el de Pàdua, també rep lloances diverses, en especial dels cavallets d'Artà, un entremès documentat a la primera meitat del segle XIX i que tan sols és possible apreciar pels volts del 13 de juny al convent dels franciscans d'Artà.
Palafrugell i les Gavarres en general són la zona surera per excel·lència dels país. Per reivindicar aquest llegat, Palafrugell organitza, des del 2001, la Festa de la Pela del Suro, per tal de promocionar i reivindicar aquest ofici. Els assistents veuen com es pela el suro al bosc i com es fabricaven tradicionalment els taps de vi i cava.
Roses celebra la seva festa major per la Mare de Déu d'agost, la setmana del 15 d'agost, amb les matinades amb el canó dels Miquelets de Roses, una trobada gegantera, travessa nedant al port, correfoc... i els concerts a la zona de barraques. S'hi havia celebrat una empaitada d'ànecs molt coneguda.
Camprodon celebra, just una setmana abans de Sant Joan, la seva festa major en honor a Sant Patllari. La festa inclou una gran quantitat d'actes d'entre els que destaca el dinar de germanor i la Baixada de la Font de Sant Patllari, que esdevenen reclams indiscutibles per al jovent de la vall.
La vetlla de sant Joan, el dia 23 de juny, el poble de Les celebra una festa ben particular al voltant del foc, i que és el punt de partida de les seves festes patronals de Sant Joan, cremant un tronc d'avet d'uns 10 metres d'alçada que s'anomena Haro.
Cada 17 de juny la Pobla de Segur renova la seva devoció envers la Mare de Déu de Ribera, patrona de la vila, a qui lloen oferint-li flors i realitzant una baixada de falles. La festa se celebra des de mitjans segle XX, quan la vila era el centre econòmic i turístic d'aquesta zona dels Pirineus lleidatans.
La temporada de bous a les terres de l'Ebre finalitza per Sant Martí, a Xerta, on celebren les últimes tancades i bous a la plaça. La Jota Xertolina, ballada per grans i petits el dia del sant patró, esdevé un dels altres actes essencials de la celebració.
La Mare de Déu del Carme, Maria del Carmel o Stella Maris (Estrella del Mar) és la protagonista del conjunt de celebracions festives que tenen lloc a la costa catalana pels volts del 16 de juliol. D'on prové el culte a aquesta marededéu vinculada al mar?
La fira d'Alcúdia és una mostra de l'agricultura, l'artesania, la indústria i el comerç de la vila i rodalies. Dissabte a la tarda arriba el moment en què S'Estol del rei En Jaume -una colla de caparrots que representen nou personatges de la tradició històrica de l'illa- adquireix tot el protagonisme.
Amb motiu de la diada a la Mare de Déu del Carme, la localitat marinera de l'Ampolla celebra la tradicional processó marítima nocturna i l'espectacular castell de focs aquàtic, un esdeveniment que suposa un punt i apart en el calendari festiu anual dels mariners i navegants locals.
Els veïns del conegut barri del Serrallo, mariners en la seva gran majoria, celebren la Festa del Carme amb una vistosa cercavila terrestre que es converteix en una processó marítima que, durant unes hores, retorna aquesta divinitat del mar al seu medi natural.
Ontinyent celebra un dels Corpus Christi més emotius de tot el País Valencià. Una processó religiosa d'aires plenament festius que enfonsa les seves arrels enllà de la història i que s'ha anat enriquint, en els darrers anys, amb la recuperació de molts entremesos que s'havien perdut i que fan lluir la festa amb gran esplendor.
Els set pecats capitals envaeixen la vila mallorquina de Sant Joan la revetlla del 29 d'agost, diada de sant Joan Baptista, altrament conegut com a Sant Joan Degollat. Els dimonis surten rabiosos a empaitar la gent que, si no vol rebre, s'ha de situar darrere la colla de xeremiers i fabiolers.
Un costum propi de la Setmana Santa catalana és cultivar a les fosques diferents tipus de llavors que, en germinar, produeixen uns llargs filaments vegetals de color blanc. La pràctica, molt estesa també en d'altres cultures no cristianes, és hereva de ritus arcaics destinats a afavorir el renaixement i la regeneració de la vida natural.
La Tomatina de Bunyol és una de les festes valencianes més conegudes arreu del món. Cada darrer dimecres d'agost, la festa deixa els carrers de la localitat tenyits de vermell intens després d'una batalla popular on els participants llencen prop de 140 tones de tomàquets madurs.
Sant Joan de les Abadesses celebra la seva festa grossa a ritme de sardanes. Fins a deu ballades i audicions se succeeixen durant els quatre dies de festa, que culminen amb la Sardana Llarga a la plaça Major, de tres quarts d'hora de durada. La festa també ha engendrat el que possiblement és el correaigua més veterà de Catalunya, així com també l'històric ball de pabordes.
Fins a 1.000 euros s'ha arribat a pagar per la coca de goig que se sorteja cada 24 d'agost a Roda de Berà, en la tradicional subhasta del Pa Beneït que se celebra en el marc de la festa major en honor a Sant Bartomeu.
L'acte més multitudinari de les festes patronals de Sant Llorenç de Cardassar és una cursa popular nocturna que aplega més de 3.500 persones vingudes de tota l'illa de Mallorca per córrer sota el lema Més sans que un gra d'all.
Ontinyent celebra les seues festes de Moros i Cristians cada tercera setmana d'agost. La ciutat rememora des de 1860 la presa de la ciutat per part de Jaume I sobre les tropes musulmanes i el miracle obrat pel Santíssim Crist de l'Agonia, que va posar fi a la sequera que patia la vila des de feia anys.
La festa major d'Amposta dedicada a la Mare de Déu de l'Assumpció, acull durant més d'una setmana tot un seguit d'esdeveniments que fan d'aquesta celebració una de les festes d'estiu més diversificades i complertes del Principat.
Festa major i fira de la magrana
Barcelona (el Barcelonès)
diumenge anterior i posterior al 2 d'octubre
El barri d'Hostafrancs celebra, el diumenge més proper al 2 d'octubre, la seva festa major en honor al Sant Àngel Custodi, que va arribar al barri el 1857. La celebració, que s'estén al llarg de dos caps de setmana, acull una fira de magranes al costat de l'església del barri i el recuperat ball de rams.
La Pobla del Duc celebra cada any la seua ja tradicional i coneguda Festa de la Raïmà, una original i peculiar cita lúdica, hereva de de les antigues festes destinades a celebrar la fi de les tasques de la verema, en què la principal protagonista és una gran batalla amb raïm.
Un ninot passejat com un ídol popular, el repartiment d'aigua sagrada, la història religiosa d'un sant guaridor d'una epidèmia i la crema ritual de bruc pels carrers i places, són els elements característics de les Festes de Sant Albert del Barri de Gurb de Vic.
No totes les calamarsades de principis d'agost tenen conseqüències nefastes pels municipis on cauen. Al Pla de Santa Maria, a l'Alt Camp, s'han empescat un acte que, en el marc de la Festa Major de les Neus, converteix les pedres en sucre dolç i les temibles pedregades en una desitjada pluja de caramels.
Manifestacions, parlaments polítics, homenatges als màrtirs, ofrenes florals, marxes de torxes... De tot per commemorar la Diada Nacional de Catalunya, però no hi havia ningú que l'escenifiqués. Per solucionar aquesta mancança, Gironella va engendrar, el 2001, un èpic espectacle amb gairebé 200 actors i que, actualment, ha estat declarat d'interès turístic per part de la Generalitat de Catalunya.
Parlar de Muixeranga és parlar d'Algemesí. I a Algemesí, parlar de Muixeranga és parlar de les Festes de la Mare de Déu de la Salut, que tenen lloc en honor a la patrona de la vila, trobada el 1247 dins el tronc d'una morera, poc després de la conquesta del lloc als moriscos.
El barri de Sants celebra la seva festa major pels volts del 24 d'agost, diada del seu patró sant Bartomeu. Les festes, que daten almenys de mitjans segle XIX, es caracteritzen pels guarniments dels carrers que els seus veïns elaboren amb mil i un motius.
Alella acull durant un cap de setmana la tradicional Festa de la Verema, tres dies de celebracions dedicades als productes de la vinya i a l'extensa cultura popular relacionada amb el conreu del raïm que surt d'uns ceps que estan plantats amb vistes al mar.
Des de fa uns anys, en molts indrets de Catalunya els actes de celebració de La Diada comencen la nit del 10 de setembre. Aquesta nit, anomenada La Vigília, tenen lloc diversos actes protagonitzats per enceses col·lectives d'espelmes, marxes de torxes, ofrenes florals i altres manifestacions culturals.
Sitges tanca l'estiu amb la Festa de Santa Tecla, una festa major petita que compta amb una estructura ritual centrada en la celebració de l'ofici i l'ofrena col·lectiva dedicada a la patrona, un seguici que és protagonitzat per una gran quantitat d'entremesos i elements festius.
Cada cap de setmana més proper al 8 de desembre, dia de la Immaculada Concepció, Llinars celebra una fira en què els mestres torronaires catalans presenten les seves propostes de torrons per a les festes nadalenques de l'any en curs.
La Muixeranga d'Algemesí és un conjunt de quadres plàstics, balls, torres i figures que participa en les processons de la Mare de Déu de la Salut. Segons alguns cronistes, és aquí, als pobles de la Ribera del Xúquer, on es van viure i veure les primeres manifestacions castelleres.
Cada primer diumenge d'octubre Castellterçol celebra el Concurs de Gos d'Atura, una exhibició del treball de suport al pastor que aquesta raça de gos autòcton pot fer. El Concurs compta amb la participació els millors pastors d'arreu de Catalunya i també d'altres indrets del Pirineu.
Són els encarregats de posar ordre literari a la disbauxa que comporta qualsevol festa major. No participen directament de la festa, però són els que la faran passar a la posteritat. Són els cronistes, relators o blocaires oficials de les festes que se celebren arreu del país, una figura que va néixer a Granollers i que s'ha estès a d'altres ciutats.
Són nombroses les localitats catalanes on, durant el període de màxima activitat festiva, ja sigui per la festa major com en el marc d'altres celebracions populars, com les festes de la verema, substitueixen la font d'aigua del poble per una font de vi, cava o d'algun altre tipus de beguda alcohòlica.
La festa més important de Banyuls és una celebració de final de verema que cada any aplega prop de 7.000 persones vingudes d'arreu per compartir un àpat a la platja, acabar-se el vi de l'anyada anterior i rememorar les maneres de fer dels antics vinyaters que transportaven la collita de raïm a través del mar fins a aquesta població.
En la nostra tradició cultural, els infants nounats són presentats públicament a la família i a la comunitat mitjançant un ritus de pas, anomenat bateig, que té tres parts: la immersió de l'infant dins aigua, el «tirar bateig» i un àpat gastronòmic.
Les Terres de l'Ebre es troben immerses en la celebració d'una de les seves activitats econòmiques més tradicionals, la sega de l'arròs. El port pesquer de l'Ampolla és, cada any per aquestes dates, la seu de la festa de la sega amb l'objectiu de mostrar el procés tradicional de l'arròs una vegada està segat.
Les colles de sant Mus o de sant Muç, unes agrupacions d'homes que per Pasqua Granada desfilaven fins l'ermita de Rubí que duu el seu nom són, juntament amb els cors d'Anselm Clavé, els precedents més immediats de les actuals agrupacions corals o "corus" que surten en diferents barris de Barcelona en aquestes dates.
"Visca Sant Martí i visca Catalunya!". El crit en honor al patró i al país torna a ressonar, cada 11 de novembre, amb la tradicional execució del ball de faixes de Sant Martí de Tous. Cada festa major, el ball més propi de l'Anoia retorna amb tot el seu esplendor i la seva història, essent un dels pocs balls de faixes que hi ha a tot el país.
Quan a Catalunya es parla de mató, immediatament ve al cap la serra de Montserrat, la muntanya màgica del país. Aprofitant aquest filó, Monistrol de Montserrat organitza, des de 1994, la Fira de la coca i el mató, amb la intenció de potenciar aquests dos elements gastronòmics arrelats al territori, així com també les herbes aromàtiques, els embotits artesans, els bolets, la mel...
La Seu d'Urgell compta amb l'única Denominació d'Origen Protegida de formatges de Catalunya, la de l'Alt Urgell-Cerdanya. En honor a aquest fet, la fira multisectorial de Sant Ermengol s'ha especialitzat en promocionar els formatges artesans dels Pirineus, des dels Idiazábal als Ossau Iraty i als Roncal.
Castellví de la Marca dóna gràcies, des de 1958, a Santa Maria de la Múnia per la collita de raïm que acaben de realitzar. Les pubilles del poble ofereixen a la imatge de la marededéu local el primer suc extret del raïm, mentre tot el poble celebra una participada cercavila.
És la primera fira especialitzada exclusivament en bestiar oví, orientada a potenciar l'autòctona raça ripollesa i a enfortir els mercats entre els ramaders de la zona. Se celebra a Ripoll des de temps immemorials, tot i que tan sols té una tradició oficial d'un segle i mig, ja que no va ser sol·licitada formalment fins el 1843.
El Pla de l'Estany és terra d'alls. El renom que tenen els alls de Banyoles i de Cornellà de Terri arriba arreu de Catalunya. Per recordar la importància que havia tingut i que encara té aquesta planta en l'economia de Cornellà de Terri, la vila organitza, des de 1995, la Fira de l'All.
A Salàs de Pallars s'hi havia fet la fira més reconeguda dels Pirineus catalans per vendre i comprar bestiar de peu rodó, i molt especialment, mules. La mecanització del camp la va sentenciar, celebrant-se la darrera edició el 1974, després de 600 anys d'història. Des del 2005, la vila rememora aquella fira amb una diada.
Situada entre camps de pomeres, a tocar del riu Fluvià, l'Armentera celebra cada any a l'octubre la Fira de la Poma, un esdeveniment que mobilitza bona part del poble i que està encaminat a la promoció d'aquest producte amb la Indicació Geogràfica Protegida Poma de Girona. La celebració es complementa amb diverses activitats culturals.
El rei Jaume I va entrar a la ciutat de València el 9 d'octubre de 1238. Més de 750 anys després, els valencians continuen commemorant aquella fita amb la Processó Cívica de la Senyera al matí i una manifestació reivindicativa a la tarda.
Cada any pels volts del 12 d'octubre se celebra la Festa Major de La Mola, un dels tres pobles grans que hi ha a l'Illa de Formentera. La celebració gira al voltant de la Mare de Déu del Pilar, una talla importada a l'illa per un capellà aragonès, i inclou molts actes culturals i esportius.
Com cada any a finals d'octubre, arriba la Fira del Bolet i la Natura de Vilassar de Dalt, un esdeveniment que combina la tradicional Exposició de Bolets amb una Fira i diverses activitats complementàries.
L'any 2007, Barcelona, amb 1.605.602 habitants, tan sols va organitzar quinze fogueres en motiu de la nit de Sant Joan, és a dir, una foguera per a cada 100.000 habitants. La capital dels Països Catalans no fa honor al títol que ostenta, en una jornada en què, arreu del país, s'encenen mil i un focs, fogueres, falles, halhes... per celebrar l'arribada de l'estiu.
L'Arrencaceps, el concurs de força basat en les feines del camp del Penedès, sorgit a redós de la festa del most de Sant Pere de Riudebitlles, congrega cada any multitud d'afeccionats que volen saber qui és l'home -i la dona- més forts de la contrada.
Un dels costums del dia dels Sants Innocents (que també trobem en d'altres diades festives del cicle hiverna), és cometre enginyoses innocentades a l'espai públic. Aquests actes sense malícia -que un dia qualsevol serien condemnats- són socialment admesos aquest dia amb el convenciment de que es tracta d'un moment d'excepcionalitat. Us n'oferim un recull.
Els panellets de pinyons acostumen a ser els més populars. Tot i això, sempre es pot deixar volar la imaginació i tothom pot elaborar panellets dels gustos més sorprenents, ja sigui de coco, d'avellana, de confitura, de cafè...
L'origen dels panellets i la seva relació amb la diada de Tots Sants és una qüestió encara no aclarida, tot i que sembla que originàriament podien haver estat ofrenes. Sigui com sigui, els panellets són una senzilla exquisidesa gastronòmica que, amb una certa dosi de paciència, tothom pot elaborar a casa. Te n'oferim algunes receptes.
Fira de Santa Llúcia i Fira de la Punta al Coixí
L'Arboç (el Baix Penedès)
Cap de setmana proper al 13 de desembre
Tot i que santa Llúcia no és la patrona de les puntaires, a l'Arboç van voler aprofitar la forta implantació de l'art de les puntes al coixí al municipi per dotar de continguts a la Fira de Santa Llúcia, una antiquíssima fira de caràcter ramader que havia quedat oblidada per la progressiva disminució del bestiar al poble.
Festa de Santa Cecília
Castelló de la Plana (la Plana Alta)
22 de novembre i el cap de setmana més proper
El 22 de novembre és, en els països de tradició cristiana, la Festa de la Música, dedicada a Santa Cecília. Els músics de Castelló, una ciutat valenciana que gaudeix d'una tradició musical extensíssima, celebren fins aquest cap de setmana la seva festa amb nombroses activitats.
A banda dels aplecs i ballades que se celebren arreu de Catalunya, el món sardanista compta amb una sèrie de colles de primer nivell que, entre maig i novembre, competeixen entre si per determinar quina és la formació que balla millor i amb més elegància.
Aprofitant la festivitat de Santa Caterina, Arbeca, la vila natal de l'oliva arbequina celebra una multitudinària fira en què s'hi poden trobar tot de productes relacionats amb l'oli i l'olivera.
Almoster, amb escassament 1.000 habitants, presumeix de ser la vila pionera en celebrar una festa dedicada a l'oli nou. El 1981, una colla d'amics de la Societat Cooperativa van tenir la idea d'organitzar un esmorzar popular al solar abandonat que hi havia al costat del molí. Amb el pas del temps, aquella festa ha marcat la línia de totes les mostres de l'oli nou.
Fira de Santa Llúcia
Sant Feliu de Pallerols (la Garrotxa)
cap de setmana després del 13 de desembre
El cap de setmana més proper al 13 de desembre Sant Feliu de Pallerols celebra la Fira de Santa Llúcia, un dels mercats de productes artesanals i tradicionals amb més història del país.
Cada any pels volts dels Sants Innocents, un grup de persones del Camp de Mirra, agrupades en l'anomenada Germandat dels Folls, pren simbòlicament el poder del poble i imposa les seves lleis per uns dies. Que tremoli el recte pensament i la moral del políticament correcte: el temps dels folls ha arribat!
Es pot dir que hi ha tantes cançons per fer cagar el tió com cases i famílies. El repertori d'aquestes cançons en la nostra tradició cultural és extensíssim i, malgrat que totes responen a un mateix patró, les lletres tenen moltes variants. Us n'oferim un recull, agrupades per comarques, per cantar mentre es pica ben fort amb el bastó.
L'escola pot jugar un paper essencial en la transmissió del coneixement del patrimoni festiu i cultural local. Així ho han entès diversos municipis i entitats d'arreu dels Països Catalans, que han apostat perquè els mestres transmetin als alumnes tots els coneixements referents a la cultura popular i tradicional local per tal que, a la llarga, els més menuts continuïn sent la saba nova que necessita tota tradició per continuar pervivint.
Sant Cebrià de Vallalta ha recuperat, des de l'any 2003, l'antic costum de penjar neules i altres fruits del temps al voltant de l'altar de l'església. El costum, documentat abundantment entre els segles XVI a XIX a tot Catalunya i que encara es manté molt viu a Mallorca, té el seu origen en les ofrenes que els fidels feien per Nadal.
Sant Eloi és el patró dels qui treballen el metall amb foc: ferrers, mestres d'obra blanca, argenters... En ser un patró amb tants i tant adinerats devots, els pastissers d'arreu del país fa anys que es van empescar el martell de Sant Eloi, que rememora la principal eina de treball del gremi i contribueix a endolcir la festa.
La festivitat de la Immaculada Concepció, una de les festes amb més tradició de Catalunya (se celebra des de 1281), és el primer dia del calendari tradicional en què hom menja torrons a les cases, un costum que ha acabat batejant a la Puríssima amb el sobrenom de Mare de Déu Torronera.
A Benassal, la festa de Sant Nicolau era el dia indicat perquè tots els xiquets regalessin un bon titot -o gall d'indi- al mestre, en èpoques en què era habitual sentir la frase passes més gana que un mestre d'escola'. Després de caure en desús, la festa es va recuperar i, actualment, és una de les celebracions més esperades per tots els benassalencs, grans i petits.
Els actors Joan Pera, Borís Ruiz i Jordi Bosch, entre d'altres, van trepitjar el seu primer escenari gràcies als Pastorets de Mataró. L'obra, una escenificació fidel de l'original L'Estel de Natzaret de Ramon Pàmies, va ser declarada, el 1981, patrimoni cultural de la ciutat per part de l'ajuntament
El 8 de desembre és un dia no laborable en què l'Església celebra el dogma de la Immaculada Concepció de Maria, el misteri segons el qual la mare de Déu va ser concebuda sense la intervenció de la sexualitat dels seus pares i, per tant, es proclama la seva condició de divinitat.
L'ermita de Santa Bàrbara és l'escenari de la multitudinària trobada de tots els xiquets del poble, que hi fan cap per berenar-hi la corriola, una rosca de pa feta amb llevat especial, de forma redona i acompanyat d'una llonganissa vermella de volta per menjar-la tendra, simulant la fi de la corda de la campana que fan repicar tots els xicotets en arribar a l'ermita.
Cada 5 de gener al vespre, els habitants de la Riera de Gaià surten als carrers armats amb unes torxes d'espígol anomenades "falles" que encenen amb l'objectiu d'atraure els Reis cap al poble. L'olor que desprèn l'espígol i el resplendor i calor del foc faran que els Reis no passin de llarg i que deixin els regals a les cases.
El repertori de cançons amb què la canalla espera l'arribada dels Reis d'Orient és força extens. Tot i que moltes d'aquestes cançons de la nostra tradició popular parteixen d'un mateix patró, les lletres i tonades que serveixen per donar la benvinguda als tres Reis tenen moltes variants.
Coincidint amb la diada de Santa Llúcia -patrona dels oculistes, les modistes i tots els oficis que requereixen una bona visió-, algunes pastisseries elaboren un tortell especial: les Tisores de Santa Llúcia, una pasta de brioix amb forma de tisores que conté una petita figura sorpresa a dins.
Per Santa Llúcia, les nenes de Castellví de Rosanes surten a cantar per tots els carrers del municipi cançons tradicionals catalanes. L'objectiu d'aquesta capta infantil, és omplir el cistell de productes alimentaris per poder fer després un bon esmorzar.
Els racons de les cases mig enrunades i sense sostre de l'antic poble de la Masia de Castelló reneixen cada any per Nadal amb un dels Pessebres Vivents més atípics de Catalunya. Un recorregut lliure, sense temps ni presses, que permet la interacció amb uns actors que transmeten els coneixement associats als oficis tradicionals que s'havien fet al poble en són els principals atractius.
Una ambientació musical, la presència de diàlegs i una estructura clàssica -amb un recorregut guiat per un 'vell pastor' que va comentant els quinze quadres escènics-, són els components bàsics d'aquest Pessebre Vivent.
En sortir de la missa del gall, els organyesos no se'n van a fer cagar el tió, sinó que presencien amb admiració la representació del ball del Cavallot i la Balladora, així com la cremada del carro posterior, seguida d'una profitosa xocolatada i una cantada de cançons que dura fins gairebé les dues de la matinada.
Cada any durant la nit de Nadal, en molts pobles de Catalunya i de Mallorca se celebra l'ofici de Matines, una missa que commemora el naixement de Jesús. En el marc d'aquest ofici té lloc l'emotiu Cant de la Sibil·la, un drama litúrgic medieval d'origen incert en què es profetitza la fi de món i la segona vinguda de Jesucrist per jutjar els fills de Déu.
Des de 1699 el poble de Petrés s'enramà cada any per a celebrar l'encontre gloriós entre el Salvador i la Immaculada.
La Processó de les Tres Gràcies de Reus es caracteritza per la petició popular de tres favors al Sant Crist de la Sang, una imatge que és custodiada pels 'homes de ferro', dos personatges d'origen medieval habillats amb unes armadures de combat que són els precedents dels actuals armats.
Perquè Ses Majestats els Reis d'Orient puguin repartir tots els regals la nit del 5 de gener, abans hi ha hagut d'haver algú que realitzi tots els preparatius perquè la festa sigui un èxit. Aquest algú, a Igualada, és el patge Faruk, que el 28 de desembre arriba de l'Orient i l'1 de gener recull les cartes de tots els infants.
Avui s'ha presentat en societat el nou Ball de Càmeres, una comparsa festiva formada per fotògrafs, càmeres de televisió i altres documentalistes de les festes populars, que participarà en totes aquelles celebracions que ho sol·licitin.
Sant Julià de Cerdanyola acull, durant el vespre i la nit de Nadal, la festa de la Fia-Faia i l'Endreça de cases, una de les celebracions festives més importants de l'any al municipi. La jornada, que compta amb dos moments ben diferenciats, visualitza que aquesta és una nit especial per a tothom.
Qui el dia dels Innocents vulgui passar pel terme municipal de Castellvell del Camp, haurà d'abonar, tant si vol com si no, una "banya" o impost festiu. A canvi, però, podrà fer un glop de mistela i menjar unes costelles. Així ho estableix el costum local ja des de 1851, accentuat a partir de 1854, quan el municipi es va segregar de Reus.
Cada any bona part dels habitants de Perafort recreen el naixement de Jesucrist dins una part de l'espai urbà del poble. Una escenificació casolana, amb poques referències bíbliques, i amb la presència d'animals vius i la representació d'oficis tradicionals, són els ingredients d'aquest pessebre vivent tarragoní.
El 31 de desembre, la canalla de nombroses poblacions catalanes busca l'Home dels Nassos, un personatge imaginari que posseeix tants nassos com dies té l'any. Des de fa alguns anys, diverses localitats han convertit aquest personatge de l'imaginari popular que simbolitza l'any en un capgròs.
L'àliga és un dels components més antics del bestiari festiu català. Disposa d'una personalitat ben delimitada, uns estrictes protocols d'actuació i, com a símbol del poder municipal, té importants funcions i atribucions en la seqüència ritual de moltes celebracions festives populars.
Per Tots Sants i la Castanyada, la ciutat de Reus acull una pràctica festiva que vincula el joc amb el menjar: són les anomenades rifes de panellets o rifa de la confitura, un costum antic que perviu amb tota vigorositat de la mà d'entitats i associacions locals.
Emmarcada dins les Festes de Sant Antoni Abat, i en ple fred hivernal, Valls celebra un dels Tres Tombs més matiners del calendari català: té lloc el cap de setmana abans del 16 de gener i compta amb una de les col·leccions més interessants de carruatges i carros de traginers.
Cada 5 de gener, els xiquets i xiquetes de Vilaplana recorren amunt i avall els carrers i places del municipi arrossegant rastres de llaunes buides amb l'objectiu de fer el màxim de xivarri possible perquè els Reis d'Orient no passin de llarg i deixin els seus regals.
Les Festes de la Beata se celebren en honor a Santa Catalina Tomàs amb gairebé dues setmanes d'intensa activitat lúdica i cultural concentrada especialment durant el cap de setmana del 28 de juliol o, en el seu cas, el cap de setmana posterior a la data assenyalada i en què la sortida del dimoni del divendres de festes aporta l'element més tradicional i genuí.
Celebrada en honor a Sant Antoni Abat, co-patró de la ciutat, Vilanova i la Geltrú celebra cada any el 17 de gener l'acte principal de la Festa dels Tres Tombs, una jornada d'exhibició etnogràfica de l'univers traginer que per la qualitat, quantitat i diversitat dels participants s'ha convertit en una de les més importants del nostre país.
La Rua de la 69ena, una desfilada satírica en honor a una verge exuberant i eròtica, i la Rua de Disfresses, una anàrquica mostra de disfresses i comparses, són els dos actes estrella del Carnaval de Sallent, la festa més multitudinària i popular de la vila.
La del Forcall és una de les Santantonades més complertes d'entre les que tenen lloc pels volts del 17 de gener. Una trepidant representació parateatral, amb sants i dimonis, i la construcció i encesa d'una espectacular foguera són els dos grans eixos d'aquesta festa que ha estat model a seguir per a altres poblacions d'aquesta zona del nord de Castelló.
Un mes i mig després de la diada de Sant Antoni Abat, Sant Vicenç de Castellet celebra la Festa dels Carreters, una de les festes populars i tradicionals més importants del poble. Organitzada pel gremi dels carreters i cansaladers locals, la festa s'estructura al voltant de la passada o beneïda dels animals i carruatges.
Un dels actes més destacats de la Festa Major d'Hivern és el Cós de Sant Antoni, un conjunt de curses hípiques professionals que es celebren al Circuit Hípic de la Torre d'en Dolça i que tenen el seu origen en les curses espontànies que els de Vila-seca feien, en el passat, després del ritus de benedicció de les cavalleries.
El 5 de gener a la nit, les finestres i balcons de la Pobla de Montornès són plenes a vessar. Hi ha famílies senceres amb els seus infants que, amb les cares plenes d'il·lusió, esperen que els patges dels Reis d'Orient els entreguin, a través d'unes llargues escales, les joguines que han demanat.
Si Vilafranca del Penedès no gaudeix encara, en aquests moments, d'un Carnaval que, fruit de la tradició, hagi esdevingut una manifestació popular com pot ser-ho a d'altres poblacions properes com Sitges o Vilanova, sí és cert que, des de fa uns anys, això ha començat a canviar.
En el marc del Losar, la festa de cap d'any segons el calendari tibetà, el monestir Shechen de Kathmandú celebra un impressionant conjunt de cerimònies que culminen amb la construcció i crema d'una gran efígie amb aspecte terrorífic que representa l'any vell. La festa presenta sorprenents similituds amb el Carnaval de Catalunya i amb les Falles del País Valencià.
Reus ha col·lectivitzat, amb finalitats educatives, l'íntim costum que aquests dies té lloc a l'interior de les llars catalanes per calcular els dies que queden per la Pasqua: el d'arrencar un peu al calendari casolà de Quaresma. Cada divendres centenars d'infants es congreguen per veure com un personatge conegut de la ciutat li serra un peu a la Vella.
L'Entrà de la Flor és una alegre celebració popular que gira al voltant d'una gran branca d'ametller en flor. La branca florida es va a cercar a les afores del terme, s'entra cerimonialment fins a l'església i s'ofereix a la Mare de Déu, en un ambient d'alegria que s'expressa mitjançant l'encesa de centenars de coets.
Coincidint amb el Dijous Llarder, Vic celebra un conjunt d'actes que giren al voltant de la gastronomia del porc. Es tracta d'un dia dedicat a lloar les excel·lències gastronòmiques de l'animal del qual tot s'aprofita.
El dissabte i diumenge de Pasqua, els caramellaires de Cardona, escampen la Pasqua per les masies de pagès i el casc antic oferint una cantada i el tradicional Ball de Cascavells. El galeig dels trabucaires que acompanyen als caramellaires contribueix a fer més sorollosa la diada.
Els refranys més coneguts sobre La Candelera evidencien que aquesta diada, el 2 de febrer, ha estat durant molts anys un dia en què s'ha observat de forma especial alguns elements de la Natura per tal de predir si el fred hivernal ha acabat o si, per contra, encara durarà.
Un dels elements gastronòmics característics de la festa de Sant Medir al Barcelona és un tortell rodó amb fruites confitades que amaga una fava i altres sorpreses en el seu interior.
Cada dissabte de Quaresma una geganta anomenada s'Àvia Corema es passeja pels carrers de Maó i, mitjançant una votació popular, perd una de les set cames que té. D'aquesta manera és com aquest personatge de la nostra tradició cultural ha abandonat el camí de l'oblit per protagonitzar una celebració peculiar que fa les delícies de petits i grans.
Mataró va ser la primera vila catalana que va incorporar al seu calendari festiu un serra-cames popular, una celebració consistent en anar arrencant, setmana a setmana, una cama a la Vella Quaresma que s'exhibeix a mode de calendari en un indret públic.
La Ruta dels Porrats és una ruta que, en diferents moments de l'any, agrupa les fires tradicionals de la comarca de la Safor que es realitzen a redòs d'un santuari.
La Festa Popular de les Cases Noves se celebra el primer cap de setmana de juliol, en honor a Sant Pere, patró dels pescadors. Aquest barri de Sitges reviu durant aquests dies els seus orígens marítims.
Igual que altres poblacions del País Valencià, la localitat de Xàtiva celebra, pels volts de Sant Josep, la Setmana Fallera. Una setmana de passacarrers i desfilades, de foc i petards, de música i àpats copiosos i, sobretot, uns dies plens d'emocions compartides.
Les Caramelles de Súria han esdevingut, per la seva magnitud i tradició, un punt de referència de les cantades de caramelles a Catalunya. Nou colles, aplegant més de 500 cantaires, fan vibrar al poble per aquestes dates mantenint i enriquint una tradició que es remunta al segle XVI.
La Patum no només se celebra pels carrers del barri antic de Berga en dates de Corpus. El cap de setmana de Pentecosta, per exemple, els veïns i veïnes del carrer de la Pietat de Berga celebren un conjunt d'actes patumaires que, des del 1962, han esdevingut el preludi de la gran Patum.
Principal celebració popular de la Setmana Santa a Sant Hilari Sacalm, el Via Crucis Vivent és un drama sacre escenificat per la gent del poble mitjançant el qual es representen, a l'aire lliure i en moviment, les darreres dotze hores de Jesucrist al món, des que fou condemnat per Ponç Pilat fins que mor clavat a la creu.
Diverses entitats de la Vila de Gràcia recreen, cada any pels volts del 4 d'abril, els fets revolucionaris que van tenir lloc a la ciutat de Barcelona a finals del segle XIX, coneguts popularment com a Revolta de les Quintes.
Cada any el Dilluns de Pasqua els habitants de la Pobla de Montornès i d'altres pobles dels voltants pugen a l'ermita de la Mare de Déu de Montornès per celebrar-hi un aplec en què és tradicional menjar la mona i ballar sardanes.
Aquest és el text d'una versió romàntica de la llegenda de Sant Jordi i el drac, publicat al llibre Tradicions Religioses de Catalunya, recollides per Anna de Valldaura i explicades de bell nou amb el nom de 'Sant Jordi i el drac dels tres elements'.
Passos, vestes, caputxes, penitents, tambors, matraques i armats són alguns dels elements presents en la Processó del Sant Enterrament, una solemne i sepulcral processó que la comunitat cristiana de Tarragona celebra, conjuntament, cada Divendres Sant pels carrers del barri vell de la ciutat.
Una vegada finalitzada la temporada de la cacera del senglar Osor celebra una fira dedicada a aquest mamífer que pobla els boscos de les Guilleries. La fira compta amb exposicions, venda d'artesania, esmorzar dels caçadors, tastes de senglar i tot un ventall de propostes al voltant d'aquest animal.
Considerades pels estudiosos com una evolució dels anomenats misteris, les Passions són representacions teatrals que escenifiquen, en espais tancats i amb diàlegs en viu, diversos episodis de la vida, la mort i resurrecció de Jesucrist. Una de les més emblemàtiques és la d'Esparreguera.
Cada Dimecres Sant Altafulla recrea, mitjançant una sèrie d'escenes teatralitzades pels habitants del poble, diversos episodis dels darrers moments de Jesucrist a la terra. El Camí de la Creu d'Altafulla és un Via Crucis Vivent amb narració dramatitzada a partir d'un text dels Evangelis.
Puigverd de Lleida celebra pels volts de Sant Jordi, una arrelada festa popular que compta amb una processó molt concorreguda que passeja unes imatges de Sant Jordi i la Moreneta i que, des del 2006, també compta amb una escenificació de la llegenda, el drac i la princesa.
Com que la llegenda d'un heroi que mata un drac forma part de la nostra tradició cultural des de temps precristians i com que és a Catalunya on hi ha la major concentració de dracs festius de tot el món, algunes viles catalanes inclouen, en el ritual festiu de la Festa de Sant Jordi, el 23 d'abril, una escenificació més o menys dramatitzada de la popular llegenda.
Cada dos anys, els nans, cabuts, capgrossos, capparuts i nanos catalans celebren una trobada primaveral, cada vegada en una vila diferent, que serveix per reivindicar la indiscutible importància d'aquestes figures dins la nostra cultura popular
Dotada de nous continguts als anys 90, la festa major de Celrà, que se celebra sempre pels volts del 7 de maig en honor a un antic protector de la pagesia, és la festa més important del poble i té per protagonistes a les flors i els engalanaments florals que els veïns i veïnes realitzen.
Aplec de Sant Marc
Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró (el Baix Empordà)
Cap de setmana més proper al 25 d'abril
La vila de Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró celebra, el cap de setmana més proper al 25 d'abril, l'ancestral Aplec de Sant Marc, una trobada festiva que recorda el passat agrícola del poble i que té com a acte estrella el Concurs d'Arrossades.
El Festival Internacional de Teatre de Carrer de Vila-Real segueix fidel a la cita anual que l'ha consolidat com un dels esdeveniments més importants d'aquesta màgica disciplina que transforma radicalment per uns dies l'espai públic.
El Ball de l'Eixida, una àliga bicèfala, lo Tossino, la Fira del Cóc i un multitudinari espectacle nocturn amb totes les entitats de cultura popular (la Nit del Tararot) són els principals elements de la Festa Major de Maig, la celebració més important de l'any a la ciutat.
Vetlla de la Mare de Déu de Montserrat
Abadia de Montserrat, Monistrol de Montserrat (el Bages)
26 d'abril
Cada 26 d'abril centenars de persones arriben -a peu o en vehicle- a la muntanya de Montserrat per celebrar la Vetlla de la Mare de Déu. La Vetlla és un conjunt d'actes que tenen per objectiu acompanyar la Moreneta a passar la vigília, la nit anterior, de la seva festa anual.
La Mare de Déu de Montserrat
Abadia de Montserrat, Monistrol de Montserrat (el Bages)
26 i 27 d'abril
La talla de la Mare de Déu de Montserrat és una de les peces més significatives de l'art romànic català. Venerada sense interrupció des de finals del segle XII, la talla d'aquesta particular marededéu ha esdevingut una icona nacional.
La festivitat del Corpus de Barcelona és una de les celebracions més antigues i lluïdes de la història de la ciutat i també una de les festes més mítiques dels Països Catalans. Basada en una processó que data del 1320 i que va exportar un model de fer festa a molts pobles i ciutats catalanes, avui ha perdut bona part del seu esplendor inicial.
Segons la hagiografia catalana oficial, sant Anastasi va ser un soldat romà que va néixer a Lleida al segle III, es va convertir al cristianisme i va morir a Badalona.
Cada 11 de maig Lleida celebra la seva Batalla de Flors, un esdeveniment que té el seu origen en la curiosa barreja entre la processó religiosa del patró sant Anastasi durant la qual la gent llançava flors des dels balcons i en la Cavalcada Artística que omplia la ciutat de carrosses guarnides.
Girona celebra una de les processons de Corpus més antigues de Catalunya. Documentada ja a principis de segle XIV, ha perdut bona part de tot el seu esplendor com a festa ciutadana, però manté el privilegi de ser una de les celebracions litúrgiques més importants de tot l'any d'entre les que celebra la comunitat cristiana gironina.
Durant dos dies, els forners i pastissers de l'Espluga homenatgen un dels productes més característics d'aquest poble: el carquinyoli. La celebració compta amb la participació d'altres delícies pròpies del poble i amb la implicació de bona part de la comunitat espluguina.
Elecció del capgròs de l'any
Terrassa (el Vallès Occidental)
Algunes poblacions catalanes estan engreixant la seva col·lecció de capgrossos mitjançant un acte que constitueix un gran homenatge festiu a alguna persona que ha destacat en la defensa o millora de la vida social o cultural local. Una d'aquestes poblacions és Terrassa, que cada any, com a preludi de la festa major d'estiu, elegeix el Capgròs de l'Any.
Dia de la dalla
Hostalets d'en Bas, La Vall d'en Bas (la Garrotxa)
Finals de maig, principis de juny
Al juny, els Hostalets d'en Bas celebra una festa al voltant d'una de les tasques més importants del cicle agrícola tradicional: la dallada o sega de l'herba que serveix per alimentar el bestiar. El concurs convoca cada any dalladors i dalladores vinguts d'arreu del país.
Tot i que desconeixem com es va originar i com es va desenvolupar el culte a sant Cristòfor als Països Catalans fins al segle XVIII, gràcies a Joan Amades podem conèixer alguns apunts de la religiositat popular lligada a aquest sant durant els segles XIX i XX.
La baixada de falles d'Alins el dia de la revetlla de Sant Joan es va tornar a reprendre ara fa uns vint anys, després d'una època en què es va deixar de practicar. Encara que no siguin molt conegudes, les falles d'Alins apleguen, any rere any, un gran nombre de visitants la nit de Sant Joan.
El ball de confits és un dels actes més genuïns del Carnaval català. Es tracta d'un ball anterior a la irrupció de les rues o desfilades de carrosses actuals, emparentat amb el ball de gitanes del Vallès, que havia estat molt popular a l'Empordà i que encara es manté viu en algunes localitats del Garraf.
Un dels actes més desconeguts de la Festa Major de Reus és la cerimònia que té lloc a l'interior de la Prioral de Sant Pere el 28 de juny. Es tracta d'un tràmit carregat de simbolisme mitjançant el qual els poders fàctics de la ciutat ajunten les tres claus que permeten treure el bust de sant Pere de l'armari on és tot l'any.
Cada any el 10 de juliol, abans i després de l'ofici solemne que té lloc en honor a sant Cristòfor, un grup de pirates de Premià de Mar es dediquen a atracar, festivament, als conductors de vehicles que esperen el seu torn per a ser beneïts i a les autoritats que són per allà. És la seva particular benedicció pirata.
Llorenç del Penedès celebra la seva festa major amb una de les exhibicions castellers més originals d'entre totes les que es fan al país: l'aixecada de castells a l'antiga, una pràctica única, executada per castellers aficionats, sense colla, que recorda l'esperit i les formes arcaiques del fet casteller català.
La Cordà i la Coetà que tenen lloc en motiu de les festes de la Mare de Déu d'Agost de Bétera són dues espectaculars i impressionants manifestacions festives que, sota la forma d'ofrena i joc amb els coets, expressen tota la potència de la cultura coetera valenciana.
En la biografia i llegenda de santa Margarida es barregen el rastre de les heroïnes medievals europees matadores de dracs i la història d'una noia que visqué al segle III a Antiòquia i que es feu famosa per un episodi fantàstic durant el qual aconsegueix sortir de la panxa d'una bèstia ferotge, una cuca-fera, que l'havia devorada.
23 AGOST Festes de Moros i Cristians de Xixona
Alacant (l'Alacantí)
FESTES
Festa Major i Baixada de Falles
Erill la Vall, La Vall de Boí (l'Alta Ribagorça)
Cap de setmana més proper al 10 de juliol
Coincidint amb la festa major de sant Cristòfor, i juntament amb la benedicció dels automòbils i els actes propis de la festa major d'Erill la Vall, joves vinguts d'arreu del país celebren l'ancestral ritus de foc de la baixada de falles.
Cada diumenge més proper al 16 de juliol els pescadors i la resta de persones de Palamós relacionades amb el mar celebren la Festa de la Mare de Déu del Carme, que compta amb una cercavila que acompanya la imatge de la marededéu des de l'església fins al port, on s'inicia una multitudinària Processó Marítima.
Un concurs de barranqueig, l'entrega de la Ganxa d'Or i la tradicional baixada dels raiers des de la Presa de Llania fins al Pont de Claverol són els elements més destacats d'aquesta festa que es celebra cada any coincidint amb un dels moments en què el riu Noguera Pallaresa va més ple d'aigua.
JULIOL Benedicció d'automòbils
Diverses poblacions
origen i sentit de les benediccions d'automòbils
Berga celebra un Carnaval que s'estructura al voltant de l'Arribada i Enterrament del Rei de la Disbauxa, per una multitudinària Guerra de Farina entre carlins i liberals i per una lluïda Rua de disfresses. Berga es converteix, durant cinc dies, en Verga, paradís dels vicis, dels pecats carnals i del colesterol, i també de la sàtira política més punyent.
Cada any a finals de novembre es celebra en diferents poblacions als peus del Montseny el Festival Internacional de Narració Oral «De Fàbula» que reuneix a diferents narradors que expliquen contes d'aquí i contes d'allà.
Callús celebra, cada Pasqua, una de les celebracions populars més esperades de tot l'any: les caramelles. Dissabte i diumenge, i des de fa almenys cent anys, els caramellaires surten pels carrers a cantar, fent anar les ballestes i contagiant una emoció que aquest dia és a flor de pell.
Els morellencs i morellenques celebren la seva festa major d'estiu recreant, en clau festiva i sota la forma d'una gran guerra d'aigua, la lluita que històricament van tenir amb el cuc de la fusta, la Zeuzera Pyrina, un paràsit que amenaçava un dels cultius més estesos del municipi: l'avellana.
JULIOL Cova del Foc
El Prat de Llobregat (el Baix Llobregat)
Es un espectacle anual que la Colla de Diables dal Prat fa a una petita plaça del poble, per donar a coneixer la colla i part de la cultura popular, com son els diables. On aquest espectacle se centra cada any en una temàtica diferent, sempre relacionat amb el foc.
A Vinaròs, la vespra de Sant Nicolau és tradició que els xiquets, anomenats "nicolauets", surtin a fer una capta pels carrers i places de Vinaròs armats amb el "catxerulo" o "santmicolau" recitant lloes davant de les pastisseries i botigues per tal que els tirin caramels i els donin diners.
Durant les seves captes en cercavila, les xiquetes i xiquets de Vinaròs, el 25 de novembre i el 6 de desembre respectivament, canten unes cançons populars anomenades "lloes", versos de lloança a la vida de la santa i el sant, així com les al·lusions que es llançaven festivament els uns als altres.
La Festa Major de La Llacuna és, sens dubte, la màxima expressió festiva d'aquesta vila anoienca. Des de fa uns anys, la celebració ha anat agafant més empenta i ha anat enriquint mica en mica un seguici festiu que es mostra en la seva màxima plenitud cada primer cap de setmana d'agost.
Com en d'altres localitats de la zona del llevant menorquí Maó celebra la Festa de Sant Joan amb el foc del fester i amb la sàtira dels diables i dels bujots, unes figurotes fetes de palla o de pedaços de roba vella que s'exhibeixen públicament per satiritzar determinats aspectes de la vida local.
La festa Torna en Serrallonga és una celebració que té per objectiu, recordar la figura d'un heroi romàntic i un dels mites populars més importants de la Catalunya Vella: en Joan Sala i Ferrer, àlies Serrallonga, un dels més grans bandolers catalans.
Des que els monuments fallers són plantats, Benicarló s'aixeca cada dia amb l'esclat eixordador de les despertades que fan les comissions falleres de la ciutat. Traques i trons, juntament amb la música de dolçaina o de xaranga recorden, als que encara dormen, que la ciutat és en plena festa de les falles.
El 8 de setembre, festa de les marededéus trobades, el Santuari de Queralt s'omple de gent que puja a peu o en cotxe per passar el dia al costat d'una imatge de fusta d'una marededéu que duu una oreneta a les mans.
Els Pastorets de Berga, una tradició centenària sense la qual no s'entendria el Nadal berguedà, es caracteritzen per ser dels pocs que mantenen la representació d'en Serafí Soler 'Pitarra' i per incloure les garrofes, un conjunt de quaranta-quatre versos que fan un repàs satíric a la vida social i política de la ciutat.
La Mostra Internacional de Mim a Sueca és un festival dedicat específicament a exhibir espectacles de teatre de sala i de teatre de carrer en els quals el gest, la gestualitat, el mim, el cos i el moviment dels intèrprets són el principal element artístic de l'espectacle i el més important canal comunicatiu amb el públic.
Durant uns dies Esponellà acull una celebració que reivindica la cultura que hi ha al voltant de les carbasses, un fruit que tradicionalment ha estat cultivat per les famílies d'aquest municipi. Aquests dies, els carrers i places s'omplen de carbasses de totes les formes, mides i colors i es fan diverses activitats relacionades amb aquest fruit.
Vacarisses celebra, cada darrer cap de setmana de maig i coincidint amb la seva festa major petita, la Baixada i Vetlla de la Vaca. Es tracta d'una recreació festiva d'una llegenda local que culmina amb la cocció al foc, durant tota la nit i poc a poc, d'una gran vaca que serveix de primer plat pel dinar popular de l'endemà.
Les festes majors de Gandesa se celebren en honor de la Mare de Déu de la Fontcalda i tenen una durada de 5 dies. Els seus actes més característics, a banda de tots aquells que no falten a cap festa major, són la plega, el ball de la Dansada o jota gandesana, la desfilada de carrosses guarnides i els cóssos.
Una de les característiques principals de la festa actual és que celebra dos passants, el Passant de la Vigília, una animada cercavila gastronòmica en què només participen persones, i el Passant dels Tres Tombs, amb els carros i carruatges tirats per cavalleries. Ambdúes comitives efectuen els tombs per la vila aturant-se a les cases de persones directament relacionades amb la festa.
Jornades per a obtenir el carnet de pirotècnic no professional
Granollers (el Vallès Oriental)
28 de desembre
Per fer front a la pol·lèmica directiva europea que pretén regular de forma molt restrictiva l'ús dels materials pirotècnics s'organitzen per primera vegada a Granollers unes jornades per obtenir l'autorització com a disparador no professional de focs artificials.
Una de les característiques de moltes festes de Carnaval catalanes és la presència de la sàtira. El cartell anunciador de la festa, les carrosses de les rues, els parlaments d'arribada i testament d'en Carnestoltes, les disfresses i les publicacions que aquests dies proliferen.. són instruments i espais privilegiats per a l'exercici de la sàtira carnavalesca.
La diada de Tots Sants a Mallorca té un protagonista dolç destacat: els rosaris ensucrats, uns grans collarets fets de llepolies que els padrins regalen als fillols aquest dia. Els nins i nines els exhibeixen durant tot el dia amb orgull i els acaben devorant amb golafreria.
Tot i que la cerimònia nadalenca d'alimentar i fer cagar un tros de soca gruixuda d'arbre és un ritu de tipus domèstic que s'esdevé bàsicament a l'interior de cada llar catalana, des de fa uns anys, diverses poblacions han convertit aquest ritu casolà en un esdeveniment col·lectiu que té lloc a l'espai públic.
Ubicat al cim d'un turó a la banda esquerra del riu Siurana, Bellmunt del Priorat celebra la festa de Santa Bàrbara, patrona dels miners, amb una cercavila plena d'espetecs i pólvora i la sortida de Lo Peix, una singular bèstia festiva que llança aigua per la boca.
Las festes patronals en honor a sant Medard que se celebren pels volts del 8 de juny a Benavarri tenen per elements més característics un ball de bastons anomenat Dansa dels Palítrocs i la Pastorada, una representació parlada en el català de la Franja que inclou un repàs satíric dels principals esdeveniments ocorreguts al poble.
Seguici de les basíliques de la Barcelona antiga
Barcelona (el Barcelonès)
Dissabte següent al 7 de gener
Cada any pels volts del 7 de gener, diada de sant Ramon de Penyafort, dues parelles de gegants de Barcelona, els del Pi i els de Santa Maria del Mar, juntament amb d'altres elements de la imatgeria festiva barcelonina, fan una passejada i un ball conjunt dins les seves respectives basíliques.
La història de la Carassa del Moro de Barcelona, un gran cap amb barba i turbant que reparteix dolços entre els més petits, és un exemple clar del caràcter evolutiu dels costums festius i de les sempre complicades relacions entre festa i política al món contemporani.
Cada Dilluns de Pasqua els tianencs i tianenques pugen a peu fins a l'ermita de la Mare de Deu de l'Alegria, per tal de passar un dia entre familiars, amics i retrobats, ballant sardanes i anant a cercar la Coca de l'Alegria, pròpia d'aquesta jornada.
L'Associació de Veïns de Juià organitza, des de l'any 2006, una celebració popular de cinc setmanes de durada que té per objectiu recrear el procés tradicional mitjançant el qual s'obté el carbó vegetal.
La Guerra de Farina remet a l'època de les guerres carlines que, al segle XIX, van enfrontar a carlins i liberals. Durant tot el matí, partidaris d'uns i altres s'enfronten amigablement llançant-se quilos de farina en el marc d'una batalla festiva que acaba amb la presa de l'ajuntament per part dels guanyadors.
Cada dissabte de Santa Úrsula, els diables de Valls fan el seu Ball de Diables, una escenificació teatral de carrer que combina el correfoc, els versots crítics amb determinats personatges locals i l'espectacular baixada d'un àngel encordat des del terrat de l'ajuntament, que culmina aquesta singular representació popular.
Torrelles de Foix celebra, seguint la tradició de fer fira el quart cap de setmana d'octubre, una fira artesana que té les seves arrels a finals del segle XIX. Des del 2015, la fira es complementa amb el festival d'arts de carrer Clownic.
Festa de Santa Caterina i Sant Nicolau
Vinaròs (el Baix Maestrat)
25 de novembre o divendres anterior
Aquesta és una de les diades amb més tradició de Vinaròs i un dels moments més esperats de l'any pels xiquets i xiquetes. Tot i que la festa es celebra de manera diferent en cada escola, manté alguns elements comuns: la presència del "catxerulo" i la figura del gall, la cantada de lloes, l'estrena de roba nova, l'intercanvi de regals amb els mestres i la menja de la prima, el pastís propi de la jornada.
Vilanova disposa d'una extensa tradició en la representació d'obres teatrals de temàtica nadalenca. Una gran participació popular, una música feta per a l'ocasió per compositors locals i uns decorats propis són alguns elements d'aquesta gran escola de formació teatral que són Els Pastorets vilanovins.
Criden, salten, pugen als balcons, s'aferren a les noies, increpen als espectadors, beuen, dansen i, finalment, li peguen foc a la barraca, una monumental foguera verda de dos pisos que ells mateixos han construït. Són les botargues, els esperits fecundadors de la Natura, l'ànima de les Santantonades.
Borriana celebra la festa de Sant Nicolau amb espases de fusta i llonganissa. Aquest dia, els xiquets i xiquetes surten a fer una capta pels carrers de la ciutat entonant la cançó tradicional de Sant Nicolau i després berenen un entrepà de llonganissa.
La Merengada, un dels elements constitutius del Carnaval de Vilanova i la Geltrú, se celebra pels carrers i places del centre d'aquesta ciutat el Dijous Gras. Es tracta d'una multitudinària empastifada col·lectiva amb merenga que a la tarda protagonitzen els més petits i a la nit els membres de les societats del Carnaval vilanoví.
Enguany fa 20 anys que va néixer Festes.org. El 23 de març de 1999, amb la compra del domini a Internet, posàvem la primera pedra del que, a l'agost d'aquell mateix any, seria la primera versió de l'espai telemàtic.
Cada any, pels volts de Nadal, tot el poble de Joanetes es transforma en una màgica icona pessebrística qua compta amb diverses escenes de la vida tradicional garrotxina així com amb l'estrella il.luminada més gran del món, instal·lada al cim de la cinglera de Santa Magdalena.
Villores celebra cada any una Santantonada al voltant de la barraca, una monumental foguera verda de dos pisos que recorda una presència femenina i que els seus habitants construeixen, durant tot el matí, seguint un protocol que s'ha transmès de generació en generació.
Cada any el 26 de desembre al migdia els xiquets i xiquetes d'Alcover es troben a la plaça nova del poble per fer cagar, col·lectivament i a bastonades, mentre canten la cançó tradicional, el tió més llarg de Catalunya i del món.
Com cada any en aquestes dates, Perafita celebra les Festes i Fires de la Candelera i la Festa del Cavall del Lluçanès, la celebració més important que té lloc en relació amb el món del cavall en aquesta comarca.
La proliferació de fulletons satírics que fan escarni dels polítics i poderosos, la guerra de tomaques, l'Expoprofit i la multitudinària Rua de Lluïment de les colles són alguns elements essencials de l'actual festa de Carnaval de la capital del Baix Camp.
Un sopar exclusiu per dones durant el qual se serveix un pa en forma de penis, una alcaldessa de dones i una missa durant la qual es reparteixen uns panets en forma de pits, són alguns dels elements d'aquesta festa de marcat caràcter carnestoltenc que se celebra en honor a la patrona de les dones.
El 15 d'agost es celebra la Festa de l'Assumpció de Maria o Festa de la Mare de Déu d'Agost, una festa que té lloc en un moment ben especial dins el cicle natural i que compta amb una imatge de la marededéu en posició horitzontal, anomenada "del llit", morta o adormida.
Un dels aspectes més destacats de les festes de sant Antoni Abat, que se celebren arreu del país a partir del 17 de gener, són els impressionants guarniments que aquest dia llueixen els animals que participen dels Tres Tombs, Passants o Beneïdes.
L'encantament de coques, el concurs de xiulets amb cargolines, el concurs de lloances i un fogueró són alguns dels elements d'aquest aplec popular que cada primer diumenge de febrer se celebra a l'entorn de l'ermita de Santa Brígida.
Sant Celoni celebra Sant Jordi amb parades de llibres i roses i amb un conjunt d'actes protagonitzats pel Drac de Sant Celoni, una fera que protagonitza la llegenda del Soler de Vilardell, una llegenda d'un heroi local anàloga al relat de sant Jordi, el Drac i la Princesa.
Segons la tradició cristiana, santa Eulàlia fou una noia barcelonina que visqué als segles III i IV i que va morir per defensar les seves creences. D'Eulàlia o Eulària en deriva el mot Laia, un nom que significa "la ben parlada".
Cada any de l'1 al 19 de març, el centre de la ciutat de València es paralitza durant unes hores: a les dues del migdia en punt es dispara una gran mascletà, una impressionant simfonia de trons que fa embogir els milers d'espectadors que es reuneixen allí per viure i sentir una de les expressions més genuïnes de la cultura valenciana.
Una multitudinària participació popular i una comparsa -hereva d'antiquíssimes mascarades- que executa una representació parateatral que culmina amb l'enigmàtic part d'un animal, són els principals elements del Ball de Gitanes que cada diumenge de Carnaval es celebra en aquesta vila del Vallès Oriental.
L'Enterrament del Carnestoltes a Terrassa, que té lloc Dimecres de Cendra al vespre, és la culminació de les festes de Carnaval a la ciutat i es basa en un seguici mortuori format per una trama de personatges molt ben definits.
CARNAVAL La Tornaboda
Gavà (el Baix Llobregat)
TORNABODA
És una manera de viure la festa de Carnaval a Gavà i té els seus orígens en la reconciliació després de les disputes entre Viladecans i Gavà.
La Tornaboda és una tradició que sembla tenir l'origen en la superació de discòrdies entre Viladecans i Gavà. Després de moltes generacions de discòrdies, un dels marquesos de Viladecans i un baró d'Eramprunyà van decidir que forra millor viure en pau. Van convenir que, un dia determinant, investit amb tots els honors, seguit de tots els familiars, servents, soldats i vassalls, en comitiva faria cap al límit dels seus dominis on afrontaven amb els de l'altre. Aquell dels dos que arribés primer convidaria el seu nou amic a visitar-lo al seu castell.
L'amistat i la fraternitat van regnar tant en aquell dia, després de tants anys de lluites, que la gent dels dos pobles cada any feia una parodia d'aquest encontre. I així es va originar la Tornaboda.
La Comitiva de la Tornaboda:
El rei Carnestoltes
L'Esparriot: és un personatge que vetlla per l'ordre en tots els actes. Vesteix una llarga túnica blanca plena de picarols i esquelles que fan sonar tot caminant, i una escombra com a única arma
El vell i la vella: són dos homes grans de bon humor responsable de mantenir el nivell de la gresca. Vesteixen de pagesos rics amb algun detall ridícul
Els balladors de la Tornaboda
Els músics
La resta de la gent disfressada
Totalment vestits de blanc, amb espardenyes de veta, una faixa vermella i un casc de ferro que, a mode d'armadura medieval, els cobreix la cara, els Estaferms de Besalú que participen de la processó del divendres abans de Rams pouen de la tradició de les guàrdies dels comtes medievals catalans.
El Ball de la Moixiganga que es representa el Dissabte de Glòria abans de la Vetlla Pasqual és un conjunt de figures i exercicis gimnàstics que representen els passos de la Passió de Crist. Està organitzat per l'Esbart Rosa d'Abril però compta amb la participació activa dels vilatans que porten espelmes.
Cada dissabte de sant Josep Oriol, en Perot Rocaguinarda surt del seu amagatall per atracar diverses botigues del barri del Pi de Barcelona. Les monedes que recapta, els duros de xocolata, els reparteix entre la quitxalla que segueix les seves malifetes.
La Diada de Sant Jordi compta amb una tradició gastronòmica ben especial: el Pastís de Sant Jordi, un pa de pessic amb forma de llibre que es prepara a casa o que es compra en una pastisseria el 23 d'abril i que és el millor complement dolç a una jornada plena de llibres i roses.
La Fira de l'Espàrrec de Gavà, una de les fires d'arrel agrícola més destacades del Baix Llobregat, és un conjunt d'activitats destinades a fomentar la producció i el consum d'un dels productes més emblemàtics del Baix Llobregat, l'espàrrec blanc de Gavà.
Inicialment concebuda com un punt de trobada entre productors i compradors, la Fira del Vi de Falset, que es celebra cada any el primer cap de setmana de maig, s'ha consolidat com el millor aparador per poder conèixer tots els matisos i enamorar-se dels vins que s'elaboren a la comarca del Priorat.
Un gran quadre de llum creat amb espelmes al bell mig de la plaça i la imponent presència dels manaies d'Amer són dos dels elements més destacats de la silenciosa processó que cada divendres abans de Rams transcorre pels carrers i places d'aquesta vila selvatana en honor a la Mare de Déu dolorosa.
Sant Llorenç Savall celebra, cada primer de maig, el ritus de l'arbre, una cerimònia mitjançant la qual es reforcen els vincles amb la natura i el poble. El ritus, que posa a prova l'enginy, l'organització i la força de la comunitat, aconsegueix agermanar a petits i grans al voltant d'un objectiu comú: alçar a la plaça major un gran arbre, símbol de la nova vida que amb la Primavera reneix cada any.
Herbes per a cuinar i plantes guaridores, però també mel i tot tipus de productes de medicina natural, com cremes per a la pell i altres que aprofiten les propietats remeieres i terapèutiques de les plantes són els que es poden trobar a la tranquil·la Fira de Sant Ponç de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona.
El 20 d'abril de 1590, en el marc de les celebracions del Divendres Sant, la imatge del Sant Crist que hi havia a l'església del Roser d'Igualada va suar sang. Des de llavors, cada dimarts de Pasqua de Resurrecció, la capital de l'Anoia commemora aquell estrany fet, en el que s'arriba a anomenar pasqua igualadina.
Cada Dijous Sant, Sant Esteve d'en Bas recrea l'últim sopar que Jesús féu amb els seus apòstols, abans de ser traït, entregat, jutjat i condemnat a mort. Una escenificació teatral popular, amb una tradició que es remunta al segle XIV, i que es caracteritza per la presència d'uns textos propis, passats de pares a fills per transmissió oral.
Des de fa uns anys Callús compta, entre els components tradicionals de la seva festa de les Caramelles, amb un nou element gastronòmic: la Ballesta, una galeta que reprodueix, amb un toc de xocolata i una rosa al capdamunt, l'artefacte que més singularitza la celebració de la Pasqua en aquesta població del Baix Cardener.
Una de les festes de Moros i Cristians més antiga del País Valencià, amb elements tant singulars com 'El Ball dels Espies', 'La Mahoma' o les Fogueres. Se celebren del 10 al 13 de maig en honor a la Mare de Déu de Gràcia, patrona de la vila de Biar.
Cada 11 de maig l'ermita de Sant Ponç de Tordera s'omple de gent disposada a acomplir amb els ritus de la diada: la benedicció de tot tipus d'herbes i plantes remeieres i aromàtiques, fruits i flors, especialment roses, que es porten de casa o es compren en les nombroses parades que aquest dia hi ha pels voltants de l'ermita.
Cada any quan arriba el Nadal Sant Vicenç de Castellet reb la visita dels Tioners, uns misteriosos personatges sortits del bosc que acompanyen al Tió, un gran tronc de fusta que el diumenge abans del 25 de desembre, els nens i nenes del poble fan que cagui dolços i llaminadures al bell mig de la plaça de l'Ajuntament.
La de Benicarló és la festa de les falles que més al nord del País Valencià se celebra. Durant més de deu dies les escultures de la burla, els monuments fallers, són l'epicentre de mascletàs, despertàs, ofrenes de flors i altres actes que configuren una festa jove, nascuda l'any 1973, però que ja és un del referents en el calendari festiu local.
L'entrega del xumet a una bèstia festiva és un dels ritus de pas més joves i amb més èxit d'entre els que la mainada catalana efectua per a marcar que canvia d'estat en el seu procés de creixement. Amb aquest acte l'infant s'acomiada definitivament del seu inseparable xumet.
Si els panellets i les castanyes formen part de la gastronomia tradicional de la festa de Tots Sants, en els darrers anys s'hi han afegit també uns plats cuinats exquisits, guisats amb tres productes de temporada: arròs, conill i trompetes de la mort.
La processó del Corpus de Pollença es distingeix pel Ball de les Àguiles i Sant Joan Pelós, un ball únic a tota l'illa que executen dues al·lotes ricament guarnides damunt dues figures que representen aquest ocell màgic i per un al·lot que representa al sant i que duu un anyell viu dins un sarró.
Cada Dijous Gras un conjunt d'éssers emmascarats acompanya l'arribada del Rei Carnestoltes a Torredembarra executant "La Figa te fai", un joc propi de les festes de Carnaval en aquesta vila que consisteix en fer ballar una figa seca amb una canya de pescar.
Dibuixos de personatges misteriosos, de les forces més ferotges de la Natura, encarnacions del perill pintats sobre pell de cabra i ressonant dins la caixa rodona de les maces: són les representacions artístiques dels esperits tel·lúrics, els éssers demoníacs de la festa de la Patum de Berga.
El conill amb trompetes és una tradició culinària pròpia de la diada de Tots Sants i originària de la comarca del Gironès. Es tracta d'un singular i exquisit àpat fet amb dos dels productes d'aquest moment de l'any al camp i al bosc: el conill i les trompetes de la mort.
Així com cada festa té els seus balls, la seva música, la seva indumentària i els seus ritus, així cada festa també té la seva herba, la seva planta, la seva flor. Una de les plantes associades a les celebracions que ronden la diada de Corpus és la ginesta, que aquests dies està en plena floració.
Esplugues celebra, pels volts del 22 de juliol, una festa popular que destaca per l'actuació, dins l'Església de Santa Magdalena, dels castellers, el ball de bastons, l'Esbart, els gegants i capgrossos, i per l'activa participació del ball de diables local, que recita el seu ball parlat i els seus versots en sortir de la missa.
Begues celebra la seva festa major pels volts del 25 de juliol, diada de Sant Jaume, amb la sortida de la Cuca Fera, un tipus de bèstia de la fauna fantàstica catalana molt present en les festes d'aquest moment de l'any i de la que el municipi en té l'exemplar més gran i antic de Catalunya.
Un component poc conegut de les festes del cicle de Quaresma, Setmana Santa i Pasqua a casa nostra són els Diorames de la Passió, unes composicions artístiques i plàstiques que representen, en miniatura, diferents escenes de l'anomenada Passió de Jesucrist.
Xàbia celebra la seva festa major d'estiu amb els actes característics d'una festa patronal i el ritu santjoanenc de construir, encendre i saltar unes fogueres que, en aquesta població costanera, es boten amb una corona de murta en flor al cap.
Janama Baha Dya Jatra
Katmandú
La festa, una de les celebracions populars més antigues, interessants i espectaculars de la capital del Nepal, gira al voltant d'un dels personatges llegendaris més estimats de la ciutat, un tipus especial de divinitat buddhista, popularment conegut amb el nom de Blanc Matxendra perquè se'l representa mitjançant una figura -meitat home, meitat dona- de color blanc.
Campdevànol celebra, cada Divendres Sant una professó de Setmana Santa singular i única al món. Les diferents escenes de la Passió de Crist no es realitzen mitjançant escultures o monuments si no que inclouen passos vivent i carrosses damunt les quals evolucionen actors vius.
La celebració d'un èxit esportiu és un tipus de festa que combina les manifestacions d'alegria -espontànies i desbordades- del moment precís en què es coneix la notícia de la victòria, amb la serenor i solemnitat de la posterior rebuda de l'equip i l'oferiment del títol assolit a la ciutat i/o a les divinitats.
Festival Internacional de Teatre i Animació al Carrer
Viladecans (el Baix Llobregat)
Primer cap de setmana de juliol
Companyies de teatre al carrer d'arreu del món omplen durant els primers dies de juliol diversos espais de Viladecans amb els seus muntatges i ofereixen una programació variada que arriba a tot tipus de públic.
Cada cop que el FC Barcelona guanya alguna competició o partit significatiu, els culers barcelonins van a celebrar-ho a la font de Canaletes. És una celebració espontània, forjada per una consigna que passa de pares a fills: si el Barça guanya un títol, es va a Canaletes a celebrar-ho. Però... per què a Canaletes?
Els habitants de Prades celebren, cada darrer diumenge de maig, una festa protagonitzada per la farigola, una herba considerada sagrada i que en aquests moments és en el seu període de màxima floració. Inclou l'ofrena de farigola a la marededéu de l'abellera, un mercat d'artesans i un concurs de guarniments de façanes.
Amb motiu de la festivitat de Sant Cristòfol, Vilafranca del Penedès acull una concentració i benedicció popular de vehicles organitzada per una entitat, Mutual de Conductors, que va decidir recuperar la tradició l'any 2007.
Així com cada festa té els seus balls, la seva música, la seva indumentària i els seus ritus, així cada festa també té la seva herba, la seva planta, la seva flor. Una de les plantes associades a les festes que se celebren pels volts de la primera lluna plena de Primavera (Setmana Santa i Pasqua) és la farigola.
Laliptur celebra cada any una festa popular en honor a Bhimsen, déu protector dels petits comerciants, que consisteix en una multitudinària cercavila d'ofrena que culmina amb la construcció d'unes grans piles amb tot el menjar aportat. La celebració visualitza un dels papers que exerceixen les manifestacions festives de caire religiós en les societats arcaiques, com en la comunitat dels newars del Nepal.
Els èxits esportius del Barça no es celebren només a la font de Canaletes de Barcelona. Seguidors culers de pobles i ciutats d'arreu del territori català i de més enllà celebren les victòries del seu equip acudint als seus llocs més emblemàtics. En aquest article en ressenyem uns quants.
Moltes viles i pobles catalans celebren la seva festa major d'estiu pels volts del 15 d'agost, dia de l'Assumpció de Maria, una festa basada en uns fets extraordinaris i fantàstics que relaten la mort i la posterior elevació al Cel de l'ànima i el cos de la Mare de Déu.
Cada any pels volts del 8 de setembre, i durant més de deu dies, Cambrils celebra una de les seves festes més importants, la Festa Major del Camí, dedicada a la Mare de Déu del Camí, protectora de la vila.
JUNY La Revetlla de l'Onyar
Girona (el Gironès)
Revetlla de Sant Joan als jardins de Fontajau, amb una nit plena de concerts, percussió i l'espectacle que des de la darrera edició preparen especialment per a aquesta nit.
Una de les plantes associades a les celebracions del solstici d'estiu és, entre d'altres, el pericó o hipèric, també conegut pel nom genèric d'Herba de Sant Joan. Popularment anomenada "herba de l'alegria", la planta té reconegudes propietats guaridores i d'ella se n'elabora l'oli de cop, un remei tradicional avui també utilitzat per la medicina natural.
La crema, també anomenada crema catalana, crema de Sant Josep o crema cremada, és, sense cap mena de dubte una de les postres més conegudes de la gastronomia festiva catalana. Associada a la Festa de Sant Josep, el 19 de març, la crema catalana és un plat molt fàcil de fer a casa i, per això, quasi mai falta en els dinars d'aquest dia.
Les celebracions del Corpus comencen amb el pregó oficial i continuen amb la Processó, ja documentada a Lleida el 1340, que compta amb la participació dels cavallet, l'àliga, els gegants i el seguici religiós que duu la custòdia i que passa per damunt les catifes de flors que s'han elaborat per a l'ocasió.
La Fogasseta és un plat propi de la gastronomia de Dijous Gras en diverses poblacions de les Terres de l'Ebre i especialment d'Aldover i Xerta. Es tracta d'un entrepà tradicional fet amb un pa rodó farcit amb una truita feta de carn i dos dels productes de l'època: les carxofes i els alls tendres.
Festa de la ratafia i Concurs de Ratafies Casolanes
Igualada (l'Anoia)
finals d'octubre-mitjans novembre
Diferents ratafiaires de la comarca de l'Anoia participen cada any en el Concurs de Ratafies Casolanes, un concurs que premia a la millor elaboració artesanal i que és l'eix d'una festa que compta amb diferents activitats relacionades amb aquesta beguda.
Les Borges del Camp celebra la seva festa major cada any pels volts del 8 de setembre amb l'Arribada de la Mare de Déu, un ancestral ritus que consisteix en anar a cercar la imatge d'aquesta marededéu, patrona de la vila, a la seva ermita i portar-la al poble enmig d'un gran esclafit de coets carretilles.
El dia 8 de setembre és el dia que els cristians celebren la festa de la nativitat de la Mare de Déu. La festa es viu amb especial intensitat en tots aquells santuaris de les maresdedéu trobades, anomenats així perquè foren erigits en el lloc on fou trobada, en circumstàncies especials, una imatge de la Mare de Déu, Maria, amb un infant sobre els seus genolls.
Una de les particularitats destacables de la Festa Major de Cambrils és la representació del Ball de la Rosaura, un antic ball parlat, recuperat l'any 2008 per una de les colles de teatre local, que té lloc el dia 8 a la tarda davant l'església.
La Festa Major de l'Arboç, que es celebra cada any pels volts del quart diumenge d'agost, segueix el model penedesenc de festa major d'estiu: el seu epicentre és la processó d'anada i tornada de la imatge del patró que està formada per tots els balls populars i tradicionals.
Molts pobles catalans celebren, per sant Cristòfor, un ritus de protecció que consisteix en la benedicció dels vehicles amb l'aigua sagrada que el sacerdot escampa per sobre els cotxes, motos i bicicletes que s'hi porten. A l'altra punta del món, i en un indret culturalment molt distant del nostre, el Nepal, també efectuen un ritus sobre els vehicles amb idèntics propòsits.
L'Escala celebra, cada 16 de juliol, una festa en honor a la patrona de la gent del mar que gira al voltant del passeig anual d'una imatge de la Mare de Déu del Carme, que es complementa amb l'art d'elaboració de catifes de sal de tots els colors i amb un homenatge festiu a la gent gran.
Aviada per les dues persones més grans del poble, la tronada borgenca és un esclat impactant de trons disposats al llarg d'un rec de pólvora que dóna la volta a la plaça de l'església. La tronada anuncia que comencen els dies més alegres de l'any: els de la festa major.
Milers de joves celebren cada a any a Kathmandú una festa dedicada al coneixement, l'aprenentatge, la saviesa i el seny amb la visita ritual a les divinitats que encarnen aquests principis i amb una acció sorprenent: escriure frases i paraules amb guixos de color blanc a tots i cadascun dels racons de l'indret on es celebra la festa.
A Girona, la coincidència de les Fires i Festes de Sant Narcís amb la diada de Tots Sants ha fet que, en l'imaginari local, s'identifiqui la festa major amb les castanyes i les parades de castanyeres que durant aquests dies s'instal·len pels volts de la Devesa.
La presència del patge xiu-xiu, la lectura d'un pregó de benvinguda a l'Ajuntament, el repartiment de regals municipals a tots els nens i nenes del poble i l'ofrena d'or, encens i mirra que fan els Reis davant un retaule vivent del naixement del nounat són alguns dels elements d'aquesta Cavalcada de Reis.
Cada any després de Sant Antoni i abans de Sant Jordi (entre el 17 de gener i el 23 d'abril) els catalans participem d'alguna o altra calçotada. Ja sigui a la ciutat o al camp, al carrer o al tros, dediquem almenys un cap de setmana a gaudir d'una menjada de calçots amb els amics o amb la família.
Cada any pels volts de sant Sebastià, i en el marc de la Festa Major d'Hivern de Moià, surt el Ball dels Garrofins, una dansa d'origen incert i que pren el seu nom de les barretines llarguíssimes i enflocades que duen els seus balladors.
El Trencament del Càntir, una geganta descarada que ensenya un pit i un dels correfocs de més anomenada d'entre els que es fan a les comarques gironines són alguns dels ingredients de la Festa Major de La Bisbal d'Empordà, una de les festes grans més destacades del calendari estiuenc empordanès.
Situada en ple procés primaveral, la Festa Major de la Santa Creu d'Anglesola té per protagonista el repartiment d'uns panets que, convenientment beneïts per un relíquia de la veracreu que hi ha al poble, hom creu que protegeixen contra tempestes de llamps i pedregades.
El municipi celebra la seva festa major el 8 de setembre.
Amb l'estatua que la presideix convenientment disfressada i malgrat ser un dia laborable, la Plaça del General Prim de Reus, al bell mig de la ciutat, s'omple de gom a gom cada any el matí del Dilluns de Carnaval per celebrar l'Exproprofit, un esmorzar comunitari servit per les mateixes colles de Carnaval.
L'arròs de conill amb trompetes de la mort, a la comarca de la Selva, s'anomena també Arròs de Tots Sants, perquè aquests bolets, les trompetes de la mort, acostumen a sortir en aquesta època de l'any.
La ciutat de Küssnacht am Rigi, al bell mig de Suïssa, celebra cada any una festa ancestral relacionada amb sant Nicolau que combina el renou d'esquelles i fuets i la música de corns amb l'exhibició d'unes espectaculars mitres il·luminades per dins amb motius artístics.
Un concurs de menjar calçots, diverses parades amb productors de calçots locals i una gran calçotada popular són els elements d'aquesta celebració jove, única en la seva espècie, que evidencia que la passió pels calçots ja fa anys que ha arribat, per quedar-se, a terres gironines.
La Mostra de Titelles de Les Roquetes és un festival jove, nascut l'any 2006, que té per objectiu obrir la porta als nens i nenes del barri de Roquetes de Barcelona a un tipus d'oci més creatiu i participatiu de la mà d'un dels àmbits de la cultura popular i tradicional: els titelles.
Els habitants de Vilaür han construït el seu propi model de festa major d'estiu combinant elements d'altres latituds, com el ball de diables i els castells, amb els propis de les terres gironines, com les ballades de sardanes i les cantades d'havaneres.
La Festa de Sant Antoni d'Herbers segueix l'estructura ritual de totes les Santantonades que aquests darrers dies de gener es celebren en diferents pobles dels Ports de Morella. La d'Herbers, però, és l'única que no inclou cavalls en la seva posada en escena.
Un soroll eixordador d'esquelles recorre la Pobla de Lillet cada 5 de gener, vigília de Reis. S'hi celebra l'Esquellada, una singular i ancestral tradició sonora que serveix per cridar i per atraure als Reis d'Orient cap al poble.
La Festa de Corpus destaca, a Olot, per les evolucions dels gegants d'aquesta ciutat, unes de les figures més emblemàtiques de Catalunya, i per la Sardana de Corpus, una gran sardana popular que es balla per tancar la festa a la plaça Major.
Cada 13 de desembre milers d'espelmes il·luminen els voltants de la capella de Santa Llúcia de la Catedral de Barcelona, en ple barri gòtic de Barcelona. S'hi celebra la festa d'una santa relacionada amb la llum i invocada per a guarir tot tipus de mals relacionats amb la vista.
NOVEMBRE Festa major estanyol
Bescanó (el Gironès)
Marxa popular, consursos de munyir vaques, balls, sopars, concerts, inflables, passejades en poni, tallers, sardanes i molt més...
Des de l'any 2004, pensant en les festes de Nadal i Reis, la Plataforma per la Llengua organitza una celebració destinada als nens i nenes i als seus pares amb l'objectiu de conscienciar sobre la importància de promoure l'ús de la llengua catalana també en els jocs i joguines.
Un dels productes de pastisseria propis de la Festa de Sant Antoni Abat, que té lloc cada any pels volts del 17 de gener, és el Tortell o Ferradura de Sant Antoni, un pastís fet de pasta de brioix, farcit de massapà i fruites confitades, i que, com d'altres tortells de l'hivern, amaga una sorpresa a dins.
Un dels actes més singulars de la Festa Major de la Bisbal d'Empordà és el Trencament del Càntir, una pràctica que consisteix en la rompuda ritual d'un gran càntir al balcó de l'ajuntament i que serveix per donar el tret de sortida als quatre dies de més gresca de tot l'any a la capital baixempordanesa.
Un dels actes més antics, emotius i ribetans de la Festa Major d'Hivern de Sant Pau a Sant Pere de Ribes és l'anomenada 'Ballada per les masies', un recorregut ballat per algunes de les cases pairals situades als límits del poble que té lloc el dia 24 de gener al vespre.
Les espectaculars possibilitats escèniques que ofereixen els carrers i places del nucli antic de la vila de Pals són aprofitades, cada any, per escenificar aquest pessebre vivent que destaca per la recreació d'alguns vells oficis relacionats amb el mar i l'arròs.
Verges celebra, cada Dijous Sant, la seva festa més esperada de tot l'any i la que ha convertit aquesta població baixempordanesa en una de les més famoses d'entre les que se celebren durant la Setmana Santa catalana: la Processó.
El dimoni, un dels elements més representatius de les festes de maig de Badalona, ha estat la font d'inspiració per a les pastisseries locals per a crear un carquinyoli amb forma demoníaca que només es fa i es ven aquests dies.
D'entre els actes més concorreguts de la Festa Major de la Bisbal destaca l'anomenat Correfoc que, a la capital baixempordanesa, no és un correfoc normal ni el protagonitzen diables, sinó que està inspirat per la figura del Drac, una peça de la imatgeria festiva local que data del segle XVIII.
Les sardanes i els gegants, juntament amb les evolucions dels Ducs i tots els actes que es desenvolupen a l'espai de barraques, són alguns dels elements de la Festa Major de Sant Genís de Torroella de Montgrí, una de les d'anomenada d'entre les que es celebren a l'Empordà durant l'estiu.
La vespra de reis, el dia 5 per la vesprada, els xiquets d'Alcàntera recorren els carrers del poble amb pots i llaunes lligades amb fils, arrastrant-les pel terra per fer tant de soroll com puguen per a que els Reis els escolten i no s'obliden de dur-los els regals.
Una de les característiques de les festes de Carnaval a casa nostra és la presència de la sàtira, la burla, la mofa i l'escarni vers el poder establert. Al Nepal, en canvi, la sàtira també s'acarnissa amb un dels personatges que ja forma part del paisatge humà quotidià d'aquest país: el turista.
Una de les característiques pròpies de les Caramelles tal i com es realitzen en diverses poblacions de les comarques del centre del Principat de Catalunya és l'ús d'un artefacte de fusta anomenat ballesta que es fa servir per fer arribar flors als que són en balcons i finestres de les cases.
Una irreverentíssima Comitiva Fúnebre encapçalada pel seu planter de vídues desconsolades passeja la seva desesperació pel mig del poble al compàs de la Troupe de la Funerària. En acabar, i per alleugerir el dol, se serveix moscatell entre tots els assistents i es reparteix una dolça relíquia del Rei Carnestoltes que reprodueix alguna part del cost del difunt.
Tots els pobles que envolten el Massís de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac disposen d'una de les llegendes més importants i antigues de Catalunya: la Llegenda del Drac de Sant Llorenç del Munt. Protagonitzada per un heroi vinculat a la fundació mítica del país, és el relat que origina i explica la presència de la majoria dels més de quatre-cents dracs festius que poblen avui en dia les festes populars catalanes.
Festa Major
Monells, Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura (el Baix Empordà)
pels volts del 25 d'agost
Monells celebra la Festa Major de Sant Genís amb sardanes, gegants, la vaca i les quatre vedelletes, unes peces de bestiari que, juntament amb el Concurs de Munyir Vaques, recorden els vincles que el municipi té amb aquest animal, en el passat però també en l'actualitat.
Les Passades protagonitzades per les colles amb les seves carrosses i disfresses són l'eix de la festa de Carnaval de Roses, una celebració que s'ha convertit en la més important d'entre totes les que tenen lloc durant l'any en aquesta població altempordanesa.
Un dels costums més arrelats del temps de la Quaresma és l'elaboració casolana d'uns dolços anomenats 'bunyols' que aquests dies es mengen com a postres o per berenar, i que s'ofereixen als amics i familiars. A l'Empordà, en diuen 'brunyols', s'elaboren especialment durant la Setmana Santa i són una mica diferents.
En els darrers anys la cultura popular catalana ha vist com el cant improvisat ha experimentat una revifalla molt important gràcies sobretot, a l'apropiació que d'aquesta tradició n'han fet els més joves, a la creació de trobades i festivals de cantadors i a la potenciació del gènere al seu lloc d'origen: les festes populars.
Agost celebra, tres setmanes després del Dimecres de Cendra, just a meitat Quaresma, un ritus molt antic que consisteix en instal·lar en la porta de les cases i a les escoles diferents ninots que representen als "vells" o "velles" del poble denunciant diferents situacions injustes.
Cada 25 d'abril el poble de Sant Pere de Vilamajor celebra un aplec a l'ermita de Sant Elies. Situada en un turó privilegiat, aquest dia rep la visita de centenars de persones que hi pugen a peu per demanar que plogui.
El Ball dels Set Pecats Capitals és un ball únic en tot Catalunya, amb una tradició que es remunta al segle XV. Només es balla el 22 de setembre, en el marc de les Festes de Santa Tecla de Tarragona, i simula el combat entre les virtuts i els pecats segons la visió cristiana.
Recuperat l'any 1981 a partir d'una tradició molinenca vinculada a les Festes de Carnaval del Molins de Rei del segle XIX, el Camell és, sens dubte, una de les peces d'imatgeria festiva de foc més emblemàtiques de la ciutat i una de les seves icones més representatives.
Fira de Nadal i del Torró Artesà
Cardedeu (el Vallès Oriental)
cap de setmana posterior al 8 de desembre
Els protagonistes d'aquesta fira són les diverses varietats de torrons artesanals -i molt especialment el de Borrego, una creació de Cardedeu- així com un gran foc ritual que és l'epicentre de tot tipus d'activitats nadalenques.
Vestits amb faldilles, espardenyes i un casc propi dels guerrers medievals, els armats o soldats de la Setmana Santa d'Esterri d'Àneu constitueixen un dels grups de manaies més singulars de tot el país.
Els espàrrecs o espàrgols són uns brots verds, drets i tendres que surten als marges o als boscos del nostre país quan l'hivern ja marxa i la primavera treu el nas. Els espàrrecs, com els bolets, han generat algunes fires i festes.
Camporrells celebra, cada 30 d'abril, una cerimònia ancestral que ha passat de ser un ritus de galanteig efectuat pels solters del poble a una festa popular profana -una de les més esperades de l'any- que compta amb la participació de bona part dels seus habitants.
La personificació de l'Home dels Nassos surt a Torroella de Montgrí vestit de pastor -amb barretina, samarra i espardenyes de vetes- i, després de fer un discurs d'inici de la celebració, es passeja en cercavila pels carrers, repartint caramels i acompanyat per un grup de grallers.
ABRIL Venciment del drac
Santa Coloma de Gramenet (el Barcelonès)
El cap de setmana del 24 al 25 d'Abril del 2010 s'organitza a Santa Coloma de Gramenet, amb motiu de la diada de Sant Jordi, l'obra El Venciment del Drac juntament amb un mercat medieval. Si necessiteu més dades no dubteu en posar-vos en contacte amb nosaltres.
Cada 11 de maig el carrer Blai del Poble-sec s'omple de parades de venedors de herbes remeieres i productes medicinals: és la Fira de Sant Ponç, una festivitats que en aquest barri de Barcelona també compta amb la participació de les entitats veïnals.
Celebrada en honor a Sant Nin i Sant Non, la Festa Major de Camporrells destaca pels Ball de Totxets, una modalitat del ball de bastons molt popular al poble, i pel "Rescat" una particular cercavila damunt una mula per a recaptar fons per a la festa.
La Fira del Cistell de Salt, una de les mostres anuals més importants dels treballs de cistelleria als Països Catalans i punt de trobada de cistellers vinguts d'arreu d'Europa, és un recorregut en profunditat per la rica història i les moltíssimes tècniques pròpies d'aquest ofici.
Per celebrar les tasques de la fi de la collita i per presentar les cireres de l'any, el municipi de La Salzedella celebra, des del 2008, una fira que gira al voltant de la famosa cirera de la Salzadella, un tipus de cirera pròpia d'aquest poble.
Són una de les parelles de gegants més emblemàtiques de Catalunya i protagonistes d'una de les festes majors més importants de les comarques gironines: les Festes del Tura d'Olot. Tot i que les figures actuals són del 1889, la seva presència en festes olotines es remunta a principis del segle XVI.
Supervivents dels antics tornejos medievals, les carotes han passat de ser l'escut amb què es representava l'enemic en el marc dels jocs cavallerescos de l'Edat Mitjana, a esdevenir, juntament amb les lladrioles, una de les icones més representatives de les festes de Sant Joan de Ciutadella.
Manises celebra les seves festes patronals amb la terrissa i la ceràmica com a grans protagonistes. Hi destaca la Cavalcada de la Ceràmica, una insòlita desfilada de carrosses durant la qual els fabricants reparteixen milers de peces de ceràmica, l'escuradeta, entre els assistents.
A l'alba del primer dia de l'any, centenars de persones es congreguen al capdamunt de la muntanya de sa Guarda de Palafrugell per veure el primer raig de Sol que apareix per l'horitzó. S'hi ballen sardanes, es fa una xocolatada i s'espera amb expectació, sovint sota un fred intens, la sortida del primer Sol de l'any que comença.
Cada 24 de desembre al vespre, els xiquets i xiquetes de Relleu van per els carrers amb unes torxes d'espart anomenades "aixames". Primer passen per les cases demanant les estrenes i cantant cançons nadalenques i al final, a la plaça major, encenen les torxes que fan rodar perquè no s'apaguin.
Emmarcada dins el cicle de festes de la Pasqua, la Vetlla Pasqual és una cerimònia que, mitjançant la lectura de diversos textos de les escriptures sagrades cristianes, el baptisme o iniciació dels no cristians i el ritus del foc nou, commemora la Resurrecció de Jesucrist.
En Papassa, en Rosegacebes, la Nit i altres fantasmes espantanens de la Cerdanya recorren, cada any per Tots Sants, els carrers i cases de Puigcerdà, escenificant així el que raconta la tradició: que aquest dia, els esperits dels morts visiten als vius.
Una de les característiques distintives de la Nit de Reis de Taradell són les atxes de barballó que els taradellencs encenen per tal de guiar als Reis d'Orient fins al seu poble. El foc i el fum d'aquestes grans torxes contribueixen a crear un ambient màgic per a rebre els Reis.
Cada 20 de gener els cadaquesencs i cadaquesenques van a peu des del poble fins a l'Ermita de Sant Sebastià per ballar sardanes i per executar les patacades, unes corrandes en cercle que acaben a cops amables entre els participants.
Cada any a principi d'agost, centenars de persones celebren una singular romeria lacustre damunt les aigües de l'Albufera de València. És el moment més emblemàtic de la sortida anual del Crist de la Salut, protector d'aquest llac i patró del Palmar, un petit poble que aquests dies celebra la seva festa major d'estiu.
El Gallarut és el nom que rep el Basilisc del Barri de les Fonts d'Olot, el més antic de Catalunya. Es tracta d'un animal fabulós, mig gall i mig serp, d'esguard mortífer i guardià de tresors preuats, que reapareix ritualment cada any durant les festes del barri i per les Festes del Tura de la capital de la Garrotxa.
Les festes tradicionals de l'arròs de Deltebre pretenen recuperar part de la nostra cultura mitjançant la recreació de com es realitzaven antigament les tasques de l'arrossar, estretament lligades a la gastronomia, el folklore i els jocs tradicionals.
Gloses, ditxos, loes, jotes i altres manifestacions del cant improvisat són un dels elements de la Festa de Sant Antoni en molts indrets del país. Es tracta d'un tipus de composicions musicals breus, rimades, amb contingut profà o religiós, tot sovint divertides, irreverents i crítiques, i que són elaborades i cantades per no professionals.
Els habitants del pobles d'Esponellà, Porqueres, Serinyà i Fontcoberta celebren conjuntament una festa dedicada al patró dels pagesos catalans que combina les activitats relacionades amb la cultura pagesa, com el campionat comarcal de fangar, amb els actes religiosos dedicats a aquesta divinitat relacionada amb la pluja.
Tot i que quan hom pensa amb l'ou com balla el relaciona quasi sempre amb Barcelona i amb la seva Festa de Corpus, aquesta associació no és del tot encertada. Per una banda, perquè la història documenta ous com balla fora de les dates de Corpus i per l'altra, perquè són moltes les poblacions catalanes que en l'actualitat han integrat aquest recurs festiu en la seva programació de Corpus.
Un dels elements més coneguts arreu de l'illa de Mallorca durant la Festa de Sant Antoni Abat són les gloses, que formen un important llegat de la cultura popular mallorquina. Us oferim un recull d'algunes de les gloses anònimes, populars i més conegudes arreplegades en festes, per Internet i en publicacions especialitzades.
En Carnestoltes, aquell que no té carn, és un dels protagonistes de les festes del Carnaval tradicional català. Aquest personatge grotesc i estrany, que durant uns dies és entronitzat com a rei de la tabola i la gresca i que després és ajusticiat sense pietat, té, a casa nostra, un bon nombre de formes i denominacions populars.
L'enclavament catalanoparlant més oriental de tot el domini lingüístic celebra la seva festa major per Sant Miquel, patró de la ciutat. La festa, coneguda també com a Nit de Sant Miquel, es caracteritza per acollir concerts d'una àmplia varietat d'estils musicals, des del jazz al rock o el cant tradicional alguerès.
Un bon nombre d'escalencs i escalenques donen la benvinguda al primer raig de Sol de l'any concentrant-se al capdamunt de Punta Montgó i ballant un bon repertori de sardanes airoses i saltadores interpretades en directes per la cobla local.
Espolla dedica un cap de setmana de gener a celebrar la fi de la collita de l'oliva, una fira que s'aprofita per reivindicar les varietats autòctones d'oliva i en general tota la cultura de l'oli d'aquest municipi.
Cada deu anys la ciutat de Valls es prepara per acollir una de les festes amb més tradició i història de Catalunya: les Festes Decennals dedicades a la Mare de Déu de la Candela. Així, des de fa més de dos segles, tots els anys acabats en '1', Valls ha celebrat de manera ininterrompuda i de generació en generació les conegudes també com a 'Festes de la Llum'.
La Tallada d'Empordà celebra, pels volts del 16 d'octubre, una modesta però sentida celebració en honor a un dels patrons dels pagesos catalans. La festa s'estructura al voltant d'un ofici -durant el qual es presenten i encanten tot tipus d'ofrenes- i de les activitats complementàries que s'organitzen al voltant de la cultura pagesa.
Empaiten a la gent, entren a les cases i cometen tot tipus d'entremaliadures per assegurar el desordre carnavalesc: són els Bòbuls i les Margaridasses, uns misteriosos i singulars personatges, únics a Catalunya, i propis de Sant Vicenç de Montalt.
Campos celebra, coincidint amb la Fira de tardor, una fira dedicada a un dels productes que més s'identifica amb les Illes Balears: la sobrassada, un farciment de carn de porc crua, capolada i pastada amb pebre vermell, pebre coent i sal, i embotida dins un tros de budell gruixut.
Aplec de Sant Martí
Església de Sant Martí, Santa Pau (la Garrotxa)
11 de novembre i diumenge més proper
Sardanes, castanyes, el sorteig d'un xai, una gran caliuera a disposició de tothom i el joc de la virolla són alguns dels ingredients indispensables de l'Aplec de Sant Martí, que cada any se celebra a l'ermita romànica dedicada a aquest sant que hi ha a Santa Pau.
L'Aplec del Caragol, que va néixer en el si de la Festa Major de Lleida però que ja disposa d'una dinàmica i una data de celebració pròpies, gira al voltant de la multitudinària ingesta compartida de cargols que es celebra cada any al Parc dels Camps Elisis a finals del mes de maig.
Traques, flors i àpats populars, així com una solemne processó, són els principals ingredients de les festes d'hivern del barri de Campanar de València, que cada any se celebren pels volts del 19 de febrer en honor a la Mare de Déu.
Els pagesos dels pobles de Salitja, Sant Dalmai i Vilobí d'Onyar s'apleguen cada any pels volts del 16 d'octubre, diada del patró de la pagesia catalana, per celebrar una festa que s'estructura al voltant d'una gran desfilada de tractors antics i moderns i d'una fira dedicada a la llet.
El Carnaval del Godall inclou, en la seva seqüència ritual, una multitudinària batalla de farina, la Farinada, que deixa els carrers i places d'aquesta població ben emblanquinats. Sorgida com a costum espontani del Carnaval local, la Farinada atrau cada any participants d'arreu.
En aquesta fira es poden trobar tots els elements necessaris per a la decoració nadalenca, des d'arbres, tant naturals com artificials, fins a figures de pessebre, molses, bombetes i suros, cintes de colors, centres ornamentals de taula, espelmes nadalenques i tot tipus d'altres guarniments nadalencs.
Barrals, cossis, mallals, dolls, gerres, cassoles i altres atuells de terrissa negra i d'altres tipus de ceràmica són els protagonista d'aquesta fira que es celebra en una de les poblacions amb més tradició terrissera del país.
Aquesta celebració festiva té per protagonista a Narayan, una encarnació de Vishnu, que és transportat en processó des del seu famós temple de Changu, al nord de Bhadgaon (Baktapur), fins al centre de Katmandú.
Cada any en ple hivern, Sant Llorenç de Cerdans reviu el Ball de l'Ós, una tumultuosa i desordenada manifestació festiva amb un marcat caràcter sexual que simula la Cacera de l'Ós i que s'ha convertit en una de les més multitudinàries i populars d'entre les que tenen lloc per Carnaval al Vallespir.
Amb els camps de blat ja ben granats i a punt de segar, Castelló d'Empúries celebra aquesta festa per reivindicar la cultura tradicional que hi ha al voltant del blat, la farina i l'elaboració del pa.
Ullà celebra la seva relació amb la poma i les pomeres amb una festa que, organitzada al voltant d'una fira que té lloc cada any el tercer cap de setmana d'octubre, celebra la fi de les tasques al camp i la collita d'aquest apreciat fruit.
Creada a partir d'un conjunt escultòric de l'antic cementiri de la ciutat, la Dansa de la Mort de Manresa és una de les poques danses macabres que tenen lloc en el marc de les celebracions de la Setmana Santa catalana.
De totes les celebracions de Carnaval a Andorra, la d'Encamp, amb el Judici dels Contrabandistes, l'operació d'en Carnestoltes i el Ball de l´Óssa, és una de les més populars i la que compta amb un pes identitari més fort.
festes de sant pasqual bailon
Un concorregut Concurs de Pessebres, una escudella de blat de moro escairat, amb recepta secreta i pròpia del poble i una fira d'artesans són alguns dels ingredients d'aquesta fira que se celebra el matí del dia de la Puríssima i que anuncia la proximitat de les festes nadalenques.
Una de les festes més populars, multitudinàries, participatives i desitjades de tot l'any a Torelló. Amb el Cop d'Estat del Rei Carnestoltes i el retrobament del Falatell, l'escenificació sexual del Pullassu, la cercavila d'inversió de les Senyoretes, la Rua i altres activitats que fan del Carnaval dels pescallunes un referent pels pobles del voltant.
Cabassos per posar els regals -o el carbó- dels Reis, palmes i palmons de Setmana Santa, cistells d'ofrena i cistells de bolets, nanses de pescadors, arganells i forros d'espart als Tres Tombs, cargoleres, coves per fer captes... l'art de la cistelleria és ben present en moltes celebracions festives populars.
El Ball de la Garlanda, el Sopar de Faves i el lliurament de les Faves d'Argent són alguns dels actes més tradicionals d'aquesta festa dels pagesos de Masquefa que, amb els anys, ha esdevingut la festa major petita del municipi.
El Pollo és un esparriot que, amb el poder que li dóna portar la cara tapada i una porra revestida amb una pell de conill, surt en determinades festes de la vila de Moià amb l'objectiu d'excitar la mainada, obrir pas entre la gent i permetre l'actuació dels entremesos, músics i dansaires.
L'Estel de Mura
Mura (el Bages)
Diferents activitats organitzades amb motiu de les festes nadalenques amb el fil conductor de l'estel de Mura, un estel de Nadal present a la portalada de l'església romànica de Sant Martí
Després dels intents frustrats dels anys seixanta, Reus s'ha proposat enlairar, una vegada més, el coet Espeteck 96, tripulat per un veterà cosmonauta. Ho organitza l'Agència Reusenca de l'Espai (ARE), que no pararà fins que un reusenc o reusenca sigui la primera a plantar avellaners a Mart.
Protagonitzada per un rei de burles que va disfressat de sant Faust, la festa major d'hivern d'Igualada creix any rera any en nombre de participants i d'actes com el 'Cara o què?', 'Fura del Faust', el concert o la cercavila.
Les patacades són un costum popular propi del poble de Cadaqués. Vinculades a dues de les celebracions hivernals del municipi, Sant Sebastià i Carnaval, les patacades són un ball cantat, una corranda que combina la cançó satírica improvisada amb el ball en cercle.
El Carnaval del Godall, un dels més populars de les Terres de l'Ebre, ha conservat un dels elements més tradicionals d'aquesta festa: la disfressa senzilla, feta a casa, que permet el camuflatge de la pròpia identitat i que, en fer irreconeixible al que hi ha a dins, propicia el joc, la burla i la diversió. Són les "mascarulles".
Cabanes és l'única població catalana que ha mantingut viva aquesta singular obra de teatre popular que representa, cada any pels volts del 15 de maig, la història fantàstica del pagès Sidre, els àngels llauradors i la sembra simbòlica de pinyons.
D'entre tots els actes de la Setmana Santa de Manresa destaca la Processó de Divendres Sant, una renovada tradició del segle XVII, que compta amb una combinació de passos vivents i passos escultòrics, i una barreja entre elements catalans amb d'altres de procedència andalusa.
A Mumbai, capital de l'estat de Maharashtra, el tercer més gran de l'India i el segon més poblat, la festa del naixement de Krixna es caracteritza pel Dahi Handi, una pràctica alegre, intensa i trepidant protagonitzada per centenars de milers de nois joves que competeixen per fer construccions humanes cada vegada més altes.
Castelló d'Empúries celebra la seva festa major d'hivern pels volts del 2 de febrer, diada de la Candelera, copatrona del poble. El dia central de la festa és el 2 de febrer, dia de festa local al municipi, però s'allarguen durant tot el cap de setmana més proper.
Els budistes catalans, com els d'altres països del món, celebren -cada any pels volts de la segona lluna plena de Primavera- una festa per recordar el naixement, la il·luminació i la mort del seu mestre espiritual: Siddhārtha Gautama, el Buddha.
Els carrers i places d'aquesta població nord-catalana reviuen cada any una esbojarrada escenificació protagonitzada per un grup de caçadors que persegueixen un ós salvatge que assetja el poble.
Un dels plats més singulars i complerts del període quaresmal en terres gironines és l'anomenat Niu de Quaresma, una versió sense carn del mític Niu, guisat a base de bacallà, ou dur, patates i altres productes de temporada, com els pèsols i les anques de granota.
Organitzada des de l'any 1992 la Festa de l'Allioli o Concurs Internacional de Creixell és un esdeveniment únic que té dues vessants: un de caràcter competitiu, un concurs d'elaboració d'allioli, i l'altre de festiu, amb diverses activitats culturals complementàries.
La Processó de la Tramuntana és un romiatge festiu celebrat en honor de la Mare de Déu de Requesens, una divinitat cristiana que està emparentada amb aquest vent fred, fort i impetuós que bufa a les comarques del Rosselló i Empordà.
La festa del naixement de Krixna es celebra a tota l'India hinduista amb recreacions parlades de la seva llegenda, balls i ofrenes a les imatges que el representen i amb la pràctica del Dahi Handi, l'aixecament d'unes estructures humanes molt semblants als nostres castells.
Amposta celebra cada any una festa que serveix al mateix temps per festejar la fi de les tasques de la sembra dels camps d'arròs que hi ha al voltant del municipi, i per reivindicar la vastíssima cultura que, al llarg de segles, ha generat el cultiu de l'arròs en aquesta població.
És un dels plats més característics de la gastronomia marinera de casa nostra. Fet a partir d'un brou de peix i d'uns fideus prims prèviament daurats amb oli d'oliva fins a quedar lleugerament torrats, 'rossejats', aquest plat humil s'ha incorporat al corpus gastronòmic de moltes celebracions festives actuals.
Moltes poblacions catalanes celebren, la nit del 14 de maig, una revetlla popular que inclou l'encesa de petites fogueres davant les cases i als barris. Són els Focs de sant Isidre, celebrats al Lluçanès, Osona i Ripollès, una pràctica pagesa de protecció dels camps acabats de sembrar que podria ser un precedent dels actuals focs de sant Joan.
A mig camí entre un cabró emprenyat i un bóc embestidor, l'Homarrà d'Olot és un esparriot singular que precedeix i obre el camí del Gegant del Porc i el Xai, tot fotent cops de bufeta a tort i a dret.
Una de les característiques més destacades de les festes de Sant Honorat a Algaida són les evolucions dels Cossiers, un conjunt de danses populars vinculades a antigues creences que reten homenatge al poder de la dona i de la natura.
Són sis, una Dama i el dimoni. Surten en dues ocasions durant l'any, una a l'estiu i una altre a l'hivern, en el marc de les festes més populars d'Algaida. Executen un conjunt de balls que encara són un enigma pels investigadors, que creuen que podrien estar relacionats amb antics rituals pertanyents a cultes precristians.
No hi ha pràcticament cap nen o nena -xiquet o xiqueta, al·lot o al·lota, nin o nina-, que no sàpiga com continua aquesta cançó que comença amb la frase: "Cargol treu banya..." i que serveix per fer sortir el cargol de la seva closca. Tothom en sap alguna versió o altra i n'hi ha força variants. Us n'oferim un recull.
Recollint el vell costum d'encendre una espelma per demanar -pacífica i serenament- un desig, els vergelitans i altres persones vingudes de pobles del voltant s'apleguen el 10 de setembre a la plaça Major per realitzar l'encesa d'una gran estelada d'espelmes.
L'aplec a l'ermita de Sant Muç és una de les celebracions festives més populars i antigues de Rubí. Singularitzada per les forquilles i demés estris gegants que hi porten alguns assistents, s'hi fa una gran menjada a l'aire lliure, ball de gegants, castells i la Dansa dels Xatos.
La primera part del ritu del bateig és una lustració, una cerimònia purificadora que consisteix en posar en contacte el nounat amb aigua.
Una de les singularitats de les desfilades dels grups festius que cada any per Pasqua Granada se celebren en diversos barris de Barcelona són les reproduccions gegants de diferents estris de cuina o eines d'oficis que duen els participants.
El primer dia del mes de Magh, anomenat Maghe Sankgranti, les castes buddhistes dels Bajracharya i Shakya de Baktapur, una ciutat del Nepal, celebren una festa especial protagonitzada per cinc imatges-gegants de Dipankar Buddha, una figura històrica i mitològica del buddhisme mahayana.
Un dels elements més característics de les Festes de Sant Joan de Ciutadella és un gran anyell blanc, anomenat Es Be de Sant Joan, que és ritualment preparat, guarnit i passejat pels carrers de la ciutat el cap de setmana anterior a la festa.
Com en altres barris de la ciutat de Barcelona, el del Poblenou, al districte de Sant Martí, celebra la revetlla de Sant Joan amb l'encesa d'una foguera que és l'eix d'una festa que acaba amb l'anada al mar per prendre-hi un bany i veure com el sol balla per l'horitzó.
La ciutat de Lopian organitza, des de 1998, un esdeveniment festiu que aglutina, durant dos dies, a representants de la cultura tradicional d'Occitània i, especialment, a una mostra del bestiari festiu del Llenguadoc, el que en aquest racó del món es coneix per "animals totèmics".
Celebrades al bell mig del mes de maig, les festes de sant Maties són la festa major petita de Montblanc. La sortida del seguici popular i una gran trobada gegantera són els dos dels actes culturals més destacats d'aquesta festa.
El Santuari Ecològic del Castell de Gallifa és el marc incomparable on cada any es desenvolupa la Festa de la Mare de Déu de l'Ecologia, un espai d'encontre i defensa dels valors ecològics des d'una perspectiva cristiana.
La Fira de la Candelera, declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya, és una de las mostres agrícoles, industrials, comercials i culturals més importants del Baix Llobregat.
La presència d'unes pedres guaridores, les sardanes i la cremada d'herbes aromàtiques són alguns dels ingredients de l'Aplec de Santa Llúcia de Tonyà, una trobada festiva que es celebra cada any a redós d'una ermita del segle XII i que reuneix veïns vinguts de Vilamalla, Siurana i Garrigàs.
El Cap de Lligamosques d'Olot és un dels capgrossos més emblemàtics de la faràndula de la capital de la Garrotxa i un dels esquivamosques més antics i emblemàtics de tot Catalunya doncs d'ell sembla que procedeixen, per imitació, tota la resta.
Tradicionalment, per a treure's les brosses dels ulls, tant en animals com en humans, s'utilitzen les Pedres de Santa Llúcia o Ulls de Santa Llúcia, acompanyats per la recitació d'una cançó característica.
Merma és el nom amb què es coneix l'esquivamosques o Cap de Llúpia de Vic, un estrafolari personatge festiu que sempre va acompanyat per la Vella i el Nen i que vigila, mentre juga a empaitar-se amb la canalla, que ningú no destorbi als gegants.
Igual que Catalunya, Occitània disposa d'una llarga tradició en bestiari festiu. Són els anomenats animals totèmics, figures zoomòrfiques que representen éssers pertanyents a la història llegendària i mítica de la població que representen i que, amb el temps, s'han convertit en emblemes de la seva identitat.
del 5 al 14 d'agost RETAULE DE SANT ERMENGOL
La Seu d'Urgell (l'Alt Urgell)
REPRESENTACIÓ AMB ESCENES DE LA VIDA DE SANT ERMENGOL DE MÚSICA I LLUM AL CLAUSTRE ROMÀNIC DE LA CATEDRAL DE LA SEU D'URGELL
Una manifestació parateatral que escenifica una versió local del relat universal del drac, el poble amenaçat i la donzella. Compta amb la participació activa de la colla de diables local, la seva bèstia festiva -el drac Miserach- i un bon nombre de vilatans que s'involucren en el seu desenvolupament de principi a fi.
Just després que els sitgetans cremin al Carnestoltes i donin per acabat el seu renombrat Carnaval, apareix en escena la Vella Quaresma per llegir el Manifest de la Verdura, un manifest satíric que instaura el poder del verd durant els propers quaranta dies.
Llucena celebra la festa del patró dels animals amb els "cantats", la foguera, la benedicció i matxada amb els animals i les tradicionals olles, una multitudinària trencada de perols protagonitzada pels més menuts que reparteix centenars de premis entre els participants.
Girona també té un capgròs esquivamosques que, juntament amb un grup de quatre capgrossos, havia sortit a la processó del Corpus davant dels gegants. Ha estat recuperat recentment.
Un dels elements que singularitza la festa del Corpus de Solsona és la Roda de Foc, un acte amb pirotècnia que té lloc durant la nit de dissabte de Corpus i que és protagonitzat per tres peces del bestiari festiu local: el drac, el bou i la mulassa.
El Dia de l'Escudella de Castellterçol és la celebració gastronòmica més arrelada a la vila i el moment culminant de les festes carnestoltenques. Aplega cada any prop de 4.000 visitants que gaudeixen de valent amb la ingestió massiva d'una de les combinacions més perfectes entre brou i tall mai inventades.
Mastegamosques
Calella (el Maresme)
Festa Major petita (mitjan juny) i Festa Major de la Minerva (pels volts del 23 de setembre)
En Mastegamosques és el nom del capgròs més emblemàtic de Calella i un altre dels membres destacats de la família de capgrossos esparriots esquivamosques de Catalunya.
El Raksha Bandhan és una diada important dins el calendari hinduista de la Índia. Celebrada en el mes de Shrawan, el més sagrat pels hinduistes, en plens monzons, la diada inclou diversos ritus al voltant d'un fil considerat protector i la celebració d'un acte per estrènyer els vincles entre els germans.
L'ofrena massiva i comunitària de cocos al mar és el principal element del Naryial Purnima, una cerimònia celebrada pels pescadors de la costa oest de l'Índia que té per objectiu demanar protecció davant les calamitats naturals.
A Olot mateix, diversos barris de la ciutat tenen també un Cap de Lligamosques a imatge i semblança del de la comparsa de l'Ajuntament.
Torroella de Montgrí va reintroduir, l'any 2007, la figura de l'esquivamosques a la seva Festa Major de Sant Genís, que cada any se celebra pels volts del 25 d'agost.
L'Estartit celebra, cada 16 de juliol, una festa dedicada a la Mare de Déu del Carme que consisteix en el passeig, primer per terra i després per mar, d'una imatge de la Verge que en tot moment va acompanyada, durant la seva sortida anual, per música de cobla.
El seguici mortuori, la crema del difunt Rei Carnestoltes i la lectura del seu testament configuren el punt i final del Carnaval de Roses, una de les celebracions festives més importants de l'any en aquesta població altempordanesa.
Quan comença el bon temps i les neus comencen a desaparèixer, els veïns de La Mata es reuneixen per a gaudir d'una tradició singular, emparentada amb les Festes de l'Ós del Pirineu i que es va recuperar després de 40 anys: l'Onso.
Des de fa uns anys, el món de la sardana viu un moment de canvis extraordinaris. No només s'aprofundeix en el coneixement de la història i evolució d'aquest ball circular, en les diverses maneres de ballar-lo en el present i en el passat, sinó que, a més a més, els joves estan fent evolucionar la sardana cap a nous horitzons.
La sardana és una dansa molt antiga. El seu origen és incert i la seva història imprecisa i difícil d'esbrinar. Tanmateix, cada vegada hi ha més dades que permeten definir el llarg procés que va fer de la sardana el ball solemne i ordenat que és ara.
Un dels grans eixos de la Festa Major de Sant Martirià de Banyoles són les jornades competitives de música de cobla i les ballades de sardanes que es clouen amb la sardana estereofònica, una gran sardana ballada a les fosques i amb bengales enceses.
Vetlla Pasqual i ritus del Foc Nou
Poblet, Vimbodí i Poblet (la Conca de Barberà)
Nit de Dissabte Sant a Diumenge de Resurrecció
Cada any durant la nit de Dissabte Sant l'impressionant conjunt arquitectònic de l'Abadia de Poblet és l'escenari d'una cerimònia antiquíssima, íntima i preciosa, oficiada sota la lluna plena pels monjos i seguida per un bon nombre de persones, que té per protagonistes al foc i a la paraula.
Salt organitza, des de l'any 2008, una fira dedicada a la venda de llavors i planter de flors, i de tot tipus de plantes per a l'hort i el jardí, una activitat que tradicionalment ha tingut molt de renom a la comarca i que en els darrers anys està revifant amb força.
Transa ve de transaccionar
A Biar, la Festa de Sant Antoni Abat es distingeix per una singular capta i subhasta de béns, una benedicció d'animals (Cavallà), una cordà a l'estil tradicional i, sobretot, per la sortida del Rei Pàixaro, un personatge burlesc d'origen medieval.
El Carnaval de la vila termal dels Banys d'Arles es caracteritza pels Gregoris, una tradició singular i única que barreja la paròdia a l'Església amb el ritu d'enterrament del Carnestoltes, i pel tio tio, un divertit ball amb foc real amb què tradicionalment s'acaba la festa.
SANT JOAN festa major
Sant Joan (el Pla de Mallorca)
Es fa diferents activitats com mostra de cuina,passejada amb bicicleta,festa de la escuma i exhibició d'aus Rapinyaires
Festa Major Torrefarrera
Farrera (el Pallars Sobirà)
Dij 8 setembre 2011:
VENENO AÑEJO
Dj. KALERO + Dj. LLUIS RIBALTA + Dj. ENRIC D + Dj. FLUID
Div 9 setembre 2011:
AMARCORD + BUHOS
Diss 10 setembre 2011:
BANDA DEL COCHE ROJO + STROMBERS + BANDA DEL COCHE ROJO
La petita localitat de Benissuera, al cor de la Vall d'Albaida, celebra cada any la Festa de Sant Antoni amb la tradicional foguera i el Dia del Porc, un seguit d'actes relacionats amb aquest animal que inclou la realització de tot tipus de bromes.
Celebrada en el marc de la revetlla de Sant Joan, la baixada de falles del Pont de Suert es caracteritza i singularitza, respecte a altres baixades del foc solsticial del Pirineu, pels trucs i esquelles que els fallaires fan sonar durant tot el recorregut.
Les Barraques són un model d'espai festiu format per les casetes que es fa cadascuna de les diferents entitats socials de Banyoles i que, les nits que dura la Festa Major, de dijous a dilluns, s'omple de concerts de música rock, punk o ska, entre d'altres.
El gegant Gerió és un gegant de tres cossos, tres caps i sis braços que representa al fundador mític de la ciutat de Girona. Se'l pot veure en comptades ocasions tot i que la seva principal aparició té lloc el dia de la cercavila de les Festes de Sant Narcís.
El ball del tio tio és un divertit i esbojarrat ball amb foc real amb què tradicionalment s'acaba la festa de Carnaval en molts indrets del país. A la vila termal dels Banys d'Arles, al Vallespir, el costum es manté ben vigent.
Biar celebra la festa de Sant Antoni Abat amb la presència destacada del Rei Pàixaro, un personatge barbut i coronat -de caràcter burlesc i origen medieval- que aquests dies passeja pels carrers del poble damunt un cavall.
L'Enterrament del Carnestoltes dels Banys d'Arles té per protagonista destacat als Gregoris, una antiquíssima tradició que ha estat recuperada recentment i que fa mofa i escarni de Gregori el Gran, el Papa de Roma que va allargar la Quaresma.
El barri de La Torre de Canals celebra la festa de la Santa Creu i la Verge del Remei amb la pujada al Pi de Santa Creu. Es tracta d'un esvelt pi o xop que és escorcollat i untat amb morca perquè dificulte la pujada al relliscar els joves muntadors.
Festa major
La Creu Alta, Sabadell (el Vallès Occidental)
Cap de setmana anterior al dilluns de Pasqua Granada
L'antic poble de la Creu Alta -avui annexat com a barri a Sabadell- celebra la seva festa major el cap de setmana anterior a la Pasqua Granada, amb un seguit d'activitats protagonitzades pels elements de la cultura popular catalana.
Vila-real celebra la seva festa major de setembre amb una intensa setmana de jocs amb bous pel carrer. D'entre tots ells destaca, per l'expectació que genera i per l'entusiasme amb què se celebra, el bou embolat, una piromàquia que consisteix a esquivar les envestides d'un bou que duu unes boles de foc al cap.
Cada 31 de desembre, els mallorquins recorden els seus orígens com a poble amb la festa cívica més antiga d'Europa. Aquest dia es commemora l'entrada a la capital de l'Illa de Mallorca per part de les tropes del rei Jaume I el Conqueridor, que va tenir lloc el 31 de desembre de 1229.
La ciutat de Reus compta, entre les seves figures de festa, amb un gegant que, armat amb una pistola i un trabuc, representa i encarna el famós guerriller Pere Joan Barceló, conegut popularment amb el nom de Carrasclet.
El petit nucli de població de les Olives, al Baix Empordà, celebra a mitjans de maig una festa única, la Festa del Cant del Gall, que s'estructura al voltant d'un concurs en què els galls han de demostrar les seves qualitats cantadores.
Montornès del Vallès celebra la seva festa major petita, d'hivern, pels volts del 29 de novembre, Diada de Sant Sadurní. La festa compta amb diverses activitats d'entre les que destaca la cercavila del sant i les activitats relacionades amb l'arròs i el foc.
Documentada ja a finals del segle XVIII, l'Escudellada de Carnestoltes és un dels actes gastronòmics més arrelats de Sant Feliu de Codines. Cada Dimarts de Carnaval els seus habitants i centenars de persones vingudes dels pobles veïns s'hi atansen per tastar aquest saborós brou elaborat segons una recepta pròpia.
Durant tres o quatre dies Falset viu la seva festa major d'estiu amb actes tradicionals com la Cercavila de l'Espígol, el Ball de Coques o la Cercavila de les Danses. L'esclat sonor de la festa el posa la Tupinada, una tronada semiartesanal basada en un engraellat de reguerons de pólvora que es fa esclatar la nit de la vigília per anunciar que és festa major.
Montpeller, Lo Clapàs, celebra el naixement de Jaume I el Conqueridor amb la sortida del Ball del Cavallet, un conjunt de quatre balladors que encerclen un cavaller que representa i simula l'entrada del rei en aquesta ciutat i les vicissituds del seu pare per concebre'l.
FESTA DE LA CARXOFA
Benicarló (el Baix Maestrat)
CONSISTEIX EN DEGUSTACIONS DE DIVERSOS PLATS , I QUE TENEN COM A INGREDIENT PRINCIPAL LA CARXOFA AMB DENOMINACIÓ D´ORIGEN DE LA POBLACIÓ.
Un dels elements destacats de la Setmana Santa selvatana és el Ball de la Mort, l'única dansa d'aquest tipus que es representa a les comarques de Tarragona. És a càrrec de la Confraria de la Sang i s'escenifica Divendres Sant en el marc de la processó del Sant Enterrament.
Fira de la Botifarra de la Garriga
La Garriga (el Vallès Oriental)
La Garriga celebrarà els propers 11 i 12 de febrer la 1a Fira de la Botifarra un esdeveniment inèdit. . A partir d'un dels productes més emblemàtics del poble - la botifarra - la fira donarà a conèixer aquesta tradició garriguenca i oferirà tot un conjunt de propostes lúdiques i culturals.
BALL DEL XAI BE
Olot (la Garrotxa)
Sempre se celebra el Dissabte Sant ,
enguany serà el dissabte 7 d'abril a les 19:30h. a la plaça Major d'Olot
enguany serà el dissabte 7 d'abril a les 19:30h. a la plaça Major d'Olot
BALL DEL XAI BE
Olot (la Garrotxa)
Dansa tradicional que es balla el Dissabte Sant a les 19:30h. plaça Major d'Olot. Enguany sera el dissabte 7 d'abril
L'Esclat del Volcanet d'Olot és un enginyós sistema per solemnitzar que les Festes del Tura han començat. Es tracta d'un muntatge pirotècnic disparat des d'una carcassa amb forma de volcà que simbolitza que ja s'ha iniciat l'erupció anual que, cada any durant els primers dies de setembre, escampa la festa per tots els racons de la ciutat.
La mascletà és un conjunt d'artefactes pirotècnics que es disparen de forma coordinada per produir una curta però intensa simfonia musical de tro. Es dispara en tot tipus de festes i en l'actualitat n'hi ha moltes modalitats.
La marxa de torxes de Vilafranca és una impressionant desfilada nocturna en la qual els milers de participants duen una torxa de parafina encesa a la mà amb el doble objectiu de recordar els que van perdre la vida defensant les llibertats de Catalunya i de reivindicar, de forma transversal i unitària, la independència.
Cada any a principis de setembre els veïns i veïnes del barri del Pedreguet d'Amer celebren la seva festa major al voltant de l'ancestral ritu de plantar un vern a la plaça més cèntrica del nucli urbà. Es tracta d'una de les festes més antigues d'Amer, doncs les seves primeres referències escrites són de finals segle XVII.
Cada 2 de juliol a la nit, els estrets però bulliciosos carrers del centre turístic de Tossa s'omplen d'abraçades, corredisses, somriures, suor i alegria excitada. S'hi celebra el 'Toquen a córrer', un llarg i animat ball popular de gran tradició que funciona com a epíleg de la Festa Major.
Torredembarra celebra la seva festa major traient al carrer el conjunt de grups de cultura que formen el seguici popular d'aquesta ciutat i entre els quals figura el Ball d'en Serrallonga, un grup de foc que representa, a trets de trabuc, les facècies d'aquest famós bandoler del segle XVII.
Cada any per tancar la festa major d'estiu, a Granollers estenen una traca de mil metres i corren al seu costat durant els pocs minuts en què avança per terra mentre es consumeix. Es tracta d'una modalitat de traca correguda o corretraca que, en aquesta població, s'ocupa d'encendre el Bailo, un personatge mig capgròs, mig cavallet.
Festa del Porc
Moià (el Moianès)
6a edició de la Festa del Porc, amb activitats, jocs, concert i dinar i sopar populars
Cada any pels volts del 15 d'agost la gent del poble i els visitants es reuneixen per veure la representació de la Morisca, una coneguda llegenda local que rememora la victòria de Gerri de la Sal davant un atac moro que va patir al segle.
En el marc de les Festes de Misericòrdia, el Ball de Diables de Reus - una colla documentada ja al segle XVIII- fa la seva tradicional Baixada al santuari de Misericòrdia, una desfilada processional durant la qual els diables van en fila índia disparant centenars de carretilles.
Cada 13 d'octubre milers de persones vingudes de Tossa i d'altres poblacions properes es troben al santuari de Sant Grau de Vallpresona, al bell mig del Massís de les Cadiretes, per celebrar l'Aplec de Sant Grau, una festa amb més de 600 anys d'història que ret homenatge al poder de l'aigua.
Cada Dilluns de Pasqua Granada centenars de persones vingudes de banda i banda de país s'apleguen al Santuari de Nostra Senyora del Coral, a les muntanyes de Prats de Molló, per compartir el dia amb amics i coneguts, visitar el santuari i ballar sardanes i un contrapàs al ritme de la música de cobla.
diada de la cultura popular (lleida)
Lleida (el Segrià)
els elements festius de la ciutat surten al carrer per celebra la seva diada
Festival de Llegendes de Catalunya
Sant Martí de Tous (l'Anoia)
3r Festival de Llegendes de Catalunya. 29, 30 de Juny i 1 de Juliol de 2012. Acull llegendes d'arreu dels Països Catalans en diferents formats artístics. També inclou el MercArt de la Bossa de Bou (productes artesans)
Cada dilluns de festa major els carrers estrets i les places de la part antiga de Manresa s'omplen de persones que ballen i salten entre un mar de foc, fum i guspires. S'hi celebra el Correfoc, un llarg, intens i singular trajecte piroteatral guiat per un ampli grup de personatges fantàstics inspirats en la simbologia del foc.
Una massiva participació popular, unes catifes elaborades exclusivament amb clavells i altres materials naturals, enramades i el muntatge d'una font efímera dedicada a l'Ou com Balla són quatre dels trets que singularitzen la Festa del Corpus en aquesta localitat vallesana.
Diverses poblacions del Pallars, com Bretui o la Pobleta de Bellveí, fan servir el Catxo com a font de finançament de la seva festa major d'estiu. El Catxo és, originàriament, un antic joc d'atzar utilitzat pels elaboradors de torrons lleidatans per a vendre els seus productes a les fires.
Un dels actes més singulars de la Festa Major de Sant Pere de Torelló són "Les Carretilles", un costum pirotècnic amb més de cent anys de tradició que serveix per marcar l'inici de les celebracions i que consisteix en l'encesa de centenars de coets erràtics per part dels pabordes.
Capdepera ha recuperat un ancestral costum vinculat a les festes del solstici d'hivern: l'Alei Alei. La festa consisteix en encendre i fer córrer unes torxes anomenades "faies" que s'elaboren dies abans de Nadal amb una herba molt abundant a Mallorca, el càrritx, mentre es canta una enigmàtica cançó popular.
festa de sant antoni de padua a lleida
Lleida (el Segrià)
un dels sants mes venerats de la cristiandat te un santuari francisca a la ciutat de lleida dedicat amb aquet sant popular el cual el dia de la seva festa (13 juny) ja una participació multidudinaria.
Unes particulars construccions en pedra seca per dinar, unes curses de caràcter ritual, una ballada popular de jotes i de sardanes a ritme de banda, i la bellesa d'un paratge natural amb arbres centenaris i una font ufanosa, són els principals elements de la Festa de Sant Roc que se celebra cada any en el marc de les festes majors de Paüls.
FESTES DEL BARRI DE BAIX DE MONT-ROIG DEL CAMP
Mont-roig del Camp (el Baix Camp)
Festa del Barri de Baix
Triatló,Espectacle infantil, cercavilade trabucaires i gegants, sopar, ball amb orquestra gerunda i discoteca fi de festa
Triatló,Espectacle infantil, cercavilade trabucaires i gegants, sopar, ball amb orquestra gerunda i discoteca fi de festa
Ja documentada al segle XIV, la pesca a l'encesa és un dels arts de pesca més antics de Catalunya. Basat en el fet que el foc atrau el peix, aquest sistema de pesca està en desús al nostre litoral però es manté com a sistema de pesca artesanal i sostenible en diferents indrets del món.
Les espurnes, la llum i l'espetec constant de centenars de coets són l'acompanyament imprescindible de la Baixà de Serra, un dels actes més destacats de la Festa de Sant Roc d'aquest petit poble situat a 30 quilòmetres de València.
Moros i Cristians d'Ibi
Ibi (l'Alcoià)
Les festes de Moros i Cristians d'Ibi comencen, com cada any, el segon cap de setmana de setembre.
Festes de Tardor de la Sagrada Família
Barcelona (el Barcelonès)
Un any més arriben les Festes de Tardor del barri. Aquest any, a més, celebrem el 10è Aniversari dels Castellers de la Sagrada Família. És per això que s'han organitzat diverses activitats molt interessants durant tot el cap de setmana:
Cada any a finals d'agost/principis de setembre, la ciutat de Mumbai celebra una de les festes populars més multitudinàries del món: el Ganeix Txaturti. Les celebracions duren deu dies i acaben amb les tradicionals immersions al mar de les imatges -de totes mides i formes- de Ganeix, el popular déu hindú amb rostre d'elefant.
La segona part del ritus del bateig es coneix popularment com a «Tirar bateig» i consisteix en repartir -de forma generosa i llançant-les a l'aire- tot tipus de llaminadures als assistents, sovint un grup bullangós de nens i nenes que les demana cantant una curiosa cançoneta característica.
Móra d'Ebre recorda cada any en plena festa major la importància que va tenir per a la vila l'antic ofici dels llaüters, basat en el transport fluvial de mercaderies. S'hi celebra la Festa del Riu, amb les tradicionals curses d'embarcacions a rem i un concurs de sirgadors.
L'Escala dedica tres dies a recordar una de les activitats que més han contribuït a forjar la identitat d'aquesta població costanera: la salaó de peix i, molt especialment, l'elaboració d'anxoves. Una rememoració històrica escenificada per la mateixa gent del poble que vol ser, alhora, un homenatge als seus orígens pescadors.
Cardona celebra la seva festa major pels volts de cada segon diumenge de setembre en honor a la patrona de la vila, la Mare de Déu del Patrocini. Els actes més tradicionals i populars són les activitats amb bous, els gegants i els balls.
Els carrers del nucli antic de la vila natal de la beata mallorquina per excel·lència, Catalina Tomàs, són plens de petites rajoles de ceràmica guarnides que, situades a les entrades de les cases, demanen la seva protecció.
El Rosari de Torxes de Reus és una impressionant manifestació de devoció religiosa que cada 24 de setembre a la nit omple amb milers de petits punts de llum el passeig que desemboca en el Santuari de Misericòrdia, punt neuràlgic de la segona de les cites festives majors de la ciutat.
Cada 23 d'abril, pels carrers i les places de la ciutat de Mataró s'escenifica una particular versió de la llegenda de sant Jordi, la princesa i el drac. És la Fogonada, una singular festa que combina una posada en escena parlada i en moviment, el bestiari festiu i l'ús d'una gran quantitat de pirotècnia.
El municipi mallorquí de Búger ha recuperat, des de fa uns anys, l'arrelat i antiquíssim costum infantil de "sortir a fer vives" que consisteix en calar foc a una senalla plena de palla i córrer amb ella mentre es canten cançons alegres.
La Mata celebra Sant Antoni durant quatre dies al voltant de la tradicional foguera. Amb les diableres fent de les seves, una matança del porc, la caça del gall, la "trança" i certes permissivitats infantils, com fumar pataquera.
En moltes poblacions empordaneses es manté viva la tradició de la mona de Nadal, un tortell dolç de formes ben diverses que els padrins regalen als seus fillols el dia de Nadal. Conegut popularment per 'Rabassa' o "Tortell de Nadal", aquest tortell està relacionat amb el ritu del tió.
Són tres, el dimoni Gros i dos dimonions, i recorren tots els carrers de Manacor en dos dies, pels volts de Sant Antoni, ballant al voltant del sant i rodejats per desenes de persones i un grup musical que els encoratja cantant les cançons populars de la diada.
CARNESTOLTES DE MOIÀ
Moià (el Moianès)
Dissabte, 16 de febrer, a les 6 de la tarda.
Amb sortida al carrer Nazari Alibés.
RUA DE CARNESTOLTES DE MOIÀ, que serà jutjada per un jurat savi
Amb sortida al carrer Nazari Alibés.
RUA DE CARNESTOLTES DE MOIÀ, que serà jutjada per un jurat savi
Cada any per la festa major, les platges de Sant Feliu de Guíxols s'omplen d'embarcacions autoconstruïdes per participar en la concorreguda Cursa de Pasteres, una regata festiva que recorda -ni que sigui de forma anecdòtica- la important tradició constructiva naval del municipi.
Durant el breu període d'excepcionalitat que marquen dos coets voladors, les injeccions d'aigua sortides d'unes grans xeringues tenen llicència per mullar a tots els que, en aquell moment, són dins els contorns de la plaça Major de Montblanc. És la tradicional Xeringa de Carnaval.
Monacàlia. La fira de l'Abat
Navarcles (el Bages)
Cada any a finals de maig Sant Julià de Vilatorta reivindica la seva tradició terrissaire amb una fira que compta amb una gran quantitat d'activitats que giren al voltant de la ceràmica i la terrissa, i a un dels atuells icònics del poble: el tupí.
Cada any pels volts dels solstici d'estiu, i en el marc de la festa major, Camprodon viu una de les seves tradicions festives més estimades: la Baixada de la Font de Sant Patllari. Els joves s'enfanguen a la font i, al crit de «Volem aigua!», recorren els carrers del poble cantant i ballant, mentre reben les trombes d'aigua que els veïns els llancen des de balcons i finestres.
Festa de l'arbre de Maig
Igualada (l'Anoia)
Ben d'hora al matí anem apeu a buscar l'arbre. Un cop allà el tallem a cops de destral. Abans de continuar fem un bon esmorzar gratuit per a tots els participants. Desprès portem l'arbre a coll fins a la plaça Pius XII d'Igualada on allà es decorxem i el deixem apunt per plantar-lo dret al vell mig de la plaça. Un cop plantat fem un dinar popular per a tothom qui vulgui i a la tarda desprès de fer sobretaula arriba el moment del concurs de grimpaires, on tothom qui ho desitja pot provar de pujar l'arbre, els més ràpids tindràn premi.
La Sénia celebra a finals de setembre una festa en honor a la Mare de Déu de Pallerols, una marededéu trobada en una font d'aigua remeiera que cada any es festeja amb grans "alfombres" fetes amb serritja pels carrers del nucli històric.
Cada any en plena primavera les colles de trabucaires catalanes celebren la seva trobada anual en una vila diferent. Dos dies per compartir experiències, debats, àpats i per efectuar disparades conjuntes.
Cada dos anys, coincidint amb l'inici del bon temps per navegar, la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial organitza, cada vegada en una població diferent, una festa que reuneix bona part de l'estol d'embarcacions tradicionals del país.
Els carrers i places d'Elx s'omplen, el divendres i el dissabte abans del Diumenge de Rams, de parades dels artesans palmers d'aquesta ciutat valenciana, que ofereixen als visitants el bo i millor dels seus obradors, reconeguts internacionalment per la qualitat dels seus productes de palma blanca.
Els dimonis són els protagonistes destacats de les Festes de Sant Antoni de Capdepera. Elevats a la categoria de símbol, divertits i entremaliats, són els encarregats de dur a terme la Rompuda de la Creu, un dels actes que singularitza la festa santantoniana en aquesta població.
Riu de Cerdanya celebra la festa de Sant Joan amb foc, aigua i un ball únic en la nostra geografia: el Ball de les Rentadores. El ball, que simula l'alegre trobada entre dos sagals i un grup de noies que està rentant la roba, acaba amb una mena de «baptisme festiu i popular» al voltant del safareig públic del poble.
Coincidint amb l'època de l'any en què l'aigua és menys abundant -a tot arreu però especialment als pous i a les fonts-, el 4 d'agost se celebra la Festa de Sant Domènec o Sant Domingo, una diada que inclou la purificació i benedicció de l'aigua i el singular ritu del càntir nou.
Durant més de deu dies, els habitants dels Poblats Marítims de València celebren un complex i ric entramat d'actes de Setmana Santa mitjançant els quals reforcen la seva identitat com a barri i expressen la seva ancestral vinculació amb la mar.
Tamborinada
Barcelona (el Barcelonès)
Tallers infantils, espectacles familiars, capgrossos, gegants, música, titelles ...diversió i ballaruca al Parc de la Ciutadella.
Activitat gratuïta.
Activitat gratuïta.
Festa Major i Fogardera
La Ràpita, Santa Margarida i els Monjos (l'Alt Penedès)
Pels volts del cap de setmana més proper al 8 d'agost
Cada diumenge de festa major el Ball de Diables de la Ràpita fa la representació del seu acte sacramental, la lectura de les sàtires i la Fogardera, una impressionant encesa de més de vint minuts de pirotècnia incessant que vol representar l'Infern i que clou els intensos dies de la festa gran del poble.
Arties celebra la festa de Sant Joan al voltant del Taro, un tronc d'avet enorme al qual es cala foc i s'arrossega pels carrers i places del poble, en un trajecte esbojarrat i festiu que es desenvolupa entre la música i els crits dels joves que salten amb excitació per damunt de les seves flames.
Una de les capitals coeteres del País Valencià, la ciutat de Burjassot, celebra les seves festes patronals en honor de sant Roc amb una espectacular profusió d'actes amb coets i pólvora, com la Baixà, la Pujà, la Rodà, l'Entradeta del sant i la Cordà.
V Fira del Motor de Canyelles
Canyelles (el Garraf)
El proper 14 de juliol es portarà a terme a Canyelles la V edició de la Fira del Motor.
A partir de les 9.00 hores del matí els carrers de Canyelles s'ompliran d'exposicions de vehicles nous, seminous, de vehicles militars, concentració de motocicletes, etc.
També hi hauran diverses exhibicions de Drift, trial, quads, i moltes més.
La quitxalla podrà gaudir de diverses activitats ambientades en aquest món del motor.
Tots els interessats en rebre més informació al respecte, posar-se en contacte amb l'Ajuntament de Canyelles, al telèfon 938973011 o bé per correu electrònic a promocioeconomica@canyelles.cat
Esparreguera acull a mitjan juliol una piromàquia protagonitzada per un esbojarrat estol d'aviram festiu i per un grup de mossos que mira de conduir-lo cap al seu corral. Tot i tractar-se d'un acte nou, nascut només fa uns anys, ja és un dels esdeveniments més populars de la festa major d'estiu.
Blanes celebra la festa major d'estiu amb una intensa setmana d'activitats d'entre les que destaca el Concurs Internacional de Focs, el Ball de Morratxes i l'Aplec de l'Amor, una tornaboda a Cala Bona amb la que els blanencs i blanenques tanquen tradicionalment la seva festa més important de l'any.
Festa Major de Les Palmeres 2013 (Canyelles)
Canyelles (el Garraf)
Els dies 26,27 i 28 de juliol celebrem aquí a Canyelles la Festa Major de Les Palmeres. La diversió està assegurada amb tot tipus d'activitats i esdeveniments per petits, joves i grans. No hi faltis!
Programa:
Divendres 26
21.30 - Bingo
23.30 - DJ Iván
Dissabte 27
09.00 Campionat de dómino
09.00 Campionat de futbol sala
18.00 Xocolatada
18.30 Jocs infantils inflables
20.30 DJ Iván
21.30 Sopar de Festa Major
22.00 Orquestra
1.00 DJ Iván
Diumenge 28
10.00 Jocs infantils
12.00 Festa de l'escuma
Cada any a principi de setembre Cadaqués celebra la seva festa major d'estiu amb les singulars curses de dolls, un seguit de carreres protagonitzades per aquest atuell casolà de terrissa que tradicionalment havien fet servir les dones cadaquesenques per anar a buscar l'aigua a la font i als pous.
Cada festa té el seu ritus, els seus balls, el seu crit, la seva música i també la seva gastronomia. El producte de pastisseria associat a les festes de Santa Eulàlia de Barcelona és l'Aspa de Santa Eulàlia, un dolç en forma de creu en aspa.
La Processó del Puro de Cervera és una processó única. Es tracta d'una processó laica en què els participants visiten el cementiri amb un puro encès en homenatge als morts durant un episodi històric d'aquesta població.
Els jocs al riu Ebre i la tradicional cursa de pontones -un tipus de llaüt que durant segles va ser el principal mitjà de transport fluvial- són els elements més destacats de la Festa del Riu, una popular i més que centenària celebració que, cada any a mitjan agost, té lloc en el marc de la Festa Major de Flix.
Festa de la Santa Espina
Les Planes d'Hostoles (la Garrotxa)
Aquesta és la festa petita del municipi de Les Planes on des de fa 12 anys l'hem unida a la Fira del Bastó i la Fusta, s'acaba la festa amb la tradicional Sardinada.
La festa dels Reis de Badalona inclou l'escenificació de la seva tradicional arribada per mar a la ciutat a bord d'un gran veler, una lluïda i multitudinària cavalcada pels carrers, i un costum íntim i familiar, la "Crida als Reis", que és protagonitzat pels infants i els seus fanalets de paper o "bombes".
Fira de la Coca i la Llonganissa
Prats de Lluçanès (el Lluçanès)
Fira temàtica dedicada al món de la coca i la llonganissa, amb activitats paral·leles dedicades a tots els públics
Cada any el 31 de desembre un capgròs que representa l'Home dels Nassos arriba a la ciutat de Vinaròs i durant unes hores, es passeja pels carrers d'aquesta localitat acompanyat pels nens i nenes que es va trobant durant el trajecte.
Verges ha conservat el costum d'il·luminar el pas de la Dansa de la Mort de la Processó de Dijous Sant amb unes senzilles làmpades casolanes fetes amb closques de cargols que es situen en determinats carrers del poble.
El castell de focs és un dels espectacles pirotècnics que no pot faltar en cap festa major per tal de solemnitzar la fi dels actes. El seu origen històric és incert però sembla que són una continuació de les nuvolades valencianes i dels muntatges que es feien, al segle XVII, en el marc de grans festes on s'escenificaven lluites i conquestes.
VI Festa del Mercat a la Plaça d\\\'Amp
Amposta (el Montsià)
Activitats culturals i festives:
Les activitats són molt diverses, totes inspirades i relacionades amb la ciutat d'Amposta i les terres de l'Ebre a principis del segle XX: dianes de dolçaina i tabal, cercaviles-passacarrers i concerts de música, corals, jotes, jocs tradicionals, visites guiades i espectacles de teatre i dansa. Un programa ben atapeït que es va renovant en cada nova edició.
Mercat de parades d'artesans, oficis tradicionals i queviures:
Recreació de les parades ambulants del mercat a primers de segle XX, i que es distribueixen per les places i carrers del nucli antic, amb artesans, oficis tradicionals i queviures, que estaran obertes divendres tarda (de 17 a 22 h.), dissabte i diumenge (de 10 a 22 h).
Molins de Rei celebra la seva festa de Carnaval amb el Camell, una gran peça de bestiari festiu inspirada en un vell costum molinenc que amb, els seus correcuites, balls i saraus d'espurnes, convida tothom a fer disbauxa per uns dies.
Enguany fa 15 anys que som a Internet. 15 anys compartint coneixements i publicant tot el que sabem sobre les festes. Estem molt contents de seguir aquí, perquè 15 anys són, en un món com el digital, tota una fita. I per celebrar-ho hem publicat un nou llibre: el "Calendari de festes amb pirotècnia".
Conegut en moltes poblacions costaneres del nord de Catalunya, el Toquen a Córrer és una mena de cursa dansada, molt alegre i animada, en què gent de totes les edats es barreja, s'agafa, s'abraça i es posa a córrer, saltant amb eufòria.
Festa Remença de la Vall de Llémena
Sant Aniol de Finestres (la Garrotxa)
La Festa Remença és un esdeveniment popular que commemorar la història dels pagesos remences de la Vall de Llémena, que durant el segle XV es van aixecar en armes contra el sistema feudal per aconseguir la seva llibertat.
Mostra de Cultura Popular de Les Corts
Barcelona (el Barcelonès)
Diables de Les Corts tenim enguany el gran honor de celebrar, ni més ni menys, que el nostre 20è aniversari!!
Així que hem muntat tota una festassa per celebrar-ho pel més alt amb tots els veïns, entitats, comerciants, bars i amics del barri de Les Corts. I també aquells companys del món del foc i la percussió d'arreu del país que ens han vist créixer des de el llunyà 20 de maig de 1994.
El barri de mar de Tarragona celebra una de les seves festes més estimades en honor a Sant Pere, protector dels pescadors, amb una animada cercavila de vigília, una sentida processó amb la imatge del sant, una diada castellera i un correfoc a càrrec d'uns diables que provenen de les profunditats marines.
Un dels productes estrella de la festa de Carnaval, i especialment del Dijous Gras, és la coca de llardons, una menja molt especial perquè barreja el dolç de la coca amb el salat dels llardons. Us n'oferim una recepta.
Cada 5 d'agost milers de persones s'apleguen al voltant del santuari de la Mare de Déu del Vinyet per celebrar la festa anual dedicada a la patrona del Garraf, una petita marededéu bruna a qui s'atribueix el domini sobre les condicions atmosfèriques.
Revetlla de Sant Joan/Flama del Canigó
Barcelona (el Barcelonès)
Celebrem durant 3 dies la revetlla de Sant Joan amb un munt d'activitats per tothom.
El foc, el fum i l'olor intens de les atxes de barballó que els habitants d'Aiguafreda encenen durant tot el recorregut de la Cavalcada de Reis, són els tres ingredients imprescindibles d'aquesta celebració tradicional que tanca les festes de Nadal al municipi.
Sorgida espontàniament fa més de trenta anys durant la inauguració d'una font, la guerra d'aigua de la festa major de Rocafort de Vallbona és un bon exemple de com amb els recursos que un poble petit té a l'abast -un remolc cisterna amb mànegues i una bona presa d'aigua- es pot celebrar una batalla festiva amb aigua sense cap més pretensió que divertir-se una estona.
Cada any per Nadal la població baixempordanesa de Mont-Ras acull una exposició de pessebres i diorames que aglutina algunes de les millors creacions dels artistes pessebristes d'aquestes contrades.
L'entrega del xumet de Tarragona només es fa un dia, durant la festa major de Santa Tecla, en el marc d'un acte durant el qual la Víbria balla al so d'una tonada específica creada per a l'ocasió: la cançó del xumet.
Situada en un extrem del massís muntanyós de les Gavarres, l'ermita de Sant Llop acull, cada diumenge proper a Santa Llúcia, nombrosos visitants vinguts dels pobles de la rodalia per celebrar un aplec en honor a la copatrona Santa Llúcia.
Festa del Bolet
Premià de Mar (el Maresme)
Festa del bolet amb exposició de bolets, tastet de bolets, parades relacionades amb bolet, tallers infantils, passejada amb carro, etc,
Un dels jocs populars més presents en les festes aquàtiques són les cucanyes que es fan al voltant d'un llarg pal de fusta ensabonat, tradicionalment els màstils o "arbres" de les embarcacions de vela. La temporada de cucanyes marítimes comença per sant Elm, el 2 de juny, i dura tot l'estiu.
Hi ha moltes maneres de dir els números en el joc del quinto o la quina. Hi ha números que es diuen més o menys igual a tot arreu, mentre que n'hi ha d'altres que només es diuen d'una manera en un indret concret. En aquest article, que anem ampliant mica en mica, us n'oferim els que hem pogut recollir fins ara.
Sorgit per sorpresa durant la festa major de l'any 1986, el Correaigua de Granollers convoca centenars de persones a la plaça Porxada d'aquesta població vallesana disposades a mullar-se durant una bona estona sota una intensa pluja d'aigua, llum i música.
Terrissaires vinguts d'arreu exposen, durant quatre dies i coincidint amb el pont de l'1 de maig, les seves produccions als carrers del centre de La Galera, en el marc d'una fira que s'ha convertit en una de les més multitudinàries de les Terres de l'Ebre i de tot Catalunya.
El bot salvavides de Calafell és un dels elements més singulars de la cultura festiva marítima del nostre país. Construït el 1905, és l'únic que es manté en actiu com a bot d'exhibició i participa de totes les festes populars marineres que tenen lloc durant l'any al municipi.
24a Fira Alternativa de l'Ametlla de Mar
L'Ametlla de Mar (el Baix Ebre)
La 24a Fira Alternativa de l'Ametlla de Mar arriba a finals de març amb un dia més de festa!
Del 27 al 29 de març, els caleros acullen la tradicional Fira Alternativa als entorns de la Plaça Nova i fins a la Plaça Joan Miró
Del 27 al 29 de març, els caleros acullen la tradicional Fira Alternativa als entorns de la Plaça Nova i fins a la Plaça Joan Miró
Durant els dies previs a Nadal algunes pastisseries preparen les anomenades "figuretes pel tió", petites figures de massapà amb formes i gustos diversos que serveixen per alimentar al tió mentre no arriba el dia de fer-lo cagar.
Cada any pels volts de la lluna plena del mes de gener es produeix, a tota la costa catalana, una considerable baixada del nivell del mar coneguda amb el nom de 'minves de gener'. Aquest fenomen natural ha originat diversos costums gastronòmics, jocs populars i, fins i tot, actes reivindicatius.
Festa de Sant Antoni
Son Carrió, Sant Llorenç des Cardassar (Llevant)
Pels volts del 16 i 17 de gener
Les festes de Son Carrió, un llogarret de Sant Llorenç de Cardassar, es singularitzen per la presència d'una gran diversitat de dimonis i per un model de celebració basat en una cercavila durant la qual l'estol de dimonis va a felicitar tots els Antonis i Antònies del poble.
Festa del Càntir
Argentona (el Maresme)
La Festa del Càntir d'Argentona rememora el vot de poble que a mitjans del segle XVII la vila va fer a Sant Domènec perquè els lliurés de la pesta i protegís les seves aigües. Va néixer llavors l'antic aplec de Sant de Sant Domènec, celebrat a la vila d'Argentona cada 4 d'agost, diada de sant Domènec, de forma ininterrompuda fins a l'actualitat.
Cançons de bressol
Diverses poblacions
Una de les tasques quotidianes que cada nit han de fer els pares que acaben de tenir una criatura és mirar d'adormir el seu fill o filla. Amb alguns infants no cal, perquè ja s'adormen sols, però a d'altres els costa més conciliar el son. Per això, molts gronxen els seus petits abans d'anar a dormir mentre els canten una cançó de bressol.
Els trets a l'aire dels trabucaires i l'esclat eixordador de la tronada són dos dels elements imprescindibles de la Festa del Corpus de Solsona, una diada de gran tradició a la vila i que ha sabut conservar bona part de la seva estructura original.
La Cantada d'Havaneres de Calella de Palafrugell, una trobada que va néixer amb motiu de la presentació d'un llibre recull d'havaneres l'any 1967, ha esdevingut amb el pas dels anys la manifestació més gran i de més qualitat de totes les que que es fan a Catalunya.
Cada primer diumenge de maig els habitants de Gandesa es desplacen a peu fins a la Fontcalda, un paratge únic i privilegiat construït a redós d'un brollador natural d'aigües calentes que, des de temps immemorials, han estat considerades sagrades.
Fonts de Sant Magí de la Brufaganya
Sant Magí de la Brufaganya, Pontils (la Conca de Barberà)
Tot l'any
La vida, la llegenda i les festes dedicades a sant Magí estan totalment relacionades amb una font situada al paratge conegut com a Sant Magí de la Brufaganya, al municipi de Pontils. Durant segles, gent vinguda de tot Catalunya s'ha desplaçat fins aquí per tal d'aconseguir una mica d'aquesta aigua que té fama de ser guaridora.
Calafell celebra, cada any a primers de juny i des de l'any 2002, un conjunt d'activitats festives que rememoren l'antiquíssima i intensa relació que aquest municipi costaner ha tingut, i encara té, amb la mar.
El barri marítim de Cambrils celebra la seva festa major amb una setmana plena d'activitats, d'entre les que destaca les regates amb llaguts, el seguici festiu de Sant Pere, que inclou la Galera de Foc -una bèstia festiva que representa a aquest crustaci-, la trobada de vela llatina i l'Ormeig, un conjunt d'activitats a la platja per posar en valor la pesca tradicional.
Pa de pessic és el singular nom amb què es coneix un dels dolços més característics de la nostra rebosteria. També anomenat «cóc ràpid», «coca bamba» o «coca pujada», ha estat usat tradicionalment com a berenar per a la mainada, tot i que pot ser la base de moltes altres elaboracions casolanes útils per a celebracions festives diverses. Us n'oferim una recepta molt fàcil de fer.
El barri de l'Espanyol de la Ràpita celebra la seva festa major amb una ofrena de fruits i flors a la Mare de Déu i un Campionat de Morra, un ancestral joc d'agilitat mental i estratègia propi dels pescadors i mariners de les Terres de l'Ebre.
Les festes s'estructuren al voltant de la sortida anual de la protectora, la Mare de Déu de l'Ermitana, una processó que inclou un arcaic conjunt de danses rituals d'entre les quals destaquen els "dansants" i llauradores i la representació parlada d'una batalla de Moros i Cristians que suposadament tingué lloc en aquest tram de costa.
La festa se celebra amb l'arribada del vaixell il·luminat dels Tres Reis d'Orient que, després d'un llarg viatge per mar, desembarquen a la platja del poble on són rebuts per centenars de nens i nenes que els esperen, plens d'il·lusió, amb els seus fanalets encesos.
Nit de Foc al Congrés
Barcelona (el Barcelonès)
Horari
17h Revetlla amb precaució a càrrec de Protecció Civil
18h Conte i taller diabòlic amb Susana Peix, autora de Diables!
20h Passejada de torxes i tabals Recorregut: Plaça del Congrés, C/ Cardenal Tedeschini, / Espiga, C/Felip II i C/ Garcilaso.
21h Correfoc Recorregut: C/ Manigua, C/Alexandre Galí, C/ Puerto Príncipe, C/ Felip II i Plaça del Congrés.
22h Encesa de la foguera i castell de focs Lloc: Plaça del Congrés
22h Sopar de Sant Joan Botifarrada a preus populars
23:30h Música en directe a càrrec de: Afrochi Guawa
17h Revetlla amb precaució a càrrec de Protecció Civil
18h Conte i taller diabòlic amb Susana Peix, autora de Diables!
20h Passejada de torxes i tabals Recorregut: Plaça del Congrés, C/ Cardenal Tedeschini, / Espiga, C/Felip II i C/ Garcilaso.
21h Correfoc Recorregut: C/ Manigua, C/Alexandre Galí, C/ Puerto Príncipe, C/ Felip II i Plaça del Congrés.
22h Encesa de la foguera i castell de focs Lloc: Plaça del Congrés
22h Sopar de Sant Joan Botifarrada a preus populars
23:30h Música en directe a càrrec de: Afrochi Guawa
Les illes Pitiüses mantenen, dins la seva tradició popular, l'antiquíssim costum d'anar a ballar en pous i fonts en determinades dates del calendari anual. Les ballades es concentren entre el solstici d'estiu i el 5 d'agost, diada de la Mare de Déu de les Neus, patrona d'aquestes illes.
Les processons dels Dolors de la Setmana Santa Marinera de València se singularitzen per unes corporacions d'armats que remeten als soldats francesos que van ocupar València al segle XIX i per la presència d'unes "doloroses vivents", unes xiquetes que representen a la Mare de Déu dels Dolors.
Pujada del Ruc al Campanar
La Granada (l'Alt Penedès)
La sardinada és, com la calçotada, la cargolada o la garoinada, un dels àpats rituals més destacats dels catalans i se sol fer en el marc de festes privades o de festes populars. De sardinades n'hi ha tot l'any, però són especialment abundants d'abril a juny, període durant el qual les sardines són més bones.
La Festa Major de les Preses, la «Gala», se celebra al voltant de les evolucions de dos elements de la «faràndula»: una parella de gegants i d'una comparsa única al nostre país, la granota i els seus calabotins, que remeten a l'època quan aquest municipi només era una zona natural plena d'aiguamolls.
És una de les mules festives més emblemàtiques de Catalunya i tota una icona d'aquesta població de la Garrotxa on, en dies de festa, no és estrany veure-la penjada en balcons i finestres, al costat de domassos i banderes. De caràcter alegre i entremaliat, només surt tres vegades l'any i disposa d'un ball, una cançó i una música propis.
Els carrers del Cós del Bou, la Baixada Peixateria i els Trinquets vell i nou de la part alta de Tarragona celebren, almenys des de 1844, la seva festa major amb una marcada estructura tradicional i popular i un fort arrelament a la ciutat.
Des de fa uns anys, el municipi nord-català del Voló organitza una festa dedicada a retre homenatge a les aigües d'origen termal que, des de temps immemorials, han donat fama a aquest poble rossellonès. Un espectacle aquaticomusical i la benedicció ritual de l'aigua de les termes són dos dels actes més destacats d'aquesta celebració.
El bacallà, un peix que no prové del Mediterrani sinó dels mars freds del nord d'Europa, és un dels símbols gastronòmics de la Quaresma i un dels ingredients principals d'alguns dels plats més cèlebres de la cuina catalana.
Cada any pels volts del 24 de juny, Pineda celebra una festa dedicada al seu co-patró, Sant Joan Baptista. La festa combina els actes propis de la revetlla de Sant Joan amb una processó marinera que remet a la llegenda que explica la misteriosa arribada del cap del sant degollat a la platja d'aquest poble mariner.
En la nostra tradició cultural es coneix per 'pessebre popular' aquell pessebre casolà fet a partir de materials naturals i petites figures de fang de factura senzilla i preu assequible que incorpora dos espais clarament diferenciats: el Naixement i les escenes quotidianes de la vida rural tradicional.
Dedicada al protector dels animals, la festa de Sant Antoni Abat de l'Alcora se singularitza per la presència de la "Rècua arriera", una formació que emula una caravana de traginers del món de la terrissa i la ceràmica, present al municipi almenys des de mitjans segle XVI.
Enterrament de la Sardina
Viladecans (el Baix Llobregat)
Veniu a gaudir amb el Rei Carnestoltes en els seus últims moments de festa. Amb el caloret que fa, segur que queda incinerat ben ràpid. Qui nega el canvi climàtic??
Safrània
Montblanc (la Conca de Barberà)
El 2008 Montblanc va recuperar la Fira de Sant Martí substituint la que es feia per Sant Maties des de la dècada dels setanta del segle XX.
Arbre sagrat, arbre farmaciola, arbust màgic, llar de divinitats benefactores... el saüc és, pel catalans, el bonarbre, una planta amb innumerables propietats. Sempre present en masos i cases de pagès, les seves flors, fulles i fruits han estat utilitzades des de temps immemorials per guarir tot tipus de malalties comunes i per protegir de la malastrugança.
El patí català o patí a vela és una singular embarcació de vela lleugera única al món, nascuda a finals del segle XIX i principis del XX a les platges del litoral barceloní i admirada arreu perquè proporciona als navegants una gran sensació de llibertat i un contacte directe i intens amb el mar.
El Ball de Galeres de Reus és un ball singular dins el panorama festiu català. Es tracta d'un ball del seguici festiu de la ciutat que simula un enfrontament naval entre quatre naus cristianes i quatre naus musulmanes en què els balladors duen una embarcació penjada al cos i una arma de foc que disparen a l'aire.
Cada any per tancar l'estiu, Begur celebra un esdeveniment festiu que posa en valor l'important llegat cultural, econòmic i social dels indians begurencs que van tornar al poble durant el segle XIX després de fer les Amèriques.
Cada any pels volts del 23 d'abril la nau gòtica de la Catedral de Girona acull la representació de La Consueta de Sant Jordi cavaller, una obra de teatre basada en un text del segle XVI d'autor mallorquí desconegut.
El Ball de Pescadors de Mataró és un ball únic a Catalunya. Es balla en el marc de l'Aplec de Sant Simó, pels volts del 28 d'octubre, per recordar l'ancestral vincle entre aquesta antiga ermita situada a primera línia de mar amb els pescadors i mariners de Mataró.
Quan arriba el mes de maig, a l'interior de moltes cases es prepara xampanyet de saüc, una beguda escumosa natural molt refrescant i saludable feta a partir de les flors del saüc, un arbust popularment conegut per bonarbre perquè té una gran quantitat de propietats benefactores.
Cada any la nit del Divendres de Carnestoltes un grup de persones emmascarades recorre els carrers del nucli antic de Mataró ballant i recitant uns versos satírics. Són els Portafardells, una comparsa carnavalesca inspirada en un animal fantàstic que cada any surt de les profunditats del mar per tocar el crostó als governants i fer mofa de tot i de tothom.
Una de les figures cabdals de la cerimònia del bateig són els padrins, dues persones que acompleixen unes funcions ben determinades durant aquest ritu i que, després, també exerciran un rol força destacat durant tota la vida de l'infant que apadrinen.
La morra és un joc d'aposta popular i tradicional, propi de les tavernes i amb segles d'història, que en els darrers anys està experimentant un procés de revitalització gràcies als campionats que s'organitzen en el marc de festes populars.
article sobre el convit de bateig
La coca amb cireres és una peça de rebosteria que trobem en molts forns i pastisseries durant els mesos de maig i juny, coincidint amb l'època de fructificació del cirerers. En algunes poblacions ha esdevingut una de les menges pròpies de la diada de Corpus.
Fira Internacional de Ceràmica
Argentona (el Maresme)
Mercat a l'aire lliure amb 70 artesans de la ceràmica. Ciutat convidada Aubagne (França)
FIRA DE TARDOR VILABLAREIX, PAGESIA I ARTESANIA
Vilablareix (el Gironès)
Fira d'artesania i mostra dels productes agrícoles de Vilablareix. Exposició d'eines del camp antigues.
La Cuca Fera de Begues és la cucafera més gran de Catalunya. Nascuda l'any 1934, està associada a l'Avenc de la Ferla, un impressionant i profund solc negre situat al Massís del Garraf que, segons la llegenda, és on viu aquesta bèstia.
Festa del Mercat a la Plaça
Amposta (el Montsià)
La Festa del Mercat a la Plaça és una festa de recreació històrica i de cultura popular que rememora la vida de la capital del Montsià i de les Terres de l\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\'Ebre de principis de segle XX. Els anys de referència que s\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\'agafen es mouen entre finals de segles XIX fins als anys 20 del segle XX. La Festa del Mercat a la Plaça naix l\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\'any 2008 per commemorar el centenari de la concessió del títol de ciutat a Amposta.
Festa Major Vilamagore Medieval
Sant Pere de Vilamajor (el Vallès Oriental)
Festa Major Medieval
Cada any per Setmana Santa, Elx acull la celebració d'un concurs en el que diversos artesans palmers de la ciutat competeixen en l'elaboració d'unes palmes extraordinàries, tan per les seves mides com pel seu treball artístic.
Sant Elm és la divinitat marinera més antiga del nostre país. Documentat ja al segle XIII, període en què Catalunya comença a forjar la seva potència naval al Mediterrani, el primigeni protector dels navegants catalans està vinculat a un fenomen natural que apareix durant les tempestes en alta mar.
Cada 23 de juny a la nit, les platges de La Safor s'omplen de famílies i grups d'amics que, reunits al voltant d'una petita foguera, esperen que siguin les 12 per poder executar el ritus de la jornada: saltar set vegades les onades per demanar un desig.
IV Mostra de Gegants i Cultura Popular de Mataró
Mataró (el Maresme)
De l'11 al 24 de juliol, al Casal de Barri Peramàs-Esmandies (Ronda de Leopoldo O'Donnell, 94)
Horari: de 18.00 a 20.00 h. Diumenges i festius tancat.
Inauguració: 11 de juliol a les 18.00 h
Tardes, a partir de les 18.00 h al Pati de les Esmandies
Activitats de caire informal relacionades amb la cultura tradicional i popular: tallers, assajos, actuacions, contes... a càrrec de diferents entitats i col·lectius de la ciutat.
MAMULLADA 2016
Viladecans (el Baix Llobregat)
LA MAMULLADA ES UN CORREAIGUA QUE RECORRE ELS CARRERS DEL CENTRE DE LA VILA "MAMULLANT A GRANS I PETITS"
Un dels àpats hivernals per excel·lència a les poblacions amb costa rocallosa és la garoinada, una trobada gastronòmica basada en la ingestió de les gònades d'aquests animals marins que se celebra coincidint amb les minves de gener i, especialment, durant els dies de lluna plena.
Festa Major d'Hivern Sant Martí 2016
Cava (l'Alt Urgell)
Sant Martí, Recuperem les tradicions, arriba a la seva quarta edició i es consolida com una festivitat de referència del calendari municipal i de la comarca. Es celebrarà els cap de semana del 12 i 13 de novembre i aplegarà de nou un munt de propostes culturals i gastronòmiques.
Cada primer de maig, milers de persones s'apleguen al voltant d'una ermita dedicada a la Mare de Déu de la Cisa, una marededéu bruna de tradició reculada i reputada fama, especialment entre els mariners i navegants de la comarca, tal i com testimonia la impressionant col·lecció d'ex-vots pintats de la que és dipositària, una de les més importants de la Mediterrània.
La Passíó
Mataró (el Maresme)
Representació en Directe amb escenes vives entre el públic
XV Fira de l'Abat
Navarcles (el Bages)
XV La Fira de l'Abat.
Anglès celebra, el cap de setmana més proper al 17 de gener, la seva Fira de Sant Antoni, una diada que s'ha convertit en un punt de trobada de persones vingudes d'arreu i que combina l'activitat firal amb el tradicional ritu de benedicció dels animals.
Cada any pel Pont de la Puríssima, Olot comparteix la seva passió pel món del pessebre amb els visitants. Terra de grans pessebristes i on la tradició de fer el pessebre està ben arrelada, la ciutat dóna el tret de sortida a la seva renombrada Mostra de Pessebres, que té per objectiu divulgar el fet pessebrístic, i a la Fira del Pessebre, una fira especialitzada en figures i materials de qualitat per al pessebre.
FESTA MAJOR BELLVEI 2017
Bellvei (el Baix Penedès)
LA PESTA A SANTA MARIA D'ARENYS
Arenys de Mar (el Maresme)
REPRESENTACIÓ TEATRAL PER DIFERENTS RACONS DEL CASC ANTIC DE L'ARRIBADA DE LA PESTA A SANTA MARIA D'ARENYS
Les gimbaletes són unes llaminadures, generalment amb forma d'animal, que es pengen als rams de llorer i olivera i a les palmes i palmons el Diumenge de Rams.
Trobada d'acordionistes a l'Alta Garrotxa amb tallers de diatònic i moltes més activitats per que tothom pugui gaudir d'una jornada festiva a l'entorn de l'acordió i la cultura popular. Durant tot el dia hi haurà amb tallers d'acordió impartits per Marc del Pino, Alba Tomàs i Bet Suero, cercavila, dinar amb cantada de corrandes al Casino, concert de tarda i ball a la Plaça de Mercat i la tradicional Jam'Tocaràs on segueix la festa amb els acordionistes i músics al Cafè Roc.
Vilamagore Medieval
Sant Pere de Vilamajor (el Vallès Oriental)
El poble de Sant Pere de Vilamajor es transforma durant el primer cap de setmana de novembre en Vilamajor Medieval del segle XII: Vilamagore. L'època d'esplendor del castell de Vilamajor, quan era la població més poblada del Vallès Oriental i seu de repòs dels comte-reis de Catalunya i Aragó.
La Revetlla
Barcelona (el Barcelonès)
Revetlla de Sant Joan a la Plaça Anna Frank
La sortida d'uns gegants rajolers, les sardanes, una baixada de carretons i les "pomes de relleno" són alguns dels ingredients de la Festa Major d'aquesta població altempordanesa que, gràcies a la seva indústria rajolera, durant anys es va considerar "mare de pobles".
Sant Elm és, sens dubte, una de les diades amb més tradició de la costa catalana. Situada en un moment d'especial rellevància per a la vida marítima, entre finals de maig i principi de juny, la festa marca el tret de sortida de la temporada per a bona part de la gent de mar actual.
XXI Trobada de Gegants del Baix Llobregat
Viladecans (el Baix Llobregat)
El proper 27 i 28 d'Octubre Viladecans acull la XXI Trobada de Gegants del Baix Llobregat. Trobada de germanor on ens trobarem la majoria de colles geganteres dins la Federació de Colles Geganteres del Baix Llobregat
Alcoi culmina els actes de la seva Setmana Santa amb la tradicional trobada entre el Crist ressuscitat i la Mare de Déu, un encontre que els assistents solemnitzen fent sonar milers de «xiulitets» de terrissa.
Nit de Foc i Diables 2019
Mataró (el Maresme)
Ball Parlat, Versots i Correfoc del Ball de Diables Atabalats de Cerdanyola (Mataró)
La vila nord-catalana de Cotlliure celebra, cada any a mitjan agost, quatre dies de festa major amb la ritual escenificació de l'arribada de les relíquies de sant Vicenç al barri marítim i l'aplec al santuari de Nostra Senyora de la Consolació, situat als afores de la vila.
Declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco, el Dia de Muertos és una festa massivament celebrada a Mèxic que inclou, entre d'altres, l'elaboració dels "altares de muertos", vetlles als cementiris i el costum de vestir-se com la deessa de la mort de la mitologia mexica.
Festa Major d'Hivern
Premià de Mar (el Maresme)
D'ençà que es desperten els penjaculpes, fins a l'enterrament de la sardina Premià de Mar se submergeix en la follia del carnaval.
L'Àliga de Valls és una de les peces més estimades de la imatgeria festiva de la capital de l'Alt Camp. Surt dues vegades l'any, per Corpus i per Sant Joan, i excepcionalment per les Festes Decennals, i es caracteritza per portar una corona reial, conservar la tradició de dur un colom viu al bec i ballar acompanyada per 3 aligons.
La virolla, baboia o virola és un dels jocs d'atzar catalans més antics i enigmàtics. Es fa servir en moltes festes populars amb l'objectiu de rifar els productes que aporten els mateixos veïns i contribuir a finançar, així, les despeses de la festa.
Processó del Silenci
Manresa (el Bages)
Recuperació Processó del Diumenge de Rams a Manresa.
Breda dedica cada any un cap de setmana a donar a conèixer la seva extensa i important tradició terrissera, documentada ja a principis del segle XV i famosa arreu per les seves olles i cassoles, estris de cuina que durant segles han estat presents a totes les llars catalanes.
La Selva del Camp celebra la seva festa major d'estiu pels volts del 4 de juny amb tot un seguit d'actes d'entre els que destaquen l'homenatge a la vellesa i la sortida de l'extens i renovat seguici popular i festiu de la població.
Abans que comenci la temporada turística, la petita cala de Tamariu, al Baix Empordà, acull una trobada de navegació a vela protagonitzada per una singular embarcació d'origen català admirada arreu del món: el patí a vela, quinta essència de la navegació en llibertat.
Un dels costums propis de la Festa de Tots Sants a casa nostra consisteix en encendre petites flames, en llànties o espelmes, en record dels avantpassats familiars difunts. Un costum íntim, personal, que sovint té lloc a l'interior de les cases, lluny del focus mediàtic.
Cada any pels volts de Sant Martí, Olot acull el festival Lluèrnia, una manifestació festiva basada en la transformació dels espais quotidians de la ciutat mitjançant l'ús intensiu del foc i la llum. Un festival de llum que evidencia com el foc dels volcans han marcat, i encara marquen, el caràcter de la gent de la Garrotxa.
Aquest 2024 es compleixen vint-i-cinc anys del naixement de Festes.org. Per commemorar aquesta efemèride, estem preparant diverses iniciatives que, si tot va bé, veuran la llum al llarg d'aquest any.